Voltant pel món: d’octubre 2015

Hola a tothom!

Aquesta vegada tinc novetats importants per explicar i, ara sí, tinc el temps per fer-ho tranquil·lament.

Quan vaig tornar de vacances, a mitjans d’agost, vaig passar les dues últimes setmanes amb les nenes, a finals de mes va arribar la nova aupair, la Lídia, i ens vam passar una setmana juntes, fent-li tot el traspàs d’informació i de poders (i de briconsejos per sobreviure jijiji). Més o menys per aquelles dates també va arribar la nova aupair dels veïns, la Fàtima, així que vam fer bastantes coses les tres juntes, per tal que coneguessin una mica l’entorn i alguna gent i així els hi fos més fàcil arrencar amb l’aventura. Va ser una setmana molt activa però sobretot divertida, i m’ha agradat despedir-me d’aquest any així, sé que les nenes s’ho passaran genial i, a més, m’han quedat ganes de tornar a visitar-les, tant a les nenes com a les amigues que he fet tot aquest any.

L’estança al país, però, se’m va allargar una setmana més del previst: vaig estar aquesta setmana de més fent d’aupair del cosí de les nenes, en Quentin. Amb ell vam fer un munt de coses: vam passejar per la muntanya, vam anar a un spa... i l’últim dia vam anar a un parc on hi havia jocs inflables on vaig estar saltant i fent l’animal una bona estona. També hi havia un laberint... i en Quentin va decidir trobar la sortida corrent, cosa que va fer que el perdés de vista. Vaig estar vint minuts buscant-lo tota preocupada (i desorientada i perduda) perquè no el veia – i per què em vaig perdre per dins del laberint - , i al final el vaig trobar tant feliç jugant als inflables... en fi! Quin ensurt!! Només m’hauria faltat perdre el nen l’últim dia...!!

La despedida va ser una mica difícil perquè evidentment trobaré molt a faltar a les nenes i a son cosí, però també se m’ajuntaven les ganes de tornar a casa per estar amb la família i sobretot de començar l’aventura que m’esperava després!!

Com he explicat, l’aventura suïssa ja ha arribat al seu punt final però des de fa un unes setmanes ha començat la nova aventura: m’he traslladat a Florència!

Ja fa temps que amb en Jose havíem parlat d’anar a viure junts perquè això d’estar-nos veient cada mes i mig se’ns començava a fer massa costós a molts nivells (i sobretot perquè als dos ens venia molt de gust), així que ens vam posar a buscar un piset en aquesta ciutat tan bonica i aquí estem, en un estudi petit i acollidor en ple centre històric de la ciutat.

Aquesta vegada l’aventura era més aventurosa perquè no venia amb feina però això va durar ben poc. Al cap de tres o quatre dies de ser per aquí vaig trobar feina en una botiga de souvenirs. No és la feina de la meva vida ni molt menys, però té els seus punts, a part que és molt millor que passar-me el dia a casa! A la botiga hi practico idiomes, tot i que l’italià més aviat poc, però bé, per a practicar italià tinc els amics d’en Jose, i la veritat és que me’n surto prou bé. A Pongolàndia (que és un nom molt més descriptiu per a la botiga) hi venen turistes de tot arreu, també hi venen molts espanyols que se sorprenen que parli tan bé el castellà fins que els hi explico que vinc de la península i em donen conversa una estona, és agradable!

Ara ja fa gairebé un mes que estic per aquí i la veritat és que estic molt contenta d’haver pres aquesta decisió. Aquesta ciutat és preciosa, estic molt molt molt a gust compartint el dia a dia amb en Jose, i m’encanta sortir al carrer i gaudir d’aquest entorn tan espectacular!!!

A part de totes aquestes novetats, n’hi ha una que encara és més guai que totes les altres i és que ja ha nascut l’Agnès!!! Sóc tieta!!! La Rosa i en Xavi han tingut una nena preciosíssima fa quatre dies i jo estic més contenta que unes castanyoles!!

Bé, deixo el blog per avui! Espero anar tenint coses per explicar ben aviat, i si no dono senyals de vida és que tot va bé :)

Una abraçada!

Us deixo amb les fotos: