Les Fabuloses Tortugues Ninja!

Dissabte passat l'Altti va fer quatre anys, i la setmana passada va passar entre fer-li una pinyata de les Tortugues Ninja i trobar un regal xulo. La pinyata la vaig fer de paper matxé i em va costar ben bé cinc dies tenir-la acabada, entre esperar que s'assequés el paper i després la pintura, però l'espera va valer la pena i el resultat va ser aquest:

Pel que fa al regal, tenia bastant clar què li volia regalar, el que no tenia tant clar era on trobar-ho... vaig estar-ho buscant per internet, però el dissabte (el ravintola päivä que vaig explicar al post anterior), vaig anar a fer un tomb pel centre de Lahti i les campanes van sonar a l'H&M! Vaig anar a fer un cop d'ull a la secció infantil i allà estava... EL VESTIT DEL "PIDERMAN"!! Una mica més i em poso a plorar de l'emoció quan ho vaig veure! No cal dir que l'Altti està més feliç que unes castanyoles amb aquest pedazo de regal :) La Sari em va explicar que aquest dissabte (la festa va ser divendres) l'Altti es va despertar molt d'hora, com de costum, i la va anar a despertar per què li cordés la cremallera de la disfressa per què ell sol no podia.

Divendres per la tarda vam fer la festa, així que el divendres pel matí vaig estar netejant la casa -altra vegada, ja que dimecres havia fet la neteja que toca- però aquest cop la Sari em va donar un cop de mà. La resta del matí i part de la tarda ho vaig passar preparant massa de pizza, en total havia de tenir a punt vuit bases per anar fent. Vaig fer quatre pizzes i en vam tenir de sobres, així que les altres quatre bases no sé on han anat a parar... amb la feinada que em van costar! La Sari va fer un pastís també de tortuga ninja:

I tots els participants de la festa ens vam pintar la banda de tortuga ninja al voltant dels ulls, ens vam convertir per una estona en les fabuloses tortugues ninja:

Com podeu endevinar, la festa era temàtica, i el Markus es va currar aquests regals per als assistents a la festa:

Plats commemoratius (de paper).

Un clauer.

La festa va tenir dues parts, en primera convocatòria van venir uns quants companys de classe de l'Altti (en total eren cinc o sis) i la Sari i el Markus els hi van fer uns quants jocs mentre jo acabava de preparar les pizzes. La segona convocatòria va ser per a la família i amics de la família, i aquí ja ens vam ajuntar una mica més de colla.

Durant la setmana em venia de gust que fos divendres per la festa, però encara tenia més ganes que fos dissabte per què aquest cap de setmana he marxat de colònies!! Des del club internacional del multi-culti van organitzar una sortida de cap de setmana al Naumi-Camp, un lloc com els de les pel·lis americanes, un tros de bosc amb unes casetes de fusta al costat del llac, per flipar! Vam arribar amb cotxe i furgoneta dissabte pel matí i ens vam instal·lar, érem gent de totes les edats i procedències, fins i tot s'hi va apuntar una família amb tres criatures, el més gran d'uns set anys i la més petita de dos, i també tenien una gosseta. En total érem uns quinze si no m'equivoco.

No teniem un horari molt definit, així que cadascú anava una mica a la seva, però totes les activitats acabaven sent conjuntes. Dissabte vam fer tir amb arc, vam anar a escalar (i jo tinc un estilàs!! Quan vaig haver posat un peu a terra -ja de baixada- no sé què vaig fer que vaig caure jo sola), vam prendre el sol al costat del llac, i alguns es van banyar, jo de mentre tocava la guitarra, vam fer salsitxes en una foguera, a la nit vam mirar la final de la Champions League i els que encara quedàvem desperts a quarts d'una de la matinada, que just s'acabava de pondre el sol, vam anar una estona a la sauna. A quarts de tres va començar a sortir el sol, i aleshores vam anar a dormir. El diumenge vam estar fent danses brasilenyes - capoeira i balls "agarraos"- (per què hi havia un noi de Brasil que ens n'ensenyava), jocs d'aigua, una mena de tennis per equips amb tovalloles i globus d'aigua, també ens va tocar recollir i netejar, i cap a les dues del migdia vam tornar cap a Lahti. La secció castellanoparlant de la comitiva ens vam passar la tarda xerrant sobre la vida i fent un mos, i jo vaig arribar a casa cap a les nou de la nit, amb les piles carregadíssimes i super contenta!

Sortida de sol a quarts de tres de la matinada. 

Vistes del llac de bon matí.

El bosc i la diana. 

La caseta de fusta on dormíem a l'esquerra i el menjador a la dreta.

La sauna al fons. 

La menda lerenda escalant. 

Vaig caure, però amb molt d'estil!

Però que molt d'estil!

Un cangur a Finlàndia

Aquesta vegada m'he passat! més d'una setmana sense dir res... 

Si no passa res d'excepcional, el dia a dia ja es va fent rutinari, sempre hi ha alguna història per explicar però ja no hi ha tantes novetats com al principi, així que el post d'avui està fet a base d'anècdotes amb que m'he anat trobant aquests dies. No sé quin dia exacte van passar així que us deixo via lliure perquè us les imagineu amb l'ordre que més us vingui de gust.

Un d'aquests dies vaig anar a buscar la Isa i l'Altti a l'escola. Estava plovent una mica i només teníem un paraigua; vaig obrir la porta de l'Altti perquè entrés, però ell s'estava esperant a l'altre cantó del cotxe amb la Isa i el paraigua (jo em vaig fer la valenta i em vaig tapar només amb el gorro de la jaqueta, no n'hi havia per tant!), així que vaig deixar la porta ajustada i vaig anar cap a l'altre cantó per ajudar aquell parell. Quan la Isa va ser dins del cotxe, vaig agafar el paraigua i vaig acompanyar l'Altti fins la seva porta, i quan la vaig obrir... oh! sorpresa! s'havia escolat una mica d'aigua per l'escletxa que queda entre la porta i el cotxe quan la deixes ajustada... i se'm va escapar dir "Merda!"... Els nens van trigar mig segon a començar a cridar "Merda! Merda! Merda!" i es partien de riure!! Sort que no sabien el que deien i que ja no se'n van recordar més, perquè arriben a seguir-ho repetint i explicant què vol dir com feien amb el "burro-por-tu-casa" i jo em busco una manta de fer invisible hehehe!

Un altre dia, quan tornàvem cap a casa amb la Isa, ja estàvem pel camí de terra, que està envoltat de camps i vaig al·lucinar! Hi havia un cangur petit creuant el camí!!! Vaig frenar i li vaig dir a la Isa amb tota l'emoció del món "kato Isa!! (mira Isa)". Tothom sap que els cangurs viuen a Austràlia i que no queda precisament a prop de Finlàndia, motiu pel qual encara em semblava més increïble fins que la Isa, mirant-me amb cara de "què t'has pres" em va dir: pupu (que vol dir conill). Sí... era un conill!  Enorme!! Hehehehhe! Em va agafar un atac de riure...

L'Altti és el nen més feliç del món i es passa el dia tararejant cançons per casa. Un dia d'aquests me'l mirava com cantava i saltava a l'estil Heidi per dins de casa, i em segueix fent molta gràcia quan algú diu "puuta"...  potser és una actitud una mica infantil, però esque entre que ho deien a la missa del casament i que ho canta un nen de quatre anys mentre salta feliç per casa és com per què faci gràcia: triluriluri puuta tituriiiii! Això sí... una de les bambes del "piderman" ha deixat de fer llum... un minut de silenci pel llum de la bamba siusplau. L'Altti em segueix dient "kato Elena, kato" amb una bamba per què miri la llum, i amb l'altra per què vegi que ja no funciona hehehe.

Fins divendres passat encara feia fred, i un matí, l'Altti es va voler posar els guants. El primer se'l va posar bé, però amb el segon va tenir algun problemilla... es va posar la part del dit gros a l'altre cantó de la ma (al costat del dit petit), i com veia que no li quadrava, va decidir treure's el guant i girar-lo. Fins aquí bé, però aleshores va decidir girar també la mà abans de posar-se el guant, total que es va trobar amb el mateix problema altra vegada... això ho va fer com quatre cops, fins que a la cinquena es va adonar que només havia de girar una de les dues coses: o la mà o el guant, i ho va encertar. Aleshores es va posar la jaqueta de xandall, i abans de posar-se la jaqueta de carrer, va decidir treure's els guants que tant li havia costat posar-se. 

