D.J. Aupair

Ufff com passen els dies! Ja fa quasi una setmana de l'últim post...! 

Divendres passat va ser el meu primer dia gafe de veritat per aquestes terres, però després de la temporada que vaig tenir abans de venir cap aquí, considerar tot el que em va passar divendres com mala sort és més aviat una broma hehehe. Pel matí vaig treure a passejar en Lastu i el terra estava entre nevat i gelat, per sort, ja li tinc la tècnica agafada i no vaig arribar a caure però sí que vaig fer algun amago en algun moment que en Lastu em va estirar de cop i per sorpresa (no, no vaig tocar el mòbil en tota l'estona). Quan vaig tornar a casa vaig endreçar les joguines com cada dia i em vaig posar a preparar el sopar: pollastre marinat farcit d'espinacs, alfàbrega i parmesà ratllat. Aquí va començar a torçar-se el dia. Com que fa molt fred (i és sec) tinc les mans molt resseques (no me'n recordo gaire sovint de posar-m'hi crema hidratant) i per tant em costa poc que m'hi surtin feridetes, doncs a part d'això, mentre ratllava el formatge em vaig distreure pensant en les mussaranyes i em vaig rascar un dit... quin mal! També havia de tallar coses amb els mega ganivets de cuiner professional que hi ha al calaix; cal dir que els faig ser vir cada dia, però amb allò que vas agafant confiança i domini... placa! Vaig agrair a qui sigui que ens hagi dissenyat que pensés en fer-nos ungles perquè si no, ara mateix, em faltaria un tros en un parell de dits. Per sort, només tinc algun tall en un parell d'ungles. Quan vaig haver preparat el dinar, vaig sortir a córrer. Havia pujat la temperatura respecte a l'hora de treure en Lastu i ja no hi havia gel però hi havia bassals i, com no, el primer que vaig fer va ser sucar-hi els peus, així que vaig anar a córrer amb certa humitat a les extremitats inferiors. Vaig estar buscant pel sr. Google i vaig veure que el GPS del mòbil em funciona encara que no tingui internet així que puc mesurar la distància que corro :) de moment em fa il·lusió perquè cada dia faig una mica més, ja veurem que passa quan em quedi estancada heheh! Al migdia vaig anar a buscar la Isa que també tenia el dia molt lúcid, i en tots els moments que estàvem al carrer es va dedicar a xutar-me la neu aigualida... jo m'havia posat faldilla amb leggins així que us podeu imaginar la il·lusió i gràcia que em feia. Mentre ella estava entrenant vaig anar al cafè dels pastissos bons, però l'únic pastís que hi havia era molt car (4,50 € cada tall) i vaig decidir fer un cafè i provar els croissants... eren de formatge i tampoc mataven massa de gust, i el cafè era una mica aiguaxirri, total que em vaig acabar gastant 4,7€ igualment amb dues coses que no eren res de l'altre món. Els divendres normalment són els avis els qui acompanyen a la Isa, però divendres passat no podien i ho vaig fer jo. La Isa ha de plegar cinc minuts abans de patinatge i marxar volant cap a l'escola d'art on fa manualitats, tallers, pintura... així que la vaig ajudar a fer la bossa i vam marxar a tot gas cap a l'altra punta de la ciutat. Els pares m'havien dit que aparqués davant de l'escola, que acompanyés a la Isa a la classe i després anés a deixar el cotxe al pàrquing del supermercat on havia d'anar a comprar i així ho vaig fer. Vam arribar i era un carrer de doble direcció. Al meu cantó no hi havia lloc i a l'altre sí, així que vaig aparcar allà. Vaig trigar tres minuts (tres minuts, comptats, ni un més ni un menys) a tornar al cotxe i a que no sabeu què em vaig trobar? Un paper al parabrisa... una multa d'aparcament!! Me l'havien posat deu segons després de sortir del cotxe... vaja que la persona que me la va posar em podria haver dit alguna cosa... però no! placa! cinquanta euros clink clink! Resulta que no es pot aparcar al cantó contrari en un carrer de doble sentit (i així ho especifica el paperet, no és per cap altre motiu). En aquell moment em vaig quedar en estat de shock. Cinquanta euros són una cinquena part del meu sou! Són molts calers! Amés jo portava dies planejant de comprar-me alguna coseta de roba i de fer algun viatge... i cinquanta euros sí que em venien d'aquí. Només volia plorar de ràbia i estava hiper emprenyada. Havia trigat tres minuts... Hòstia! Segur que la persona que posa les multes és una amargada i acabarà a l'infern...! En fi, vaig agafar el cotxe i vaig anar cap al supermercat a comprar el que m'havien demanat. Quan vaig haver deixat les bosses al cotxe, vaig tornar a pujar i em vaig comprar un paquet de Filipinos i un suc per berenar fins que es va fer l'hora d'anar a buscar la Isa, que va tornar a intentar xutar-me neu, però la vaig esquivar amb molt d'estil. Vam arribar a casa a l'hora de sopar (quarts de set de la tarda) i els nens estaven cansats, així que hi va haver algun que altre enfado. Va arribar un moment que l'Altti estava rondinant de mala manera, mig plorós i no parava de dir Elena... jo no entenia res, però al final li vaig preguntar a la Sari que què passava que deia tant el meu nom en aquell to poc amigable... i amb cara de sorpresa em va dir que l'Altti volia que jo triés la peli que havíem de mirar després de sopar, que en triés una que em fes riure perquè li agrada com ric quan miro pel·lícules amb ells. Jo vaig flipar, de veritat, em vaig emocionar molt perquè és la primera vegada a la meva vida que algú em diu una cosa tan i tan bonica d'una manera tan sincera. Vam mirar Madagascar tres, que és genial! 

El pollastre farcit.

