Entre calçots i polques

Vaja! Aquesta vegada sí que m'he arrepenjat una mica massa a fer el post i tinc una pila de coses per explicar - explicaré només les més destacades, va! -  així que poseu-vos còmodes perquè potser s'allarga la cosa :) tampoc hi ha gaires fotos... ooh! sorry!

Pel que fa a dilluns passat... bé, doncs suposo que no dauria passar gaire cosa en especial, i si va passar alguna cosa especial em vaig oblidar d'apuntar-m'ho... i no me'n recordo! Hehehe... comencem bé! Però suposo que dimarts em vaig adonar que no me'n recordaria de gaire res i que era probable que trigués encara uns quants dies a fer un post, així que vaig desenfundar les notes del telèfon i vaig començar a apuntar cada petit detall del que vaig fer com que vaig anar al supermercat i només vaig estar-hi tres quarts d'hora, a diferència de la resta de vegades que hi vaig que com a mínim hi estic dues hores, que vam dinar a un quart de cinc de la tarda, o que a la nit els nens volien jugar amb el meu ordinador però no tenia gaire cobertura d'internet, així que es van cansar ben ràpid d'esperar deu minuts a que es carregués cada joc. També va haver-hi anècdotes divertides: mentre dinavem, l'Altti va transformar-se en un personatge màgic i em va congelar amb els seus poders, jo em vaig quedar super quieta (durant una estona) i ell dinava i s'anava girant, intentant dissimular - amb la qual cosa li quedava cara de boig - per no perdre'm de vista i que no em mogués. Per la tarda vaig estar jugant a fora amb la Isa a fer jocs de punteria inventats per ella; mentre m'esperava a que dibuixés les dianes pertinents a terra em vaig posar a fer malabars amb les dues pomes i la pera de cuineta (sí, feiem punteria amb això) i quan em va veure, va flipar, com si jo fos una gran estrella del circ. Aleshores ella es va posar a fer màgia fent desaparèixer diferents objectes. En realitat se'ls amagava a la màniga i els deixava en un altre lloc, però ho dissimulava super bé i jo li seguia la corrent. Quan ens vam cansar del mode circ vam començar a jugar al pilla-pilla (aquí li diem "Heipa!") que va acabar derivant en que la Isa em tirava - sense mala llet eh! - uns cons petits que tenen aquí per jugar.

El dimecres, quan em vaig llevar, vaig veure que els pares no eren a casa, cosa amb la que encara no m'havia trobat mai. Normalment quan desperto els nens, la Isa es lleva i ja fa ella sola, però l'Altti comença a cridar els pares i hi va un dels dos a acabar-lo de despertar, així que el fet que no hi fos cap dels dos a casa podia acabar derivant a un drama digne de telenovela... però no n'hi va haver per tant per què la Isa em va donar un bon cop de mà. Vaig anar a despertar l'Altti i es va posar a cridar "aiskaaaaaa (mare)", "iskäääää (pare), però evidentment no va aparèixer cap dels dos... i jo no sabia com dir-li que no hi eren. Quan ja portava uns minuts així va aparèixer la Isa per la porta i em suposo que li va explicar que els pares no hi eren i que s'havia de llevar per anar a l'escola (aquesta és la versió que m'he montat jo), però l'Altti no hi estava gaire conforme i es va posar a plorar. Aleshores el vaig agafar a coll com vaig poder -no volia sortir del llit- i el vaig dur al menjador per vestir-lo. Altra vegada sort que la Isa em va ajudar, perquè no hi havia manera de posar-li la samarreta i a mi se m'acabaven les idees. A més entenia perfectament el que li passava, però aquesta és una de les barreres de no conèixer l'idioma, que de vegades es fa molt difícil poder transmetre el que t'agradaria dir. Finalment els hi vaig preparar l'esmorzar i se'l van menjar mentre miraven un capítol de les Tortugues Ninja, i quan ja estaven a punt per anar-se a rentar les dents va arribar la Sari, que havia anat a fer un volt amb en Lastu. Aleshores es van posar la roba d'abric i vam marxar cap a l'escola. La resta del matí va ser molt tranquil fent la feina de casa i del màster.