Fins divendres estàvem a 9ºC, des de dilluns estem a 30ºC! Ha arribat l'estiu! També ha canviat una mica el tema llum del sol... es fa de nit passades les onze, i a quarts de quatre ja es fa de dia! Aquesta foto és de dimecres passat a les 22:45!

Dissabte va ser el "Ravintola Päivä o dia del restaurant" i consisteix en que qualsevol persona o entitat a qui li vingui de gust, pot montar un restaurant a casa seva o posar una paradeta de menjar al carrer o a un parc o on sigui. Jo em vaig ajuntar amb alguns dels amics que tinc per aquí i vam anar a dinar al multiculti, el lloc on vaig els dimecres a la tarda a socialitzar-me una mica. A la tarda vam anar a visitar un parc de Lahti on hi ha estàtues, i després ens vam acostar al llac i hi havia un petit mercat d'entitats que venien coses fetes a mà per recollir diners i també hi havia un concert... eren els nois que estan fent el servei militar, i la veritat és que ho van fer super bé, van tocar i cantar cançons actuals entre les quals hi havia la de "what does the fox say"o el "boom kah"(temazo del Justin Bieber finès, que es diu Robin...). Jo em partia de riure pensant que aquesta gent potser algun dia han de defensar el país... haurien de conèixer la llegenda del timbaler del bruc, que igual els hi acaba sent útil hehehe. Després vam estar fent un beure al Kahvila Kariranta, tot prenent el solet... i jo vaig acabar una mica massa insolada i vaig marxar cap a casa amb cert mal de cap.

El concert dels Army Boys.

El lavabo de la biblioteca de Lahti és a l'estil disco: la llum és blava!!

Divendres vaig anar a berenar al Kahvila i em vaig menjar aquest tall de pastís que estava tremendo! Tenia una capa de poma al mig!!

A en Lastu no li van les selfies.

Vaig tornar a fer Pollo Limonello! MmmMmMmM!! Està súper bo!!

Avui hem tingut el final de curs de l'escola: han cantat cançons per grups i han fet alguns bailoteos. A la classe de l'Altti hi ha un parell de nens hooligans que m'han fet riure molt. L'Altti i la Isa, com no podia ser d'altra manera, ho han fet molt bé :)

La salsitxa-boli o makkara kynä

He tingut una setmana molt normal però bastant atrafegada de feina del màster. L'Altti segueix flipat amb les seves bambes del "piderman" però ara hem de sumar al pack dos parells de mitjons i una samarreta del còmic, a part dels pantalons i els calçotets que ja tenia. És un festival. Ara també té una samarreta nova dels skylanders que, si no ho tinc mal entès, són com una mena de pokemons, i li encanta ensenyar-m'ho "kato Elena, kato!". Un joc que tenim molt establert i que encara no havia trobat el moment d'explicar-lo, és el joc de la contrassenya o "salasana", i consisteix en que l'Altti em barra el pas a qualsevol porta i em diu: salasana!! I jo he d'endevinar la contrassenya. El primer cop que m'ho va fer vaig pensar que em prendria el pèl i en realitat no tindria cap contrassenya pensada, però per la meva sorpresa no va ser així, el tio es pensa unes contrassenyes ben elaborades, i la feina que tinc per encertar-les (sort que la Isa em dóna un cop de mà, perquè si no, potser portaria dos mesos tancada al lavabo hehehe), avui, per exemple, la contrassenya era salsitxa-boli "makkara kynä"... per sort hi ha dies que és Skylanders, o Ninja turtle, que encara són assequibles.

Com ja he dit, la setmana ha estat bastant normal, i dic bastant perquè no ho ha estat del tot. Després d'haver gaudit d'uns preciosos dies d'estiu, dilluns i dimarts va nevar, ara ja entenc del tot per què els finlandesos son una gent tan estranya, entre aquests canvis tan bruscos de temps i que a l'hivern no hi ha dia i a l'estiu no hi ha nit... és per tornar-se majareta.

