Voltant pel món: La recta final

És curiós com vola el temps; ja fa gairebé un any que em vaig instal·lar a Suïssa i, tot i que hi ha hagut moments, sobretot durant l'hivern, que se m'ha fet llarg, ara miro el que em queda i el que ha passat i ha estat com un obrir i tancar d'ulls.

Sóc conscient que he trigat molt a actualitzar el blog i que abans ho feia amb més freqüència, però he de dir al meu favor que no tinc gaire temps: fer una entrada en condicions en demana molt -unes 3 o 4 hores- i entre que he tingut feina del màster, que vaig cansada, i que també m'agrada parlar amb la meva gent per l'skype... aquí em teniu, a vint-i-dos d'agost, sis mesos i dos dies després de penjar l'última entrada, escrivint un nou post del blog. També vull dir que em fa moltissima il·lusió cada cop que la meva mare em diu "ah! m'he trobat a tal persona que m'ha preguntat com et va, i m'ha dit que li agrada molt llegir el teu blog, però que fa temps que no dius res!"; vaig començar aquest blog amb l'ànim que totes aquelles coses que em passen no es quedessin en l'oblit, com una mena de diari compartit amb tothom qui vulgui llegir-lo, i és bonic saber que aquestes experiències i l'esforç de deixar-les per escrit no només m'ho fan passar bé a mi sinó que també a altres persones.

Dit això, us poso al dia (una mica)...

Primer de tot, per situar-vos, us he d'explicar que quan al gener vaig anar de viatge a Florència hi vaig anar per veure un amic, en Jose; amb ell ens vam conèixer a un curs d'anglès a Malta l'estiu del 2008 (també us he de dir que si voleu aprendre anglès, Malta no és el lloc més adequat. Això sí, és un país molt xulo!). Bé doncs això, vaig anar a Florència al gener i hi he tornat tres vegades més i no per què la ciutat sigui espectacular -que ho és- sino perquè des d'aquell viatge amb en Jose som companys de viatge, de camí i de vida :) Aquest canvi tan xulo és una de les causes que en aquests mesos m'hagi mogut bastant... el fet de viure a sis-cents kilòmetres de distància ens ha fet trobar-nos dues vegades a Milà, una a Berlín, tres a Florència, una a Suïssa i una altra a Molins. No em puc queixar!

A part de fer viatges també he rebut visites: al maig em va venir a veure la meva mare i al juny, els meus tiets.

Pel que fa a la vida d'au pair, segueix tot bé: les nenes segueixen sent una passada i em faig molts farts de riure amb elles. Resulta que s'estan quedant amb les paraules i les frases més Typical Eleneixon que els hi dic... i potser no hauria de ser així? Bé... per què us en feu una idea...

Frases Typical Eleneixon -imagineu-vos dues nenes perfil típic guiri dient les frases següents-:

- Esto quema un huevo!

- Porfa!!

- Vale!!

- Fiesta Locaaaaaa!!! (aquesta em fa gràcia en especial... hehehehe)

- Mixeta! (per cridar la gata dels veïns)

A part d'aquestes frases, un cap de setmana que vaig baixar a Molins, vaig tenir la genial idea d'agafar el cassette de "Los Manolos - Pasión condal" -el meu preferit de quan tenia 5 o 6 anys- per posar-lo al cotxe, i és que senyores i senyors el Polo només té reproductor de cassettes!! Vaig aprofitar per fer unes classes de moda vintage a les nenes, explicant-los què és una cinta de cassette, com funciona i que això només ho coneixem els que ja tenim una edat... la classe no va servir de gaire però ara les nenes, a part de ser fans dels Gipsy Kings, també són fans de Los Manolos, i això és una cosa que m'omple d'orgullo y satisfacción!

Tornem al modo imaginació amb nenes guiris cantant això: Hace tanta calor (jo em tronxo).

El dia a dia amb les nenes, fins abans que comencessin les vacances d'estiu a principis de Juliol, ha estat bastant rutinari entre escola, activitats extraescolars, amics que venen a casa i elles que se'n van a casa dels amics. També he tingut la sort de conèixer més au pairs d'aquí del poble, i hem passat bones estones juntes, fent plans per què les nenes juguéssin juntes però també per esbargir-nos els caps de setmana.

