divendres, 8 d’abril del 2011

Gener, Febrer i Març

Bé doncs, aquí la segona part promesa!

M'havia quedat a la meva estança sorpresa a la vila, i la veritat és que no tenia massa ganes de tornar a creuar el bassal, quan has enyorat molt de temps estar a casa i amb els teus és el que passa... però en un acte entre de valentia i d'orgull vaig pujar a l'avió i vaig tornar a la península de Yucatán, sense imaginar-me el que m'esperava.

A la mateixa setmana d'haver arribat vam arrencar els motors amb els intercanvis nous d'aquest semestre, sense gaires esperances de trobar gent guai. El primer cop que ens vam trobar va ser estrany perquè no coneixia a ningú més que els 3 o 4 que quedavem del semestre passat; vam estar fent uns beures a casa del Pepe (que per aquells aleshores no sabia ni quina cara feia) i després jo vaig tirar cap a casa.
Al cap d'un parell de dies, vam tenir la festa de benvinguda que ens havien organitzat des de la universitat, i bé, a la foto ja podeu veure que les meves esperances de no trobar gent guai no es van complir; diguéssim que no va ser una festa, va ser un festival! Aquell dia, sense saber-ho, va començar a quallar el que ara és la meva familia mexicana.
"Y ahora todos somos agresivos!!"
Primer pastís d'aniversari amb la "mordida" corresponent.
Durant aquest segon semestre no he parat quieta, entre viatges i excursions, però sobretot de festa. Gràcies al meu super-horari universitari el meu cap de setmana va de dijous al vespre fins el diumenge, així que podeu comptar... Però també estudio eeeeeh!!!

El mes de Febrer va ser entretingut, i com ja sabeu (o no) també va ser el meu aniversari, que el vaig celebrar 3 vegades. La nit del 7 al 8, va venir un petit comité de la familia en plan sorpresa i em van cantar a sota del balcó, la nit del 8 van venir uns altres amics amb un altre pastís i ho vam tornar a celebrar, i la nit del 9 vam anar tots a sopar al Boston's i després de festa a Canta Bar. D'això se'n diu entrar bé als 23!!

marxa zombie, per si no ho havieu notat
Si no m'erro, aquella mateixa setmana vam participar en una marxa zombie que feien per ajudar a un asil de nens amb sida. Vam tenir la meravellosa idea de fer sang amb mel i tang... una idea genial per quan fa calor... ens vam passar la resta del dia enganxosos. Amés, després de la marxa, vam fer camí cap a Chichén Itza, ja que ens haviem compromès a assistir a l'excursió, per sort vam tenir temps d'anar a casa i mig canviar-nos de roba, però l'enganxositat va ser com una penitència de tot el dia.


entrant a la discoteca de Playa del Carmen
El cap de setmana de la setmana següent vaig anar a Playa del Carmen amb la Xiomara, va ser un cap de setmana molt divertit, entre festa i festa també ens vam banyar una mica a la platja, i ens vam posar una mica més morenes del que ja estem!


El mes de Març també ha estat bastant intens. D'aquest tinc més documents gràfics de les festes.
fent festa al vaixell



Un dia d'un cap de setmana vam anar a passejar pel mar amb el vaixell de l'Americo, un dels de la família, i bé, tot i que no en tinc fotos, vaig decidir deixar la meva por del mar al vaixell i tirar-me a l'aigua! I s'hi estava de bé!! Ah, perquè no us he dit que a finals de febrer ja estavem entre 30 i 35 graus!



Com també sabreu els que m'aneu seguint pel facebook, he après a fer truites de patates i m'hi he aficionat, i cada cop que fem un sopar d'amics: truita de patates!! eii i em surten bones eeeeh!!

L'ampolla d'aigua de les Fiji amb mi d'acompanyant


Anecdòticament també us puc explicar que, un dia que vam anar al sopar d'una amiga a un restaurant molt fashion, vaig demanar una aigua (per no gastar) i resulta que quasibé era igual de cara que un Mojito, resulta que era aigua de les illes Fiji... I bé, doncs vull que veieu l'ampolla, perquè ja que em va costar un ull de la cara, com a mínim que tothom la vegi bé!!

Diguéssim que és l'unica foto respectable de la nit...
I ara si, us explicaré (la part explicable) del viatge a Cancún. Vam marxar tota la colla un cap de setmana a aquesta ciutat que vindria a ser com Lloret de Mar d'aquí, per celebrar l'entrada de la primavera, o l'Springbreak, que és amb el nom que es coneix. Resulta que és una benvinguda en plan "desmadre padre": festa, festa, festa i festa. I això vam fer, intentant no gastar massa tampoc. La primera nit vam anar a discoteques a les que l'entrada era gratis i la nit va acabar veient com sortia el sol a la platja. Vam dormir una estona i vam anar a la platja un altre cop, i hi havia un escenari on posaven musica i bé, hasta aquí puedo leer. A la nit vam anar a Cocobongo, una de les discoteques més conegudes; és una passada, perquè hi fan show, posen música de pel·licules i en fan els balls caracteritzats dels personatges (el més famós és el de "La Máscara"), i també fan com videoclips però en directe de cantants famosos com la Madonna, Lady Gaga, Robbie Williams... espectacular!!

bé, amb una mica d'imaginació podeu veure la serp.
passant l'estona... de les 8h que vam estar per allà.
Com que aquell cap de setmana va ser pont, el diumenge vam marxar cap a Valladolid per fer-hi nit, i el dilluns vam instal·lar-nos a Chichén itzá per celebrar l'equinocci de primavera. Resulta que per aquestes dates, a la piràmide s'hi projecta la forma d'una serp (amb una mica d'imaginació eeeh), que és Kukulkan, un déu Maya. Jo, com que em vaig estar queixant durant tot el dia (vam estar allà sota el sol des de les 10 del matí fins quarts de 7 de la tarda) vaig enganxar una maledicció de kukulcán anomenada insolació, i no vulgueu saber la tortura que va ser el viatge de tornada... vaig acabar jurant que no em queixaria mai més; ara només faig observacions.