Dissabte pel matí vaig estar cuinant un pastís amb crema de vainilla i fruita, perquè a la tarda venien els veïns nous a fer el cafè. Vam dinar un risotto molt bo fet per la Sari, que és molt bona cuinera, i després de dinar va tocar migdiada (que va ser d'aquelles que cau la baba i tot) a quarts d'una del migdia. Abans que arribessin els veïns vaig posar la fruita al pastís i la Sari va fer una mena de pastís salat de salmó que estava  boníssim. Els veïns tenen dues filles més o menys de l'edat de l'Altti i la Isa així que van estar jugant tota l'estona i els pares xerrant. Jo vaig fer una mica de florero perquè tampoc entenia la conversa, i al cap d'una estona em vaig posar a jugar amb l'Altti i la nena que no recordo com es diu. Quan van marxar, vam sortir a jugar a fora a pilota, fins que l'Altti va caure de cara a terra (estava assegut en una mena de mini porteria, va perdre l'equilibri i va berenar sorra) i va marxar cap a dins amb els pares. Aleshores amb la Isa ens vam posar a jugar a bàdminton, però ella és molt exigent i s'emprenyava cada vegada que jo tirava la pilota cap a la seva esquerra enlloc de la dreta (jo intentava explicar-li que que toqués la pilota ja era molt... que a mi els esports de raqueta no se'm donen gaire bé, però no vaig aconseguir transmetre-li el missatge). Finalment vam aconseguir fer uns quants tocs seguits i ja ens van cridar per anar cap a dins, per evitar un cansament extrem dels nens i la posterior enfadada conseqüent.

El pastís de fruita.

En Markus va fer el sopar: sopa amb unes boles de carn (tretes d'unes salsitxes de farina, res de pilota del caldo). Em va explicar el seu truc i després tota la recepta, i m'anava dient que fes fotos de la sopa pel blog (heheheh en el fons jo sé que els hi fa gràcia que faci fotos de tot pel blog). La sopa estava extremadament bona, en vaig menjar dos plats i mig i diumenge per dinar vaig repetir.

La sopa d'en Markus.

Després de sopar va tornar a tocar sessió de pel·lícula i vam mirar... una peli de la Barbie! No tenia subtítols en anglès així que no vaig entendre res del que deien. L'argument, però, no era gaire complicat... jo al·lucinava a cada cosa que passava... buf! No pot ser més pastelosa la pel·lícula! 

Diumenge pel matí vam anar a patinar, i jo cada vegada tinc més confiança i més estil. En Markus em va dir que es nota que ja vaig més tranquila, perquè ja no faig la cara d'ultra seriosa i concentrada que feia al principi, ara somric. Què guai! M'ho passo súper bé patinant! Per la tarda vaig voler anar a l'H&M a mirar un parell de coses que havia vist al catàleg per fer servir un descompte que m'ha donat la Sari, vaig mirar per internet i la botiga del centre està oberta els diumenges de dotze a quatre, així que vaig agafar el bus i caminito cap al centre (amb la clatellada pertinent). Quan vaig arribar què em vaig trobar? La botiga tancada amb un paper a la porta que no entenia... fantàstic! Feia un dia gris, plujós, fred, i la única cosa que volia fer estava tancada... vaig anar a fer un cop d'ull a les botigues que estaven obertes però no m'agradava res, així que vaig acabar al Mc Donald's fent un gelat i ja vaig tornar cap a casa.

La posta de sol camí de casa.

Al vespre, mentre jo em mirava la feina del màster, la Isa i l'Altti van estar mirant els vídeos de "El cuerpo humano" us en recordeu? Són molt xulos i interessants i els pares em van explicar que l'Altti, quan es va fer la rascada perquè va caure de la mini porteria, anava explicant que en aquell moment estaven actuant els glòbuls blancs. Impressionant! 

Dilluns, quan duia els nens a l'escola, vaig acabar de confirmar la meva teoria que la música els calma. Van pujar al cotxe i es van començar a escridassar de mala manera, ja fa dies que quan comencen a discutir encenc la música i callen a l'instant sense que jo els hi digui res, i dilluns no en va ser l'excepció tot i el to de la discussió. Bingo! A mig camí de l'escola vam veure una llebre enorme saltant pel mig dels camps i una mena de paó real salvatge que va fer un amago de suïcidi davant del cotxe... sort que vaig frenar a temps.

El matí del dilluns va ser molt tranquil i normal, i vaig aprofitar per fer els deures de finès. Al migdia vaig anar a buscar la Isa i mentre ella entrenava jo vaig anar a córrer, i després em vaig preparar un tupper amb la fruita que m'havia sobrat de fer el pastís per berenar.

Al cotxe m'he cansat d'escoltar la ràdio perquè parlen molt i la música tampoc és que sigui genial, així que m'he fet un parell de cd's. La setmana passada en vaig fer un amb Les Oques Grasses, i divendres a la nit, els pares, em van comentar que als nens els hi agradava la música que havia posat al cotxe. Quan vam pujar al cotxe per tornar cap a casa vaig encendre la música, i la Isa em va dir alguna cosa que no vaig entendre però que vaig interpretar com que apagués la música, però al cap d'uns segons d'haver-ho fet, m'ho va tornar a dir i deia: "Sí com tu!!". És la lletra d'una de les cançons que es diu "Sexy" i canten "sexy com tu no hi ha ningú, sí com tu, sí com tu, sí com tu, sí!". En aquell moment em vaig emocionar (i em vaig partir de riure també) i vaig encendre la música i au, a cantar (la mateixa cançó durant tot el viatge).

A l'arribar a casa em vaig posar a preparar el sopar corrents perquè havia quedat. Per fi he començat a tenir una mica de vida social fora de casa (tot i que tampoc no ho havia necessitat eh! Estic molt bé!). Vaig preparar pasta amb carn, formatge, ou i llet i vam sopar cap a les sis. Després vaig anar a buscar el bus i a Lahti em vaig trobar amb una noia que també fa d'au pair per aquí a prop, vam anar a fer un beure i vam estar xerrant una bona estona. També em va ensenyar la universitat de Lahti i la biblioteca, i ens vam despedir a l'estació de tren. La meva sorpresa va ser al bus de tornada, que vaig agafar a la mateixa estació i és el mateix bus que agafo sempre, resulta que si l'agafo des d'allà em surt vuitanta cèntims més barato. Interiorment em va sortir l'esperit Nuñez, em vaig emocionar! En baixar del bus, estava tot molt fosc, no veia res de res... i vaig haver d'encendre la llanterna del mòbil. El cel estava impressionant, tot ple d'estrelles, però jo anava una mica cagada de por perquè no em sortís cap animal del mig del camp per sorpresa.

Ahir pel matí em va tocar anar al supermercat altra vegada (que a mi ja m'agrada) i em van fer una bona llista de la compra, m'hi vaig estar dues hores. La llista incloïa comprar carn i salmó al lloc aquell del súper que et despatxa algú, i com que també aprofito cada cop que puc per practicar les paraules que sé en finès, vaig fer la comanda en una mena de barreja estranya. M'havien escrit els noms del que havia de demanar i feia la frase en anglès i deia el nom en finès:

- Good morning, I want 500g of jauheliha (carn picada) and 600g of Lämminsavulohi (salmó fumat i cuit).

