Entre calçots i polques

Vaja! Aquesta vegada sí que m'he arrepenjat una mica massa a fer el post i tinc una pila de coses per explicar - explicaré només les més destacades, va! -  així que poseu-vos còmodes perquè potser s'allarga la cosa :) tampoc hi ha gaires fotos... ooh! sorry!

Pel que fa a dilluns passat... bé, doncs suposo que no dauria passar gaire cosa en especial, i si va passar alguna cosa especial em vaig oblidar d'apuntar-m'ho... i no me'n recordo! Hehehe... comencem bé! Però suposo que dimarts em vaig adonar que no me'n recordaria de gaire res i que era probable que trigués encara uns quants dies a fer un post, així que vaig desenfundar les notes del telèfon i vaig començar a apuntar cada petit detall del que vaig fer com que vaig anar al supermercat i només vaig estar-hi tres quarts d'hora, a diferència de la resta de vegades que hi vaig que com a mínim hi estic dues hores, que vam dinar a un quart de cinc de la tarda, o que a la nit els nens volien jugar amb el meu ordinador però no tenia gaire cobertura d'internet, així que es van cansar ben ràpid d'esperar deu minuts a que es carregués cada joc. També va haver-hi anècdotes divertides: mentre dinavem, l'Altti va transformar-se en un personatge màgic i em va congelar amb els seus poders, jo em vaig quedar super quieta (durant una estona) i ell dinava i s'anava girant, intentant dissimular - amb la qual cosa li quedava cara de boig - per no perdre'm de vista i que no em mogués. Per la tarda vaig estar jugant a fora amb la Isa a fer jocs de punteria inventats per ella; mentre m'esperava a que dibuixés les dianes pertinents a terra em vaig posar a fer malabars amb les dues pomes i la pera de cuineta (sí, feiem punteria amb això) i quan em va veure, va flipar, com si jo fos una gran estrella del circ. Aleshores ella es va posar a fer màgia fent desaparèixer diferents objectes. En realitat se'ls amagava a la màniga i els deixava en un altre lloc, però ho dissimulava super bé i jo li seguia la corrent. Quan ens vam cansar del mode circ vam començar a jugar al pilla-pilla (aquí li diem "Heipa!") que va acabar derivant en que la Isa em tirava - sense mala llet eh! - uns cons petits que tenen aquí per jugar.

El dimecres, quan em vaig llevar, vaig veure que els pares no eren a casa, cosa amb la que encara no m'havia trobat mai. Normalment quan desperto els nens, la Isa es lleva i ja fa ella sola, però l'Altti comença a cridar els pares i hi va un dels dos a acabar-lo de despertar, així que el fet que no hi fos cap dels dos a casa podia acabar derivant a un drama digne de telenovela... però no n'hi va haver per tant per què la Isa em va donar un bon cop de mà. Vaig anar a despertar l'Altti i es va posar a cridar "aiskaaaaaa (mare)", "iskäääää (pare), però evidentment no va aparèixer cap dels dos... i jo no sabia com dir-li que no hi eren. Quan ja portava uns minuts així va aparèixer la Isa per la porta i em suposo que li va explicar que els pares no hi eren i que s'havia de llevar per anar a l'escola (aquesta és la versió que m'he montat jo), però l'Altti no hi estava gaire conforme i es va posar a plorar. Aleshores el vaig agafar a coll com vaig poder -no volia sortir del llit- i el vaig dur al menjador per vestir-lo. Altra vegada sort que la Isa em va ajudar, perquè no hi havia manera de posar-li la samarreta i a mi se m'acabaven les idees. A més entenia perfectament el que li passava, però aquesta és una de les barreres de no conèixer l'idioma, que de vegades es fa molt difícil poder transmetre el que t'agradaria dir. Finalment els hi vaig preparar l'esmorzar i se'l van menjar mentre miraven un capítol de les Tortugues Ninja, i quan ja estaven a punt per anar-se a rentar les dents va arribar la Sari, que havia anat a fer un volt amb en Lastu. Aleshores es van posar la roba d'abric i vam marxar cap a l'escola. La resta del matí va ser molt tranquil fent la feina de casa i del màster.

A la tarda, mentre la Isa estava entrenant, vaig anar a l'estació de tren per comprar-me el bitllet d'Interrail que necessito per setmana santa. Em van demanar el passaport i les dades i van estar benbé tres quarts d'hora tocant botonets de l'ordinador... La dona m'anava fent preguntes i jo pensava que m'acabaria dient que no em podia vendre el bitllet per qualsevol motiu burocràtic tipo que em faltava algun permís o que era il·legal o que estava acusada d'assassinat... fins que finalment em va dir que no me'l podia vendre perquè s'havia espatllat el sistema. Em va demanar el correu electrònic i jo, sense l'esperança que m'avisés algun dia que ja s'havia arreglat el sistema, vaig marxar cap al pavelló a fer temps fins que s'acabés l'entrenament.

