Calaix de sastre

El temps passa de pressa i, quasibé sense adonar-me'n, ja ha passat un mes des de l'últim post. Això també vol dir que fa un mes i mig que sóc per aquí, i que si m'ha passat ràpid és per què hi estic molt i molt bé.

El dia a dia ja és "rutinari": vaig a buscar les nenes a l'escola, dinem, i a les tardes hi ha escola alguns dies i activitats alguns altres, però la veritat és que la única rutina que hi ha són els horaris. Cada dia és diferent de l'anterior i del posterior, les nenes són un pou de sorpreses (de les bones). Amb la família m'hi sento molt còmode, sóc una més a casa i és una sensació fantàstica, cada dia parlem de com van les coses, del dia a dia, també m'ajuden amb els dubtes que tinc quan parlo en francès... Doncs això, que són molt guais i hi estic molt a gust.

Durant aquest temps també he conegut gent nova amb qui surto els caps de setmana, d'altres amb qui quedem algun vespre per anar a prendre alguna cosa, etc. i això també està molt bé, per què tot i que a casa estic súper bé, també va bé sortir.

La setmana passada vaig començar el curs de francès a la Université Populaire de Genève, hi vaig dos dies a la setmana i, per sort, cada dia tinc un professor diferent. Els dilluns tinc un senyor gran que és extremament avorrit (bé, tinc l'esperança que demà em faci canviar d'opinió), i els dimecres una noia que fa les classes bastant més lleugeres. 

Com que en aquest temps he fet bastantes coses i me n'han passat moltes d'altres, passo a la secció fotos que sempre fan l'explicació més lleugera:

Le Jet d'eau (el xorro d'aigua) de Ginebra, tot un símbol sota el qual ens vam mullar una miiiica.

Ens vam mullar per arribar fins aquí heheh! i no feia especialment calor...

El rellotge amb les busques enormes; cada cert temps canvien les flors i, per tant, tenen un rellotge nou.

A un dels parcs on anem hi ha avellaners! 

Nyon de nit. Es veu una mica borrós però és molt bonic.

Escapada a Sion. Això és l'església i la muralla vistes des del castell.

I això és el castell, que és del rollo del Ciuró però més gran.

Voltant en bicicleta pels voltants de casa :)

Segueixo cuinant pastissos de tant en tant. 

Mentre la Victoire entrena golf, la Bertille i jo estem ben distretes.

També hi ha cavalls al costat del golf.

Escapada a Gruyères (sí, on fan el formatge Gruyère) per veure una transhumància de vaques, n'hi havia moltes i els macro-esquellots feien molt de soroll, però va ser guai! 

Detall dels esquellots.

A Gruyères vam pujar a la muntanya del poble i vam poder gaudir d'aquestes vistes espectaculars.

I jo vaig fer el camacu una estona intentant entaular una conversa amb les vaques.

El que deia, de tant en tant faig algun pastís. (Aquest el vaig fer amb l'ajuda de la Victoire)

Les papereres dels parcs infantils són d'aquest rotllo, també hi ha dofins i algun altre animal. 

Per cert! Ja puc fer un Pujol, tinc un compte bancari a Suïssa!! I m'han enviat el paper amb el compromís de confidencialitat... si algú vol fer alguna donació altruïsta, jo encantada! 

De tant en tant, aquesta gata apareix pel jardí, i tot i que a mi no em van molt els gats, resulta que ens caiem bé :)

Per celebrar els 60 anys de la UEFA van fer una jornada de portes obertes de les instal·lacions.

Aquest és un dels edificis.

I aquí és on controlen tots els detalls dels partits de futbol. 

Foto de rigor amb la copa de la champions.

I després hi havia aquesta altra copa... que si no ho vaig entendre malament és de l'euro2016.

També vaig dinar de gratis i em van donar dues begudes. 

Aquí tenim la sala de reunions dels importants.

I la benvinguda a un altre edifici on la uefa també ens saluda en català!

També vaig anar a l'oktoberfest de Nyon.

I a la nit, tot fent una cervesa, vam gaudir d'un concert de versions acústiques. 

