Tancat per vacances

Fa gairebé un mes que no he escrit cap entrada nova al blog, i ara ho faig des de Turku. Fa un mes que el meu ritme de vida va canviar una mica i el temps m'ha passat volant; ara sóc a tres dies de tornar cap a Molins i m'adono que segurament em deixaré d'explicar moltes coses de les que m'han passat aquestes setmanes. Tinc una pila de fotos i de records però no hi caben tots en una entrada de blog... Aquesta entrada serà un resum més visual que escrit i, potser, algun dia més endavant m'animo a escriure sobre els objectius que tenia quan vaig arribar, el que he viscut, com ho he viscut i un llarg etcètera de pensaments que em venen al cap quan miro una mica enrere, però només potser ho faig, si em ve la inspiració.

Durant aquest mes que he desaparegut del panorama bloguil podríem dividir el que he fet en dues parts: la família on treballava entre setmana, i els amics amb qui vivia el cap de setmana. Aquestes últimes setmanes la Isa no ha tingut més entrenaments de patinatge, amb la qual cosa m'he passat més hores a casa, i això vol dir que les hores que invertia en dur la Isa als entrenaments s'havien d'invertir en altres coses... el que ve a ser: netejar més. Ara no entraré en valoracions gaire profundes (que les faré si faig un altre post), però m'ha tocat netejar finestres, el cotxe i la casa més a fons i això em va començar a generar una mica de mal rotllo perquè considerava que no era la meva feina, però bé, pels pocs dies que em quedaven amb la família vaig decidir no queixar-me, simplement m'hi vaig matar menys a l'hora de fer les coses. Aquests "petits" detalls feien que no em sentís tan a gust com abans a casa, i per altra banda, em vaig començar a fer molt més amb la colla de Lahti; tot plegat va acabar derivant amb que durant aquest últim mes m'he passat els caps de setmana vivint a casa de l'Angel i el Vlado (que m'han cuidat molt!). Ens hem passat hores i hores xerrant sobre la vida, hem fet sortides, kayak, sopars, dinars, festes, migdiades eternes, congues i hem conegut moltissima gent, però sobretot hem connectat d'una manera extraordinària, i això em fa molt feliç!

Fa dos divendres, el dia 13, va ser el meu últim dia de treball com a Au Pair en aquest país i ara estic voltant una mica amb la meva mare, coneixent algunes ciutats que encara no havia vist i ensenyant-li el lloc i la gent amb qui he conviscut durant aquest temps que he passat aquí. Hem visitat Hèlsinki, Lahti (vam anar al cafè dels pastissos bons, al multi-culti, a buscar el que havia deixat a la casa, i a sopar a casa dels avis), Porvoo, Tallinn (la capital d'Estònia; és preciós), les illes Aland i Turku (on hem arribat aquesta tarda).

La despedida amb la família va ser si més no estranya, jo m'he fet la idea que és la manera finesa normal això de despedir-nos com si ens haguéssim de tornar a veure d'aquí una estona, però a mi em va semblar una mica fred... La despedida amb en Lastu va ser una mica trista per què ves què ha d'entendre el gos... el trobaré molt a faltar!! I amb els amics què us he de dir...? Els caps de setmana no tornaran a ser el mateix sense ells! Però ens tornarem a veure, n'estic segura :) Tot i que les coses bones s'acaben per què n'han de venir de millors... si això és cert rebentaré de felicitat quan arribin les noves!!

I tot seguit... les fotos (no totes ehhhh!!)!!

Tornant cap a casa a altes hores de la matinada... això que no hi hagi nit em porta una mica de corcoll!! El primer dia és guai... la resta ja no tant!! Em costa molt dormir.

Tornant cap a casa a les onze de la nit, un paisatge maquíssim! (i la meva cara una mica socarrimada del sol!)

Van posar un llit elàstic al pati de casa!

Vaig cuinar pebrots farcits. 

Fent-nos companyia amb en Lastu. 

Els camps grocs són preciosos!

El camí de casa estava ben florit. 

Sóc tota una experta remadora (gràcies a l'Angel).

Les bambes lluminoses del "piderman"!  

Aquest gos és un amor! 

I per fi vaig aconseguir fer-nos una foto amb en Lastu mirant a càmera!

Atac de'n Piderman.

El camí de casa no em va deixar d'encantar ni un sol dia. 

Vam sortir de festa a un lloc molt underground, però si una cosa tenen en aquest país és que els lavabos sempre tenen paper i estan nets: aquest és l'estat del vàter a quarts de quatre de la matinada en un local ple de borratxos! 

El local en qüestió: Torvi.

El camí de casa hehehe! 

Última visita al Kahvila Kariranta i al llac. 

Fent plans a Hèlsinki.

El millor salmó amb verdures que he menjat mai! 

Camí de Suomenlinna (una illa al costat de Hèlsinki). 

Una foto en un moment poc encertat (però es pot veure el paisatge de Suomenlinna). 

No hi va haver manera... 

Visita a la fàbrica de Arabia Finland i Fiskars, els de la Fiskars es distreuen fent escultures amb culleres, amb tisores, amb pales, paelles...

Porvoo és molt bonic i de moltes coloraines. 

Però els hi mola molt el color vermell. 

Entrar a Tallínn és com entrar a un conte.

I tenen una cervesa artesana molt bona! 

I una muralla molt xula. 

Vam fer nit a Turku abans d'agafar el vaixell cap a les Aland, i mireu quin llit mes guai em va tocar!! És un altell!

A les Aland ens ha fet mal temps, molta pluja i fred, però són un espectacle per la vista! 

L'hotel era una mica vintage... però hi hem estat molt bé.

Com que parlen suec, cada cop que decidíem visitar un poble no tenia massa clar si hi veuríem cases o mobles de l'Ikea... 

Malgrat que la majoria del temps va ploure, també vam tenir estones de sol.

Semblava que fessin cua per entrar a la casa.

Selfie de rigor en un entorn privilegiat.

El punt vermell és la meva mare: viu al límit! (jo em vaig quedar dins del cotxe heheh!)

I una altra estona de sol.

Església de Sant Miquel, com a casa!

El vigilant manso del port de Marienhamm.

De camí cap a Turku, última parada.

Amb tot això, de moment, deixo el blog tancat per vacances, però pot ser que algun dia continui el viatge cap a un altre cantó, tot arribarà...!

Les Fabuloses Tortugues Ninja!

Dissabte passat l'Altti va fer quatre anys, i la setmana passada va passar entre fer-li una pinyata de les Tortugues Ninja i trobar un regal xulo. La pinyata la vaig fer de paper matxé i em va costar ben bé cinc dies tenir-la acabada, entre esperar que s'assequés el paper i després la pintura, però l'espera va valer la pena i el resultat va ser aquest:

Pel que fa al regal, tenia bastant clar què li volia regalar, el que no tenia tant clar era on trobar-ho... vaig estar-ho buscant per internet, però el dissabte (el ravintola päivä que vaig explicar al post anterior), vaig anar a fer un tomb pel centre de Lahti i les campanes van sonar a l'H&M! Vaig anar a fer un cop d'ull a la secció infantil i allà estava... EL VESTIT DEL "PIDERMAN"!! Una mica més i em poso a plorar de l'emoció quan ho vaig veure! No cal dir que l'Altti està més feliç que unes castanyoles amb aquest pedazo de regal :) La Sari em va explicar que aquest dissabte (la festa va ser divendres) l'Altti es va despertar molt d'hora, com de costum, i la va anar a despertar per què li cordés la cremallera de la disfressa per què ell sol no podia.