Dijous pel matí vaig anar al Meronen (no sé com s'escriu) -la carnisseria del mig del camp- a comprar carn i altres. El dimecres al vespre haviem fet la llista de la compra perquè hi havia de comprar unes quantes coses. Vaig arribar i vaig desplegar el paper: la primera nota era que havia de comprar dos quilos de carn picada de vedella i així ho vaig demanar. La dona em va mirar una mica raro, en plan: quanta carn, no? Però me la va posar. La resta de coses que li anava demanant, les comprovava a la llista. Jo no sabia si ho feia per comprovar que li estigués dient bé les quantitats o perquè no acababa d'entendre'm (perquè la dona que em va atendre quasibé no parlava anglès), tot i que jo demano les coses en finès. Quan vaig tenir-ho tot pagat i a la bossa, vaig fer camí cap a casa donant voltes a que potser sí que era una mica massa de carn dos quilos... a més, també havia comprat carn picada de porc i només havia demanat dos-cents cinquanta grams... La conclusió a la que vaig arribar és que, a l'hora de fer la llista, la Sari em deia kilogrames enlloc de grames, i jo li vaig preguntar que quina de les dues coses volia dir, perquè si volia 250KG de carn picada podia comprar la vaca sencera (fent broma eh! que vam estar rient). Total que entre això i que jo, en anglès, sempre em faig un embolic entre thousand (mil) i hundred (cent), doncs em vaig apuntar dos quilos quan haurien d'haver estat dos-cents grams. Quan vaig arribar a casa ho vaig guardar tot al seu lloc de la nevera, esperant arribar a la tarda i que em diguéssin que m'havia passat una mica amb la carn, però no va haver-hi cap comentari al respecte, només em van preguntar si se m'acudia alguna recepta amb carn, i em van donar un altre parell de receptes per fer l'endemà: col amb carn i preparar la pasta de les mandonguilles fineses. El dissabte també es van fer hamburgueses casolanes i ahir, per dinar, lassanya de carn. Jo vaig decidir no fer preguntes sobre la quantitat de carn, i m'he quedat amb la intriga de si realment em vaig equivocar de quantitat o ja tenien intenció de fer dieta hiper carnivora durant el cap de setmana.

També durant el matí de dijous vaig rebre un correu electrònic de la dona que m'havia atès a l'estació dient-me que ja havien arreglat el problema i que podia passar quan volgués. Jo que pensava que no em dirien mai més res i no van trigar ni vint-i-quatre hores! A la tarda, mentre la Isa entrenava, vaig anar a l'estació i la única cosa que vaig haver de fer va ser donar el passaport, la dona es recordava de tota la resta de coses (el tipus de bitllet, els dies de durada, el dia d'inici, etc.). Amb el bitllet em va donar també un mapa de totes les línies de tren d'Europa i un llibret informatiu de com havia de fer servir el bitllet, i m'ho vaig estar mirant mentre esperava la Isa.

Divendres em vaig passar el matí cuinant (amb visita express prèvia al supermercat): vaig fer la pasta de les mandonguilles, el dinar, una quantitat ingent d'escalivada i guacamole. Vam sopar altra vegada a quarts de cinc, i jo vaig marxar cap al multi-culti club de Lahti. Feien tarda temàtica Japonesa, i vaig conèixer una pila de gent, la majoria dels quals éren espanyols. Vaig aprendre a escriure el meu nom en japonès i també va haver-hi una mica de degustació de menjar (uns fideus, uns postres i una amanida, res de sushi que diria que era el que estavem esperant tots...).

La posta de sol tornant cap a casa.

A la nit vaig estar-me preparant les coses per dissabte que vaig anar a Hèlsinki a fer una calçotada amb els catalans de finlàndia, i sort que m'ho vaig preparar perquè dissabte no em va sonar el despertador i vaig anar una hora tard. M'he adonat que al tren rara vegada passa el revisor, vaja, que no me l'he trobat mai... i sempre acabo pensant que no hauria d'haver pagat el bitllet... tot i que estic segura que el dia que decideixi fer-ho passarà el revisor i no vull saber quant et deuen clavar de multa. El dia va ser a la catalana total, com si fos a casa. Fins i tot el tren va arribar set minuts tard, al més pur estil RENFE (aquí set minuts és molt tard!) això sí, em va tocar un tren amb wifi, així que vaig estar ben distreta durant el viatge, que no, no és entretingut mirar per la finestra: només veus arbres i més arbres i de tant en tant roques. La calçotada va ser genial, vaig conèixer una pila de gent molt maca i els calçots estaven deliciosos, tot i que només en vam poder degustar uns set cadascú -perquè els van portar de Tarragona i el transport no és gratis-; també va haver-hi un noi de Tampere que va aconseguir botifarres d'una botiga d'uns francesos, estaven espectacularment bones! Hi va haver varietat de menjar: una parella de ses illes va fer pa casolà, algú va dur tomàquets, jo vaig dur escalivada i guacamole, pastissos de postres i també hi va haver varietat de salses romesco. Dinar més que complet i companyia ben grata tot i que feia una miqueta de fred.

