D.J. Aupair

Ufff com passen els dies! Ja fa quasi una setmana de l'últim post...! 

Divendres passat va ser el meu primer dia gafe de veritat per aquestes terres, però després de la temporada que vaig tenir abans de venir cap aquí, considerar tot el que em va passar divendres com mala sort és més aviat una broma hehehe. Pel matí vaig treure a passejar en Lastu i el terra estava entre nevat i gelat, per sort, ja li tinc la tècnica agafada i no vaig arribar a caure però sí que vaig fer algun amago en algun moment que en Lastu em va estirar de cop i per sorpresa (no, no vaig tocar el mòbil en tota l'estona). Quan vaig tornar a casa vaig endreçar les joguines com cada dia i em vaig posar a preparar el sopar: pollastre marinat farcit d'espinacs, alfàbrega i parmesà ratllat. Aquí va començar a torçar-se el dia. Com que fa molt fred (i és sec) tinc les mans molt resseques (no me'n recordo gaire sovint de posar-m'hi crema hidratant) i per tant em costa poc que m'hi surtin feridetes, doncs a part d'això, mentre ratllava el formatge em vaig distreure pensant en les mussaranyes i em vaig rascar un dit... quin mal! També havia de tallar coses amb els mega ganivets de cuiner professional que hi ha al calaix; cal dir que els faig ser vir cada dia, però amb allò que vas agafant confiança i domini... placa! Vaig agrair a qui sigui que ens hagi dissenyat que pensés en fer-nos ungles perquè si no, ara mateix, em faltaria un tros en un parell de dits. Per sort, només tinc algun tall en un parell d'ungles. Quan vaig haver preparat el dinar, vaig sortir a córrer. Havia pujat la temperatura respecte a l'hora de treure en Lastu i ja no hi havia gel però hi havia bassals i, com no, el primer que vaig fer va ser sucar-hi els peus, així que vaig anar a córrer amb certa humitat a les extremitats inferiors. Vaig estar buscant pel sr. Google i vaig veure que el GPS del mòbil em funciona encara que no tingui internet així que puc mesurar la distància que corro :) de moment em fa il·lusió perquè cada dia faig una mica més, ja veurem que passa quan em quedi estancada heheh! Al migdia vaig anar a buscar la Isa que també tenia el dia molt lúcid, i en tots els moments que estàvem al carrer es va dedicar a xutar-me la neu aigualida... jo m'havia posat faldilla amb leggins així que us podeu imaginar la il·lusió i gràcia que em feia. Mentre ella estava entrenant vaig anar al cafè dels pastissos bons, però l'únic pastís que hi havia era molt car (4,50 € cada tall) i vaig decidir fer un cafè i provar els croissants... eren de formatge i tampoc mataven massa de gust, i el cafè era una mica aiguaxirri, total que em vaig acabar gastant 4,7€ igualment amb dues coses que no eren res de l'altre món. Els divendres normalment són els avis els qui acompanyen a la Isa, però divendres passat no podien i ho vaig fer jo. La Isa ha de plegar cinc minuts abans de patinatge i marxar volant cap a l'escola d'art on fa manualitats, tallers, pintura... així que la vaig ajudar a fer la bossa i vam marxar a tot gas cap a l'altra punta de la ciutat. Els pares m'havien dit que aparqués davant de l'escola, que acompanyés a la Isa a la classe i després anés a deixar el cotxe al pàrquing del supermercat on havia d'anar a comprar i així ho vaig fer. Vam arribar i era un carrer de doble direcció. Al meu cantó no hi havia lloc i a l'altre sí, així que vaig aparcar allà. Vaig trigar tres minuts (tres minuts, comptats, ni un més ni un menys) a tornar al cotxe i a que no sabeu què em vaig trobar? Un paper al parabrisa... una multa d'aparcament!! Me l'havien posat deu segons després de sortir del cotxe... vaja que la persona que me la va posar em podria haver dit alguna cosa... però no! placa! cinquanta euros clink clink! Resulta que no es pot aparcar al cantó contrari en un carrer de doble sentit (i així ho especifica el paperet, no és per cap altre motiu). En aquell moment em vaig quedar en estat de shock. Cinquanta euros són una cinquena part del meu sou! Són molts calers! Amés jo portava dies planejant de comprar-me alguna coseta de roba i de fer algun viatge... i cinquanta euros sí que em venien d'aquí. Només volia plorar de ràbia i estava hiper emprenyada. Havia trigat tres minuts... Hòstia! Segur que la persona que posa les multes és una amargada i acabarà a l'infern...! En fi, vaig agafar el cotxe i vaig anar cap al supermercat a comprar el que m'havien demanat. Quan vaig haver deixat les bosses al cotxe, vaig tornar a pujar i em vaig comprar un paquet de Filipinos i un suc per berenar fins que es va fer l'hora d'anar a buscar la Isa, que va tornar a intentar xutar-me neu, però la vaig esquivar amb molt d'estil. Vam arribar a casa a l'hora de sopar (quarts de set de la tarda) i els nens estaven cansats, així que hi va haver algun que altre enfado. Va arribar un moment que l'Altti estava rondinant de mala manera, mig plorós i no parava de dir Elena... jo no entenia res, però al final li vaig preguntar a la Sari que què passava que deia tant el meu nom en aquell to poc amigable... i amb cara de sorpresa em va dir que l'Altti volia que jo triés la peli que havíem de mirar després de sopar, que en triés una que em fes riure perquè li agrada com ric quan miro pel·lícules amb ells. Jo vaig flipar, de veritat, em vaig emocionar molt perquè és la primera vegada a la meva vida que algú em diu una cosa tan i tan bonica d'una manera tan sincera. Vam mirar Madagascar tres, que és genial! 