Divendres per la tarda vam fer la festa, així que el divendres pel matí vaig estar netejant la casa -altra vegada, ja que dimecres havia fet la neteja que toca- però aquest cop la Sari em va donar un cop de mà. La resta del matí i part de la tarda ho vaig passar preparant massa de pizza, en total havia de tenir a punt vuit bases per anar fent. Vaig fer quatre pizzes i en vam tenir de sobres, així que les altres quatre bases no sé on han anat a parar... amb la feinada que em van costar! La Sari va fer un pastís també de tortuga ninja:

I tots els participants de la festa ens vam pintar la banda de tortuga ninja al voltant dels ulls, ens vam convertir per una estona en les fabuloses tortugues ninja:

Com podeu endevinar, la festa era temàtica, i el Markus es va currar aquests regals per als assistents a la festa:

Plats commemoratius (de paper).

Un clauer.

La festa va tenir dues parts, en primera convocatòria van venir uns quants companys de classe de l'Altti (en total eren cinc o sis) i la Sari i el Markus els hi van fer uns quants jocs mentre jo acabava de preparar les pizzes. La segona convocatòria va ser per a la família i amics de la família, i aquí ja ens vam ajuntar una mica més de colla.

Durant la setmana em venia de gust que fos divendres per la festa, però encara tenia més ganes que fos dissabte per què aquest cap de setmana he marxat de colònies!! Des del club internacional del multi-culti van organitzar una sortida de cap de setmana al Naumi-Camp, un lloc com els de les pel·lis americanes, un tros de bosc amb unes casetes de fusta al costat del llac, per flipar! Vam arribar amb cotxe i furgoneta dissabte pel matí i ens vam instal·lar, érem gent de totes les edats i procedències, fins i tot s'hi va apuntar una família amb tres criatures, el més gran d'uns set anys i la més petita de dos, i també tenien una gosseta. En total érem uns quinze si no m'equivoco.

No teniem un horari molt definit, així que cadascú anava una mica a la seva, però totes les activitats acabaven sent conjuntes. Dissabte vam fer tir amb arc, vam anar a escalar (i jo tinc un estilàs!! Quan vaig haver posat un peu a terra -ja de baixada- no sé què vaig fer que vaig caure jo sola), vam prendre el sol al costat del llac, i alguns es van banyar, jo de mentre tocava la guitarra, vam fer salsitxes en una foguera, a la nit vam mirar la final de la Champions League i els que encara quedàvem desperts a quarts d'una de la matinada, que just s'acabava de pondre el sol, vam anar una estona a la sauna. A quarts de tres va començar a sortir el sol, i aleshores vam anar a dormir. El diumenge vam estar fent danses brasilenyes - capoeira i balls "agarraos"- (per què hi havia un noi de Brasil que ens n'ensenyava), jocs d'aigua, una mena de tennis per equips amb tovalloles i globus d'aigua, també ens va tocar recollir i netejar, i cap a les dues del migdia vam tornar cap a Lahti. La secció castellanoparlant de la comitiva ens vam passar la tarda xerrant sobre la vida i fent un mos, i jo vaig arribar a casa cap a les nou de la nit, amb les piles carregadíssimes i super contenta!

Sortida de sol a quarts de tres de la matinada. 

Vistes del llac de bon matí.

El bosc i la diana. 

La caseta de fusta on dormíem a l'esquerra i el menjador a la dreta.

La sauna al fons. 

La menda lerenda escalant. 

Vaig caure, però amb molt d'estil!

Però que molt d'estil!

Un cangur a Finlàndia

Aquesta vegada m'he passat! més d'una setmana sense dir res... 

Si no passa res d'excepcional, el dia a dia ja es va fent rutinari, sempre hi ha alguna història per explicar però ja no hi ha tantes novetats com al principi, així que el post d'avui està fet a base d'anècdotes amb que m'he anat trobant aquests dies. No sé quin dia exacte van passar així que us deixo via lliure perquè us les imagineu amb l'ordre que més us vingui de gust.

