La tercera guerra mundial

Dimarts vaig tenir un moment d'inspiració divina (i una mica de mono, cal dir-ho) i vaig decidir que volia fer crosants... però quan, a les receptes, vaig veure que es trigava un munt a fer la pasta de full vaig haver d'aplaçar-ho a dimecres sí o sí perquè ja era mig matí i no tenia temps, així que dimecres, quan vaig arribar de portar els nens a l'escola, em vaig posar mans a la obra. Vaig estar cinc hores remenant massa i fent crosanets, em vaig posar super catxes, perquè hi ha una part de la preparació de la massa que consisteix en picar contra la taula i m'hi vaig esplaiar una mica.

Resum dels passos per preparar els crosants, i al mig el resultat final.

La veritat és que van triomfar molt i als nens els hi van encantar. Em va fer molta il·lusió perquè els altres plats que havia preparat fins ara, els de collita pròpia, no els hi havien fet gaire gràcia. En vaig fer de formatge, de xocolata i normals, i vam acabar sucant-los tots en nutella que feia que encara estiguessin més bons!

A la tarda la Isa tenia patinatge i vaig aprofitar per anar a córrer pel costat del llac. Feia vent i no hi havia núvols, el paisatge era preciós. Encara hi ha gel i hi havia una persona fent com una mena de kitesurf però amb esquís; jo anava corrent i mirant de costat, sort que no em vaig trobar cap inconvenient a mig camí!

Va ser quan vam arribar de patinatge que vam devorar els crosants, i més tard vam sopar.