A la tarda, mentre la Isa estava entrenant, vaig anar a l'estació de tren per comprar-me el bitllet d'Interrail que necessito per setmana santa. Em van demanar el passaport i les dades i van estar benbé tres quarts d'hora tocant botonets de l'ordinador... La dona m'anava fent preguntes i jo pensava que m'acabaria dient que no em podia vendre el bitllet per qualsevol motiu burocràtic tipo que em faltava algun permís o que era il·legal o que estava acusada d'assassinat... fins que finalment em va dir que no me'l podia vendre perquè s'havia espatllat el sistema. Em va demanar el correu electrònic i jo, sense l'esperança que m'avisés algun dia que ja s'havia arreglat el sistema, vaig marxar cap al pavelló a fer temps fins que s'acabés l'entrenament.

Dijous pel matí vaig anar al Meronen (no sé com s'escriu) -la carnisseria del mig del camp- a comprar carn i altres. El dimecres al vespre haviem fet la llista de la compra perquè hi havia de comprar unes quantes coses. Vaig arribar i vaig desplegar el paper: la primera nota era que havia de comprar dos quilos de carn picada de vedella i així ho vaig demanar. La dona em va mirar una mica raro, en plan: quanta carn, no? Però me la va posar. La resta de coses que li anava demanant, les comprovava a la llista. Jo no sabia si ho feia per comprovar que li estigués dient bé les quantitats o perquè no acababa d'entendre'm (perquè la dona que em va atendre quasibé no parlava anglès), tot i que jo demano les coses en finès. Quan vaig tenir-ho tot pagat i a la bossa, vaig fer camí cap a casa donant voltes a que potser sí que era una mica massa de carn dos quilos... a més, també havia comprat carn picada de porc i només havia demanat dos-cents cinquanta grams... La conclusió a la que vaig arribar és que, a l'hora de fer la llista, la Sari em deia kilogrames enlloc de grames, i jo li vaig preguntar que quina de les dues coses volia dir, perquè si volia 250KG de carn picada podia comprar la vaca sencera (fent broma eh! que vam estar rient). Total que entre això i que jo, en anglès, sempre em faig un embolic entre thousand (mil) i hundred (cent), doncs em vaig apuntar dos quilos quan haurien d'haver estat dos-cents grams. Quan vaig arribar a casa ho vaig guardar tot al seu lloc de la nevera, esperant arribar a la tarda i que em diguéssin que m'havia passat una mica amb la carn, però no va haver-hi cap comentari al respecte, només em van preguntar si se m'acudia alguna recepta amb carn, i em van donar un altre parell de receptes per fer l'endemà: col amb carn i preparar la pasta de les mandonguilles fineses. El dissabte també es van fer hamburgueses casolanes i ahir, per dinar, lassanya de carn. Jo vaig decidir no fer preguntes sobre la quantitat de carn, i m'he quedat amb la intriga de si realment em vaig equivocar de quantitat o ja tenien intenció de fer dieta hiper carnivora durant el cap de setmana.

També durant el matí de dijous vaig rebre un correu electrònic de la dona que m'havia atès a l'estació dient-me que ja havien arreglat el problema i que podia passar quan volgués. Jo que pensava que no em dirien mai més res i no van trigar ni vint-i-quatre hores! A la tarda, mentre la Isa entrenava, vaig anar a l'estació i la única cosa que vaig haver de fer va ser donar el passaport, la dona es recordava de tota la resta de coses (el tipus de bitllet, els dies de durada, el dia d'inici, etc.). Amb el bitllet em va donar també un mapa de totes les línies de tren d'Europa i un llibret informatiu de com havia de fer servir el bitllet, i m'ho vaig estar mirant mentre esperava la Isa.

Divendres em vaig passar el matí cuinant (amb visita express prèvia al supermercat): vaig fer la pasta de les mandonguilles, el dinar, una quantitat ingent d'escalivada i guacamole. Vam sopar altra vegada a quarts de cinc, i jo vaig marxar cap al multi-culti club de Lahti. Feien tarda temàtica Japonesa, i vaig conèixer una pila de gent, la majoria dels quals éren espanyols. Vaig aprendre a escriure el meu nom en japonès i també va haver-hi una mica de degustació de menjar (uns fideus, uns postres i una amanida, res de sushi que diria que era el que estavem esperant tots...).

La posta de sol tornant cap a casa.