La noia que em va atendre es tronxava de riure, però no amb mala llet, suposo que li va fer gràcia la situació i l'esforç, a mi també me n'hauria fet i més amb aquestes paraulotes. També vaig aprofitar per comprar-me iogurts de diversos tipus, entre els quals n'hi ha un que és un tetrabrick d'un litre, rotllo Dan Up però en brick, d'aranyons i vainilla. M'encanten els iogurts aquests de fruits del bosc!

Em vaig fixar que, a part de vendre esquís, també hi venen motos en aquest supermercat. La cosa més normal del món.

A casa vaig estar preparant el sopar; van ser unes mandonguilles a la jardinera que estaven per llepar-se'n els dits! Ara resulta que quan cuino en Lastu em fa de controlador però és tan maco!! Em desconcentra... mireu la foto! De vegades també se'm posa entre els peus i fa el mateix, així no hi ha qui es prengui la vida en sèrio :)

També vaig fer un CD amb música més variada, però seguim amb la línia Sexy. A la tarda, com sempre, vaig dur la Isa a entrenar, aquest cop al pavelló on puc veure l'entrenament, i m'encanta veure-ho! Fan unes piruetes espectaculars (i també cauen de tant en tant, però jo ho faria el 99% de l'estona si fes aquests salts!). Al viatge de tornada vaig decidir canviar una mica de cançó i ho vaig petar amb el "vaya vaya aquí no hay playa" que la Isa anava aplaudint i tot. Entre aquesta cançó i la de Sexy ens vam montar un festival molt divertit.

Al vespre ens vam menjar les mandonguilles, que aquest cop van triomfar més, i després de sopar, enlloc de mirar peli, va tocar sessió de maquillatge fantasia.

Mentre la Isa maquillava l'Altti jo vaig aprofitar per avançar feina del màster. Quan estaven a mitja sessió l'Altti em va dir que el mirés i em va agafar un atac de riure que no sabia com parar (ell s'hi va apuntar): l'estava pintant de tortuga ninja (d'el Leonardo, el blau) però en aquell moment només li havia fet l'antifaç i li havia pintat un tros de la cara de color verd, portava el serrell aguantat amb una pinça que era una papallona i anava amb uns calçotets de l'spiderman. Una combinació bonissima, que em va fer riure una bona estona. A la Isa la va maquillar la Sari i li va fer com una mena d'espirals i espurnes molt bonic. A mi em va maquillar al Isa, va començar fent-me un parell de flors molt boniques, però després li va agafar el venasso surrealista i bé... jo vull considerar que amb tot el carinyo del món em va voler pintar un Miró a la cara... jutgeu vosaltres mateixos amb la foto.

Aquesta setmana he pensat en anar apuntant les coses, així que diria que no m'he oblidat d'explicar res! 

Moi Moi!

Kahvila Kariranta

Dissabte em vaig llevar i s'havia acabat la "primavera". Em vaig aixecar del llit perquè havia d'anar a fer un pipí d'aquells que ja no pots aguantar ni un segon més i quan vaig trepitjar el menjador, per la finestra vaig veure que a fora tot era blanc, havia nevat!! La resta de la casa feia estona que s'havien llevat i van poder gaudir de primera fila la meva emoció barrejada amb la pixera... era una mena de "UAAAAAAUUUUUUU" dit amb aquella urgència de voler gaudir del moment però havia d'anar al lavabo. Quan vaig sortir, vaig seguir dient "Uaaaauuu" durant una bona estona i els nens em miraven amb cara de "què fa aquesta pirada? Sí, hi ha neu, ja ho hem vist, caaaaalma!". Dissabte pel matí l'Altti tenia classe de patinatge i el va acompanyar en Markus. La Isa i jo vam estar jugant a fora amb la neu. Primer vam estar fent guerra de neu, amb unes boles enormes, i després vam dedicar-nos a crear. La Isa em va demanar que fes primer una bola de neu mitjana i que l'hi portés i quan ho vaig fer, me'n va demanar una altra (es podria dir que, per unes hores, vaig ser la seva súbdita hehehe) i jo vaig pensar.. visca! ninot de neu! doncs no... la va posar al costat... i jo no entenia res! Després vaig pensar que potser volia fer un gos de neu o algun animal de quatre potes... però no! I finalment ho vaig veure clar: s'estava fent una cadira amb reposapeus i una tauleta! És una crack! Mentre es feia els complements de la tauleta jo vaig voler fer un ninot de neu i em vaig posar mans a la obra primer fent una macro bola que m'arribava a la cuixa casi casi; després una bola mitjana que li vaig posar a sobre, i finalment la bola petita que faria de cap. Quan la Isa ho va veure, va anar a buscar la pala de treure la neu i va fer la intenció de traslladar-ho al costat de la seva cadira i jo no podia parar de pensar (interiorment i quasi plorant) "La meva creació nooooooo!! Amb el que m'ha costat!!!" Però no hi havia res a fer... quan no t'entens parlant és difícil d'explicar-se i fer raonar... vam desmuntar el ninot, ella va traslladar el tronc superior i jo la bola macro sense esperança que res arribés a port... però com ja he dit la Isa és una crack i txanan!! Vam fer el ninot de neu mes guai que he fet a la meva vida!! Amb barret de copa inclòs! Això sí, van flipar una mica amb el tema nas de pastanaga... aquí es veu que li posen una pedra per fer de nas... 

L'acumulació de neu. 

Vam fer angelets :) 

La Isa es va moure mentre feia la foto i aquí es veu una cosa rara de color verd i rosa. A l'esquerra i a la dreta hi ha els ninots de neu i al centre la cadira amb reposapeus i tauleta.

Quan van arribar els homes de la casa vam dinar i després de la migdiada vam tornar a sortir a fora aquest cop amb l'Altti inclòs. Vam tornar a fer guerra de neu i jo, sense voler, li vaig tirar un parell de boles a la cara a l'Altti. El pobre es va quedar parat i no sabia què fer per treure's la neu de la cara, i jo hi vaig anar corrent per treure-li i que no li entrés a la roba, i per no quedar com una au-pair malvada hehehe. Vam acabar destrossant tot el que havíem creat pel matí a patades... primer em va fer una mica de pena però va acabar sent un festival. Quan ja dúiem una bona estona jugant, vam entrar cap a dins. Jo tenia les manoples humides i començava a no notar-me els dits. No vam trigar gaire a sopar, i després de sopar, la Sari va fer galetes! Estaven delicioses i jo en vaig menjar moltes, tantes que vaig agafar un bon empatx... 

