Tres primaveres

Dijous passat per la tarda vaig baixar al llac mentre la Isa entrenava i em va sorprendre el concertaco que s'estaven marcant les gavines... mare meva quin soroll! Suposo que són indicis que va arribant la calor però duien una esveramenta a sobre impressionant. Com que feia molt de vent i no em tocava anar a córrer vaig fer el berenar de rigor al Kahvila Kariranta (el lloc dels pastissos bons), i mentre feia cua per anar al wc (hi havia un senyor una mica lent a dins) em vaig fixar en les fotos en blanc i negre que hi havia penjades i aquella caseta havia estat una estació de tren! La veritat és que les fotos eren molt xules, a part que a mi aquestes fotos històriques dels llocs m'encanten.

Pastís d'algun tipus de fruits del bosc.

Decoració de la taula. És un lloc molt cuqui!

Quan vaig tornar a casa em vaig posar a fer el sopar: pasta. Com que la Sari em va insistir en que havia de posar molta sal perquè no quedés sosso, així ho vaig fer, i pel meu gust estava un pèl forta la salsa... un pèl tirant cap a la perruca sencera! Però a ells els hi va encantar... jo no sé, però amb la quantitat de sal que s'arriben a tirar al menjar em fan patir! Mentre sopàvem vam iniciar una mena de joc ben entretingut: l'Altti assenyalava alguna cosa (en principi havien de ser parts del cos, però va acabar derivant a qualsevol cosa) i la Isa ho deia en finès, en Markus en anglès i jo en castellà o català (ho deia en l'idioma en que sonava més fàcil) vam estar jugant fins que els nens, ara no recordo ben bé per què -i no sé si en aquell moment ho vaig arribar a entendre- es van començar a barallar.

Des de fa uns dies, els nens, quan volen una cosa i jo els hi dic que no, per fer-me entendre que els pares els hi dirien que sí (o la situació contrària) em diuen "SariMarkusYes / SariMarkusNo" o simplement si volen que els hi doni alguna cosa diuen p. ex. "LeipaYes" (Pa sí), el primer dia que m'ho van dir vaig riure molt, és tota una estratègia això de fer xantatge emocional amb l'opinió fictícia dels pares! Ara... els tinc fitxadissims! Quan em diuen això és perquè saben que els pares opinen el mateix que jo, i quan els hi faig entendre que els hi vaig a preguntar als pares fan cara de "noooooo!!!!!!"

El divendres va ser un dia bastant normal, la Isa va tenir entrenament però com que només tenia uns tres quarts d'hora, me'ls vaig passar al cotxe jugant als Angry Birds... quin vici! (En teoria m'havia endut un dels llibres del màster per anar avançant feina però del dicho al hecho... ja se sap!) Després vam marxar volant cap a l'escola d'art, però aquesta vegada vaig aparcar on tocava i vaig fer tres voltes al cotxe abans de marxar mirant que no hi hagués qualsevol cosa incorrecta. Mentre ella era a l'escola d'art, jo vaig anar al supermercat que queda al costat a comprar el que m'havien encarregat i de pas a xafardejar el centre comercial on era. Vaig entrar a una botiga de teles i, a part de vendre'n a metres, també en venien a pes. Em va semblar curiós per què no ho havia vist mai, però ja m'han dit que no és cap cosa extraordinària a Barcelona.

Per sopar vaig fer pollastre amb arròs i verdures, i després de sopar vaig fer alguns dels exercicis que em marca el meu super programa per posar-me en forma i em vaig dutxar. (Em dutxo sovint eh! no us penseu que perquè no ho posi vulgui dir que no em dutxo!) A l'hora del ressopó em vam estar xerrant sobre les reunions i la gent que hi va de guais però no en té ni idea. Em van explicar algunes anècdotes bastant divertides, perquè la Sari és advocada i de vegades la intenten vacil·lar fins que veuen que els hi pot passar la mà per la cara fàcilment i aleshores fugen amb la cua entre les cames. 

Dissabte em vaig passar el matí a casa fent feina del màster i després de dinar (a quarts de dotze) vaig anar a Lahti. El conductor del bus em va caure bé, i aquí tothom, quan baixa del bus, diu "kiitos (gràcies)", a mi em feia una mica de cosa dir-ho però com que he decidit fer les coses encara que em faci cosa doncs he començat a dir-ho jo també! És guai! És com quan vas tot feliç pel carrer dient bon dia a la gent que coneixes. Un cop a Lahti vaig anar a fer un cafè molonguis, un moccha d'aquests que porten toffe i nata (vinga menjar guarro!) i vaig aprendre que les canyetes de beure es diuen "pili" heheh quina gràcia! A la sortida del centre comercial hi havia una persona demanant agenollada, una persona tipo les romaneses que van amb el nen però sense nen, i la veritat és que em va sorprendre i alhora em va donar una idea... hehehe! No, no ho faré però no m'aniria malament algun ingrés extra així que m'informaré si això és legal i ves que un dia no agafi una de les guitarres de casa i un tupper i au! Lilolilolà! Tot fent aquesta filosofada vaig arribar a la meva destinació: el museu d'esquí. És un museu petitó però molt interessant i quasibé el vaig tenir per mi sola, excepte per una parella que va arribar mitja hora després de mi. Hi ha exposats diferents tipus d'esquís, des de molt antics fins els més nous, i van explicant història dels campionats que es fan aquí a Lahti. El que em va semblar més curiós de tot és que han trobat esquís de fa set mil anys! Per flipar! Després de la zona informativa, hi havia la zona lucrativa, que és la part que més m'agrada dels museus. Vaig poder practicar el salt d'esquí, una cursa d'eslalom d'esquí alpí, vaig disparar amb una pistola i amb una escopeta i vaig fer una prova de coordinació i velocitat oculomanual. Tot això en diversos simuladors que jo crec que eren dels anys noranta com a poc! I amb l'encarregat del museu fent-me d'entrenador personal heheheh! 