A l'estiu he tingut tot un mes de vacances. A mitjans de Juny vaig marxar amb les nenes i el seu cosí cap a Cannes per acompanyar-les a casa dels avis, vaig passar-hi quatre dies de piscina, deures d'estiu i visites a la ciutat i als pobles veïns; després vaig passar dues setmanes a Molins que em van passar volant. Vaig sortir de festa i vaig poder veure la majoria de gent a qui tenia ganes de veure. També vaig aprofitar per anar a visitar l'Alba, que ara viu una mica lluny, amb el cotxe nou de la meva mare, i per estrenar-lo per todo lo alto el vaig ratllar... sí...! Ole jo! (també cal dir que és una ratllada petita i que segons la meva mare "no n'hi ha per tant", així que estic una mica més tranquila). El cap de setmana del mig de les vacances el vam passar a Palamós amb en Jose i ma mare, visca la família!, i després vam marxar tots dos junts cap a Florència, on vaig estar dues setmanes fent un curs d'italià. Ara ja puc dir que io parlo un po d'italiano :) - a part de recitar aquest anunci de Buitoni -

Marxar de Florència em va costar, però no estava gens malament el pla que tenia pel cap de setmana: dissabte vaig agafar un avió Pisa - París, em vaig passar la tarda voltant per la ciutat de l'amor (gaudint de l'amor propi) i vaig passar la nit en un hostal a Montmartre... dormir no vaig dormir gaire perquè al llit de sobre meu hi dormia un Japonès fiestero que es va passar tota la nit fent soroll: primer va entrar a l'habitació a quarts d'una cridant "arigatoooooo", per desfer-se la bossa va fer un munt de soroll, després per fer-se el llit, a les cinc el van trucar per telèfon i no el va apagar fins que no va parar de sonar, i durant la poca nit que quedava després de tot això... RONCANT!!! Mare meva... cada cop que em despertava, em posava a pensar en la meva venjança l'endemà pel matí quan em sonés l'alarma a dos quarts de vuit, però resulta que se'm va avançar i a les set li va sonar la seva (una bona estona). Total que a dos quarts de nou vaig marxar cap a la Gare du Nord tota morta de son per agafar un tren que al cap de tres hores em deixaria en un poblet del Pas de Calais al costat de la platja. Allà m'esperaven les nenes amb els altres avis i els altres cosins (una família molt acollidora, tot s'ha de dir!) i el dilluns ben d'hora ben d'hora vam tornar cap a Suïssa per acabar de passar l'última setmana abans de començar l'escola.

Ara que ja us he posat al dia de tot plegat, venen les fotos (que no estan per ordre):

Aquí teniu les artistes de la pel·lícula en plena acció: són unes cracks!

Amb en Jose, tot prenent un gelat deliciós a Florència.

Sortida a Gruyères i a la fàbrica de xocolata Cailler amb bona companyia.

Gruyères des de l'entrada.

A la fàbrica de Cailler, al final de la visita, hi ha barra lliure per provar els bombons que fabriquen... em vaig posar fina!!

Final de curs del curs de francès, amb la Hayley i la Lu. Ens vam marcar un bon festival!

Celebrant l'aniversari de la Jeni.

Sortida a Annecy (França). Tot i el nom de la gelateria, els gelats no en tenien cap de pèl!

Tipica foto a Annecy.

Sortida al Jungfraujoch, l'estació de tren més alta d'Europa. A baix 33ºC, a dalt de tot, -3ºC. Un dia de contrastos tèrmics i de moltes hores de tren que van valer molt la pena. De fons, la glacera Aletsch.

Il Duomo de Milano. En aquestes escales hi ha una part important de la nostra història amb en Jose.

Amb el grup de dones espanyoles a Suïssa vam fer una trobada molt productiva i didàctica a Zürich, una ciutat on només hi he passat un dia però el poc tros que n'he vist és ben bonic!

Posta de sol als Alps tornant de Friburg.

Nyon des del vaixell, camí d'Yvoire.

Berna, el pont i el riu.

Berna, el parlament.

També vaig anar a visitar el Parlament Europeu i aquell sostre tan polèmic per la morterada que va costar. Sí que sembla que el podria haver fet una classe de P4, però és hipnòtic, si mai passeu per Ginebra és una visita que us recomano molt fer!