A la nit havia quedat amb els espanyols i la Nadia, la meva amiga russa, per sortir de festa per Lahti. Vam anar al Jackalope i vam estar fent un parell de cerveses (no gaires més, cadascuna costa uns sis euros) i ballant, fent la conga i ballant la macarena (que ens van gravar i tot, la gent al·lucinava una mica). Vam conèixer alguns dels jugadors de l'equip de bàsquet de Lahti i jo els hi anava dient que què guai poder parlar amb gent més alta que jo, que em sentia normal per uns moments. Aquí Finlàndia hi ha bastants problemes amb l'alcohol, i allà al pub discoteca hi havia algun personatge suelto que no sé si feia més pena o gràcia. Hi havia un home que es va passar la nit ballant en una de les columnes al més pur estil Leonardo Dantés amb el baile del pañuelo, un noi d'uns trenta i pico que feia com el senyor dels pantalons blancs d'aquest video. Quan van tancar va ser l'hora de marxar cap a casa, la Nadia i jo ens vam quedar a dormir al pis de l'Angel perquè no tenim bus nocturn per tornar als nostres respectius llocs de treball. Molt a prop del Jackalope hi havia un senyor tocant el banjo, l'harmònica i el bombo, i l'Angel i jo ens vam posar a ballar la polca, i tota mena de passos diversos al ritme de la música, ens vam montar un bon festival. La gent ens mirava encuriosida i nosaltres ens ho vam passar d'allò més bé. Vam arribar al pis cap a les cinc i jo ja no m'aguantava de son, acostumada com estic a anar a dormir a quarts d'onze. L'endemà, diumenge, em vaig despertar molt d'hora per la costum, però vaig aprofitar que no hi havia nens per fer el manta una bona estona. Al migdia vaig dinar al McDonalds amb la Nadia i unes amigues i després ja vaig marxar cap a casa perquè estava bastant cansada. A la tarda vam estar fent pintura de dits amb la Isa.

El senyor multi-instrument.

La primera obra d'art a quatre mans.

La segona.

Curiositats i coses divertides:

- L'Altti ara també parla italià: Mamma mia! Pizza americana mozzarela!

- També té unes vambes noves de l'spiderman que fan llum. Se les posa sovint i jo crec que el podrien presentar a un concurs de flamenc fusionat amb claqué perquè es passa l'estona picant de peus a terra perquè s'encenguin les llums i dient: kato Elena, kato!! (mira Elena, mira!!)

- Alguns dies, per despedir-se de mi, l'Altti em diu "kaifai" (= High five, xoca-la!) i em fa molta gràcia.

- Aquí enlloc de les palmes com les nostres, agafen unes plantes del bosc i les decoren amb plomes i papers de colors, queda molt xulo!

Ous de xocolata :)

- Depèn de com es declina la paraula Puu (arbre), per exemple per fer el plural, es diu Puuta. El primer cop que ho vaig sentir dir als nens em vaig partir molt de riure.

El conill que va sortir d'un ou de pasqua.

Tres primaveres

Dijous passat per la tarda vaig baixar al llac mentre la Isa entrenava i em va sorprendre el concertaco que s'estaven marcant les gavines... mare meva quin soroll! Suposo que són indicis que va arribant la calor però duien una esveramenta a sobre impressionant. Com que feia molt de vent i no em tocava anar a córrer vaig fer el berenar de rigor al Kahvila Kariranta (el lloc dels pastissos bons), i mentre feia cua per anar al wc (hi havia un senyor una mica lent a dins) em vaig fixar en les fotos en blanc i negre que hi havia penjades i aquella caseta havia estat una estació de tren! La veritat és que les fotos eren molt xules, a part que a mi aquestes fotos històriques dels llocs m'encanten.

Pastís d'algun tipus de fruits del bosc.

Decoració de la taula. És un lloc molt cuqui!

