dissabte, 1 de març del 2014

Els caçadors de bombolles

Per fi m'he decidit a fer un post nou!
La veritat és que tinc unes quantes coses per explicar així que pot ser que avui s'allargui una mica el tema.
Els meus patins.
Dijous pel matí vam anar a patinar sobre gel i ja no tinc problemes amb els patins, m'hi he posat les enganxines toves i les plantilles que normalment faig servir amb les sabates i em van molt bé. El problema el vam tenir a l'hora de voler treure les plantilles, que va ser tota una odissea, les vam acabar traient fent palanca amb les claus del cotxe. També vaig provar una nova manera de cordar-me'ls, i ja va tot perfecte! No vaig caure ni un sol cop, i això que vam anar a una pista on encara no havia anat i el gel estava molt fet caldo (que no arribés a caure no vol dir que no tingués cap ensurt heheh).
Quan vam sortir de patinar, vam anar a dinar a un lloc amb buffet lliure on el menjar estava deliciós: vaig menjar la tira de patates amb una mena de salsa de crema de llet i carn picada amb suc per sobre i quatre talls (dels grossos) de pizza, que ja tenia mono de pizza! Evidentment vaig menjar un tall de pastís de postres i un te, vaig quedar ben tipa. A més, el bar estava ple de paletes, i la Sari em va explicar que ens veien com uns turistes, que no és gaire normal que n'hi hagi allà, i no paraven de mirar-nos.
Tots ben tips vam pujar al cotxe i vam fer camí fins a Hämeenlinna. Vam anar tots cinc amb un sol cotxe, el golf, i anavem una miqueta apretadets. Durant els viatges llargs, al darrere hi anaven els nens (amb les cadiretes respectives) i la Sari, i jo hi anava durant els viatges curts. Quan vam arribar a Hämeenlinna, el primer que vam fer va ser anar a una torre-mirador per veure el llac (un tros, perquè és enorme), però estava tancada i només vam poder pujar fins la primera planta. Les vistes éren espectaculars, era un bosc de conte. El terra (del camí, de les escales, de tot arreu!) estava tot gelat, i relliscava un munt... jo només desitjava que m'apareguessin uns grampons del no-res, i ells caminaven per sobre del gel com si res! 

Una part del llac.

Postureo per fardar una miqueta.

Després del tour turístic vam anar cap a l'hotel-spa, vam descarregar les maletes, ens vam instal·lar a les habitacions i ens vam equipar per anar a gaudir d'unes hores de relax a l'spa. A l'habitació hi teniem un barnús per cadascú (fins i tot els nens, un de la seva talla) i una tovallola que ens haviem d'endur. Quan vam arribar al vestuari (homes i dones per separat) vam deixar la tovallola i el barnús a la taquilla i vam entrar a la sala de dutxes i saunes. Jo em vaig emocionar perquè per fi tenia sessió de sauna finesa (no us emocioneu que no hi havia allò de tirar-se rodolant per la neu i caure a l'aigua congelada del llac després de la sauna!). La Sari em va preguntar si volia entrar a la sauna i evidentment vaig dir que sí, amb el que no comptava era amb que m'havia de despullar... quina vergonya! Després se'm va passar ràpid, però en un primer moment, haver-me de quedar en pilota picada davant de mitja família em va sobtar. L'endemà ja em va semblar la cosa més normal del món. Un cop acabada la sessió saunil, ens vam posar el banyador i... txan txan! Cap a la piscina! Jo no sé quina mena de peli m'havia muntat sobre què és un spa, i resulta que vindria a ser com Caldea però en petit, molt petit (en aquest cas), i una mica bastant més net. També tenia entès que era un lloc per relaxar-se, però aquesta setmana tots els nens tenien vacances, i allò més aviat semblava una casa de colònies. Hi havia una piscina molt poc fonda que era pels nens, fins i tot hi tenien trastos per jugar (galledes, molinets d'aigua...), també una altra piscina amb un tobogan, una piscina allargada per nedar (o per fer-hi l'idiota en grup), una piscina més gran però menys fonda que l'allargada per passar-hi l'estona i amb una zona de "xorros" per l'esquena i pels peus, un parell de minipiscines amb l'aigua a quatre graus (jo vaig aconseguir posar-m'hi fins a mitja cuixa, aleshores vaig començar a no notar-me els peus i vaig sortir... quin dolor!), una piscina exterior a vint-i-vuit graus i el més esperat! Un jacuzzi amb l'aigua a trenta-set graus. Jo anava fent visites al jacuzzi, que s'hi estava molt bé, i entre visita i visita provava les altres piscines, però em vaig fixar que hi havia un senyor que s'havia instal·lat al jacuzzi i s'hi va passar potser dues hores (com a mínim), quan em vaig cansar de fer el tour piscinil, jo també vaig afincar-me al jacuzzi. Com ja he dit, els nens estaven de vacances, i hi havia moments en què es podien fer salts a l'estil patum de la gentada que hi havia. Alguns nens crec que van telepatitzar amb mi en el moment en que pensava "salts de patum" però van obviar la segona part i... vinga a saltar de bomba a dins del jacuzzi! En fi, que de relax més aviat poc. Jo no m'ho vaig prendre pas malament, al revés, em partia de riure veient les cares de la gent que volia relaxar-se i s'havia trobat amb l'estampida infantil. 
Més postureo per fardar una miqueta.
En sortir de la piscina vam tornar a fer sessió de sauna, i aquí ve la millor part! Per tornar cap a l'habitació pujavem al hall de l'entrada pública de l'spa i anavem per un passadís cap a les habitacions, doncs tot aquest camí el vam fer només amb el barnús posat, el banyador anava a la butxaca perquè ens haviem dutxat. Jo anava pensant "visca! vaig en pilotes i no ho sabeu!!" cada cop que em creuava amb algú. És una tonteria, però em va fer molta gràcia. Per cert, les parets de l'spa eren de vidre i hi havia vistes del llac gelat.
A mitja tarda vam anar al poble a sopar a un restaurant Thailandès on feien uns platots enormes de menjar boníssim, jo vaig sopar uns noodles amb pollastre, chile, llimona, pastanaga, bamboo, ou i segur que alguna cosa més que ja no recordo, vaig acabar ben tipa. Després, a l'hotel vam fer l'snack nocturn... i em vaig inflar a menjar fruita com si no hi hagués demà: tres mandarines, mitja taronja i un plàtan, i no vaig menjar més perquè estava a punt de rebentar. Vam mirar una estona els dibuixos i... hora del conte! Jo dormia en una habitació amb els nens, i l'Altti primer volia que li llegís un còmic de les tortugues ninja, però era nivell muerte de complicació, així que els hi vaig llegir un conte que haviem agafat de la sala de jocs... un conte que va durar vint minuts! Se'm va fer etern. Es va fer l'hora de dormir, osigui les nou de la nit, així que vam apagar llums i... bona nit. Bé, això per ells perquè jo em vaig despertar uns quants cops, resulta que a la Isa, de vegades, li dóna per cridar, i aquella nit li va donar per cridar tres vegades. Jo no ho sabia, i el primer cop em vaig endur un bon ensurt, em pensava que l'estaven intentant segrestar!
L'endemà (ahir) a les set ja estaven donant guerra, i al cap de poca estona vam baixar a esmorzar al buffet lliure de l'hotel... Sí... buffet lliure! Aquest cop, per si el dia abans no havia menjat prou, buffet lliure va ser sinònim de cinc plats de menjar. Jo vaig pensant que he de provar les coses típiques però és que a sobre tot està deliciós... mala combinació. Vaig menjar un plat de iogurt natural amb sopa de blackberrys i una sorreta de cereals que hi havia per allà, de segon, plat de iogurt de berrys amb cornflakes i berrys, de tercer, mostra variada de galetes fineses, de quart, dues llesques de pa, formatge cuit finès, ou remenat (això no pot faltar mai en un buffet d'esmorzar), i per últim, un altre plat de iogurt natural amb diferents melmelades de diversos berrys i berrys. També em vaig beure un got de llet i un got de suc de Lingonberrys. Després d'aquesta inflada vaig veure que hi havia uns panets que no havia provat però és que de veritat que no podia més. També vaig deixar de banda les mini salsitxes, les mandonguilles i els embotits... Sort que vam trigar una hora i mitja a anar a l'spa, perquè si no crec que m'hauria agafat alguna mena de jamacuco estrany. Després d'estar dues hores en remull, vam fer mitja hora de classe d'aquagim amb un monitor molt simpàtic que feia la classe en finès (però com també feia els exercicis vaig poder-lo seguir perfectament) i amb unes quantes iaies. Va ser molt divertit! Després de la sauna vam tornar a anar cap a l'habitació en pilota picada i barnús i ja vam fer les maletes per marxar. Vam dinar a Hämeenlinna a un restaurant on vaig dinar una pizza de carn de ren, que es veu que no és tan típica, que va cara.
 
Abans d'entrar al restaurant vam veure un gos amb anorac.
Al menú infantil hi havia cistella dels Angry Birds.



