Au revoire Suisse, Ciao Firenze!

Hola a tothom!

Aquesta vegada tinc novetats importants per explicar i, ara sí, tinc el temps per fer-ho tranquil·lament.

Quan vaig tornar de vacances, a mitjans d’agost, vaig passar les dues últimes setmanes amb les nenes, a finals de mes va arribar la nova aupair, la Lídia, i ens vam passar una setmana juntes, fent-li tot el traspàs d’informació i de poders (i de briconsejos per sobreviure jijiji). Més o menys per aquelles dates també va arribar la nova aupair dels veïns, la Fàtima, així que vam fer bastantes coses les tres juntes, per tal que coneguessin una mica l’entorn i alguna gent i així els hi fos més fàcil arrencar amb l’aventura. Va ser una setmana molt activa però sobretot divertida, i m’ha agradat despedir-me d’aquest any així, sé que les nenes s’ho passaran genial i, a més, m’han quedat ganes de tornar a visitar-les, tant a les nenes com a les amigues que he fet tot aquest any.

L’estança al país, però, se’m va allargar una setmana més del previst: vaig estar aquesta setmana de més fent d’aupair del cosí de les nenes, en Quentin. Amb ell vam fer un munt de coses: vam passejar per la muntanya, vam anar a un spa... i l’últim dia vam anar a un parc on hi havia jocs inflables on vaig estar saltant i fent l’animal una bona estona. També hi havia un laberint... i en Quentin va decidir trobar la sortida corrent, cosa que va fer que el perdés de vista. Vaig estar vint minuts buscant-lo tota preocupada (i desorientada i perduda) perquè no el veia – i per què em vaig perdre per dins del laberint - , i al final el vaig trobar tant feliç jugant als inflables... en fi! Quin ensurt!! Només m’hauria faltat perdre el nen l’últim dia...!!

La despedida va ser una mica difícil perquè evidentment trobaré molt a faltar a les nenes i a son cosí, però també se m’ajuntaven les ganes de tornar a casa per estar amb la família i sobretot de començar l’aventura que m’esperava després!!

Com he explicat, l’aventura suïssa ja ha arribat al seu punt final però des de fa un unes setmanes ha començat la nova aventura: m’he traslladat a Florència!

Ja fa temps que amb en Jose havíem parlat d’anar a viure junts perquè això d’estar-nos veient cada mes i mig se’ns començava a fer massa costós a molts nivells (i sobretot perquè als dos ens venia molt de gust), així que ens vam posar a buscar un piset en aquesta ciutat tan bonica i aquí estem, en un estudi petit i acollidor en ple centre històric de la ciutat.

Aquesta vegada l’aventura era més aventurosa perquè no venia amb feina però això va durar ben poc. Al cap de tres o quatre dies de ser per aquí vaig trobar feina en una botiga de souvenirs. No és la feina de la meva vida ni molt menys, però té els seus punts, a part que és molt millor que passar-me el dia a casa! A la botiga hi practico idiomes, tot i que l’italià més aviat poc, però bé, per a practicar italià tinc els amics d’en Jose, i la veritat és que me’n surto prou bé. A Pongolàndia (que és un nom molt més descriptiu per a la botiga) hi venen turistes de tot arreu, també hi venen molts espanyols que se sorprenen que parli tan bé el castellà fins que els hi explico que vinc de la península i em donen conversa una estona, és agradable!

Ara ja fa gairebé un mes que estic per aquí i la veritat és que estic molt contenta d’haver pres aquesta decisió. Aquesta ciutat és preciosa, estic molt molt molt a gust compartint el dia a dia amb en Jose, i m’encanta sortir al carrer i gaudir d’aquest entorn tan espectacular!!!

A part de totes aquestes novetats, n’hi ha una que encara és més guai que totes les altres i és que ja ha nascut l’Agnès!!! Sóc tieta!!! La Rosa i en Xavi han tingut una nena preciosíssima fa quatre dies i jo estic més contenta que unes castanyoles!!