La meva mare em va enviar un paquet amb jerseis i jaquetes, i de pas també em va fer arribar unes agulles de fer mitja, que són les culpables que tingui aquest gorro tan guai! (Si en voleu un en faig per encàrrec :P) 

I com que últimament la pluja s'està instal·lant per aquí doncs també surten els cargols, i hi vam estar jugant una bona estona amb la Bertille. 

Divendres passat vaig anar a Lausanne a un concert d'en Yann Tiersen. 

El concert va ser molt diferent de com me l'esperava, estrany... a més jo estava hiper cansada així que no en vaig gaudir tant com m'hauria agradat...

I bé, de moment això és tot! Espero no trigar tant a tornar a fer un post... però si trigo és per què el temps em passa volant i sempre tinc moltes coses a fer. 

Estic molt contenta :)

Una abraçada!!

Menú degustació

Bonjour a tothom!

Ja fa una setmana que vaig escriure el darrer post, això vol dir que ja porto deu dies vivint al país de la Heidi i de moment tot va molt bé.

Suïssa també és coneguda per les fondues, i dimecres passat em vaig estrenar. Amb la Teresa, l’au pair que ha estat aquí aquest any, vam anar a un lloc de ginebra que es diu els Pâquis. Està en una mena de moll on hi ha unes platges i uns trampolins de diferents mides per a l’estiu, i també hi ha una mena de xiringuito on fan unes fondues que estan tremendíssimes i no són extremadament cares: 23 francs per persona (uns 19€). Després de sopar vam estar passejant per la ciutat de nit, i té el seu encant.

Dijous vam seguir fent el traspàs d’informació, vam anar al Carrefour que hi ha a l’altre cantó de la frontera, a uns 10 minuts del poble on visc, que és més barat que els supermercats suïssos, i a la nit vam fer el sopar de despedida de la Teresa, que marxava l’endemà, per tant, divendres va ser oficialment el meu primer dia. A la nit també em va tocar fer cangur, així que vaig tenir moltes hores per poder conèixer una mica millor les nenes, que segueixo pensant que són una passada!

Dissabte vaig aprofitar el matí per descansar i dormir, i just em vaig llevar que la mare i les nenes marxaven cap a Divon, el poble francès d’aquí el costat, així que em vaig apuntar al carro i vaig estar fent una mica de descoberta de l’entorn. Per la tarda vam anar al circ a Ginebra, a un dels circs més antics del país que ja fa vuit generacions que el porta la mateixa família. Diumenge vaig agafar la bicicleta per anar a visitar Nyon, que queda aquí mateix, i així també feia una miqueta d’esport. Nyon és un poble molt bonic, però com tot aquí queda envoltat de camps, i als camps hi ha mosquits... així que no és difícil d’imaginar que amb el trajecte de bicicleta que tinc, que són uns cinc kilòmetres, vaig poder fer un menú degustació de bitxos voladors estampats a la meva cara.

A Nyon em vaig trobar amb una cursa estranya de bicicletes; els participants portaven una motxilla quadrada a l’esquena i anaven parant als llocs indicats per què els hi marquessin no se què en un paper que duien. Cal dir que Nyon no és precisament pla... com no podien tallar els carrers, i els turistes que desconeixien l’esdeveniment anaven passant pel mig, de tant en tant se sentia algun crit de “Atentiooooooooon!!!”. Després d’estar un parell d’horetes voltant pel poble, abans de marxar, vaig voler carregar les piles tot menjant una crêpe, però no vaig triar el lloc més barat: em van clavar onze francs (uns 9€) per una crêpe de Nutella (sí, suïssa és car però no tant, quan ho vaig explicar a casa es pensaven que m’havia demanat una crêpe amb Nutella, plàtan, i pepitas de oro heheh!).

Dilluns i dimarts han estat dos dies prou normals: escola, dinars...

De moment estic molt contenta amb tot plegat, i el que està per venir també pinta molt bé! Tot seguit... les fotos de la setmana!!

Una abraçada i fins aviat!

La fondue!!