Diumenge pel matí vam anar a patinar sobre gel, i cada cop ho faig millor i em sento més còmode. A l'arribar vam fer una mena de joc per aprendre a caure. Cantàvem això (traducció fatal):

AKU AKU ANKKA (Donald Donald ànec)

VEITIKKA VANKKA (vankka vol dir ferm, però l'altra paraula ni idea...)

HUUSI MAAILMALLE (digues-li al món)

HYPPY JÄÄN PINNALLE (que saltes sobre el gel)

i aleshores al final havíem de saltar i caure de cul al gel però a poc a poc... una cosa una mica estranya que em vaig dedicar a observar i només vaig fer una vegada hehehehe, escaqueig en tota regla.

Després vam anar a dinar a casa dels avis, que sempre és un plaer, i a la tarda, quan vam tornar a casa, feia un sol increïble i vam sortir a jugar altra vegada amb la neu. Aquesta vegada a mi em van deixar un trineu que sembla una mini moto de neu, i la Isa va fer una miqueta d'snowboard pel pati! La resta de tarda-nit no va tenir gran misteri, vam sopar, vam estar una estoneta davant de la llar de foc cadascú al seu rotllo i cap a dormir.

Dilluns vaig tenir un matí molt tranquil i fred, ens vam llevar a -14ºC però la temperatura va anar pujant durant el dia perquè feia molt de sol. Jo em pensava que moriria congelada i vaig portar els nens al cole i el Markus a l'insti (perquè si no jo em quedo sense cotxe per anar a buscar els nens) vestida com si anés a fer una expedició al pol nord... i realment no n'hi ha per tant. Si no fa vent, el fred quasi no es nota perquè és molt sec. Durant tota la setmana hem estat més o menys a aquesta temperatura pel matí i he anat amb els texans, polar i l'anorac i prou i no m'ha passat res. 

Dilluns a la tarda mentre la Isa entrenava vaig anar a córrer pel llac, quina passada! Tot nevat, ben blanc i jo corrent per la neu. Em sentia una mica Kilian Jornet heheheheh! Després, de premi, vaig anar a berenar al lloc dels pastissos bons (que es diu Kahvila Kariranta = el cafè de la platja).

El llac nevat amb un dia de sol espatarrant.

El berenar tot prenent el solet.

El dimarts també va ser un dia molt normal, diria que no hi ha res a destacar. He d'aclarir que normalment em vaig apuntant les coses a les notes del mòbil, i aquesta setmana no sé per què m'he despistat i no m'he apuntat res... Bé, sí, vaig tornar a berenar al lloc dels pastissos bons, al final posaran el meu nom a una cadira heheh!

Pastís de llimona amb merenga.

Ahir pel matí em va tocar anar al supermercat, que m'encanta! M'hi podria passar hores fent voltes i descobrint coses noves. Vaig trobar una fantàstica canya de pescar dels angry birds, i a part de fer la compra de la casa em vaig comprar xuxes, per variar. A la tarda vaig tornar a anar a córrer pel llac, que encara estava nevat i ara ja no arribo tan cansada a casa, suposo que m'estic acostumant al ritme. A la nit vam sopar el xai al vi que vaig preparar pel matí.

Estris de pescar dels Angry Birds.

Sembla que tingui el cabell de punta però es l'arbre del darrera hehehe!

Avui és dijous i m'ha tocat fer neteja, però només aspiradora i lavabos. Després he estat preparant els ingredients pel sopar: he fet escalivada!! Per sopar hem tingut coca de recapte que ha quedat bonissima. A la tarda he anat a l'institut del Markus a classes de finès, i ja tinc una pila de deures! Hyvää! 

Al tornar he passat a buscar els nens per l'escola i m'he estat sola amb ells durant una hora que se m'ha fet eterna... s'han començat a barallar perquè volien mirar pel·lícules diferents i aleshores els hi he dit que no hi havia pel·lícula, que juguéssim a algun joc. Aleshores volien fer guerra de coixins però jo, després de l'accident que vaig tenir amb l'Altti, passo. Cada cop que jugo amb ell pateixo per la integritat de la meva cara heheheh! He tret un joc de l'armari, un que té uns cucs de fusta i uns daus, i han començat a tirar-ho tot volant... i m'he enfadat, però no els podia fer raonar i no parava de dir: NO! i assenyalava els cucs i la bossa perquè els guardessin... Semblava un circ tot plegat. Després pretenien que els hi donés cereals dels meus (se'ls mengen rollo patates xips) i els hi he dit que no... i he hagut d'acabar posant la caixa dels cereals a sobre de la nevera perquè no l'agafessin. Només els hi he deixat menjar fruita, i s'han partit un platan i atenció! Un pebrot vermell cru! També han començat a tirar volant un tros del platan i la feina que he tingut perquè paressin i el recollissin... però ho han acabat fent. Quan per fi ha arribat la mare m'he posat a preparar la coca de recapte i després ja hem sopat. Que, per cert, després de tot el temps que ha estat no agradant-me el formatge de cabra, avui l'he trobat extremadament bo! M'he enamorat del formatge de cabra! Al vespre hem fet la llista de la compra per demà (dissabte tenim convidats) i aquí estic escrivint el blog.

Vistes des de l'escola dels nens. 

Pebrot vermell, albergínia i ceba escalivats.

Coca de recapte amb: tonyina, escalivada, patates laminades, carbassó i formatge de cabra. La massa és la pasta de full que em va sobrar de fer els crosants.

Espero tornar a enrecordar-me d'apuntar-me les coses perquè si no això queda una mica pobre...

Apa, fins aviat!! 

Moi Moi!

La tercera guerra mundial

Dimarts vaig tenir un moment d'inspiració divina (i una mica de mono, cal dir-ho) i vaig decidir que volia fer crosants... però quan, a les receptes, vaig veure que es trigava un munt a fer la pasta de full vaig haver d'aplaçar-ho a dimecres sí o sí perquè ja era mig matí i no tenia temps, així que dimecres, quan vaig arribar de portar els nens a l'escola, em vaig posar mans a la obra. Vaig estar cinc hores remenant massa i fent crosanets, em vaig posar super catxes, perquè hi ha una part de la preparació de la massa que consisteix en picar contra la taula i m'hi vaig esplaiar una mica.

