Ciao!
Ja hem canviat d'any i he pensat que podria ser una bona excusa per actualitzar una mica el blog i, de pas, compartir amb vosaltres un dels propòsits que ja hem complert. No ens ho vam plantejar com un propòsit d'any nou, som més de començar a fer les coses quan ens les plantegem... però bé, us ho explico i així entendreu de què va la cosa!
De camí cap a Pongolàndia (la botiga de souvenirs) hi ha una botiga que es diu Lush, on hi fan sabons i cosmètics naturals, i cada cop que hi passo m'agrada agafar el catàleg per dos motius: per xafardejar i perquè fa molt bona olor. També té un tacte guai perquè està fet amb paper reciclat, però això ja és un motiu d'un caire més moderni. Doncs això, un dia de camí cap a la feina vaig agafar el catàleg nou del Lush, i com que tenia temps, vaig decidir mirar-me'l de pe a pa. Resulta que al principi, abans d'ensenyar tot el reguitzell de sabons i altres coses, hi ha articles que parlen que si de l'origen dels sabons, que si fan servir tals productes per fabricar-los, que si els jefes són molt guais... i en aquell número hi venia un article sobre les conseqüències de l'ús de l'oli de palma i els motius que els duien a no utilitzar-ne. Jo ja havia sentit alguna cosa i ja era una mica reticent a comprar productes que en duguin, però he de reconèixer que aquest article és el que m'ha fet prendre una decisió ferma d'evitar tant com pugui comprar productes que en portin.
Si escriviu "aceite de palma" al google podreu veure la quantitat de webs i blogs que expliquen les meravelles fatals que suposa el seu cultiu i consum, comparades amb les propietats no-dolentes (que tampoc vol dir que siguin bones) que aporta.
Ara, també us confesso que el que més m'ha fet decidir és que el cultiu d'aquestes plantes contribueix considerablement a la deforestació i a la destrucció d'hàbitats naturals entre d'altres el dels orangutans, que estan en perill d'extinció.
Us deixo un parell d'exemples aleatoris:
Primer problema: TOT porta oli de palma...! Sí gent, sí... la Nutella també. (cara de pena). Molt bé, no? La tarda abans havíem anat al súper i ens havíem comprat un pot de, ni més ni menys, 850g. de Nutella. Res, per fer el gordo les tardes de diumenge (i de la resta de dies) i tal. Minipunto pel palauet dels EE! En fi...
El pot ens el vam ventilar fent consciència a cada ganivetada que li clavavem, però què voleu que us digui, a mi m'agradava molt la Nutella (nivell fotre-se-la a cullerada limpia) fins que de pensar en els pobres orangutans em va començar a agradar bastant menys. Que sí, que si vaig per aquí també m'hauria d'anar pensant això de fer-me vegetariana, però vaig poc a poc que vull arribar lluny hehe!
Total, que amb tot el drama que el veto a la Nutella comporta (oju! que per drama el dels qui ho pateixen) vam decidir que fariem la nostra propia crema d'untar! Iuhuuu!! Allò de capgirar els problemes i convertir-los en una oportunitat, sabeu?
A Suïssa m'havia comprat un llibre de cuina molt molonguis (les fotos, l'edició i tal... allò que us deia de l'aire moderniqui) on hi venen tot tipus de receptes per convertir-se en un Neo-hippy de nivelazo. Per la nostra salvació i tranquilitat conté LA recepta! Llegida així per sobre no sembla complicada, i duta a la pràctica us asseguro que és un procediment ben senzill en el que s'embruta poca cosa. Ueeee!! Així que aquí us deixo amb la recepta i les fotos del procediment:
 |
| El llibre moderni. |
 |
| Molt maca la foto. Nosaltres ho hem posat en un tupper, que fa més kitsch. |
INGREDIENTS (una mica a ojímetro) per a uns 200g de crema:
-100g d'avellanes (si les compreu torrades us estalviareu torrar-les).
- 150g de xocolata (amb llet o negra, nosaltres hem fet una mica de poti-poti).
- 2 cullerades soperes d'oli de girasol.
- 1 cullerada sopera de sucre glas (o sucre normal triturat) totalment OPCIONAL.
- 1 pessic de sal.
PROCEDIMENT:
1. Preparar els ingredients per veure que no fa falta res que no es tingui.
2. Triturar el sucre en cas que no es tingui sucre glas i es faci servir sucre normal. És important de cara a la textura, ja que si deixem el sucre granulat es nota molt després.
3. Torrar les avellanes durant uns 10 minuts al forn a 180ºC, pelar-les i triturar-les amb la picadora.
 |
| Aquest és l'aspecte de les avellanes triturades. |
4. Barrejar les avellanes, el sucre, una cullerada d'oli de girasol i la sal.
 |
| L'abans. |
 |
| El després. |
5. Desfer la xocolata al bany maria.
 |
| L'abans. |
 |
| El després. (L'altre pot té aigua, i l'he posat per què el de la xocolata no tingués tanta llibertat de moviment) |
6. Barrejar la xocolata amb la resta d'ingredients.
7. Tastar-ho i anar afegint ingredients per què s'adapti al gust que volíem donar-li. Nosaltres hi hem afegit més xocolata.
8. Posar-ho en un recipient i guardar-ho a la nevera. En principi aguanta com a màxim dues setmanes obert. També hi ha l'opció de posar-ho en un pot de vidre i fer el buit, així entenc que aguanta una mica més (abans d' ésser obert).
Ja heu vist que la cosa no té gaire complicació, i de veritat que queda molt bona! Així podem destinar les energies crítiques a la següent causa (o a la paciència que s'ha de tenir per trobar galetes sense oli de palma)
Pel que fa a la vida florentina tot segueix anant bé, sense gaire novetats. Bé, sí! Una d'important!! Els reis ens van portar un joc que és un puto vici: el CONCEPT. Us deixo amb la intriga fins a un futur post que entre pitos i flautes ja s'ha fet l'hora de sopar.
Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada