Canvis primera part

Hola hola!

Fa temps que penso que hauria d'actualitzar el blog i resulta que fa tres anys i mig que ho vaig posposant... procrastinació: PROCRASTINACIÓ!! Així que us poso al dia...

Welcome to pongolàndia.

En aquests anys he fet unes quantes voltes i he canviat dos cops de ciutat. L'última entrada la feia des de Florència, una ciutat molt bonica però no gaire amable, almenys en el meu cas, on vaig estar vivint fins el març del 2016. A pongolàndia va petar la instal·lació elèctrica - per culpa meva? podria ser... però no ho confirmarem per si un cas - i el mànager va decidir tancar-la i desaparèixer, així que vaig haver de buscar alternatives. Vaig enviar uns quants currículums i els únics que em van respondre van ser uns externalitzats d'Oxfam per fer de captadora de socis: la pitjor experiència

laboral de la meva vida. Vaig durar dos dies i mig. En resum, eren uns taurons: m'ensenyaven a acorralar -literalment- la gent a una cantonada i gairebé amenaçar-los perquè es fessin socis; això sí, si aconseguia ser la que associés més gent de la sucursal, a final de mes em regalàven un Ipad. Molt bé, no? Ara, cada vegada que algú d'una ONG se m'acosta pel carrer, entro en pànic hehehe!!

Gaudint del monitoratge i del preciós uniforme.

Després d'aquesta nefasta experiència vaig decidir tornar a terres catalanes, on vaig trobar feina de monitora de cases de colònies. Comparat amb l'anterior lloc de treball era glòria, però diguem que les condicions tampoc eren les millors, no vull entrar en detalls, però sort que tenia bons companys de feina que ho feien tot més lleuger. Anava combinant les estades a  Can Mundet (Vidreres, La Selva) amb escapades a Florència algun cap de setmana, i a l'estiu, quan ja estava farta de tant anar amunt i avall, cotxe, avió, autocar, vaig plegar per començar a treballar a Cal Manyet, la xarcuteria-carnisseria on fan les botifarres més bones del món. Aquest canvi em va permetre independitzar-me, vaig arreglar el pis del meu avi i m'hi vaig instal·lar. Vaig aprendre a fer butis, hamburgueses, picar carn, tallar embotit i un munt de coses més; tot i que la feina no tenia res a veure amb el que havia estudiat ni amb cap de les feines que havia fet anteriorment, en tinc un bon record però era evident que no era "lo meu". 

Embotint butis!! Quin estil!!

A finals d'estiu, per sorpresa sorpresíssima i gràcies a una bona amiga, em va sortir, per fi, l'oportunitat de treballar en alguna cosa que sí que tenia a veure amb la meva formació i amb unes condicions com Déu mana. He estat dos anys treballant com a tutora al Pla de Transició al Treball de Comerç de Molins: tutoritzant i fent les classes de formació general a alumnes entre 16 i 21 anys que no han acabat la ESO. Hi ha dies que era molt desmoralitzant perquè la majoria passen de tot i, sobretot, de tu i la currada que portes al darrere, però també hi havia dies molt motivadors on veia que les coses anaven viento en popa. Vist amb la perspectiva que puc tenir amb el temps que ha passat, estic molt contenta d'haver pogut tenir aquesta oportunitat i també molt agraïda amb tota la gent que he conegut. Potser hauria d'haver fet un blog explicant les aventures i desventures del dia a dia, hauria donat molt de sí!!

De visita pels Alcázares Reales de Sevilla.

M'hi vaig estar molt agust a Molins, però sóc un cul de mal seient i ja començava a notar aquella sensació de voler marxar altra vegada. El Jose va estar tot el curs passat treballant a Anglaterra (sí, santornem-hi amb avió cap aquí i cap allà) i li van donar una beca per treballar a Sevilla a partir del Setembre del 2018. Jo no m'ho vaig pensar gaire, estava cansada d'haver d'agafar avions per veure'ns dos dies, de veure'ns menys del que voldria, d'haver de lluitar amb internet, l'Skype i els canvis horaris cada cop que volíem parlar una estona... així que tan bon punt li van confirmar la plaça, vaig decidir que passat l'estiu faria maletes i cap a Andalusia, així ho vaig fer, i aquí estic.

Sevilla és una ciutat molt guai i que heu de veure com a mínim un cop a la vida (Juliol/Agost no, que és un forn!) de veritat que és una passada!! En propers posts ja us en donaré més detalls perquè hi ha moltes coses per explicar!! 

Per ara ja us ha caigut prou xapa i us deixo respirar una mica fins la propera entrada, que espero que sigui ben aviat!!