Resum dels passos per preparar els crosants, i al mig el resultat final.

La veritat és que van triomfar molt i als nens els hi van encantar. Em va fer molta il·lusió perquè els altres plats que havia preparat fins ara, els de collita pròpia, no els hi havien fet gaire gràcia. En vaig fer de formatge, de xocolata i normals, i vam acabar sucant-los tots en nutella que feia que encara estiguessin més bons!

A la tarda la Isa tenia patinatge i vaig aprofitar per anar a córrer pel costat del llac. Feia vent i no hi havia núvols, el paisatge era preciós. Encara hi ha gel i hi havia una persona fent com una mena de kitesurf però amb esquís; jo anava corrent i mirant de costat, sort que no em vaig trobar cap inconvenient a mig camí!

Va ser quan vam arribar de patinatge que vam devorar els crosants, i més tard vam sopar.

L'endemà pel matí, quan em vaig llevar, no sabia si hi havia hagut l'apocalipsi i jo havia sobreviscut, o si durant la nit havia començat la tercera guerra mundial a l'habitació dels nens... Hi havia un matalàs i tots els llençols al menjador, i a l'habitació, la meitat dels calaixos oberts i tot el seu contingut escampat per l'espai transitable. Dins de l'habitació també hi tenen un altell amb uns matalassos, coixins i peluixos i algunes joguines, i això també estava tot escampat, vaja, que vaig estar dubtant si m'havien posat una càmera oculta i jo era objecte d'algun programa de bromes de la tele. Com era dijous em tocava fer neteja i la casa estava ben potes enlaire, a més, com que s'ha fos tota la neu i el gel, a fora tot fa xapi xapi, i tot i que ens traiem les sabates a l'entrar, i que quan traiem en Lastu a passejar el deixem impecable abans que es passegi per la casa, havia acabat arribant fang a dins: festival de la neteja. A més, ahir a quarts de dotze havia de ser a l'escola on treballa en Markus per començar les classes de finès i abans havia d'anar-li a comprar pinso al gos, osigui que tenia més aviat poc temps. Vaig fer temps rècord: amb una hora i quart vaig tenir-ho tot fet, i una mica d'agulletes i cansament també. A la botiga de pinso no en quedava del que havia de comprar i em vaig estar esperant una bona estona per què em diguessin que no sabien quan en tornarien a tenir, així que al tornar ja vaig anar directament cap a l'escola. Us he de donar la trista notícia que no vaig fer fotos de l'escola, però potser us estic fent un favor i tot perquè jo em vaig emocionar i tot de la passada d'infrastructures que tenen... Vindria a ser un centre de secundària on hi van alumnes de dotze a setze anys. Al costat hi ha l'institut on fan batxillerat, però només hi ha aules, de tallers fan servir els de secundària. Vaig arribar i em va obrir la porta en Markus, vam entrar pel seu taller (taller per dir alguna cosa: una mega aula de tecnologia amb tot d'eines i màquines molonguis) i vaig deixar les coses al seu despatx. Aleshores vam anar a dinar, gratis, clar (queda pagat pels impostos dels ciutadans) i hi havia una mena de lasanya amb poca carn, amanida (enciam, pèsols i cogombre) i pa, que no falti el pa! A cada moviment que feia em sentia hiper observada per tot d'ulls clars. Estàvem en un menjador ple d'adolescents típics però que es portaven super bé: ni crits, ni menjar volador, ni res per terra... al·lucinant. Després de dinar vaig marxar amb la Kristina, la meva guia i professora de finès. És una noia finlandesa que fa quinze anys que viu a Fuengirola, però ha vingut a passar un any aquí per poder empadronar els seus fills a Finlàndia, així que parlàvem en castellà. Vam dedicar la majoria d'estona a que m'ensenyés les classes: per flipar. Resulta que aquí tenen assignatures guais de veritat com: costura, tecnologia, cuina i feines de casa. A part clar que tenen mates, llengua i coses per l'estil, però trobo que està molt bé que sàpiguen cuinar, cosir, planxar i posar una rentadora, vaja que tinguin uns mínims que després poden ampliar triant assignatures optatives. La classe de costura és una aula bastant gran que te com unes deu màquines de cosir i quatre overlocks (sí!! tenen overlocks!!). També tenen tot de materials com fils, llanes, teles... i ganxets, agulles, telers, de tot! Jo no volia marxar d'allà... de fet, hagués donat el que fos per tenir una màquina màgica i tornar enrere en el temps per fer la secundària allà. Aquesta emoció va anar en augment quan vam arribar a les aules de cuina: unes aules amb vuit cuines (fogons, forn i pica) cadascuna. Primer fan sessió teòrica i després es preparen l'snack o el dinar. En aquell moment s'estaven fent uns panets de patata que feien molt bona pinta. A l'aula de música hi tenen una bateria, baix i guitarra elèctrics, guitarra clàssica, un teclat, un piano, instruments de percussió diversos i tot un sistema d'amplificació de veu (micròfons i altaveus). Els alumnes de batxillerat, que en aquell moment estaven fent una optativa, ens van cantar un parell de cançons. Més tard vam visitar part de les instal·lacions esportives: pista exterior, poliesportiu interior, sala de tir, i es veu que també tenen piscina però la Kristina no sabia on era. Jo només tenia que ganes de plorar de l'emoció, en serio! Tot això en una escola pública! En Wert es mereix tenir durant un mes sencer una classe de cinquè de primària aprenent a tocar la flauta darrere seu a tota hora... vaia un inepte! També vam estar una estona en una classe d'anglès i en altres aules, i jo em presentava en castellà, la Kristina ho traduïa al finès i després els alumnes em preguntaven coses i la Kristina feia la traducció simultània. Bàsicament em preguntaven que per què havia triat Finlàndia, en què consistia la meva feina i si coneixia algun jugador del Barça (però quan els hi deia que el Pedrito viu a Molins es quedaven igual, suposo que només els hi sona el Messi i el Neymar). Els alumnes em van semblar molt macos, i els professors també, a més es nota que el clima és molt més relaxat i que van a gust a classe. Després d'haver vist l'escola del dret i del revés, ens vam instal·lar en una aula, em va preguntar què sabia de finès, em va recomanar una web d'exercicis per què m'ho anés mirant a casa, i se'm va fer l'hora de marxar a buscar els nens. 