A la nit vaig estar-me preparant les coses per dissabte que vaig anar a Hèlsinki a fer una calçotada amb els catalans de finlàndia, i sort que m'ho vaig preparar perquè dissabte no em va sonar el despertador i vaig anar una hora tard. M'he adonat que al tren rara vegada passa el revisor, vaja, que no me l'he trobat mai... i sempre acabo pensant que no hauria d'haver pagat el bitllet... tot i que estic segura que el dia que decideixi fer-ho passarà el revisor i no vull saber quant et deuen clavar de multa. El dia va ser a la catalana total, com si fos a casa. Fins i tot el tren va arribar set minuts tard, al més pur estil RENFE (aquí set minuts és molt tard!) això sí, em va tocar un tren amb wifi, així que vaig estar ben distreta durant el viatge, que no, no és entretingut mirar per la finestra: només veus arbres i més arbres i de tant en tant roques. La calçotada va ser genial, vaig conèixer una pila de gent molt maca i els calçots estaven deliciosos, tot i que només en vam poder degustar uns set cadascú -perquè els van portar de Tarragona i el transport no és gratis-; també va haver-hi un noi de Tampere que va aconseguir botifarres d'una botiga d'uns francesos, estaven espectacularment bones! Hi va haver varietat de menjar: una parella de ses illes va fer pa casolà, algú va dur tomàquets, jo vaig dur escalivada i guacamole, pastissos de postres i també hi va haver varietat de salses romesco. Dinar més que complet i companyia ben grata tot i que feia una miqueta de fred.

A la nit havia quedat amb els espanyols i la Nadia, la meva amiga russa, per sortir de festa per Lahti. Vam anar al Jackalope i vam estar fent un parell de cerveses (no gaires més, cadascuna costa uns sis euros) i ballant, fent la conga i ballant la macarena (que ens van gravar i tot, la gent al·lucinava una mica). Vam conèixer alguns dels jugadors de l'equip de bàsquet de Lahti i jo els hi anava dient que què guai poder parlar amb gent més alta que jo, que em sentia normal per uns moments. Aquí Finlàndia hi ha bastants problemes amb l'alcohol, i allà al pub discoteca hi havia algun personatge suelto que no sé si feia més pena o gràcia. Hi havia un home que es va passar la nit ballant en una de les columnes al més pur estil Leonardo Dantés amb el baile del pañuelo, un noi d'uns trenta i pico que feia com el senyor dels pantalons blancs d'aquest video. Quan van tancar va ser l'hora de marxar cap a casa, la Nadia i jo ens vam quedar a dormir al pis de l'Angel perquè no tenim bus nocturn per tornar als nostres respectius llocs de treball. Molt a prop del Jackalope hi havia un senyor tocant el banjo, l'harmònica i el bombo, i l'Angel i jo ens vam posar a ballar la polca, i tota mena de passos diversos al ritme de la música, ens vam montar un bon festival. La gent ens mirava encuriosida i nosaltres ens ho vam passar d'allò més bé. Vam arribar al pis cap a les cinc i jo ja no m'aguantava de son, acostumada com estic a anar a dormir a quarts d'onze. L'endemà, diumenge, em vaig despertar molt d'hora per la costum, però vaig aprofitar que no hi havia nens per fer el manta una bona estona. Al migdia vaig dinar al McDonalds amb la Nadia i unes amigues i després ja vaig marxar cap a casa perquè estava bastant cansada. A la tarda vam estar fent pintura de dits amb la Isa.

El senyor multi-instrument.

La primera obra d'art a quatre mans.

La segona.

Curiositats i coses divertides:

- L'Altti ara també parla italià: Mamma mia! Pizza americana mozzarela!

- També té unes vambes noves de l'spiderman que fan llum. Se les posa sovint i jo crec que el podrien presentar a un concurs de flamenc fusionat amb claqué perquè es passa l'estona picant de peus a terra perquè s'encenguin les llums i dient: kato Elena, kato!! (mira Elena, mira!!)

- Alguns dies, per despedir-se de mi, l'Altti em diu "kaifai" (= High five, xoca-la!) i em fa molta gràcia.

- Aquí enlloc de les palmes com les nostres, agafen unes plantes del bosc i les decoren amb plomes i papers de colors, queda molt xulo!

Ous de xocolata :)

- Depèn de com es declina la paraula Puu (arbre), per exemple per fer el plural, es diu Puuta. El primer cop que ho vaig sentir dir als nens em vaig partir molt de riure.

El conill que va sortir d'un ou de pasqua.