dimecres, 3 de desembre del 2014

El toro de Soborne


Ara sí que m'he passat...! He estat moltes setmanes sense dir ni piu; la veritat és que vaig bastant liada durant tot el dia i això d'escriure demana temps. Durant aquestes setmanes he fet bastantes coses, entre d'altres vaig passar un cap de setmana a Molins. També he fet escapades d'un dia, sortides nocturnes, m'he fet mal, he vist museus, ciutats, m'han vingut a veure... però sobretot m'ho he passat súper súper bé! Ara ja fa tres mesos que visc aquí i tot segueix sent molt guai, estic molt contenta d'estar aquí i, el que és més important, estic molt bé. 

Tot seguit... les fotos (que sempre amenitzen l'explicació)!!


A finals d'octubre les nenes van tenir dues setmanes de vacances de l'escola i estava amb elles tot el dia, així que vam aprofitar per fer una mica de turisme de museus. Aquesta foto de la forquilla gegant és del Museu Alimentarium que hi ha a Vevey on, com es pot deduir del nom, hi expliquen temes diversos sobre alimentació. És un museu molt dinàmic i didàctic, així que les nenes s'ho van passar bomba, i jo també!

La foto panoràmica és de l'hora de berenar, que vam anar al costat del llac a menjar un gelat i vam poder gaudir del show d'un home que, per evitar que la pilota de basquet d'uns nens caigués a l'aigua, hi va caure ell vestit i no feia especialment calor, vaja, que va fer un APM en tota regla!!


Un altre dia vam anar a Morges, al museu Alexis Forel per veure l'exposició de la Maison des Jouets (la casa de les joguines). La foto panoràmica torna a ser de l'hora de berenar, i de fons es veu el Mont-Blanc. Una de les coses que hi havia a l'exposició era un teatrí d'ombres xineses amb el que les nenes van flipar, així que l'endemà en vam fer un a casa. 



Com ens trobàvem a finals d'Octubre, i com a bona catalana que sóc, no podia faltar el taller de panellets. Em va fer molta gràcia com els hi va flipar poder remenar la pasta amb les mans. Per mi és el millor moment de tot el procés!! A més van quedar bonissims, amb la qual cosa van durar dos dies. En vam fer de coco, xocolata, llimona, ametlles i pinyons.


Això sí, com a país multicultural que és Suïssa també vam celebrar Halloween. Em vaig motivar i vaig fer una carbassa-espelmatòria, i també em vaig disfressar amb el que tenia per casa de la Dimecres Addams per anar a una trobada d'Au Pairs on vam fer una mica de gimcana.



I aquí ve la part no apta pels aprensius... un dia jugant amb la Bertille, va tancar la porta de la meva habitació en un moment en que jo tenia la ma arrepenjada al marc de la porta i... tanan!! Vaig estar tres setmanes amb un dit ben lila... Just l'endemà vaig sortir a prendre una cervesa i em vaig passar la nit amb el dit posat al sortidor de Heineken, que és com un bloc de gel!!



 Va haver-hi un cap de setmana en què vaig passar el diumenge amb la família, i vam anar d'excursió al castell de Chillon, a Montreux. En aquest poble també hi ha un monument dedicat a en Freddy Mercury ja que va viure els seus ultims anys aquí.





Aquesta última foto la vaig fer tornant de Montreux per l'autopista, i tot el camí és així: està envoltat de vinyes, és una passada!

També hem tingut tardes que pintaven una mica avorrides, algunes d'aquestes les hem passat a una Ludoteca que hi ha a Coppet, però una tarda vam fer galetes:



El cap de setmana del 8 i 9 de Novembre vaig fer una visita molt llampec a Molins, per celebrar l'aniversari de la meva mare, per veure la família i EVIDENTMENT per votar! Això sí, la condició sinequanon de tornar un cap de setmana és fer un sopar de la terra: truita de patates, pa amb tomaquet i embotit! Com ho trobava a faltar!!!