Un d'aquests dies vaig anar a buscar la Isa i l'Altti a l'escola. Estava plovent una mica i només teníem un paraigua; vaig obrir la porta de l'Altti perquè entrés, però ell s'estava esperant a l'altre cantó del cotxe amb la Isa i el paraigua (jo em vaig fer la valenta i em vaig tapar només amb el gorro de la jaqueta, no n'hi havia per tant!), així que vaig deixar la porta ajustada i vaig anar cap a l'altre cantó per ajudar aquell parell. Quan la Isa va ser dins del cotxe, vaig agafar el paraigua i vaig acompanyar l'Altti fins la seva porta, i quan la vaig obrir... oh! sorpresa! s'havia escolat una mica d'aigua per l'escletxa que queda entre la porta i el cotxe quan la deixes ajustada... i se'm va escapar dir "Merda!"... Els nens van trigar mig segon a començar a cridar "Merda! Merda! Merda!" i es partien de riure!! Sort que no sabien el que deien i que ja no se'n van recordar més, perquè arriben a seguir-ho repetint i explicant què vol dir com feien amb el "burro-por-tu-casa" i jo em busco una manta de fer invisible hehehe!

Un altre dia, quan tornàvem cap a casa amb la Isa, ja estàvem pel camí de terra, que està envoltat de camps i vaig al·lucinar! Hi havia un cangur petit creuant el camí!!! Vaig frenar i li vaig dir a la Isa amb tota l'emoció del món "kato Isa!! (mira Isa)". Tothom sap que els cangurs viuen a Austràlia i que no queda precisament a prop de Finlàndia, motiu pel qual encara em semblava més increïble fins que la Isa, mirant-me amb cara de "què t'has pres" em va dir: pupu (que vol dir conill). Sí... era un conill!  Enorme!! Hehehehhe! Em va agafar un atac de riure...

L'Altti és el nen més feliç del món i es passa el dia tararejant cançons per casa. Un dia d'aquests me'l mirava com cantava i saltava a l'estil Heidi per dins de casa, i em segueix fent molta gràcia quan algú diu "puuta"...  potser és una actitud una mica infantil, però esque entre que ho deien a la missa del casament i que ho canta un nen de quatre anys mentre salta feliç per casa és com per què faci gràcia: triluriluri puuta tituriiiii! Això sí... una de les bambes del "piderman" ha deixat de fer llum... un minut de silenci pel llum de la bamba siusplau. L'Altti em segueix dient "kato Elena, kato" amb una bamba per què miri la llum, i amb l'altra per què vegi que ja no funciona hehehe.

Fins divendres passat encara feia fred, i un matí, l'Altti es va voler posar els guants. El primer se'l va posar bé, però amb el segon va tenir algun problemilla... es va posar la part del dit gros a l'altre cantó de la ma (al costat del dit petit), i com veia que no li quadrava, va decidir treure's el guant i girar-lo. Fins aquí bé, però aleshores va decidir girar també la mà abans de posar-se el guant, total que es va trobar amb el mateix problema altra vegada... això ho va fer com quatre cops, fins que a la cinquena es va adonar que només havia de girar una de les dues coses: o la mà o el guant, i ho va encertar. Aleshores es va posar la jaqueta de xandall, i abans de posar-se la jaqueta de carrer, va decidir treure's els guants que tant li havia costat posar-se. 

Fins divendres estàvem a 9ºC, des de dilluns estem a 30ºC! Ha arribat l'estiu! També ha canviat una mica el tema llum del sol... es fa de nit passades les onze, i a quarts de quatre ja es fa de dia! Aquesta foto és de dimecres passat a les 22:45!

Dissabte va ser el "Ravintola Päivä o dia del restaurant" i consisteix en que qualsevol persona o entitat a qui li vingui de gust, pot montar un restaurant a casa seva o posar una paradeta de menjar al carrer o a un parc o on sigui. Jo em vaig ajuntar amb alguns dels amics que tinc per aquí i vam anar a dinar al multiculti, el lloc on vaig els dimecres a la tarda a socialitzar-me una mica. A la tarda vam anar a visitar un parc de Lahti on hi ha estàtues, i després ens vam acostar al llac i hi havia un petit mercat d'entitats que venien coses fetes a mà per recollir diners i també hi havia un concert... eren els nois que estan fent el servei militar, i la veritat és que ho van fer super bé, van tocar i cantar cançons actuals entre les quals hi havia la de "what does the fox say"o el "boom kah"(temazo del Justin Bieber finès, que es diu Robin...). Jo em partia de riure pensant que aquesta gent potser algun dia han de defensar el país... haurien de conèixer la llegenda del timbaler del bruc, que igual els hi acaba sent útil hehehe. Després vam estar fent un beure al Kahvila Kariranta, tot prenent el solet... i jo vaig acabar una mica massa insolada i vaig marxar cap a casa amb cert mal de cap.

El concert dels Army Boys.

El lavabo de la biblioteca de Lahti és a l'estil disco: la llum és blava!!

Divendres vaig anar a berenar al Kahvila i em vaig menjar aquest tall de pastís que estava tremendo! Tenia una capa de poma al mig!!

A en Lastu no li van les selfies.

Vaig tornar a fer Pollo Limonello! MmmMmMmM!! Està súper bo!!

Avui hem tingut el final de curs de l'escola: han cantat cançons per grups i han fet alguns bailoteos. A la classe de l'Altti hi ha un parell de nens hooligans que m'han fet riure molt. L'Altti i la Isa, com no podia ser d'altra manera, ho han fet molt bé :)

La salsitxa-boli o makkara kynä

He tingut una setmana molt normal però bastant atrafegada de feina del màster. L'Altti segueix flipat amb les seves bambes del "piderman" però ara hem de sumar al pack dos parells de mitjons i una samarreta del còmic, a part dels pantalons i els calçotets que ja tenia. És un festival. Ara també té una samarreta nova dels skylanders que, si no ho tinc mal entès, són com una mena de pokemons, i li encanta ensenyar-m'ho "kato Elena, kato!". Un joc que tenim molt establert i que encara no havia trobat el moment d'explicar-lo, és el joc de la contrassenya o "salasana", i consisteix en que l'Altti em barra el pas a qualsevol porta i em diu: salasana!! I jo he d'endevinar la contrassenya. El primer cop que m'ho va fer vaig pensar que em prendria el pèl i en realitat no tindria cap contrassenya pensada, però per la meva sorpresa no va ser així, el tio es pensa unes contrassenyes ben elaborades, i la feina que tinc per encertar-les (sort que la Isa em dóna un cop de mà, perquè si no, potser portaria dos mesos tancada al lavabo hehehe), avui, per exemple, la contrassenya era salsitxa-boli "makkara kynä"... per sort hi ha dies que és Skylanders, o Ninja turtle, que encara són assequibles.

Com ja he dit, la setmana ha estat bastant normal, i dic bastant perquè no ho ha estat del tot. Després d'haver gaudit d'uns preciosos dies d'estiu, dilluns i dimarts va nevar, ara ja entenc del tot per què els finlandesos son una gent tan estranya, entre aquests canvis tan bruscos de temps i que a l'hivern no hi ha dia i a l'estiu no hi ha nit... és per tornar-se majareta.

Moment neu. Potser hauria estat més interessant una foto de la meva cara de "Hòstia... que tinc tota la roba d'abric a Molins..."

Aquesta setmana he cuinat, entre d'altres, un parell de cops espaguettis, un dia a la carbonara i l'altre amb Pollo Limonello (recepta copiada del llibre de receptes d'un restaurant on havia anat la Sari i em va dir que m'havia quedat més bo que allà!) i també vaig comprar maduixes i els he sorprès posant-hi suc de taronja (cosa que a casa meva s'ha fet tota la vida); va ser el mateix dia que els espaguetis amb Pollo Limonello i una mica més i m'arrosseguen fins el plató de Master Chef.

Carbonara.

Pollo Limonello. 

Maduixes amb iogurt grec.