El pollastre farcit.

Dissabte pel matí vaig estar cuinant un pastís amb crema de vainilla i fruita, perquè a la tarda venien els veïns nous a fer el cafè. Vam dinar un risotto molt bo fet per la Sari, que és molt bona cuinera, i després de dinar va tocar migdiada (que va ser d'aquelles que cau la baba i tot) a quarts d'una del migdia. Abans que arribessin els veïns vaig posar la fruita al pastís i la Sari va fer una mena de pastís salat de salmó que estava  boníssim. Els veïns tenen dues filles més o menys de l'edat de l'Altti i la Isa així que van estar jugant tota l'estona i els pares xerrant. Jo vaig fer una mica de florero perquè tampoc entenia la conversa, i al cap d'una estona em vaig posar a jugar amb l'Altti i la nena que no recordo com es diu. Quan van marxar, vam sortir a jugar a fora a pilota, fins que l'Altti va caure de cara a terra (estava assegut en una mena de mini porteria, va perdre l'equilibri i va berenar sorra) i va marxar cap a dins amb els pares. Aleshores amb la Isa ens vam posar a jugar a bàdminton, però ella és molt exigent i s'emprenyava cada vegada que jo tirava la pilota cap a la seva esquerra enlloc de la dreta (jo intentava explicar-li que que toqués la pilota ja era molt... que a mi els esports de raqueta no se'm donen gaire bé, però no vaig aconseguir transmetre-li el missatge). Finalment vam aconseguir fer uns quants tocs seguits i ja ens van cridar per anar cap a dins, per evitar un cansament extrem dels nens i la posterior enfadada conseqüent.

El pastís de fruita.

En Markus va fer el sopar: sopa amb unes boles de carn (tretes d'unes salsitxes de farina, res de pilota del caldo). Em va explicar el seu truc i després tota la recepta, i m'anava dient que fes fotos de la sopa pel blog (heheheh en el fons jo sé que els hi fa gràcia que faci fotos de tot pel blog). La sopa estava extremadament bona, en vaig menjar dos plats i mig i diumenge per dinar vaig repetir.

La sopa d'en Markus.