Moment neu. Potser hauria estat més interessant una foto de la meva cara de "Hòstia... que tinc tota la roba d'abric a Molins..."

Aquesta setmana he cuinat, entre d'altres, un parell de cops espaguettis, un dia a la carbonara i l'altre amb Pollo Limonello (recepta copiada del llibre de receptes d'un restaurant on havia anat la Sari i em va dir que m'havia quedat més bo que allà!) i també vaig comprar maduixes i els he sorprès posant-hi suc de taronja (cosa que a casa meva s'ha fet tota la vida); va ser el mateix dia que els espaguetis amb Pollo Limonello i una mica més i m'arrosseguen fins el plató de Master Chef.

Carbonara.

Pollo Limonello. 

Maduixes amb iogurt grec.

I la cosa menys normal de la setmana ha estat que avui hem anat de casament! S'ha casat el germà de la Sari i jo també hi he anat. Quan em van dir que estava convidada al casament em va fer molta il·lusió, i el cap de setmana que vaig passar a Molins vaig aprofitar per agafar un vestit, però m'havia emocionat amb la setmana estiuenca i no vaig pensar en abrigar-me, total que no m'ha servit de res i m'he passat una setmana buscant un vestit adequat com una boja... i finalment el vaig trobar ahir pel matí quan ja quasi no tenia cap esperança de trobar res digne i bé de preu. Un plus afegit a l'hora de trobar un vestit per anar a un casament és tota la perafernàlia dels protocols: que no pot ser blanc perquè és el color de la núvia ni negre, no sé per què... total que m'ha costat la vida trobar un vestit guai que no fos de cap d'aquests colors. M'he comprat un vestit de color turquesa, com el de la Isa! El casament era a les tres així que he tingut tot el matí per preparar-me, m'he fet un recollit amb trenes, m'he pintat una miqueta i m'he equipat amb el meu vestit turquesa. L'Altti anava amb camisa i una corbata dels Angry Birds, la Isa amb un vestit molt xulo de tul i color turquesa, la Sari portava un vestit de ratlles de diferents mides i colors (però tons vermells i marrons) també molt guai, i el Markus amb un trajo. Hem arribat a Riihimäki i ens hem plantat a l'església, i he pogut gaudir durant uns vint minuts d'una fantàstica missa Luterana en finès en una església de fusta molt bonica. M'ha fet una gràcia nivell total veure que un noranta per cent de la gent anava vestida de negre... però encara me n'ha fet més quan he vist que les dames d'honor anaven de color turquesa! En fi, tantes voltes pel vestit i jo amb uns quants vestits negres ben guardadets a casa...

El mossèn (o com sigui que es digui el senyor que fa aquesta feina de l'església luterana) era un home d'uns quaranta llargs o cinquanta anys molt animat, anava fent bromes però jo quasi no he entès res. El millor moment de tots ha estat quan ha dit "puuta"... jo m'estava partint de riure interiorment... sentir puta dins d'una església... no ho hauria dit mai!! Però és el que té que en finès vulgui dir "arbres".

L'Església per fora i el cotxe dels nuvis amb les llaunes lligades al darrere.

L'altar de l'església.

El sostre i el llum.

M'he quedat amb les ganes de cridar "viva los novios"  a l'estil APM.

Després de la missa hem anat a casa del Jukka (el germà) i han fet el convit allà. No érem massa gent, potser uns trenta, i com que la casa no és gaire gran, ens han repartit per habitacions, on hi havia les taules parades. La mare de la Sari ha fet el menjar: pastissos d'aquells de quatre pisos fets amb pa bimbo i coses a dins, amanides, mandonguilles i alguna altra coseta, i per postres pastissos i galetes. També hi havia vi de cal Torres!! Amb unes lletres en majúscula on hi posa CATALUNYA. M'ha fet il·lusió!