Quan vam arribar a casa jo estava molt cansada però havia de fer el sopar. Ahir tocaven salsitxes fineses (uns frankfurts estil botifarrot) amb salsa marró, patates i pastanagues bullides. Jo no sabia que havia de pelar les salsitxes, i això va causar una mica de bajón a l'hora de sopar, perquè la pell queda una mica amb textura de plàstic (però és comestible eh!). Mentre preparava el sopar, la Isa i l'Altti es van tancar a l'habitació i em van demanar que no mirés... a mi no em feia especial gràcia aquesta condició... i estaven molt callats: molt sospitós tot plegat. Vaig obrir poc a poc la porta perquè tinguessin temps de notar que l'obria, i van tapar alguna mena de dibuix que estaven fent, cosa que em va tranquilitzar, però els hi vaig dir que deixessin la porta oberta, que els hi prometia no mirar i així va ser. Van arribar els pares i vam sopar, i el secret es va quedar en secret fins avui (els pares sí que sabien de què anava la cosa). A la nit va tocar sessió de perruqueria: la Isa volia que li fes trenes amb tot el cabell (que tenia humit perquè s'havia dutxat) per llevar-se avui amb el cabell ondulat i així ha estat. Estava super contenta i guapa amb el seu cabell ondulat, i ha arribat a l'escola ben feliç.

Avui pel matí, després de deixar els nens a l'escola he anat al supermercat, m'encanta estar per allà passejant i mirant coses. Avui hi he anat a comprar coses que m'han encarregat, però també m'he comprat porqueries de xocolata per mi (amb els meus diners ehhh!), total que m'hi he estat dues hores ben bones heheh!

M'han agradat aquestes bambes però evidentment no hi havia el meu número...

També m'ha agradat aquesta bicicleta: quatre-cents eurots!

He vist la llum! Això és com un gel que et tenyeix el cabell!
(però primer me l'hauria de descolorir i això ja em fa més mandra...)

Singstar amb els temazos finesos.

Quan he tornat a casa m'he estat mirant els exercicis de finès i he vist que deu n'hi do del vocabulari que sé. També he estat tocant la guitarra i alguna estona xerrant amb la Sari, que avui ha treballat des d'aquí. Això també significa que tinc poc internet, així que m'he quedat amb les ganes de trucar als avis i de fer algun Skype. També em tocava anar a córrer però quan m'he decidit, m'he equipat i... tatxan! Ha començat a caure aigua-neu, que combinada amb el ventot que feia, no semblava gaire agradable al tacte, així que he decidit aplaçar-ho. A les tres he anat a buscar l'Altti (la Isa estava amb els avis) i he rigut moltissim: hem pujat al cotxe i jo he posat la música amb el mòbil. Just sonava la cançó de Cul dels Oques Grasses i l'Altti ha començat a cridar "Yeah baby! Yeah Yeah!" i em deia: canta Elena! (en finès). Vaia festa que duia a sobre el tio! Com he rigut!!! 

A casa hem estat jugant amb el Lego una bona estona, fins que jo m'he hagut de posar a fer el sopar: Pizza (Pizza Americaaaanaaaaa per l'Altti).

Carn picada, tomàquets i roquefort (a mitja pizza).

Salami, tonyina i pinya (a la meitat).

Han quedat molt i molt bones, no n'ha sobrat ni una engruna. 

Mentre preparava les pizzes la Isa m'ha portat una sorpresa, el que preparaven ahir d'amagat. Es titula "Pistes de primavera"; ahir es van dedicar a collir del jardí coses que indicaven que ja arriba la primavera i les van enganxar al llibret. També van posar algunes xocolatines embolicades a dins de la bossa on hi ha el meu nom. M'ha faltat res i menys per què em caigués la llagrimeta quan m'ho ha donat. Trobo que és un detall molt bonic :)

Els avis també s'han quedat a sopar, i mentre feien sobretaula jo he aprofitat per rentar els trastos. Quan he acabat he decidit que provaria d'anar a córrer, i com que ja era de nit en Markus m'ha deixat una banda reflectant i un frontal. Avui m'havia preparat un recull de cançons que duraven el temps just que havia de caminar/córrer i així no he hagut d'estar pendent del cronòmetre, m'ha anat molt bé perquè no se m'ha fet tan llarg. 

En un moment que estava per la cuina sense fer res concret he vist el dibuix que ha fet la Isa a l'escola d'art (activitat extraescolar dels divendres) i també m'ha fet riure molt. Ha fet un dibuix on hi sortim l'Altti, ella i jo i els noms dels avis i dels pares, i un cartell ben gran on hi posa "DISCO". Bonissim! I he de dir que m'ha fet moltíssima il·lusió formar-ne part :) 

Avui a l'apartat de curiositats us ensenyo tres coses:

M'he tornat a comprar xuxes, però avui sí que he arribat a fotografiar-les (tot i que ja no en queden heheh)

Un joc molt xulo: un plat amb verdura, peix i una hamburguesa que tenen trossets que
s'enganxen amb velcro i pots fer veure que ho talles.

Si cliqueu l'enllaç podreu gaudir de les habilitats d'en Lastu, un crack, i del meu preciós accent finès :)
https://www.youtube.com/watch?v=ePR6PPToa7E&feature=youtu.be

Bona nit!! Hyvää yötä!!

Les Olimpíades de Madrid.

Dissabte pel matí vaig acompanyar la Isa a entrenar, i després vam anar cap a l'altra pista de gel on entrena alguns dies perquè feien una classe-demostració de patinatge de gel en grup o sincronitzat. Va ser distret, és una cosa que jo no havia vist mai, i realment necessiten un bon esperit d'equip per poder anar ben sincronitzades. Les figures les ensenyaven primer el grup de noies joves i després explicaven a les nenes com ho havien de fer i ho provaven; se'n van sortir prou bé. Jo aprofito les tantes sessions de patinatge de que puc gaudir per observar com es mouen i com hauria de fer jo les poques coses bàsiques que arribaré a fer (aquí a Finlàndia, perquè ja m'estic mirant de fer un intensiu a l'estiu a Barcelona heheh!). 

Com que a aquesta pista, per mirar, s'ha d'estar al bar, vaig aprofitar per fer un mos: una berlina de melmelada de maduixa! Que ja aviso que no és l'única cosa dolça de la jornada... Dissabte vam dinar a casa dels avis. Visca! L'Àvia va fer una mena d'entre mandonguilles i croquetes de xai, puré de patata, i una mena de salsa marró (així li diuen aquí) feta em sembla que amb verdures i suc de poma. Com no, també van haver-hi bones postres: brownie amb cobertura de blueberrys i gelat de vainilla.

