Voltant pel món

Hola hola!! O hauria de dir... Salut!?

A l'últim post que vaig fer em despedia de la meva aventura finesa, i tot i que ja tenia aparaulada la meva següent aventura, vaig preferir no avançar res per allò de "no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat".

Dos dies després d'haver aterrissat de les terres del nord vaig marxar cap a Vilamalla, on he passat tot el mes de Juliol. Vaig trobar feina a un casal d'estiu de Figueres i he estat vivint a casa dels meus oncles amb els meus cosins. Des que era ben petita que em moria de ganes de poder passar tot un estiu a Vilamalla, i com bé diuen, tard o d'hora tot arriba en aquesta vida! A part de treballar, hem fet una pila de coses com anar al Windoor, al casino de Peralada, jugar a pàdel, anar en bicicleta, a córrer, mirar pelis, tocar la guitarra, prendre la fresca... vaja que ha estat un Juliol genial!

Després, va arribar l'Agost; l'he passat a Molins i ha estat molt millor del que m'havia imaginat. He aprofitat per estar amb la família i amb les amigues, per anar a la platja, sortir de festa i conèixer gent i llocs nous.

Finalment, ha arribat el mes de Setembre, i amb ell comença la meva nova aventura... sí! Torno a treballar d'Au Pair! L'experiència serveix per aprendre i canviar aquelles coses que no ens agraden o ens acaben de fer el pes, i a l'hora de triar una nova família hi havia alguns aspectes que vaig tenir més en compte que la vegada anterior. Vaig tenir molta sort i, després de parlar amb un parell de famílies, els meus actuals "jefes" van contactar amb mi. L'u de Setembre em vaig traslladar a un poblet de conte que està bastant a prop de Ginebra, Suïssa. Si tot va bé i no hi ha res d'estrany, el pla és de quedar-me tot un any, fins el Setembre de l'any vinent. Aquí aprendré francès (o milloraré els coneixements d'aquest idioma que em va ensenyar la Mme. Plo).

Visc amb una família que tenen dues filles, una de quatre anys, i l'altra de cinc i mig. A més, aquesta setmana també hi ha la noia que ha fet d'Au Pair durant aquest any, i m'està fent un intensiu amb les coses més importants que he de saber. De moment està anant tot rodat, estic molt agust i el tracte amb tothom de la família és molt planer, fàcil i agradable, estic com a casa! Per cert! Les nenes entenen el castellà i això és un gustàs increïble! Tot i que el primer dia em sortia parlar-hi en finès... quin embolic!!

El poblet està envoltat de prats, de camps de pomers i de vinyes; també hi ha un prat amb ovelles i una hípica, és bucòlic total!

En aquests dos dies que porto per aquí he visitat alguns dels parcs on els hi agrada anar a les nenes, un lloc al costat del llac on hi havia molts ànecs, he passat per davant de l'edifici central de la UEFA a Nyon, i he passejat una mica pel poble on visc.

De moment, això és tot!

Fins aviat :)

Camps de gira-sols a Vilamalla.

Vam anar a l'hort a buscar carbassons, jo no n'havia vist mai d'aquests rodons!

Aquestes són les vistes des de l'eixida de la casa de Vilamalla, el que es veu al fons és Roses i el Cap de Creus.

A l'avió de Barcelona a Ginebra em va tocar seure a l'última fila (que em va semblar que era un pèl més estreta que la resta). Es pot veure que els avions low cost no estan fets per la gent alta...

La meva nova habitació!

L'altra meitat de la meva nova habitació.

Vista panoràmica del llac. A la dreta hi ha Ginebra i a l'esquerra Lausanne; a davant, França (els dies que no hi ha núvols es pot veure el Mont-Blanc.

Unes de les moltes vinyes que hi ha al poble.

Fa gairebé un mes que no he escrit cap entrada nova al blog, i ara ho faig des de Turku. Fa un mes que el meu ritme de vida va canviar una mica i el temps m'ha passat volant; ara sóc a tres dies de tornar cap a Molins i m'adono que segurament em deixaré d'explicar moltes coses de les que m'han passat aquestes setmanes. Tinc una pila de fotos i de records però no hi caben tots en una entrada de blog... Aquesta entrada serà un resum més visual que escrit i, potser, algun dia més endavant m'animo a escriure sobre els objectius que tenia quan vaig arribar, el que he viscut, com ho he viscut i un llarg etcètera de pensaments que em venen al cap quan miro una mica enrere, però només potser ho faig, si em ve la inspiració.