Aquesta parella resulta que tenen la meva edat i ja tenen la casa i una filla de set anys i un fill de quatre... era una sensació ben estranya, la mateixa edat i un estil de vida tan diferent... jo no els hi canvio! Però bé, en aquesta vida tot són opcions i maneres de veure-la.

M'he passat una bona estona xerrant amb el pare de la núvia i la seva parella, que parlen castellà i han aprofitat per practicar-lo. La resta de la tarda me l'he passat observant la gent i la casa. M'encanten les cases fineses, almenys les que he vist, és com entrar dins del catàleg de l'Ikea: tot són mobles molt senzills però macos, i unes finestres enormes per on entra moltissima llum.

Jo estava a la taula del menjador amb la família.

M'ha agradat molt la decoració de la casa.

Cap a quarts de vuit ja hem agafat el cotxe, que m'ha tocat conduir a mi, i hem fet camí cap a casa.

Jo m'he fet el pentinat, i per poder-me'l veure he de fer invents d'aquest nivell (fer-me la foto amb la càmera frontal al mirall).

Tot i que duia mitges he passat un pelín de fred...

Ahir vam estar fent el tonto per casa amb aquesta perruca,
així rossa em sento una miqueta més integrada hehehe!

Molins city

Sembla que ja és com oficial que només faré un post a la setmana hehe! Segueixo tenint problemes amb internet que només el tinc hores comptades i quan en tinc he de fer coses del màster...

A l'últim post vaig parlar de divendres de la setmana passada com un dia normal però la veritat és que no ho va ser gens. Després de passar una setmana molt nerviosa, dijous pel matí vaig estar fent la maleta... i vaig anar a passar el cap de setmana a Molins!

En Lastu no volia que marxés...

Ho sabia poca gent però és que li fèiem una festa sorpresa a l'Alba, la meva cosina, perquè feia divuit anys i jo havia de ser una sorpresa més. Divendres al migdia la Sari em va deixar a la parada del bus i a les sis de la tarda sortia el meu vol camí de l'aeroport d'El Prat, on vaig arribar a les nou del vespre, després de quatre hores de viatge asseguda entre uns borratxos que anaven de festa a Barcelona i un nen que no parava quiet; a la porta m'estava esperant la meva mare, que tot i que parlem gairebé cada dia, feia tres mesos que no ens havíem vist cara a cara i ens vam fer una abraçada ben gran. Jo tenia la sensació com si només hagués estat un cap de setmana a Finlàndia; ja ho diuen que quan passes un temps a fora i tornes, tu has canviat molt però el lloc on tornes no, i és estrany. És veritat que quan vaig estar a Mèxic també vaig tenir aquesta sensació, però aleshores em moria de ganes de tornar (tot i que allà també hi estava bé eh!), i aquesta vegada és diferent, suposo que perquè estic més a prop i també em miro les coses d'una altra manera, tres anys de diferència s'han de notar per algun cantó.

Dissabte vaig estar fent vida "normal" molinenca, primer em vaig trobar l'àvia a la fira d'entitats relacionades amb la salut que hi havia a la plaça del mercat, que es va posar tan contenta que no em va deixar anar -literalment (va estar abraçada a mi)- durant les dues següents hores, al cap d'una estona també va venir l'avi i vam estar xerrant fins a l'hora de dinar. Tot i que els vaig trucant bastant sovint, em va fer molta il·lusió passar el matí amb ells! Com que estàvem al mig del poble també em vaig anar trobant més gent amb qui també vam estar petant la xerrada, és una de les coses que trobava més a faltar: estar al carrer i trobar-me la gent, xerrar, explicar-nos la vida...

Al migdia vam dinar a casa dels tiets, un bon plat de macarrons gratinats de la tieta que estaven boníssims! Visca! L'Anna em va donar uns pantalons super xulos que m'havia comprat a Tailàndia, i el tiet havia comprat uns panets del Camell perquè no m'oblidi de les tradicions locals. A la tarda, amb la meva mare, vam estar per Barcelona i la platja estava a petar de turistes! És curiós veure això quan fa tres mesos que vius en un país-nevera.