Quan vam arribar a casa cap a quarts de tres, tots ens en vam anar a fer la migdiada, que no va ser precisament curta. A la tarda, si us he de ser sincera, no recordo què vam fer, suposo que estar per casa mirant alguna peli i jugant una mica. Diumenge pel matí va tocar patinada familiar, bé, menys la Isa, que ja patina prou els altres dies i se'n va anar amb els avis. Jo progresso adequadament, m'estic preparant per a les Olimpíades de Madrid heheheh (tinc temps, no?) i per a la mostra, un botó https://www.youtube.com/watch?v=q9SRbYMGAAs&feature=youtu.be :

Al final del vídeo hi ha una super pirueta de frenada (que vindria a ser que faig mitja volta) i unes declaracions en anglès-finès! 

L'Altti, però, està una mica patxutxo de l'orella i es va cansar ràpid, així que vam tirar cap a casa a fer el dinar: patates al forn amb salses diverses (una salsa portava nata o crema o alguna cosa així i trossets de verdures i de pernil fumat, i l'altra portava tonyina, crema i algun trosset de verdura també) que estaven per llepar-se'n els dits! 

Després de dinar tots van fer migdiada, però jo vaig estar mirant un parell de sèries per internet. Em vaig aixecar un moment per anar a beure aigua i em vaig trobar la Isa a la cuina jugant amb uns segells que li havia donat l'avi (que en col·lecciona) i quan es va cansar, ens vam posar les dues a jugar a una mena de "minijuegos" finesos d'internet. La tarda la vam passar jugant a fora amb el gel. Jo em vaig sentir mestra coctelera per unes hores heheheh! També vaig aprofitar que feia sol per fer algunes fotos del paisatge:

Jugar amb el gel era prou divertit, però la Isa i l'Altti es tenien el seu rotllo montat i jo no hi pintava massa, així que va arribar un moment que em vaig avorrir una mica i, a més, començava a tenir fred, així que vaig entrar a casa i em vaig posar a llegir amb la companyia sempre agradable d'en Lastu.

Abans de sopar va tocar sessió de sauna que vaig compartir amb la Isa (que era la tècnica de funcionament, ja que jo no en tenia ni idea) i vam tornar a fer festa de l'espuma a la dutxa. 

Ahir vaig tenir un matí prou productiu, em vaig estar actualitzant el perfil del Linkedin, i cap al migdia vaig acompanyar el Markus a l'escola on treballa per saber com s'hi va, ja que dijous començo allà les classes de finès. La Isa va tenir dues hores d'entrenament per la tarda que vaig aprofitar per anar a córrer pel costat del llac, i quan vaig acabar de córrer vaig passar pel súper a comprar unes quantes porqueries de xocolata i unes magdalenes per compensar el que havia cremat hehehe! (No m'ho he menjat tot ehh! Ho tinc a una nova zona de reserva de la meva habitació!). En teoria em tocava preparar el sopar quan arribés a casa però quan vam arribar, ja estava fet. La Sari havia plegat més d'hora de la feina i havia arribat amb molta gana, així que quan vam arribar, vam posar-nos a sopar un plat de patates amb salmó i formatge de cabra: excel·lent!

Després de sopar, amb l'Altti ens vam posar a mirar uns dibuixos en finès sense subtítols (de vegades posem subtítols en anglès i així els puc entendre) i al cap d'una estona vaig marxar cap a la meva habitació per fer Skype amb la meva mare. En Lastu i jo ens hem fet tan amics que de tant en tant s'apalanca a la meva habitació, i em va estar fent companyia durant la xerrada.

Aquí com podeu veure, no estava fent skype, però en Lastu ja s'ha fet un lloc sota el meu llit.

Avui ha estat un dia molt tranquil, aquest matí he estat investigant sobre una recepta que intentaré fer demà (i que ja us explicaré em surti o no...). A la tarda he dut la Isa a entrenar i he estat de xerrameca amb les mares de patinatge parlant del festival que faran a l'abril. Avui sí que m'ha tocat fer el sopar, i he fet risotto amb pebrot, pastanaga, ceba, carn picada, mongetes negres i pèsols (em sembla que no em deixo res).

I ara, escena de peli: els nens miren (tranquilament) dibuixos animats a l'ipad, els pares es relaxen i descansen davant de la tele, i jo estic escrivint al costat de la llar de foc encesa. En Lastu va voltant pel menjador i d'aquí no res s'ajeurà davant de la llar de foc amb els ulls mig tancats. Quin relax, què bé s'està!

I fins aquí el post d'avui.

Fins aviat!

Moi moi!

Bon cop de cap!

Últimament estic molt en plan cuinetes, una de les meves tasques és preparar el sopar cada dia, i els plats me'ls proposa la família, però em sembla que han vist que m'ho passo pipa cuinant i que no se'm dóna malament, així que estan pujant el nivell (no sempre, però sí molts dies) i jo ho estic disfrutant molt. Abans d'ahir el plat va ser una mena de quiche però que es diu Piirakoita, amb porro, carbassó, pernil fumat, formatge i ou. Quan vaig haver preparat el plat, vaig aprofitar que encara tenia temps i vaig treure a passejar en Lastu una estona. 

Procés de la Piirakoita.