Bé, deixo el blog per avui! Espero anar tenint coses per explicar ben aviat, i si no dono senyals de vida és que tot va bé :)

Una abraçada!

Us deixo amb les fotos:

 

El pis  (el Loft) 

El Ponte Vecchio

Els llapis de pinotxo de la botiga. En veieu algun que estigui ben fet?

La botiga per fora

La botiga per dins  

Vaig baixar a Molins per votar (sí... i per celebrar la Festa Major!!!)

En Jose s'ho curra molt i em porta tuppers d'aquest nivell per dinar a la feina :)

I també ens fotem dinars d'aquest nivell a casa!

Mireu quina manopla pel forn més xula que tenim!!

S'ha menjat un peix!

La recta final

És curiós com vola el temps; ja fa gairebé un any que em vaig instal·lar a Suïssa i, tot i que hi ha hagut moments, sobretot durant l'hivern, que se m'ha fet llarg, ara miro el que em queda i el que ha passat i ha estat com un obrir i tancar d'ulls.

Sóc conscient que he trigat molt a actualitzar el blog i que abans ho feia amb més freqüència, però he de dir al meu favor que no tinc gaire temps: fer una entrada en condicions en demana molt -unes 3 o 4 hores- i entre que he tingut feina del màster, que vaig cansada, i que també m'agrada parlar amb la meva gent per l'skype... aquí em teniu, a vint-i-dos d'agost, sis mesos i dos dies després de penjar l'última entrada, escrivint un nou post del blog. També vull dir que em fa moltissima il·lusió cada cop que la meva mare em diu "ah! m'he trobat a tal persona que m'ha preguntat com et va, i m'ha dit que li agrada molt llegir el teu blog, però que fa temps que no dius res!"; vaig començar aquest blog amb l'ànim que totes aquelles coses que em passen no es quedessin en l'oblit, com una mena de diari compartit amb tothom qui vulgui llegir-lo, i és bonic saber que aquestes experiències i l'esforç de deixar-les per escrit no només m'ho fan passar bé a mi sinó que també a altres persones. 

Dit això, us poso al dia (una mica)...

Primer de tot, per situar-vos, us he d'explicar que quan al gener vaig anar de viatge a Florència hi vaig anar per veure un amic, en Jose; amb ell ens vam conèixer a un curs d'anglès a Malta l'estiu del 2008 (també us he de dir que si voleu aprendre anglès, Malta no és el lloc més adequat. Això sí, és un país molt xulo!). Bé doncs això, vaig anar a Florència al gener i hi he tornat tres vegades més i no per què la ciutat sigui espectacular -que ho és- sino perquè des d'aquell viatge amb en Jose som companys de viatge, de camí i de vida :) Aquest canvi tan xulo és una de les causes que en aquests mesos m'hagi mogut bastant... el fet de viure a sis-cents kilòmetres de distància ens ha fet trobar-nos dues vegades a Milà, una a Berlín, tres a Florència, una a Suïssa i una altra a Molins. No em puc queixar!

A part de fer viatges també he rebut visites: al maig em va venir a veure la meva mare i al juny, els meus tiets.

Pel que fa a la vida d'au pair, segueix tot bé: les nenes segueixen sent una passada i em faig molts farts de riure amb elles. Resulta que s'estan quedant amb les paraules i les frases més Typical Eleneixon que els hi dic... i potser no hauria de ser així? Bé... per què us en feu una idea...

Frases Typical Eleneixon -imagineu-vos dues nenes perfil típic guiri dient les frases següents-:

- Esto quema un huevo!

- Porfa!!

- Vale!!

- Fiesta Locaaaaaa!!! (aquesta em fa gràcia en especial... hehehehe)

- Mixeta! (per cridar la gata dels veïns)

A part d'aquestes frases, un cap de setmana que vaig baixar a Molins, vaig tenir la genial idea d'agafar el cassette de "Los Manolos - Pasión condal" -el meu preferit de quan tenia 5 o 6 anys- per posar-lo al cotxe, i és que senyores i senyors el Polo només té reproductor de cassettes!! Vaig aprofitar per fer unes classes de moda vintage a les nenes, explicant-los què és una cinta de cassette, com funciona i que això només ho coneixem els que ja tenim una edat... la classe no va servir de gaire però ara les nenes, a part de ser fans dels Gipsy Kings, també són fans de Los Manolos, i això és una cosa que m'omple d'orgullo y satisfacción! 

Tornem al modo imaginació amb nenes guiris cantant això: Hace tanta calor (jo em tronxo).

El dia a dia amb les nenes, fins abans que comencessin les vacances d'estiu a principis de Juliol, ha estat bastant rutinari entre escola, activitats extraescolars, amics que venen a casa i elles que se'n van a casa dels amics. També he tingut la sort de conèixer més au pairs d'aquí del poble, i hem passat bones estones juntes, fent plans per què les nenes juguéssin juntes però també per esbargir-nos els caps de setmana.

A l'estiu he tingut tot un mes de vacances. A mitjans de Juny vaig marxar amb les nenes i el seu cosí cap a Cannes per acompanyar-les a casa dels avis, vaig passar-hi quatre dies de piscina, deures d'estiu i visites a la ciutat i als pobles veïns; després vaig passar dues setmanes a Molins que em van passar volant. Vaig sortir de festa i vaig poder veure la majoria de gent a qui tenia ganes de veure. També vaig aprofitar per anar a visitar l'Alba, que ara viu una mica lluny, amb el cotxe nou de la meva mare, i per estrenar-lo per todo lo alto el vaig ratllar... sí...! Ole jo! (també cal dir que és una ratllada petita i que segons la meva mare "no n'hi ha per tant", així que estic una mica més tranquila). El cap de setmana del mig de les vacances el vam passar a Palamós amb en Jose i ma mare, visca la família!, i després vam marxar tots dos junts cap a Florència, on vaig estar dues setmanes fent un curs d'italià. Ara ja puc dir que io parlo un po d'italiano :) - a part de recitar aquest anunci de Buitoni - 

Marxar de Florència em va costar, però no estava gens malament el pla que tenia pel cap de setmana: dissabte vaig agafar un avió Pisa - París, em vaig passar la tarda voltant per la ciutat de l'amor (gaudint de l'amor propi) i vaig passar la nit en un hostal a Montmartre... dormir no vaig dormir gaire perquè al llit de sobre meu hi dormia un Japonès fiestero que es va passar tota la nit fent soroll: primer va entrar a l'habitació a quarts d'una cridant "arigatoooooo", per desfer-se la bossa va fer un munt de soroll, després per fer-se el llit, a les cinc el van trucar per telèfon i no el va apagar fins que no va parar de sonar, i durant la poca nit que quedava després de tot això... RONCANT!!! Mare meva... cada cop que em despertava, em posava a pensar en la meva venjança l'endemà pel matí quan em sonés l'alarma a dos quarts de vuit, però resulta que se'm va avançar i a les set li va sonar la seva (una bona estona). Total que a dos quarts de nou vaig marxar cap a la Gare du Nord tota morta de son per agafar un tren que al cap de tres hores em deixaria en un poblet del Pas de Calais al costat de la platja. Allà m'esperaven les nenes amb els altres avis i els altres cosins (una família molt acollidora, tot s'ha de dir!) i el dilluns ben d'hora ben d'hora vam tornar cap a Suïssa per acabar de passar l'última setmana abans de començar l'escola.

Ara que ja us he posat al dia de tot plegat, venen les fotos (que no estan per ordre):

Aquí teniu les artistes de la pel·lícula en plena acció: són unes cracks!

Amb en Jose, tot prenent un gelat deliciós a Florència.

Sortida a Gruyères i a la fàbrica de xocolata Cailler amb bona companyia.

Gruyères des de l'entrada.

A la fàbrica de Cailler, al final de la visita, hi ha barra lliure per provar els bombons que fabriquen... em vaig posar fina!! 