Va anar passant el dia i va arribar l'hora de la festa... quins nervis!! Vam arribar una estona abans que l'Alba i allà em vaig trobar els cosins i tiets que encara no havia vist, va ser molt emocionant, però encara ho va ser més quan va arribar l'Alba, que el primer que va fer va ser venir a abraçar-me! Tot i que he anat xerrant amb tota la família, és genial el moment de tornar i trobar-los a tots.

A la nit vaig sortir de festa a l'Ei Two... tota la vida esperant a tenir més de vint-i-cinc anys per poder entrar-hi gratis i va i ja no ho fan així... però bé, per una vegada que hagi de pagar tampoc és la fi del món. M'ho vaig passar molt bé, però l'endemà pel matí no tant... no donaré més detalls heheheh! Diumenge vaig anar a fer un beure en una terrasseta amb la Laia, i vaig fer tarda de cosins, tiets i avis, i a la nit vaig anar a sopar amb les amigues: entrepà de botifarra i unes braves al cinc minuts! 

Quan vaig arribar a casa em vaig preparar la roba que m'havia d'endur i dilluns pel matí ben d'hora ben d'hora em va tocar fer la maleta. Abans de marxar vaig voler passar una estona pel pis del Iaiu, em vaig comprar uns quants dels meus crosanets preferits i hi vaig pujar a esmorzar. Aquell pis m'encanta, em vaig asseure al silló del iaiu per esmorzar amb una mica de Frank Sinatra de fons i ja es va fer l'hora d'anar cap a casa per agafar les maletes i fer caminito cap a l'aeroport amb el tiet Andreu.

Vaig arribar a casa (la de Finlàndia) a mitja tarda, i els nens ja m'estaven esperant per jugar. 

Dimarts va ser un dia normal entre entrenaments i feines de la casa, però dimecres no! Com ja vaig explicar en el post corresponent, aquí no celebren el carnestoltes, però resulta que l'u de Maig celebren el Vappu, que seria com una festa de la primavera, i tothom es disfressa i surt de festa. Al multi-culti club vam fer una festa el dimecres per la tarda i jo em vaig passar tot el matí preparant la disfressa perquè també hi havia concurs. Em vaig fer un fantàstic vestit de nina retallable amb el que vaig guanyar el premi a la millor i més currada disfressa :)

La disfressa

El premi: dos gots plegables supermolonguis de Disney :)

A la nit vam sortir de festa per Lahti amb els espanyols i la veritat és que si normalment els finesos quan surten de festa beuen, el dimecres per la nit anaven dues vegades del revés, era tot un espectacle. A quarts de cinc, que ja tiràvem cap a dormir, ja es feia de dia, és impressionant això que surti el sol tan d'hora!

Dijous va ser un dia relaxat, d'estar per casa, i ahir, tot i que els nens no tenien escola, per la tarda la Isa va tenir entrenament i pintura. Mentre estava a pintura jo vaig anar a fer un cafè amb els espanyols, perquè el Jorge i l'Alicia ja marxen diumenge i ens vam despedir.

A la nit vaig fer festa pijama amb la Isa, i hem dormit al seu altell de jugar, la festa va consistir en llegir un conte (que, per cert, era molt xulo, era de dracs) i anar a dormir, però em va fer gràcia. La Isa parla mentre dorm i m'he fotut un parell d'ensurts ben bons... perquè s'aixecava de cop dient "Elena nosequè!!!" i jo primer m'he pensat que li passava alguna cosa, però aleshores m'he recordat de quan vam anar a l'spa, que també vaig dormir amb els nens i ella parlava per la nit.

Els llits a punt i tots els ninos de peluix de fons, festa multitudinària!

I avui he decidit fer dia de feina, estic instal·lada a la biblioteca de Lahti, que és una passada, i passaré el dia per aquí fent feina i potser vaig a fer un volt i tot abans de tornar cap a casa.

Una part de la mona d'enguany :)

L'altra part de la mona :)

La Sari va fer Munkis, que són entre un donut i un bunyol i estan mega bons (sobretot si estan acabats de fer, perquè estan cruixents)

També són típics pel Vappu els Tippaleipä (podeu endevinar que em vaig ben atipar aquella tarda al multi-culti!)