Després de sopar va tornar a tocar sessió de pel·lícula i vam mirar... una peli de la Barbie! No tenia subtítols en anglès així que no vaig entendre res del que deien. L'argument, però, no era gaire complicat... jo al·lucinava a cada cosa que passava... buf! No pot ser més pastelosa la pel·lícula! 

Diumenge pel matí vam anar a patinar, i jo cada vegada tinc més confiança i més estil. En Markus em va dir que es nota que ja vaig més tranquila, perquè ja no faig la cara d'ultra seriosa i concentrada que feia al principi, ara somric. Què guai! M'ho passo súper bé patinant! Per la tarda vaig voler anar a l'H&M a mirar un parell de coses que havia vist al catàleg per fer servir un descompte que m'ha donat la Sari, vaig mirar per internet i la botiga del centre està oberta els diumenges de dotze a quatre, així que vaig agafar el bus i caminito cap al centre (amb la clatellada pertinent). Quan vaig arribar què em vaig trobar? La botiga tancada amb un paper a la porta que no entenia... fantàstic! Feia un dia gris, plujós, fred, i la única cosa que volia fer estava tancada... vaig anar a fer un cop d'ull a les botigues que estaven obertes però no m'agradava res, així que vaig acabar al Mc Donald's fent un gelat i ja vaig tornar cap a casa.

La posta de sol camí de casa.

Al vespre, mentre jo em mirava la feina del màster, la Isa i l'Altti van estar mirant els vídeos de "El cuerpo humano" us en recordeu? Són molt xulos i interessants i els pares em van explicar que l'Altti, quan es va fer la rascada perquè va caure de la mini porteria, anava explicant que en aquell moment estaven actuant els glòbuls blancs. Impressionant! 

Dilluns, quan duia els nens a l'escola, vaig acabar de confirmar la meva teoria que la música els calma. Van pujar al cotxe i es van començar a escridassar de mala manera, ja fa dies que quan comencen a discutir encenc la música i callen a l'instant sense que jo els hi digui res, i dilluns no en va ser l'excepció tot i el to de la discussió. Bingo! A mig camí de l'escola vam veure una llebre enorme saltant pel mig dels camps i una mena de paó real salvatge que va fer un amago de suïcidi davant del cotxe... sort que vaig frenar a temps.

El matí del dilluns va ser molt tranquil i normal, i vaig aprofitar per fer els deures de finès. Al migdia vaig anar a buscar la Isa i mentre ella entrenava jo vaig anar a córrer, i després em vaig preparar un tupper amb la fruita que m'havia sobrat de fer el pastís per berenar.

Al cotxe m'he cansat d'escoltar la ràdio perquè parlen molt i la música tampoc és que sigui genial, així que m'he fet un parell de cd's. La setmana passada en vaig fer un amb Les Oques Grasses, i divendres a la nit, els pares, em van comentar que als nens els hi agradava la música que havia posat al cotxe. Quan vam pujar al cotxe per tornar cap a casa vaig encendre la música, i la Isa em va dir alguna cosa que no vaig entendre però que vaig interpretar com que apagués la música, però al cap d'uns segons d'haver-ho fet, m'ho va tornar a dir i deia: "Sí com tu!!". És la lletra d'una de les cançons que es diu "Sexy" i canten "sexy com tu no hi ha ningú, sí com tu, sí com tu, sí com tu, sí!". En aquell moment em vaig emocionar (i em vaig partir de riure també) i vaig encendre la música i au, a cantar (la mateixa cançó durant tot el viatge).

A l'arribar a casa em vaig posar a preparar el sopar corrents perquè havia quedat. Per fi he començat a tenir una mica de vida social fora de casa (tot i que tampoc no ho havia necessitat eh! Estic molt bé!). Vaig preparar pasta amb carn, formatge, ou i llet i vam sopar cap a les sis. Després vaig anar a buscar el bus i a Lahti em vaig trobar amb una noia que també fa d'au pair per aquí a prop, vam anar a fer un beure i vam estar xerrant una bona estona. També em va ensenyar la universitat de Lahti i la biblioteca, i ens vam despedir a l'estació de tren. La meva sorpresa va ser al bus de tornada, que vaig agafar a la mateixa estació i és el mateix bus que agafo sempre, resulta que si l'agafo des d'allà em surt vuitanta cèntims més barato. Interiorment em va sortir l'esperit Nuñez, em vaig emocionar! En baixar del bus, estava tot molt fosc, no veia res de res... i vaig haver d'encendre la llanterna del mòbil. El cel estava impressionant, tot ple d'estrelles, però jo anava una mica cagada de por perquè no em sortís cap animal del mig del camp per sorpresa.

Ahir pel matí em va tocar anar al supermercat altra vegada (que a mi ja m'agrada) i em van fer una bona llista de la compra, m'hi vaig estar dues hores. La llista incloïa comprar carn i salmó al lloc aquell del súper que et despatxa algú, i com que també aprofito cada cop que puc per practicar les paraules que sé en finès, vaig fer la comanda en una mena de barreja estranya. M'havien escrit els noms del que havia de demanar i feia la frase en anglès i deia el nom en finès:

- Good morning, I want 500g of jauheliha (carn picada) and 600g of Lämminsavulohi (salmó fumat i cuit).

La noia que em va atendre es tronxava de riure, però no amb mala llet, suposo que li va fer gràcia la situació i l'esforç, a mi també me n'hauria fet i més amb aquestes paraulotes. També vaig aprofitar per comprar-me iogurts de diversos tipus, entre els quals n'hi ha un que és un tetrabrick d'un litre, rotllo Dan Up però en brick, d'aranyons i vainilla. M'encanten els iogurts aquests de fruits del bosc!

Em vaig fixar que, a part de vendre esquís, també hi venen motos en aquest supermercat. La cosa més normal del món.

A casa vaig estar preparant el sopar; van ser unes mandonguilles a la jardinera que estaven per llepar-se'n els dits! Ara resulta que quan cuino en Lastu em fa de controlador però és tan maco!! Em desconcentra... mireu la foto! De vegades també se'm posa entre els peus i fa el mateix, així no hi ha qui es prengui la vida en sèrio :)

També vaig fer un CD amb música més variada, però seguim amb la línia Sexy. A la tarda, com sempre, vaig dur la Isa a entrenar, aquest cop al pavelló on puc veure l'entrenament, i m'encanta veure-ho! Fan unes piruetes espectaculars (i també cauen de tant en tant, però jo ho faria el 99% de l'estona si fes aquests salts!). Al viatge de tornada vaig decidir canviar una mica de cançó i ho vaig petar amb el "vaya vaya aquí no hay playa" que la Isa anava aplaudint i tot. Entre aquesta cançó i la de Sexy ens vam montar un festival molt divertit.

Al vespre ens vam menjar les mandonguilles, que aquest cop van triomfar més, i després de sopar, enlloc de mirar peli, va tocar sessió de maquillatge fantasia.

Mentre la Isa maquillava l'Altti jo vaig aprofitar per avançar feina del màster. Quan estaven a mitja sessió l'Altti em va dir que el mirés i em va agafar un atac de riure que no sabia com parar (ell s'hi va apuntar): l'estava pintant de tortuga ninja (d'el Leonardo, el blau) però en aquell moment només li havia fet l'antifaç i li havia pintat un tros de la cara de color verd, portava el serrell aguantat amb una pinça que era una papallona i anava amb uns calçotets de l'spiderman. Una combinació bonissima, que em va fer riure una bona estona. A la Isa la va maquillar la Sari i li va fer com una mena d'espirals i espurnes molt bonic. A mi em va maquillar al Isa, va començar fent-me un parell de flors molt boniques, però després li va agafar el venasso surrealista i bé... jo vull considerar que amb tot el carinyo del món em va voler pintar un Miró a la cara... jutgeu vosaltres mateixos amb la foto.

Aquesta setmana he pensat en anar apuntant les coses, així que diria que no m'he oblidat d'explicar res! 

Moi Moi!