Nou rècord.

Dimecres passat em vaig passar mig matí actualitzant el blog, perquè com veig que he agafat la dinàmica d'escriure un cop per setmana doncs he d'explicar moltes coses, i l'altre mig matí me'l vaig passar fent feina del màster. A la tarda la Isa va tenir dues hores d'entrenament i jo, com sempre, vaig aprofitar per anar a córrer pel costat del llac. Vaig tornar a oblidar-me d'apuntar les coses que feia així que suposo que no vaig fer res especial entre dimecres a la tarda i divendres pel matí... dauria fer feina del màster, passar l'aspiradora, netejar el terra, cuinar alguna cosa per sopar... I divendres pel matí vaig anar a comprar a Orimattila, que encara no havia vist el poble. Primer vaig anar al Lidl, res d'especial a part que tenen uns carros bastant enormes, i després vaig anar a una carnisseria perduda al mig dels camps que només obren dos o tres dies a la setmana a comprar els ingredients que em faltaven per les pizzes que havia de fer a la nit (que per cert, estaven boníssimes!). 

La carnisseria.

Pizza de carn.

Pizza de tonyina.

També vaig anar a córrer per aquí al costat de casa, el nivell d'exigència del meu planning va pujant i divendres ho vaig notar bastant, vaig acabar cansada però satisfeta. Quan vaig arribar a casa just havia arribat la Sari i quan li vaig dir que havia anat a córrer per aquí em va dir que havíem de parlar... i jo em vaig espantar una mica perquè estava molt seria. Després d'aquells dos segons de silenci que se'm van fer eterns em va dir que m'havia d'ensenyar on eren les pastilles per si em mossegava una serp! La meva cara era de foto... serps? com? No... per favor!! Es veu que ara que ja no fa tant de fred comencen a treure el cap i estan una mica atontades, i s'ha d'anar amb compte perquè es confonen fàcilment amb pals al mig del camí, perquè van leeeenteeees... i si les trepitges: nyam! mossegada al canto i tothom a córrer menys a qui piquin, que s'ha de quedar quiet per què el verí se li escampi el mínim possible pel cos, també s'ha de prendre una d'aquestes pastilles màgiques que encara frenen més l'escampada i, amb el susto a sobre i tota la pesca, trucar a algú que et dugui a l'hospital a ritmo ligerito. Ells no coneixen ningú que s'hagi mort per una picada de serp, però no m'han dit pas que no coneguin algú a qui hagin picat... espero no ser jo qui tingui aquesta sort!

A la nit, després de sopar, vam mirar la pel·lícula dels Barrufets, que és prou divertida, però jo m'anava adormint pels racons.

Dissabte pel matí vaig anar a patinar una mica i després cap al centre de Lahti per comprar-me la tarja del bus (una de vint viatges). Com que per patinar em poso malles, em vaig endur els texans per posar-me'ls després a sobre, però quan me'ls vaig posar em vaig oblidar de cordar-me'ls, així que em vaig passar mig camí amb els texans descordats... sort que la jaqueta em tapava heheheh! Bé, i que duia les malles a sota. A l'estació d'autobusos van estar a punt a punt de fer-me el descompte per a estudiants, i quan jo ja tenia el cor a 10.000 per hora de l'emoció, van mirar la meva data de naixement i em van dir que sóc massa gran... que és fins als 25 només... ooooh!! Sóc una vieja!! Tot i això em fa molta il·lusió entrar al bus, passar la tarja pel lector i que faci pip pip! És una d'aquelles targes magnètiques que no has ni de treure del moneder. Dissabte vam sopar a casa dels avis i aquest cop les postres eren nivell master chef: una mena de braç de gitano amb gelat de vainilla a dins i un cheesecake de baileys (que estava ultradeliciós). A la nit va haver-hi canvi horari i a part em va costar bastant adormir-me (suposo que de nervis per l'endemà). 

Diumenge vam anar amb l'Altti i en Markus a patinar i després jo vaig marxar cap a  l'estació per agafar un tren amb destinació Hèlsinki! Per fi m'havia decidit a anar a conèixer la capital i va valer la pena. Vaig arribar a l'hora de dinar (quarts de dotze) i com que feia temps que em venia de gust menjar sushi, vaig dinar a un buffet lliure japonès on la veritat és que estava tot molt bo. Després vaig fer un tour per la ciutat amb el tramvia, que si fas tota la línia dos, i després la tres, pots veure la majoria de monuments importants de la ciutat en una hora. 

El tren per dins.

Estació central de Hèlsinki.

Noi amb barret de copa fent un concert amb ampolles plenes d'aigua. El putu amo!

Jo en vull unes així!!

Pista de gel al carrer.

L'estació per fora.

Un parc d'atraccions.

La Catedral

Vistes des de la catedral.

Museu d'història natural.

Les girafes del Museu d'història natural.

Em va fer molta gràcia el nom de la botiga. 

Fent amics a cal Tonttu!  

L'església de pedra des de fora.

Per si algú es vol treure les arrugues que li pregunti al Señor aquest. 

Jesús el psicòleg.

En acabar, vaig anar a visitar una església que està feta excavant a les pedres però just quan vaig arribar acabaven de tancar i no obrien altra vegada fins al cap de tres quarts d'hora, així que em vaig esperar tot prenent el solet. Quan vaig haver visitat l'església, em vaig encaminar cap al Café Regatta, on havíem quedat un grupet dels "Catalans a Finlàndia" per preparar la calçotada que farem d'aquí a un parell de setmanes, i va ser una tarda molt divertida: xerrant, explicant-nos la vida, el que fèiem a Finlàndia, etc.  És curiós que en aquest lloc, si reomples la tassa de cafè et tornen cinc cèntims, no és ni gratis sinó que et paguen!!! Finalment se'm va fer l'hora de marxar (corrent) per poder agafar el tren de tornada que sortia a les 8.41 puntual i vaig arribar a casa a les onze de la nit després d'estar cinquanta minuts esperant el bus a l'estació de Lahti i de fer el camí cap a casa ben a les fosques i una mica cagada de por per si em sortia algun ésser viu del no res.

El dilluns em vaig llevar molt cansada, no podia ni articular tres paraules seguides en anglès, i després de dur els nens a l'escola vaig rentar plats, endreçar legos i jocs diversos i vaig acabar els deures de finès. Tot i el cansament, vaig decidir currar-me el dinar, perquè diumenge havia sopat mig paquet de galetes tipo Príncipe i m'havia llevat amb gana, així que em vaig fer uns pebrots amb ous ferrats, i patates i carbassó xips. A la tarda també vaig anar a córrer pel llac mentre la Isa entrenava, i a berenar al lloc dels pastissos bons, i a casa vaig preparar salmó al forn amb una mena de formatge líquid molt bo. A quarts de vuit de la tarda estava tan cansada que quasi no em podia ni moure; mentre els nens miraven la tele jo xafardejava el facebook des del mòbil i els pares es reien de mi perquè em movia molt lenta però esque tenia feina amb mantenir els ulls oberts i només desitjava que fossin les nou per posar-me a dormir (cosa que vaig acabar fent a quarts d'onze perquè he començat a mirar Friends).

Dimarts vaig tornar a llevar-me cansada (em comencen a pesar els anys em sembla heheheh) i quan vaig tornar de deixar els nens a l'escola vaig descansar una estona abans de posar-me a fer les tasques diàries, després vaig preparar la sopa del sopar i, atenció, a tres quarts de quatre vaig anar a buscar els nens a l'escola i vam dinar a les quatre!! Nou rècord!! A quarts de sis l'Altti tenia patinatge i m'anava saludant cada cinc segons; també vaig poder veure el que farà el seu grup al festival d'aquest diumenge, i fan molta gràcia.

A la tarda vaig estar fent llistes del vocabulari que m'he d'aprendre en finès, que no és poc... i entre en Markus i els nens m'ajudaven amb algunes paraules que el google traductor tradueix a la seva manera. Cap a quarts de nou l'estómac em va començar a roncar de mala manera i em vaig fer un parell de llesques de pa i un platet de sopa.

Després de sopar em vaig posar amb el disseny del vestit de l'Altti per al festival. Ha d'anar de diamant i entre ahir i avui li he fet una funda pel casc amb forma de diamant de cartolina. Ara només falta que en Markus ho pinti i ja quedarà per plorar de l'emoció.