La riera de Divon 

Divon

El circ 

Un dels ports de Nyon

El castell de Nyon i, al davant, una part del circuit de la cursa de bicicletes. 

Vista panoràmica de Nyon des de la terrassa del castell.

El carrer de casa. 

Un altre tros del carrer de casa: els camps de pomers.

La nova aventura

Hola hola!! O hauria de dir... Salut!?

A l'últim post que vaig fer em despedia de la meva aventura finesa, i tot i que ja tenia aparaulada la meva següent aventura, vaig preferir no avançar res per allò de "no diguis blat fins que no sigui al sac i ben lligat". 

Dos dies després d'haver aterrissat de les terres del nord vaig marxar cap a Vilamalla, on he passat tot el mes de Juliol. Vaig trobar feina a un casal d'estiu de Figueres i he estat vivint a casa dels meus oncles amb els meus cosins. Des que era ben petita que em moria de ganes de poder passar tot un estiu a Vilamalla, i com bé diuen, tard o d'hora tot arriba en aquesta vida! A part de treballar, hem fet una pila de coses com anar al Windoor, al casino de Peralada, jugar a pàdel, anar en bicicleta, a córrer, mirar pelis, tocar la guitarra, prendre la fresca... vaja que ha estat un Juliol genial!

Després, va arribar l'Agost; l'he passat a Molins i ha estat molt millor del que m'havia imaginat. He aprofitat per estar amb la família i amb les amigues, per anar a la platja, sortir de festa i conèixer gent i llocs nous.

Finalment, ha arribat el mes de Setembre, i amb ell comença la meva nova aventura... sí! Torno a treballar d'Au Pair! L'experiència serveix per aprendre i canviar aquelles coses que no ens agraden o ens acaben de fer el pes, i a l'hora de triar una nova família hi havia alguns aspectes que vaig tenir més en compte que la vegada anterior. Vaig tenir molta sort i, després de parlar amb un parell de famílies, els meus actuals "jefes" van contactar amb mi. L'u de Setembre em vaig traslladar a un poblet de conte que està bastant a prop de Ginebra, Suïssa. Si tot va bé i no hi ha res d'estrany, el pla és de quedar-me tot un any, fins el Setembre de l'any vinent. Aquí aprendré francès (o milloraré els coneixements d'aquest idioma que em va ensenyar la Mme. Plo). 

Visc amb una família que tenen dues filles, una de quatre anys, i l'altra de cinc i mig. A més, aquesta setmana també hi ha la noia que ha fet d'Au Pair durant aquest any, i m'està fent un intensiu amb les coses més importants que he de saber. De moment està anant tot rodat, estic molt agust i el tracte amb tothom de la família és molt planer, fàcil i agradable, estic com a casa! Per cert! Les nenes entenen el castellà i això és un gustàs increïble! Tot i que el primer dia em sortia parlar-hi en finès... quin embolic!! 

El poblet està envoltat de prats, de camps de pomers i de vinyes; també hi ha un prat amb ovelles i una hípica, és bucòlic total!

En aquests dos dies que porto per aquí he visitat alguns dels parcs on els hi agrada anar a les nenes, un lloc al costat del llac on hi havia molts ànecs, he passat per davant de l'edifici central de la UEFA a Nyon, i he passejat una mica pel poble on visc.

De moment, això és tot!

Fins aviat :)

Camps de gira-sols a Vilamalla. 

Vam anar a l'hort a buscar carbassons, jo no n'havia vist mai d'aquests rodons!

Aquestes són les vistes des de l'eixida de la casa de Vilamalla, el que es veu al fons és Roses i el Cap de Creus.

A l'avió de Barcelona a Ginebra em va tocar seure a l'última fila (que em va semblar que era un pèl més estreta que la resta). Es pot veure que els avions low cost no estan fets per la gent alta...

La meva nova habitació!

L'altra meitat de la meva nova habitació.

Vista panoràmica del llac. A la dreta hi ha Ginebra i a l'esquerra Lausanne; a davant, França (els dies que no hi ha núvols es pot veure el Mont-Blanc.

Unes de les moltes vinyes que hi ha al poble.