Voltant pel món: El noi-formatge

Dilluns passat la Isa va entrenar a un lloc nou que queda una mica apartat de la ciutat, per no dir que queda cap a Cuenca. Diguem que el pavelló queda així al mig del no-res però al costat d’un llac, que no vaig visitar perquè feia un dia bastant gris. A més, havia d’anar a córrer, que la setmana anterior no hi havia anat perquè em molestaven els genolls. Com que no coneixia el camí, la Sari també es va apuntar a l’excursió per ensenyar-me’l, i ella va anar a caminar.

Al vespre, quan ja érem a casa em vaig posar a fer feina del màster i, de cop, va començar a anar malament internet fins que... pluf! El mòdem va dir que volia unes vacances. El vam poder connectar el temps just perquè pogués avisar a la meva mare que em quedava sense internet i des d’aleshores només tinc internet vegades comptades, quan em comparteixen el wifi des del mòbil els de casa o quan estic en llocs públics. Al cap d’una estona, em vaig posar a preparar-me l’snack de la nit: pa amb formatge, i no sé en què deuria pensar mentre tallava el formatge, que el vaig agafar malament, se’m va escapar el tallador i em vaig fer un bon tall al dit gros de la ma esquerra. El Markus em va portar una tireta del Bob Esponja i em va explicar que l’Altti el coneixia com Bob el noi formatge (que en finès és una paraula semblant a juustopoika), no va ser fins l’endemà que li estava comentant això a la Sari que vaig caure en que m’havia tallat el dit mentre tallava formatge i tenia una tireta del noi-formatge heheh! A la nit, abans de dormir, normalment miro algun capítol d’alguna sèrie, però com que no tenia internet vaig anar a dormir ben d’hora, a quarts de deu ja havia canviat de dimensió.

Dimarts l’Altti encara tenia febre i es va quedar a casa. Va estar mirant pelis, que per sort li agraden pelis que a mi també m’agraden, d’aquestes d’animació de Disney: Bee Moovie, Madagascar, Shrek... però mentre ell mirava les pelis jo seguia fent un treball del màster que se m’està fent llarg i pesat. A mig matí el Markus va portar l’Altti al metge i jo em vaig posar a fer dinar per tots: un risotto que em va quedar extremadament bo! Com que a quarts de dotze encara no havia arribat ningú i jo tenia gana, em vaig posar a dinar i després a fer la migdiada, perquè tot i haver dormit prou hores, havia tingut malsons i tenia son. Em vaig despertar al cap d’una hora i mitja i vaig veure que el Markus treia el cap per la porta de la meva habitació perquè estaven preocupats, es pensaven que no hi era, que havia anat a córrer i que no havia tornat! I jo dormint... hehehe!

L’entrenament de la Isa va tornar a ser al pavelló de Cuenca, i a més es va posar a ploure... el bar estava tancat i em vaig quedar esperant a dins del vestuari, per sort, només tenia una hora d’entrenament. Remenant el mòbil vaig veure que hi arribava una xarxa wifi del pavelló a la qual vaig posar una clau una mica a l’atzar i la vaig encertar, així que com a mínim vaig poder estar remenant internet una estona. Quan vam arribar a casa vaig preparar el sopar: salsitxes amb salsa marró i patates bullides, i després vaig estar jugant al pati amb la Isa a fer bombolles i petar-les. A la nit em feia mandra anar a dormir tan d’hora i vaig voler jugar una estoneta al Solitario, una estoneta que va acabar sent una hora... quin vici que és aquest joc! (he decidit no jugar-hi més hehehe).

No sé si és que estic nerviosa per aquestes setmanes que venen (que ja anireu llegint tot el que faré) però la nit de dimarts vaig tornar a tenir malsons, així que altra vegada vaig descansar poc. Pel matí em van deixar una mica de wifi i vaig aprofitar per trucar els avis, que sempre va bé sentir que es troben bé, i vaig seguir fent el mega treball pesat de la uni. L’Altti es va passar tota l’estona dient-me “kato Elena, kato” (mira Elena, mira) i m’ensenyava qualsevol cosa que tingués a ma, així m’alegrava una mica l’avorriment que duia jo a sobre pel treball.

Aquest cop, l’entrenament de la Isa va tornar a ser a un dels llocs de sempre, però vam arribar i les altres noies ja estaven a la pista, jo no entenia res, i la Isa m’acusava d’haver-me adormit! Jo no sabia com explicar-li que a mi m’havien dit aquella hora i que jo tampoc ho entenia... vaig enviar un missatge als pares explicant la situació mentre tornàvem cap al cotxe, la Isa estava bastant enfadada i volia anar cap a casa... però el Markus em va dir que les altres noies hi havien anat abans perquè hi havia temps extra d’entrenament, i li vaig passar el telèfon a la Isa perquè li expliqués a ella, així que vam tornar a agafar els trastos i cap a la pista! Després tenia dansa a l’altra punta de la ciutat, al cap de deu minuts de plegar (això de dansa també ho fan amb el patinatge, forma part del pack) i em vaig perdre una mica amb el cotxe... jo el camí me’l sabia per fer-lo caminant i com que no tots els carrers són de doble direcció doncs em vaig fer un petit embolic. Per sort no vam arribar més de cinc o sis minuts tard. Vaig aprofitar aquella hora per anar a menjar un tall de pastís al Kahvila Kariranta, que feia dies que no hi anava, però el pastís que vaig triar tampoc era res de l’altre món. Quan vam arribar a casa el sopar ja era apunt: amanida d’arròs amb salmó, vaig sopar ràpid i vaig tornar cap a Lahti amb el bus, cap a l’international club. Vaig estar xerrant amb la gent d’allà, hi estic molt a gust, així que encara que sigui per estar-hi només una hora, m’agrada treure-hi el cap. Vaig arribar a casa a dos quarts de deu i ja hi havia un silenci sepulcral, així que jo també em vaig posar a dormir. Això sí, abans d’anar a dormir vaig fer-me la llista de tot el que havia de posar a la maleta perquè aquesta nit marxo cap a... Rovaniemi!

Avui m’he llevat molt descansada i de bon matí ja m’he fet la bossa. Sorprenentment he pogut posar tot el que em volia endur repartit entre la motxilla petita i una bossa de roba, així que espero no estar-me oblidant res... I ara estic mirant Madagascar amb l’Altti mentre escric aquest post.

Ah sí, a l’Altti li han comprat una flauta... i estic maleint la persona que va decidir que les flautes serien un instrument barato. Ja podrien haver-li comprat una ximbomba o alguna cosa més silenciosa!

Hem arribat al moment de les curiositats:

- - Ja no arribem a estar a zero graus (però no passem dels nou) i he vist gent amb jaqueta texana, gent amb el plumó –jo vaig amb l’anorac- i, atenció, una noia amb samarreta de tirants.

- - La gent d’aquest país té el costum de, de tant en tant, parlar mentre agafa aire; a mi em fan molta gràcia, tot i que si ho sentís a certa hora de la nit amb tot a les fosques em cagaria una mica.

Per cert! Ahir, mentre feia camí cap a buscar el bus vaig veure que tinc una botiga d'estètica a Lahti!!