Inici de la festa al Turibus
El cap de setmana següent vaig participar d'una de les millors festes de la meva vida, la festa al Turibus (bus turístic). Un d'aquells dies era l'aniversari d'un dels hermanos Mayab i ens va convidar a celebrar-ho damunt del bus turístic de Mérida, de nit... us podeu imaginar com va la cosa: tots al pis de dalt, que està descobert, i bebent (no em faré la innocent hhehehehe), però aquí a Mérida el cablejat no està soterrat, així que era com una mena de gimkana, tots fent festa i esquivant semàfors, cables, arbres... hahahahh! ho heu de provar algun dia, com vaig riure aquella nit!!
Quan va acabar el circuit, vam anar a Noosfera, una de les discoteques d'aquí, i bé, tot i que allà dins no hi havia barra lliure, és fàcil seduïr enganyosament als cambrers perquè et convidin!! Tot i que a les 2 de la matinada ja era a casa (no per voluntat pròpia, que sigui dit!) em vaig fer jo sola la festa (el meu company de pis em va acabar odiant), i l'endemà a les 8 ja estava desperta per anar a una de les activitats que proposaven els hermanos mayab, fer una gimkana en un parc, gimkana que van fer els hermanos i jo amb la meva festa, perquè ningú més va venir... Aquella nit va seguir la festa a casa de les Brasilenyes. No volguéssiu veure la meva cara el diumenge...!!

Uxmal
I de festa en festa i tiro perquè em toca... i arribem a aquest últim cap de setmana, que a part de fer festa i anar a una discoteca nova, Dubai (que no ens va agradar), el diumenge, en un acte de respecte per al nostre cos, vam anar a fer part de la Ruta Puuc, vam visitar un parell de zones de restes arqueològiques molt xules i vam acabar el dia a Uxmal, les ruïnes que més m'han impressionat i agradat de totes, de moment. Ho vam visitar de dia, i després ens vam esperar per veure el show de nit, que semblava l'escena de "Yo soy el niño melón" de "El otro lado de la cama" versió maya: "Hijooos vayamos todos a rezaaar al dios Chak, dios de la lluvia para que florezcan nuestras plantas y así la vida nos regaaaale alegríaaa y felicidad y shalalala que la fertilidad y los colores del arcoíris..." "Chaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaak, vaaaaaaaaaaaaaamooooooooooooos".
En fi, diguem que no em va agradar massa; a mig camí de casa, vam parar a un lloc o n no hi havia llum i vam estar mirant les estrelles: mai n'havia vist tantes, quina cosa tan bonica i impressionant!!

I per acabar aquest post, us deixo amb la foto d'una de les meves truites de patates!


Fins aviaaaat!!

dijous, 7 d’abril del 2011

fins una mica després de cap d'any

Molt bé, no? 5 mesos sense actualitzar... es mereixen una actualització jijijji! com que és bastant de temps he decidit fer-ho en 2 entrades, així que aquí va la primera en "modo resumen":

Bé, pel que recordo el Novembre va ser un mes força normal, vaja, seguint amb la línia del que ja us havia anat explicant: universitat i una miqueeeta de festa. Però va arribar el Desembre, i amb ell els examens... que em van anar super super bé :) (que ja tocava).

Al Desembre també em vaig despedir de la casa on vivia i de tots els amics i amigues que només havien vingut a passar el primer semestre. I em vaig traslladar a un pis més petit.




El millor de tot, però, va ser la visita de ma mare!
Va passar uns 20 dies per aquí visitant el país. Amb ella vam visitar Río Lagartos, Chiapas, Playa del Carmen... i una pila de restes arqueològiques impressionants. La veritat és que fa molta il·lusió que et visitin, i poder compartir en persona tot allò que has estat vivint.


Flamingos a Río Lagartos



Ruïnes de Palenque

Durant els dies que vam passar a Playa del Carmen, vam visitar el parc d'Xcaret, i vaig tenir la gran sort de poder fer un banyet amb dofins, una experiència increïble. També vam tenir temps de prendre el sol a la platja.



I finalment va arribar el dia de despedir-nos... però no per molt de temps!

El meu pla era anar a passar el cap d'any a New York amb la Laia, i després anar uns dies a Cuba amb alguns amics... però senyores i senyors, vaig enganxar els temporals de neu als EEUU i em vaig quedar sense viatge. Especifico: sense aquests viatges, perquè vaig saber que no marxava a NY quan era camí de l'aeroport de Cancún. Així que el meu destí final de vacances de Nadal va ser ni més ni menys que Molins de Rei City!



Van ser unes vacances de Nadal molt especials, vaig estar amb la família i amb els amics, i va ser com una càrrega d'energia per encarar d'una altra manera aquest segon semestre.