El datàfon del violinista.

Em pensava que feia menys dies de l'última actualització... però ja som dimarts!!

Diumenge va ser un dia molt emocionant: vaig anar a veure els Lahti ski games on es feien "ski jumping world cup"i "cross country world cup", o sigui, la copa del món de salts d'esquí i d'esquí de fons. Vaig anar-hi només diumenge perquè era el dia que l'entrada era més barata, em va costar tretze euros amb el descompte d'estudiant i a peu dret (que no entenc per què era més barata, perquè podia anar a veure els salts ben bé des de peu de pista, i en canvi, els que estaven asseguts pagaven més i ho veien des de més lluny). El dissabte havia fet un sol impressionant, però diumenge va tornar a nevar i vaig passar una mica de fred a l'estadi, perquè tampoc és que em mogués gaire... 

Al matí vam estar fent coses per casa una mica cadascú al seu rotllo, jo vaig estar plegant la roba que havia rentat i posant una mica d'ordre a l'habitació, que per cert, la tinc molt endreçada :)! Quan vaig acabar, vaig sortir a jugar amb els nens però, oh sorpresa, no hi éren! Li vaig preguntar a la Sari i em va dir que estaven jugant amb la veïna, l'Eila, i jo em vaig imaginar una nena de la seva edat. La Sari va aprofitar per presentar-me-la, i no, no era una nena, era una senyora que semblava que tingués uns seixanta anys com a molt. Quan vam arribar al seu jardí estava donant-ho tot fent guerra de neu amb els nens i corrent darrere seu com si no hi hagués demà. Jo vaig flipar, de debò! Quin ritme que duia! Això sí, el moment en què vaig flipar més va ser quan em van dir que tenia setanta anys i que va a córrer i fa esquí de fons. Una persona digne de menció. Van estar xerrant cinc minuts -jo somreia però no entenia quasi res...- i vam tornar cap a casa a dinar. Aleshores vaig marxar cap a Lahti amb el bus clatellada. Vaig arribar una mica tard -expressament- i ja estaven fent l'esquí de fons femení, que vaig mirar una estona. La veritat és que des que vaig arribar que tinc ganes de provar-ho però com que ja no hi ha neu ho hauré d'aplaçar... 

El que no crec que arribi a provar mai és això dels salts. Els saltadors saltaven del trampolí més alt, 130m, i si des de baix era impressionant, no vull saber com deu ser saltar. El que sí que m'imagino és que has de tenir una tècnica impecable si no et vols partir les cames. El salt més llarg que vaig veure va ser un noi que va fer 131,5m si no recordo malament. Al vídeo podeu veure unes línies vermelles marcades, i la majoria de saltadors (que eren uns 70) es quedaven més aviat a prop de la primera línia (116 m), la segona marcava els 130, i els pocs que van arribar a passar-la, en el moment de creuar-la se sentia el públic fent "uoooooh" (a l'estil finès, fluixet).

Els salts de trampolí i la gentada. 

Jo amb cara de fred.

A la tarda, quan vaig arribar a casa amb els dits congelats (tot i que havia dut les manoples tot el dia...) vam estar jugant a l'Uno Moo amb els nens i en Markus. - Més avall faré una mica d'explicació d'un parell de jocs - 

Coses curioses del dia: 

- Hi havia un violinista tocant al carrer (un valent campió per aguantar més de dos minuts sense guants a aquella temperatura) i li podies fer el donatiu o pagar-li el disc amb la visa, perquè tenia el trasto aquell per cobrar amb tarja. 

- Si a l'hivern quan neva o cau aigua-neu, a Finlàndia (i suposo que als llocs on neva normalment) vas amb paraigua, se'n riuen de tu i saben que ets guiri sí o sí. O això em van dir a casa quan els hi vaig preguntar si havia d'agafar el paraigua.

El dilluns (ahir) va tornar tot la normalitat després que la setmana passada els nens tinguéssin les vacances d'hivern. Al matí va tocar escola i a la tarda patinatge. El meu matí va ser molt distret, quan vaig tornar de l'escola, vaig posar ordre a l'habitació que estava així:

*Cal observar el detall d'haver-ho deixat tot ben embolicat amb fil.

I després em vaig posar a cuinar el sopar. Ahir va tocar plat de la terra (de la meva): mandonguilles a la jardinera! Ohhh m'encanten les mandonguilles a la jardinera! Estic descobrint que m'agrada molt cuinar,

em relaxa i em distreu, i aquí estic aprenent la tira de plats nous! Això sí, que no hi falti la patata, la pastanaga i la ceba. Les mandonguilles em van quedar delicioses, tot i que a la Isa no li van acabar de fer el pes perquè era una cosa diferent del que mengen sempre. Ahir pel matí també vaig encetar una nova modalitat d'skype (o google hangouts). La Sari havia deixat el modem a l'estudi, que és la caseta que hi ha a sobre del pàrquing, i vaig haver de fer la conversa des del mòbil enganxada a la porta del despatx, a la intempèrie. La veïna, l'Eila, sort que ja em coneix, perquè per mi que es va pensar que parlava sola.