L'endemà pel matí, quan em vaig llevar, no sabia si hi havia hagut l'apocalipsi i jo havia sobreviscut, o si durant la nit havia començat la tercera guerra mundial a l'habitació dels nens... Hi havia un matalàs i tots els llençols al menjador, i a l'habitació, la meitat dels calaixos oberts i tot el seu contingut escampat per l'espai transitable. Dins de l'habitació també hi tenen un altell amb uns matalassos, coixins i peluixos i algunes joguines, i això també estava tot escampat, vaja, que vaig estar dubtant si m'havien posat una càmera oculta i jo era objecte d'algun programa de bromes de la tele. Com era dijous em tocava fer neteja i la casa estava ben potes enlaire, a més, com que s'ha fos tota la neu i el gel, a fora tot fa xapi xapi, i tot i que ens traiem les sabates a l'entrar, i que quan traiem en Lastu a passejar el deixem impecable abans que es passegi per la casa, havia acabat arribant fang a dins: festival de la neteja. A més, ahir a quarts de dotze havia de ser a l'escola on treballa en Markus per començar les classes de finès i abans havia d'anar-li a comprar pinso al gos, osigui que tenia més aviat poc temps. Vaig fer temps rècord: amb una hora i quart vaig tenir-ho tot fet, i una mica d'agulletes i cansament també. A la botiga de pinso no en quedava del que havia de comprar i em vaig estar esperant una bona estona per què em diguessin que no sabien quan en tornarien a tenir, així que al tornar ja vaig anar directament cap a l'escola. Us he de donar la trista notícia que no vaig fer fotos de l'escola, però potser us estic fent un favor i tot perquè jo em vaig emocionar i tot de la passada d'infrastructures que tenen... Vindria a ser un centre de secundària on hi van alumnes de dotze a setze anys. Al costat hi ha l'institut on fan batxillerat, però només hi ha aules, de tallers fan servir els de secundària. Vaig arribar i em va obrir la porta en Markus, vam entrar pel seu taller (taller per dir alguna cosa: una mega aula de tecnologia amb tot d'eines i màquines molonguis) i vaig deixar les coses al seu despatx. Aleshores vam anar a dinar, gratis, clar (queda pagat pels impostos dels ciutadans) i hi havia una mena de lasanya amb poca carn, amanida (enciam, pèsols i cogombre) i pa, que no falti el pa! A cada moviment que feia em sentia hiper observada per tot d'ulls clars. Estàvem en un menjador ple d'adolescents típics però que es portaven super bé: ni crits, ni menjar volador, ni res per terra... al·lucinant. Després de dinar vaig marxar amb la Kristina, la meva guia i professora de finès. És una noia finlandesa que fa quinze anys que viu a Fuengirola, però ha vingut a passar un any aquí per poder empadronar els seus fills a Finlàndia, així que parlàvem en castellà. Vam dedicar la majoria d'estona a que m'ensenyés les classes: per flipar. Resulta que aquí tenen assignatures guais de veritat com: costura, tecnologia, cuina i feines de casa. A part clar que tenen mates, llengua i coses per l'estil, però trobo que està molt bé que sàpiguen cuinar, cosir, planxar i posar una rentadora, vaja que tinguin uns mínims que després poden ampliar triant assignatures optatives. La classe de costura és una aula bastant gran que te com unes deu màquines de cosir i quatre overlocks (sí!! tenen overlocks!!). També tenen tot de materials com fils, llanes, teles... i ganxets, agulles, telers, de tot! Jo no volia marxar d'allà... de fet, hagués donat el que fos per tenir una màquina màgica i tornar enrere en el temps per fer la secundària allà. Aquesta emoció va anar en augment quan vam arribar a les aules de cuina: unes aules amb vuit cuines (fogons, forn i pica) cadascuna. Primer fan sessió teòrica i després es preparen l'snack o el dinar. En aquell moment s'estaven fent uns panets de patata que feien molt bona pinta. A l'aula de música hi tenen una bateria, baix i guitarra elèctrics, guitarra clàssica, un teclat, un piano, instruments de percussió diversos i tot un sistema d'amplificació de veu (micròfons i altaveus). Els alumnes de batxillerat, que en aquell moment estaven fent una optativa, ens van cantar un parell de cançons. Més tard vam visitar part de les instal·lacions esportives: pista exterior, poliesportiu interior, sala de tir, i es veu que també tenen piscina però la Kristina no sabia on era. Jo només tenia que ganes de plorar de l'emoció, en serio! Tot això en una escola pública! En Wert es mereix tenir durant un mes sencer una classe de cinquè de primària aprenent a tocar la flauta darrere seu a tota hora... vaia un inepte! També vam estar una estona en una classe d'anglès i en altres aules, i jo em presentava en castellà, la Kristina ho traduïa al finès i després els alumnes em preguntaven coses i la Kristina feia la traducció simultània. Bàsicament em preguntaven que per què havia triat Finlàndia, en què consistia la meva feina i si coneixia algun jugador del Barça (però quan els hi deia que el Pedrito viu a Molins es quedaven igual, suposo que només els hi sona el Messi i el Neymar). Els alumnes em van semblar molt macos, i els professors també, a més es nota que el clima és molt més relaxat i que van a gust a classe. Després d'haver vist l'escola del dret i del revés, ens vam instal·lar en una aula, em va preguntar què sabia de finès, em va recomanar una web d'exercicis per què m'ho anés mirant a casa, i se'm va fer l'hora de marxar a buscar els nens. 

Quan vam arribar a casa jo estava molt cansada però havia de fer el sopar. Ahir tocaven salsitxes fineses (uns frankfurts estil botifarrot) amb salsa marró, patates i pastanagues bullides. Jo no sabia que havia de pelar les salsitxes, i això va causar una mica de bajón a l'hora de sopar, perquè la pell queda una mica amb textura de plàstic (però és comestible eh!). Mentre preparava el sopar, la Isa i l'Altti es van tancar a l'habitació i em van demanar que no mirés... a mi no em feia especial gràcia aquesta condició... i estaven molt callats: molt sospitós tot plegat. Vaig obrir poc a poc la porta perquè tinguessin temps de notar que l'obria, i van tapar alguna mena de dibuix que estaven fent, cosa que em va tranquilitzar, però els hi vaig dir que deixessin la porta oberta, que els hi prometia no mirar i així va ser. Van arribar els pares i vam sopar, i el secret es va quedar en secret fins avui (els pares sí que sabien de què anava la cosa). A la nit va tocar sessió de perruqueria: la Isa volia que li fes trenes amb tot el cabell (que tenia humit perquè s'havia dutxat) per llevar-se avui amb el cabell ondulat i així ha estat. Estava super contenta i guapa amb el seu cabell ondulat, i ha arribat a l'escola ben feliç.