A la tarda, mentre la Isa estava a la primera hora d'entrenament, vaig anar a córrer un altre cop pel costat del llac. La veritat és que fa una mica de fred, però la sensació d'estar corrent amb fred m'agrada, això sí, cansa una barbaritat això de caminar-córrer!! Però em va bé. A l'hora de després la Isa tenia dansa a un altre lloc (molt a prop de l'altre) i vaig aprofitar per descansar i llegir una mica, també per passar-me algunes pantalles més dels Angry Birds hehehe. Quan vam arribar a casa vam sopar la super Piirakoita, que estava molt bona, i després va tocar dutxa, que tot i que fes fred, havia suat bastant mentre corria. La Isa es va apuntar a dutxar-se, i allò va ser un festival. Resulta que amb el sabó del cos i una esponja fa una pila d'espuma i després es "disfressa", osigui que es fa unes celles, una barba, un nas gros, etc. i comença a fer tonteries. Vam estar rient una bona estona, fins que va tocar assecar-se i pentinar-se, perquè podríem haver estat fent el tonto eternament, era ben divertit! Ahir pel matí, com que era dijous, em va tocar passar l'aspiradora i fer els lavabos. Com que cada vegada ho tinc més per la ma, vaig més ràpida; a més, ahir també havia d'anar al Lidl, que hi havia unes ofertes especials i jo era la única que tenia temps de treure-hi el nas. Vaig comprar uns formatges italians, mozzarel·la de búfala, una pasta molt guai que no havia vist mai, i algunes coses més, però com que encara no hi havia anat mai, al Lidl, no sabia on eren les coses i vaig trigar una mica. Després vaig passar pel Prisma, el supersupermercat on venen esquís, que està al costat del Lidl, perquè havia de comprar cafè del Dolce Gusto i al Lidl no n'hi ha, i també vaig aprofitar i em vaig comprar xuxes, que encara no n'havia menjat aquí... buf!! quina inflada! Al costat de les xuxes hi havia catànies i coses amb xocolata i fruits secs, i també en van caure uns quants, vaja, em vaig comprar una mica de cada cosa que no havia provat mai i quina delícia de coses, mare meva!! Estaven tan bones que no vaig ni tenir temps de fer-los una foto heheh! Quan vaig arribar a casa, seguint el planning esportiu que faig, em tocava fer exercicis per treballar les cames, i en Lastu es va apuntar a la comparsa. Cada cop que movia els braços, ell els seguia, em vaig fer un bon fart de riure. Per dinar em vaig acabar la Piirakoita que havia sobrat a la nit (no n'hi havia gaire), i després vaig tocar una mica la guitarra abans d'anar a l'escola a buscar els nens. Els dijous no tenen activitats així que me'ls enduc tots dos cap a casa, i quan vam arribar em va tocar posar-me a fer el sopar: pizza! Mentre l'Altti es canviava de roba per marxar de l'escola no parava de cantar: Pizza Americaaaanaaaa!! (no sé el per què de l'americana heheh). 

Pizza de tomàquet, tonyina, tàperes, pinya, salami, mozzarela i emmental.

Per cert! El dimecres la Isa va descobrir el meu amagatall de les xocolatines i va trobar el paquet de Twix... i se'n va reservar un per ahir que es van partir amb l'Altti com a postres del sopar.

Avui, quan he deixat els nens a l'escola he anat a Lahti; havia quedat amb la Sari per anar a arreglar els meus papers legals. Hem arribat a l'oficina de treball i no hi havia ningú! Es veu que aquí la gent pot fer la majoria (per no dir totes) de gestions per internet, però si ets nou et toca "pringar", com és el meu cas. Ens han atès molt ràpid, i jo no he entès quasi res, a part dels papers que he omplert perquè estaven en anglès. Ara ja estic donada d'alta a la seguretat social finesa, i si no ho he entès malament, ho estic per sempre més, vaja, que quan torni a Molins, com que hauré passat més de noranta dies fora de l'estat espanyol, no tindré dret a la seguretat social del país, però sí que en tindré a Finlàndia. Acollonant...!

Quan he arribat a casa m'he acabat les quatre xuxes que em quedaven d'ahir i també he anat a córrer (res de per cremar calories de les xuxes, per què segons el planning que segueixo avui tocava córrer i punt!) Avui m'he pogut fer la foto pel postureo total: bambes blanques al poder!! Després m'he dutxat, he dinat i he fet una bona migdiada, perquè entre que fa dies que dormo poc i tanta cursa estava cansadíssima. Després he anat a buscar l'Altti a l'escola i hem estat jugant una bona estona. Hem començat amb guerra de coixins, però el tema ha acabat una mica accidentat... l'Altti ha saltat de cap a la meva boca i m'han quedat uns morros a l'estil Esther Cañadas. Ara m'hi està sortint un blau...

Els morritos lesionats.

M'he estat passejant per casa durant un quart d'hora amb una llauna de cervesa freda al llavi, dauria fer una fila! Aleshores he decidit canviar de joc, perquè em feia molt mal el llavi, i ens hem posat a fer plastilina. Tenen una pila de coses per jugar amb la plastilina!! I no sé qui s'ho ha passat millor dels dos...

Al cap d'una estona ja han arribat els avis amb la Isa i jo m'he posat a fer el sopar: sopa de tomàquet (amb formatge, clar!) i avui hem encetat el pernil i el fuet que vaig portar de Molins. N'han menjat però tampoc ha estat una eufòria generalitzada... jo n'he menjat més que ningú hehehe! No ho havia trobat gaire a faltar, però el pernil salat és tan bo!

Després de sopar hem estat jugant al Kinect de la Xbox amb la Isa, a un joc que es diu Adventures o alguna cosa semblant, i era d'anar saltant i ajupint-se per evitar obstacles i aconseguir monedes, i jo, que ja estava cansada del matí, he acabat a terra. Quan hem plegat la Isa m'ha fet un pentinat amb una trena d'aquestes d'arrel (jo els hi dic així, la veritat és que no sé com es diuen). A l'hora d'anar a dormir he fet un Skype amb la meva mare i l'Isa i l'Altti s'hi han apuntat, han estat fent l'animal tota l'estona: tapant la càmera, apropant molt la cara, dient "hola que pasa burro por tu casa mansana mono calvo buenas noches buenas tardes", i fins i tot, la meva mare ha pogut gaudir de la performance de pintar-me una ungla i enganxar-m'hi un cor enorme en directe.

La trena.

El cor i la purpurina.

I ha arribat el moment de les curiositats...!

• Ahir la Sari em va estar ensenyant els jocs que tenen i, a part de tenir-ne bastants, són tots super guais! (com no podia ser menys). Entre d'altres, tenen una mena de plastilina que quan s'asseca -a l'aire, sense enfornar- queda dura i no pesa, i pots fer de tot! Ells havien fet ninots:

• A l'entrada de l'escola hi ha unes "neveres". El primer dia vaig pensar "caram! què equipats que estan amb tanta nevera... deuen ser els congeladors que no els hi deuen cabre a la cuina..." Doncs no, a la cuina deuen tenir espai de sobres... i no són ni neveres ni congeladors, són estufes! A dins hi posen els gorros, els guants, i la roba d'abric quan es mulla i així s'asseca i ho tenen calentó per sortir al carrer. N'he fet una foto mig d'estranquis:
  

• El supermercat Prisma (el dels esquis) és tan gran que al carro t'hi posen un plànol:
  

• Tinc una llibreta per anar-me apuntant les receptes!! Visca!!
  

I fins aquí el post d'avui!!

Fins aviat :)