Equipada per anar a córrer a zero graus.

A la tarda, la Isa tenia dues hores d'entrenament, així que tenia prou temps per fer coses. Vaig anar cap al llac amb el cotxe i em vaig escapar un moment a un supermercat que hi ha allà a prop per comprar unes quantes xocolatines de reserva. És el supermercat on hi ha un encarregat que es diu Petri, però no acaba aquí la cosa... la caixera d'ahir es diu Heidi. He descobert el Daim, una mena de llesca de carmel i ametlles recoberta de xocolata... un vici! Després vaig tornar al cotxe, em vaig canviar de roba i... vaig anar a córrer pel costat del llac! Sí! M'he posat les piles amb l'esport. Estic seguint les pautes que fa una noia de la uni, i sembla tot prou assequible per arribar a fer trenta minuts en vuit setmanes. Després (em vaig menjar un kinder bueno) vaig anar a buscar la Isa i cap a casa. Jo estava bastant cansada, vam sopar però encara eren quarts de set de la tarda, així que ens vam posar a jugar a un joc de fruites i altre cop a l'Uno Moo, i després els nens van montar una mena de picnic i una botiga de gelats amb tot de coses super guais que tenen (i que m'ha tocat recollir aquest matí). Aprofito que parlo dels jocs per fer-ne cinc cèntims:

Gelat de pokemon (tot i que no es veu, hi és).

Menjar del picnic: un porro, un tomàquet i un enciam al que se li poden treure les fulles.

Botiga de gelats.

Uno Moo: com l'uno però amb animals de granja, has de fer coincidir el color o l'animal per poder entrar-lo a la granja. El blanc és el comodí i si el d'abans teu tira una mofeta et toca agafar dues peces.

Joc de la compra. Les targes estan girades cap avall (n'hi ha moltes de cada) i n'has d'agafar una. Si et toca, per exemple, el pa, agafes la figureta del pa, i així anar fent. Però si a un altre jugador li torna a tocar el pa, li has de donar. El joc s'acaba quan s'han repartit les deu figuretes. Guanya qui en te més.

A la nit li va tocar explicar el conte a en Markus, i els nens van triar-ne un d'aquests que és de cançons i pots fer sonar la música d'acompanyament: nit de concert. Jo em partia de riure des de l'habitació. Aquests pares són molt guais! I així han sortit els nens: súper guais!
Aquest matí he volgut estrenar els pintaungles que em vaig comprar dissabte a l'H&M per un euro, i he
entès per què eren tan baratos: són una merda. Me'ls vaig comprar per no mossegar-me les ungles, perquè me les estic deixant créixer (ara somio que esgarrapo els meus enemics heheheh) però me n'hauré de comprar un de transparent més bo per segellar la pintura i que no caigui a trossos. Això sí, els colors que vaig triar són molt xulos!
Avui també m'ha tocat cuinar el sopar, i he fet xai a la cassola amb vi negre. Ha quedat espectacularment bo, jo mai l'havia tastat i la veritat és que m'ha encantat. A més hi havia posat uns pepinillos (cogombrets?) que estaven marinats amb chili d'aquell que pica bastant, així que ha quedat bastant fortet el plat, però tots hem repetit! I encara me'n queda una mica per dinar demà i tot.

Abans d'entrar al forn: el xai amb la guarnició i el vi. 

El resultat. Ai si poguéssiu sentir-ne l'olor!

A la tarda primer he acompanyat la Isa a entrenar, hem tornat a casa i aleshores ha estat el torn de l'Altti, que és l'únic del seu grup que fa el que diu la profe de patinatge, però de tant en tant també mira amunt i em saluda, fa molta gràcia. Quan hem arribat a casa hem sopat el deliciós i tan esperat (per l'oloreta) plat de xai a la cassola que espero que tornem a fer algun dia. També he aprofitat per seguir omplint el receptari que vaig començar ahir amb les galetes de civada; avui hi he afegit el xai a la cassola amb vi i el plat que he de fer demà, que em toca seguir cuinant i tornar a córrer, així que més val que vagi tirant cap a dormir que ja és tard (són les onze, buuu!!).

Bona nit!

P.D.: cada dia sé més paraules en finès, visca! Hyvää!!