Final de curs del curs de francès, amb la Hayley i la Lu. Ens vam marcar un bon festival!

Celebrant l'aniversari de la Jeni.

Sortida a Annecy (França). Tot i el nom de la gelateria, els gelats no en tenien cap de pèl!

Tipica foto a Annecy. 

Sortida al Jungfraujoch, l'estació de tren més alta d'Europa. A baix 33ºC, a dalt de tot, -3ºC. Un dia de contrastos tèrmics i de moltes hores de tren que van valer molt la pena. De fons, la glacera Aletsch.

Il Duomo de Milano. En aquestes escales hi ha una part important de la nostra història amb en Jose. 

Amb el grup de dones espanyoles a Suïssa vam fer una trobada molt productiva i didàctica a Zürich, una ciutat on només hi he passat un dia però el poc tros que n'he vist és ben bonic!

Posta de sol als Alps tornant de Friburg.

Nyon des del vaixell, camí d'Yvoire. 

Berna, el pont i el riu.

Berna, el parlament.

També vaig anar a visitar el Parlament Europeu i aquell sostre tan polèmic per la morterada que va costar. Sí que sembla que el podria haver fet una classe de P4, però és hipnòtic, si mai passeu per Ginebra és una visita que us recomano molt fer!

A principis d'estiu es poden anar a collir maduixes en plan self-service pagant a la sortida del camp (i menjar-ne unes quantes mentres les culls).

Un dia que van venir uns amics de les nenes a casa em vaig inspirar i vaig fer aquest pastís de colors per berenar.

A Cannes, practicant la baixada de les escales encatifades per quan em toqui anar a buscar el premi.

Volando voy, volando vengo!

Bonjour a tothom!

Fa dies que obro el blog amb intenció d'actualitzar-lo, però no sé què faig que el temps em passa volant i, entre que trio fotos i penso què vull explicar, se'm fa l'hora d'anar a buscar a les nenes; avui, però, m'he decidit i actualitzaré sí o sí!

Han passat ben bé dos mesos i mig des que vaig fer el darrer post, i en tot aquest temps he fet una bona pila de coses: he viatjat a Florència i a Norwich, he estat dues vegades a Molins, he estrenat la temporada de nevades i esquí (entre moltes altres aventures del dia a dia), i m'he fet un any més gran.

Segueixo estant molt contenta amb la família amb la que visc, i les nenes segueixen regalant-me moments que em sorprenen i em fan riure molt, cal dir que també en tenen de no tant bons però, per sort, són ben pocs.

Bé doncs, per seguir en la línia de treball dels posts anteriors... arriba el moment fotos!!

Pel pont de desembre (pont que no era pont per mi heheh) vaig estar al Festival de Lumières de Lyon, i mentre fèiem un cafè a l'Starbucks vaig veure que no érem els únics que haviem entrat per passar el fred, també hi havia un pardal per allà rondant!! 

Una de les atraccions del festival era aquesta macro bola de discoteca que reflectia sobre tota la ciutat.

Això brillant que es veu és la macro bola en acció, vista des de baix de la ciutat.

Les fotos que venen ara són petits tastos d'alguns dels espectacles als que vam anar.

Això ja és Ginebra, el barri de Carouge. Durant el mes de Desembre són típics els mercats de Nadal, i aquest és l'únic que vaig visitar. Molt xulo (i molt car!).

El segon cap de setmana de Desembre es va celebrar la fête de l'Escalade. A Lyon, per fer passar el fred, vaig descobrir que el vin chaud (vi calent) és un molt bon remei, i a l'Escalade vaig seguir la tradició. Abans de tastar-lo era bastant reticent a prendre'n, però resulta que està boníssim!! 

Durant la Fête de l'Escalade se celebra que la nit de l'11 al 12 de Desembre de 1602, les tropes Saboianes van assaltar la ciutat intentant escalar la muralla, però els ginebrins i ginebrines de l'època es van fer forts i no els van deixar entrar. Per celebrar aquesta victòria, es fa aquesta desfilada que dura una bona estona amb la gent vestida d'època, és molt guai!! 