La pizza de carn de ren amb un ou ferrat al mig.
El camió de Freixenet.
A la nit vaig arribar bastant cansada a casa, vam sopar (sí, després de les atipades de menjar vaig sopar) sopa de les verdures de sempre amb pollastre i curry, i ja vam anar tots cap a dormir. Avui he matinat una mica per aprofitar que la Sari anava a Lahti i no haver de pagar la clatellada del bus, aquest cap de setmana hi ha els "Lahti Ski Games" que és un campionat d'esquí de fons i de salts, i hi ha bastanta gent. M'ha fet gràcia que hi ha una paradeta de Freixenet!! Jo m'he passat el dia voltant per Lahti, i fins que no s'ha fet l'hora que obrissin les botigues he estat passejant pel meu estimat llac, que encara està glaçat i he fet unes quantes fotos (de rigor) i també he esmorzat al lloc dels pastissos bons:

El llac petit ja s'està desglaçant i hi ha ànecs.
Un pescador.
El vaixell del mig s'està enfonsant, després hi han anat amb unes bombes per treure'n l'aigua i (suposo que) reflotar-lo. 
L'interior del lloc dels pastissos bons, molt cuqui. 
Les vistes del lloc dels pastissos bons. 
L'esmorzar d'avui.
El pescador d'abans instal·lat.
Avui he anat una mica de rebaixes, i m'he comprat un parell de peces de roba de fer esport. He trobat pantalons d'esquiar per vint-i-cinc euros, i anoracs dels que abriguen per trenta-cinc. Com tots els dissabtes he acabat dinant al McDonald's... McDissabtes! He entrat en una llibreria i atenció perquè als llibres per aprendre castellà la protagonista és una xoni! Tots els nens surten amb la samarreta del barça, i les fotos de ciutat són de Madrid. També hi havia una foto d'uns gegants de Barcelona, i m'ha fet il·lusió i tot.
Per tornar cap a casa sí que he hagut d'agafar el bus, i he arribat bastant cansada després de passar-me des de les vuit fins quarts de tres caminant. He descansat una mica i la Isa m'ha vingut a reclamar la meva presència al terreny de joc. Primer hem agafat el pompero dels Angry Birds que vaig comprar fa uns dies (el de l'intent fracassat de congelar bombolles) i ha estat la festa de la tarda: jo feia bombolles i la Isa i l'Altti es flipaven intentant petar-les totes.
Quan s'ha acabat el que sigui que posen per fer bombolles hem jugat al pilla-pilla i després a fet i amagar. Ha estat bé perquè hem parat tots tres, que de vegades amb els nens petits costa fer que parin ells, i el meu millor amagatall ha estat darrere d'un arbre, però d'uns trenta centímetres de diàmetre! Li tocava parar a l'Altti i jo m'he distret i no tenia temps d'amagar-me, així que he decidit fer la broma de posar-me darrere del tronc... i l'Altti ha passat com quatre cops per davant meu sense veure'm! M'he sentit com si fos un ninja o alguna cosa així! És la primera vegada que cola aquest amagatall. La veritat és que m'estava partint de riure, i el Markus que estava per allà i també ho ha vist es tronxava i li deia a l'Altti que mirés bé. Més tard hem anat a fer un volt tots quatre amb en Lastu (la Sari estava preparant el sopar) i després hem sopat, que jo entre la caminada del matí i tant córrer jugant... tenia una gana!! Hem sopat canelons fets amb salsa bolonyesa i una mica d'amanida, tot molt bo per variar! I ara, després d'escriure el post ja toca anar tirant cap a dormir, que demà més!

Apa! Fins aviat!!

P.D.: Per cert, dimecres em vaig oblidar d'explicar que el treballador del mes del supermercat on vaig anar es deia Petri, quina gràcia tu! I la recepcionista de l'hotel es deia Marika. Tela! Heheh!

P.D. Dos: Hi ha gent que ja va amb vambes de roba. Jo vaig amb botes de muntanya i mitjons gruixuts i hi ha moments que tinc fred... estem entre menys dos i més dos graus.

P.D. Tres: Mentre esmorzava al lloc dels pastissos bons, tenia dues iaies a la taula del costat i una s'ha tirat un rot de campionat, hauria pogut recitar l'abecedari sencer!

P.D. Quatre (i última): En un tros desgelat del llac petit he pogut veure que són una miqueta marranos, hi havia alguna que altra cosa al fons del llac que no hi hauria de ser... entre d'altres una bicicleta!

2 comentaris:

  1. Elena sóc una fan del teu bloc. Llegir-lo és viatjar una mica amb tu. Bé per les fotos que acompanyes. M'hi trasllado aquest llac tan maco ! Et felicito pel teu entusiasme que encomanes. Un petó. Carme "Betzabè"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Carme! Està sent un canvi d'aires molt màgic. Una abraçada :)

      Elimina