Durant aquest mes que he desaparegut del panorama bloguil podríem dividir el que he fet en dues parts: la família on treballava entre setmana, i els amics amb qui vivia el cap de setmana. Aquestes últimes setmanes la Isa no ha tingut més entrenaments de patinatge, amb la qual cosa m'he passat més hores a casa, i això vol dir que les hores que invertia en dur la Isa als entrenaments s'havien d'invertir en altres coses... el que ve a ser: netejar més. Ara no entraré en valoracions gaire profundes (que les faré si faig un altre post), però m'ha tocat netejar finestres, el cotxe i la casa més a fons i això em va començar a generar una mica de mal rotllo perquè considerava que no era la meva feina, però bé, pels pocs dies que em quedaven amb la família vaig decidir no queixar-me, simplement m'hi vaig matar menys a l'hora de fer les coses. Aquests "petits" detalls feien que no em sentís tan a gust com abans a casa, i per altra banda, em vaig començar a fer molt més amb la colla de Lahti; tot plegat va acabar derivant amb que durant aquest últim mes m'he passat els caps de setmana vivint a casa de l'Angel i el Vlado (que m'han cuidat molt!). Ens hem passat hores i hores xerrant sobre la vida, hem fet sortides, kayak, sopars, dinars, festes, migdiades eternes, congues i hem conegut moltissima gent, però sobretot hem connectat d'una manera extraordinària, i això em fa molt feliç!

Fa dos divendres, el dia 13, va ser el meu últim dia de treball com a Au Pair en aquest país i ara estic voltant una mica amb la meva mare, coneixent algunes ciutats que encara no havia vist i ensenyant-li el lloc i la gent amb qui he conviscut durant aquest temps que he passat aquí. Hem visitat Hèlsinki, Lahti (vam anar al cafè dels pastissos bons, al multi-culti, a buscar el que havia deixat a la casa, i a sopar a casa dels avis), Porvoo, Tallinn (la capital d'Estònia; és preciós), les illes Aland i Turku (on hem arribat aquesta tarda).

La despedida amb la família va ser si més no estranya, jo m'he fet la idea que és la manera finesa normal això de despedir-nos com si ens haguéssim de tornar a veure d'aquí una estona, però a mi em va semblar una mica fred... La despedida amb en Lastu va ser una mica trista per què ves què ha d'entendre el gos... el trobaré molt a faltar!! I amb els amics què us he de dir...? Els caps de setmana no tornaran a ser el mateix sense ells! Però ens tornarem a veure, n'estic segura :) Tot i que les coses bones s'acaben per què n'han de venir de millors... si això és cert rebentaré de felicitat quan arribin les noves!!

I tot seguit... les fotos (no totes ehhhh!!)!!

Tornant cap a casa a altes hores de la matinada... això que no hi hagi nit em porta una mica de corcoll!! El primer dia és guai... la resta ja no tant!! Em costa molt dormir.

Tornant cap a casa a les onze de la nit, un paisatge maquíssim! (i la meva cara una mica socarrimada del sol!)

Van posar un llit elàstic al pati de casa!

Vaig cuinar pebrots farcits.

Fent-nos companyia amb en Lastu.

Els camps grocs són preciosos!

El camí de casa estava ben florit.

Sóc tota una experta remadora (gràcies a l'Angel).

Les bambes lluminoses del "piderman"!

Aquest gos és un amor!

I per fi vaig aconseguir fer-nos una foto amb en Lastu mirant a càmera!

Atac de'n Piderman.

El camí de casa no em va deixar d'encantar ni un sol dia.

Vam sortir de festa a un lloc molt underground, però si una cosa tenen en aquest país és que els lavabos sempre tenen paper i estan nets: aquest és l'estat del vàter a quarts de quatre de la matinada en un local ple de borratxos!