Equipació d'esquí de fons de ja fa uns quants anyets (diria que era dels anys 30 o 40)

Esquís plegables de l'exèrcit.

Simuladors de tir i al fons a l'esquerra el simulador d'eslalom.

Equipament per fer de grupi.

La foto d'un ídol de masses finès, una mena de Kilian Jornet de l'esquí de qui no recordo el nom perquè, quan el llegeixes, sembla que hagin donat un cop de puny al teclat i hagi sortit un nom totalment aleatori.

Si mai em faig famosa o em caso vull unes ampolles com aquesta amb la meva cara!!

Fent-me colega d'en Räikkönen! (També hi havia una petita part del museu dedicada als altres esports).

Al fons, el que queda a sota de l'esquiador ajupit (que representa que acaba de fer un salt) hi ha el simulador de salts, on el meu rècord va ser de 83m, que no està pas malament.

A la tarda em tocava anar a sopar a casa dels avis on ja hi havia l'Altti, perquè la resta tenien assaig del festival de patinatge sobre gel. Vaig decidir anar-hi pel bosc, que m'estalvio cinc minutets. Un dia hi vam anar amb en Markus i en Lastu i jo em vaig estar fixant bé amb tot per tal d'aprendrem el camí però... ooooh!!! El meu super sentit de l'orientació, molt agut, em va dur a no sé on!! Visca!! Feia fred i jo no parava de pensar que en qualsevol moment em podia sortir una serp de les que m'havia dit la Sari (que per cert, són escurçons comuns, que no maten -si vas a l'hospital- però fa un mal considerable)... En el moment de màxima paranoia vaig anar a parar a un racó del bosc on tot el terra pràcticament estava cobert de troncs (la Sari m'havia comentat que era fàcil confondre les serps amb troncs) i em vaig estressar bastant però em va donar per riure'm de mi mateixa, de la situació i de com se'n riurien quan els hi expliqués. Va ser aleshores quan vaig veure que m'havia perdut i això ja va ser lo más. Vaig desfer un tros de camí ultra recobert de troncs i vaig girar cap a un altre cantó, que aquest cop sí que era el correcte. Per sort només vaig fer cinc minuts tard a casa dels avis, que em van obrir la porta quan jo encara era a mig carrer... daurien estar patint per què trigava tant (és per flipar la puntualitat d'aquesta gent!). A l'hora de tornar cap a casa vaig preferir agafar el camí llarg que és el que passa pel costat de la carretera i aquest sí que no té pèrdua, a més vaig tenir la santa sort que quan duia dos minuts caminant va aparèixer en Markus amb la furgoneta i vaig anar amb ell cap a casa.

Aquest matí he estat fent el ronso al llit fins les nou, quasi l'hora de dinar, però volia aprofitar que per primera vegada des que sóc aquí els nens no han estat cridant des de quarts de set. Només han cridat a dos quarts de set i miraculosament s'ha fet el silenci altra vegada. Quan he obert la persiana he vist que tornava a estar tot blanc i que nevava. És com la tercera vegada que torna a fer dia d'hivern després d'uns dies de bon temps, hem tingut ja tres primaveres hehehe! He estat acabant un treball del màster fins l'hora de dinar, que hem dinat cuscús i carn, i de postres han fet una cosa típica d'aquí que és la suma exponencial de tots els productes làctics junts: Leipajuusto (formatge de pa) amb nata líquida i sucre al forn. Pam! La veritat és que (per variar) estava molt bo, però a mi la nata líquida no se'm posa gaire bé així que n'he menjat un platet i prou.

M'he decidit a fer la foto quan ja m'havia endrapat la meitat del plat :P

Després de dinar han començat els nervis extrems pel festival de patinatge i tothom s'ha començat a preparar per marxar. Finalment la pintura per al super barret de diamant va ser una capa de pintura rollo purpurina molt suau i se seguien veient el verd i el negre del diamant original (vaja, que va quedar igual però si hi toca l'angle adequat de llum, brilla una mica) i l'Altti ho ha petat màximament. Tot i que el show del seu grup ha quedat bastant fosc, a l'Altti se'l veia des d'una hora lluny perquè quasibé era igual de gran ell que el diamant, i la resta del grup s'havien fet uns diamants plans de cartolina i ho portaven enganxat a la samarreta. El grup de la Isa han fet de pomes enverinades i els hi ha quedat un ball molt xulo. El grup de la Sari han fet del personal de servei i han ballat una mena de vals molt guai també. L'espectacle a mi se m'ha fet una mica llarg perquè no entenia res del que deien, per sort sabia que era la història de la Blancaneu i he agraït al sr. Disney que escollís fer una pel·lícula d'aquesta història.

M'he passat la resta de la tarda a casa amb en Lastu i fent Skype fins que han arribat tots (feien l'espectacle dues vegades) i la Sari ha preparat unes torrades al forn amb bolets finesos i formatge fos. Evidentment amb una no n'he tingut prou i n'he acabat menjat tres. Hem estat planificant els horaris d'aquesta setmana i au, aquí em teniu actualitzant el blog!

Bona nit!!

P.D.: Els nens tenen un Scalextric que mola mogollón! Té uns cotxes fets com de Lego que quan xoquen es desmunten!!