Com que el cap de setmana a Molins va anar super bé i vaig tornar amb les piles encara més carregades, vaig decidir fer-me l'habitació una mica més meva i decorar-la, a Barcelona vaig comprar papers de papiroflèxia de colors i m'he fet una mena de capçal de llit ben original:


El cap de setmana després del de Molins va ser bastant distret: divendres vaig anar a sopar amb el grup de joves catalans a Ginebra, i dissabte al migdia vaig participar al Chori-Tour, un tour per diversoso llocs de la ciutat com la casa on viu la Infanta Cristina o bancs on els lladregots hi han guardat els quatre euros que tenien a la guardiola. Durant el tour es podia picar xoriço que portava les banderoles que surten a la foto, entre les quals hi havia la del toro de Soborne, que em va fer molta gràcia. Després, vam anar a prendre algo a l'Usine, una mena de centre que sembla una casa okupa però no ho és i resulta que fèien el festival CCC (que traduit volia dir cafè cul caca) i vaig tenir la graaan sort de poder assistir a un concert de música electrònica rara en un lavabo.




El cap de setmana següent també el vaig tenir ben ple: divendres a la nit va venir la Clara de visita a Ginebra i vam anar a sopar uns pizzots enormes, pensant que no n'hi havia per tant en vam demanar una cada una, i sí, sí que n'hi havia per tant...!! El dissabte vaig anar a visitar un dels experiments del CERN, el CMS, i el diumenge vaig anar a visitar el Castell de Prangins que està aquí al costat de Nyon, i coses de la vida, hi feien l'exposició de World Press Photo 2014.





Aquest darrer cap de setmana m'ha vingut a veure la Marina, així que hem estat fent el guiri per la ciutat. Diumenge, després de deixar-la a l'aeroport, com que tenia tot el dia per endavant me'n vaig anar a St. Cergue i vaig pujar caminant al cim de La Dôle, que estava per sobre el nivell de la boira i semblava que hi hagués un llac, però no! Éren els núvols!!



I ja per últim, aquesta setmana ha començat el mes de desembre i no podia faltar la compra del mes: un calendari d'advent!! Al loro la gent envejosa... és el calendari més molonguis de tot el supermercat!!


Ara sí, després d'haver explicat les expedicions d'aquestes setmanes, ve la secció de curiositats/coses que si no les poso aquí no sé on venen a cuento:

Crepera per posar al mig de la taula i anar fent cadascú la seva mini crepe sense haver d'esperar els altres. M'agrada molt.
Una tarda d'il·luminació ens vam repassar a terra amb guix i ens vam pintar.


Em fascinen les postes de sol al llac.
Capvespre a la terrasa del castell de Nyon.
Primera enfarinada de les muntanyes (al fons). 
Una altra posta de sol des de Coppet.

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Calaix de sastre

El temps passa de pressa i, quasibé sense adonar-me'n, ja ha passat un mes des de l'últim post. Això també vol dir que fa un mes i mig que sóc per aquí, i que si m'ha passat ràpid és per què hi estic molt i molt bé.
El dia a dia ja és "rutinari": vaig a buscar les nenes a l'escola, dinem, i a les tardes hi ha escola alguns dies i activitats alguns altres, però la veritat és que la única rutina que hi ha són els horaris. Cada dia és diferent de l'anterior i del posterior, les nenes són un pou de sorpreses (de les bones). Amb la família m'hi sento molt còmode, sóc una més a casa i és una sensació fantàstica, cada dia parlem de com van les coses, del dia a dia, també m'ajuden amb els dubtes que tinc quan parlo en francès... Doncs això, que són molt guais i hi estic molt a gust.
Durant aquest temps també he conegut gent nova amb qui surto els caps de setmana, d'altres amb qui quedem algun vespre per anar a prendre alguna cosa, etc. i això també està molt bé, per què tot i que a casa estic súper bé, també va bé sortir.
La setmana passada vaig començar el curs de francès a la Université Populaire de Genève, hi vaig dos dies a la setmana i, per sort, cada dia tinc un professor diferent. Els dilluns tinc un senyor gran que és extremament avorrit (bé, tinc l'esperança que demà em faci canviar d'opinió), i els dimecres una noia que fa les classes bastant més lleugeres. 
Com que en aquest temps he fet bastantes coses i me n'han passat moltes d'altres, passo a la secció fotos que sempre fan l'explicació més lleugera:

Le Jet d'eau (el xorro d'aigua) de Ginebra, tot un símbol sota el qual ens vam mullar una miiiica.
Ens vam mullar per arribar fins aquí heheh! i no feia especialment calor...
El rellotge amb les busques enormes; cada cert temps canvien les flors i, per tant, tenen un rellotge nou.
A un dels parcs on anem hi ha avellaners! 
Nyon de nit. Es veu una mica borrós però és molt bonic.
Escapada a Sion. Això és l'església i la muralla vistes des del castell.
I això és el castell, que és del rollo del Ciuró però més gran.
Voltant en bicicleta pels voltants de casa :)
Segueixo cuinant pastissos de tant en tant. 
Mentre la Victoire entrena golf, la Bertille i jo estem ben distretes.
També hi ha cavalls al costat del golf.
Escapada a Gruyères (sí, on fan el formatge Gruyère) per veure una transhumància de vaques, n'hi havia moltes i els macro-esquellots feien molt de soroll, però va ser guai! 
Detall dels esquellots.
A Gruyères vam pujar a la muntanya del poble i vam poder gaudir d'aquestes vistes espectaculars.
I jo vaig fer el camacu una estona intentant entaular una conversa amb les vaques.
El que deia, de tant en tant faig algun pastís. (Aquest el vaig fer amb l'ajuda de la Victoire)
Les papereres dels parcs infantils són d'aquest rotllo, també hi ha dofins i algun altre animal. 
Per cert! Ja puc fer un Pujol, tinc un compte bancari a Suïssa!! I m'han enviat el paper amb el compromís de confidencialitat... si algú vol fer alguna donació altruïsta, jo encantada! 
De tant en tant, aquesta gata apareix pel jardí, i tot i que a mi no em van molt els gats, resulta que ens caiem bé :)
Per celebrar els 60 anys de la UEFA van fer una jornada de portes obertes de les instal·lacions.

Aquest és un dels edificis.
I aquí és on controlen tots els detalls dels partits de futbol. 
Foto de rigor amb la copa de la champions.
I després hi havia aquesta altra copa... que si no ho vaig entendre malament és de l'euro2016.
També vaig dinar de gratis i em van donar dues begudes. 
Aquí tenim la sala de reunions dels importants.
I la benvinguda a un altre edifici on la uefa també ens saluda en català!
També vaig anar a l'oktoberfest de Nyon.
I a la nit, tot fent una cervesa, vam gaudir d'un concert de versions acústiques. 
La meva mare em va enviar un paquet amb jerseis i jaquetes, i de pas també em va fer arribar unes agulles de fer mitja, que són les culpables que tingui aquest gorro tan guai! (Si en voleu un en faig per encàrrec :P) 
I com que últimament la pluja s'està instal·lant per aquí doncs també surten els cargols, i hi vam estar jugant una bona estona amb la Bertille. 
Divendres passat vaig anar a Lausanne a un concert d'en Yann Tiersen. 
El concert va ser molt diferent de com me l'esperava, estrany... a més jo estava hiper cansada així que no en vaig gaudir tant com m'hauria agradat...
I bé, de moment això és tot! Espero no trigar tant a tornar a fer un post... però si trigo és per què el temps em passa volant i sempre tinc moltes coses a fer. 

Estic molt contenta :)

Una abraçada!!