Avui pel matí, després de deixar els nens a l'escola he anat al supermercat, m'encanta estar per allà passejant i mirant coses. Avui hi he anat a comprar coses que m'han encarregat, però també m'he comprat porqueries de xocolata per mi (amb els meus diners ehhh!), total que m'hi he estat dues hores ben bones heheh!

M'han agradat aquestes bambes però evidentment no hi havia el meu número...

També m'ha agradat aquesta bicicleta: quatre-cents eurots!

He vist la llum! Això és com un gel que et tenyeix el cabell!
(però primer me l'hauria de descolorir i això ja em fa més mandra...)

Singstar amb els temazos finesos.

Quan he tornat a casa m'he estat mirant els exercicis de finès i he vist que deu n'hi do del vocabulari que sé. També he estat tocant la guitarra i alguna estona xerrant amb la Sari, que avui ha treballat des d'aquí. Això també significa que tinc poc internet, així que m'he quedat amb les ganes de trucar als avis i de fer algun Skype. També em tocava anar a córrer però quan m'he decidit, m'he equipat i... tatxan! Ha començat a caure aigua-neu, que combinada amb el ventot que feia, no semblava gaire agradable al tacte, així que he decidit aplaçar-ho. A les tres he anat a buscar l'Altti (la Isa estava amb els avis) i he rigut moltissim: hem pujat al cotxe i jo he posat la música amb el mòbil. Just sonava la cançó de Cul dels Oques Grasses i l'Altti ha començat a cridar "Yeah baby! Yeah Yeah!" i em deia: canta Elena! (en finès). Vaia festa que duia a sobre el tio! Com he rigut!!! 

A casa hem estat jugant amb el Lego una bona estona, fins que jo m'he hagut de posar a fer el sopar: Pizza (Pizza Americaaaanaaaaa per l'Altti).

Carn picada, tomàquets i roquefort (a mitja pizza).

Salami, tonyina i pinya (a la meitat).

Han quedat molt i molt bones, no n'ha sobrat ni una engruna. 

Mentre preparava les pizzes la Isa m'ha portat una sorpresa, el que preparaven ahir d'amagat. Es titula "Pistes de primavera"; ahir es van dedicar a collir del jardí coses que indicaven que ja arriba la primavera i les van enganxar al llibret. També van posar algunes xocolatines embolicades a dins de la bossa on hi ha el meu nom. M'ha faltat res i menys per què em caigués la llagrimeta quan m'ho ha donat. Trobo que és un detall molt bonic :)

Els avis també s'han quedat a sopar, i mentre feien sobretaula jo he aprofitat per rentar els trastos. Quan he acabat he decidit que provaria d'anar a córrer, i com que ja era de nit en Markus m'ha deixat una banda reflectant i un frontal. Avui m'havia preparat un recull de cançons que duraven el temps just que havia de caminar/córrer i així no he hagut d'estar pendent del cronòmetre, m'ha anat molt bé perquè no se m'ha fet tan llarg. 

En un moment que estava per la cuina sense fer res concret he vist el dibuix que ha fet la Isa a l'escola d'art (activitat extraescolar dels divendres) i també m'ha fet riure molt. Ha fet un dibuix on hi sortim l'Altti, ella i jo i els noms dels avis i dels pares, i un cartell ben gran on hi posa "DISCO". Bonissim! I he de dir que m'ha fet moltíssima il·lusió formar-ne part :) 

Avui a l'apartat de curiositats us ensenyo tres coses:

M'he tornat a comprar xuxes, però avui sí que he arribat a fotografiar-les (tot i que ja no en queden heheh)

Un joc molt xulo: un plat amb verdura, peix i una hamburguesa que tenen trossets que
s'enganxen amb velcro i pots fer veure que ho talles.

Si cliqueu l'enllaç podreu gaudir de les habilitats d'en Lastu, un crack, i del meu preciós accent finès :)
https://www.youtube.com/watch?v=ePR6PPToa7E&feature=youtu.be

Bona nit!! Hyvää yötä!!