Desembre més de Nadal implica també la decoració pertinent. Això de la foto pot semblar moltes coses però són llumetes amb forma d'espelma.

Un petit mercat nadalenc al costat del riu.

El pessebre de casa.

Quan vaig tornar al gener, després de les vacances de nadal, em va tocar preparar la Galette de Rois, el que vindria a ser l'equivalent del nostre tortell, però no m'hi vaig fixar bé a l'hora de comprar la pasta de full i la vaig comprar quadrada enlloc de rodona... heheh! És innovació culinària, no us confongueu :)

A mitjans de gener, vaig anar a passar un parell de dies que em van donar de festa (així una mica per sorpresa) a Florència, a visitar un amic. 

Florència és una ciutat preciosa i més quan te l'ensenya algú que fa temps que hi viu i que la coneix bé!

I no podia faltar una foto del Ponte Vecchio :)

 A finals de gener vaig fer un altre viatge a l'estranger, aquest cop vaig anar a Norwich també de visita. Aquesta sí que la tenia planejada des de feia més temps, però no per això va ser menys guai! Aquesta foto, però, és de la tarda que havia de marxar de Ginebra, que va nevar el que no havia nevat en tot l'hivern.

Això va suposar que es liés una mica parda a l'aeroport i que l'avió arribés amb bastant retard... quan vaig arribar a l'aeroport de London Southend ja havia passat l'últim tren que em duia a Norwich i vaig haver de passar la nit a l'aeroport de l'hotel, en una pedazo de bedroom on fins i tot hi tenia esmorzar!

L'estació de tren de Norwich

El Mercat.

El casc antic

La foto de postal

Vaig menjar super super bé, l'estrena va ser amb aquests ous amb salmó i formatge que estaven tremendos!

I aquestes patates fregides ooooohhhh!!!

 A la tarda vam anar a fer el tè a un lloc que tenia el sostre decorat amb una ciutat, una passada!!

I això són les postres de diumenge...

I el te de la tarda... very typical!

El te anava acompanyat d'aquest pastís gordo gordo... no podia parar de pensar en aquell acudit de l'Eugenio: - niño! no comas más pasteles que vas a rebentar! - Pues dame otro y apartate!

Després de la mega tempesta de neu del divendres, quan vaig arribar dilluns em vaig trobar aquest panorama: tot ben emblanquinat.

Com no podia ser d'altra manera, el cap de setmana següent vam anar a esquiar, i aquestes éren les magnífiques vistes!

Aquesta foto l'he posat aquí per què també va d'esquí la cosa, però és postureo total d'un altre dia un parell de setmanes abans de la nevada (el fons és el mateix).

Txanan! Em flipen aquestes vistes, en sèrio! La foto és de la setmana passada, que vaig tenir visita i també vam anar a esquiar :P

I aquí les vistes de quan baixàvem, quina posta de sol!!

M'he proposat que cada cop que em visiti algú, anirem a fer una Fondue als Pâquis, així que amb en Pau vam seguir la tradició :)

El 8 de febrer va ser el meu aniversari però també el de la Bertille (la petita) i el de la Marion (la mare) així que va haver-hi festa grossa. I per la festa de la Bertille un pastís d'eriçons molt original! 

La família em va regalar l'equipament per quan torni a fer caloreta i ja no puguem anar a esquiar... que anirem a jugar a golf!!

I amb aquesta foto comença l'apartat de fotos que no segueixen cap ordre cronològic... m'he fet aquests mitjons d'estar per casa tant guais!!

I aquests ocells per decorar la meva nova habitació de Molins.

Aquesta rosa tan bonica també va ser un regal d'aniversari.

La paret de la meva nova habitació de Molins amb els pajaritus.

Un dia vaig fer croquetes... no podia ser que les nenes no sabessin el que son!

També m'he tornat enginyera de cabanes d'habitació :P 

I per acabar, us deixo aquesta súper posta de sol vista des de la porta de l'escola. Un regal per la vista!