I la cosa menys normal de la setmana ha estat que avui hem anat de casament! S'ha casat el germà de la Sari i jo també hi he anat. Quan em van dir que estava convidada al casament em va fer molta il·lusió, i el cap de setmana que vaig passar a Molins vaig aprofitar per agafar un vestit, però m'havia emocionat amb la setmana estiuenca i no vaig pensar en abrigar-me, total que no m'ha servit de res i m'he passat una setmana buscant un vestit adequat com una boja... i finalment el vaig trobar ahir pel matí quan ja quasi no tenia cap esperança de trobar res digne i bé de preu. Un plus afegit a l'hora de trobar un vestit per anar a un casament és tota la perafernàlia dels protocols: que no pot ser blanc perquè és el color de la núvia ni negre, no sé per què... total que m'ha costat la vida trobar un vestit guai que no fos de cap d'aquests colors. M'he comprat un vestit de color turquesa, com el de la Isa! El casament era a les tres així que he tingut tot el matí per preparar-me, m'he fet un recollit amb trenes, m'he pintat una miqueta i m'he equipat amb el meu vestit turquesa. L'Altti anava amb camisa i una corbata dels Angry Birds, la Isa amb un vestit molt xulo de tul i color turquesa, la Sari portava un vestit de ratlles de diferents mides i colors (però tons vermells i marrons) també molt guai, i el Markus amb un trajo. Hem arribat a Riihimäki i ens hem plantat a l'església, i he pogut gaudir durant uns vint minuts d'una fantàstica missa Luterana en finès en una església de fusta molt bonica. M'ha fet una gràcia nivell total veure que un noranta per cent de la gent anava vestida de negre... però encara me n'ha fet més quan he vist que les dames d'honor anaven de color turquesa! En fi, tantes voltes pel vestit i jo amb uns quants vestits negres ben guardadets a casa...

El mossèn (o com sigui que es digui el senyor que fa aquesta feina de l'església luterana) era un home d'uns quaranta llargs o cinquanta anys molt animat, anava fent bromes però jo quasi no he entès res. El millor moment de tots ha estat quan ha dit "puuta"... jo m'estava partint de riure interiorment... sentir puta dins d'una església... no ho hauria dit mai!! Però és el que té que en finès vulgui dir "arbres".

L'Església per fora i el cotxe dels nuvis amb les llaunes lligades al darrere.

L'altar de l'església.

El sostre i el llum.

M'he quedat amb les ganes de cridar "viva los novios"  a l'estil APM.

Després de la missa hem anat a casa del Jukka (el germà) i han fet el convit allà. No érem massa gent, potser uns trenta, i com que la casa no és gaire gran, ens han repartit per habitacions, on hi havia les taules parades. La mare de la Sari ha fet el menjar: pastissos d'aquells de quatre pisos fets amb pa bimbo i coses a dins, amanides, mandonguilles i alguna altra coseta, i per postres pastissos i galetes. També hi havia vi de cal Torres!! Amb unes lletres en majúscula on hi posa CATALUNYA. M'ha fet il·lusió!

Aquesta parella resulta que tenen la meva edat i ja tenen la casa i una filla de set anys i un fill de quatre... era una sensació ben estranya, la mateixa edat i un estil de vida tan diferent... jo no els hi canvio! Però bé, en aquesta vida tot són opcions i maneres de veure-la.

M'he passat una bona estona xerrant amb el pare de la núvia i la seva parella, que parlen castellà i han aprofitat per practicar-lo. La resta de la tarda me l'he passat observant la gent i la casa. M'encanten les cases fineses, almenys les que he vist, és com entrar dins del catàleg de l'Ikea: tot són mobles molt senzills però macos, i unes finestres enormes per on entra moltissima llum.

Jo estava a la taula del menjador amb la família.

M'ha agradat molt la decoració de la casa.

Cap a quarts de vuit ja hem agafat el cotxe, que m'ha tocat conduir a mi, i hem fet camí cap a casa.

Jo m'he fet el pentinat, i per poder-me'l veure he de fer invents d'aquest nivell (fer-me la foto amb la càmera frontal al mirall).

Tot i que duia mitges he passat un pelín de fred...

Ahir vam estar fent el tonto per casa amb aquesta perruca,
així rossa em sento una miqueta més integrada hehehe!