Quan vaig tornar a casa em vaig posar a fer el sopar: pasta. Com que la Sari em va insistir en que havia de posar molta sal perquè no quedés sosso, així ho vaig fer, i pel meu gust estava un pèl forta la salsa... un pèl tirant cap a la perruca sencera! Però a ells els hi va encantar... jo no sé, però amb la quantitat de sal que s'arriben a tirar al menjar em fan patir! Mentre sopàvem vam iniciar una mena de joc ben entretingut: l'Altti assenyalava alguna cosa (en principi havien de ser parts del cos, però va acabar derivant a qualsevol cosa) i la Isa ho deia en finès, en Markus en anglès i jo en castellà o català (ho deia en l'idioma en que sonava més fàcil) vam estar jugant fins que els nens, ara no recordo ben bé per què -i no sé si en aquell moment ho vaig arribar a entendre- es van començar a barallar.

Des de fa uns dies, els nens, quan volen una cosa i jo els hi dic que no, per fer-me entendre que els pares els hi dirien que sí (o la situació contrària) em diuen "SariMarkusYes / SariMarkusNo" o simplement si volen que els hi doni alguna cosa diuen p. ex. "LeipaYes" (Pa sí), el primer dia que m'ho van dir vaig riure molt, és tota una estratègia això de fer xantatge emocional amb l'opinió fictícia dels pares! Ara... els tinc fitxadissims! Quan em diuen això és perquè saben que els pares opinen el mateix que jo, i quan els hi faig entendre que els hi vaig a preguntar als pares fan cara de "noooooo!!!!!!"

El divendres va ser un dia bastant normal, la Isa va tenir entrenament però com que només tenia uns tres quarts d'hora, me'ls vaig passar al cotxe jugant als Angry Birds... quin vici! (En teoria m'havia endut un dels llibres del màster per anar avançant feina però del dicho al hecho... ja se sap!) Després vam marxar volant cap a l'escola d'art, però aquesta vegada vaig aparcar on tocava i vaig fer tres voltes al cotxe abans de marxar mirant que no hi hagués qualsevol cosa incorrecta. Mentre ella era a l'escola d'art, jo vaig anar al supermercat que queda al costat a comprar el que m'havien encarregat i de pas a xafardejar el centre comercial on era. Vaig entrar a una botiga de teles i, a part de vendre'n a metres, també en venien a pes. Em va semblar curiós per què no ho havia vist mai, però ja m'han dit que no és cap cosa extraordinària a Barcelona.

Per sopar vaig fer pollastre amb arròs i verdures, i després de sopar vaig fer alguns dels exercicis que em marca el meu super programa per posar-me en forma i em vaig dutxar. (Em dutxo sovint eh! no us penseu que perquè no ho posi vulgui dir que no em dutxo!) A l'hora del ressopó em vam estar xerrant sobre les reunions i la gent que hi va de guais però no en té ni idea. Em van explicar algunes anècdotes bastant divertides, perquè la Sari és advocada i de vegades la intenten vacil·lar fins que veuen que els hi pot passar la mà per la cara fàcilment i aleshores fugen amb la cua entre les cames. 

Dissabte em vaig passar el matí a casa fent feina del màster i després de dinar (a quarts de dotze) vaig anar a Lahti. El conductor del bus em va caure bé, i aquí tothom, quan baixa del bus, diu "kiitos (gràcies)", a mi em feia una mica de cosa dir-ho però com que he decidit fer les coses encara que em faci cosa doncs he començat a dir-ho jo també! És guai! És com quan vas tot feliç pel carrer dient bon dia a la gent que coneixes. Un cop a Lahti vaig anar a fer un cafè molonguis, un moccha d'aquests que porten toffe i nata (vinga menjar guarro!) i vaig aprendre que les canyetes de beure es diuen "pili" heheh quina gràcia! A la sortida del centre comercial hi havia una persona demanant agenollada, una persona tipo les romaneses que van amb el nen però sense nen, i la veritat és que em va sorprendre i alhora em va donar una idea... hehehe! No, no ho faré però no m'aniria malament algun ingrés extra així que m'informaré si això és legal i ves que un dia no agafi una de les guitarres de casa i un tupper i au! Lilolilolà! Tot fent aquesta filosofada vaig arribar a la meva destinació: el museu d'esquí. És un museu petitó però molt interessant i quasibé el vaig tenir per mi sola, excepte per una parella que va arribar mitja hora després de mi. Hi ha exposats diferents tipus d'esquís, des de molt antics fins els més nous, i van explicant història dels campionats que es fan aquí a Lahti. El que em va semblar més curiós de tot és que han trobat esquís de fa set mil anys! Per flipar! Després de la zona informativa, hi havia la zona lucrativa, que és la part que més m'agrada dels museus. Vaig poder practicar el salt d'esquí, una cursa d'eslalom d'esquí alpí, vaig disparar amb una pistola i amb una escopeta i vaig fer una prova de coordinació i velocitat oculomanual. Tot això en diversos simuladors que jo crec que eren dels anys noranta com a poc! I amb l'encarregat del museu fent-me d'entrenador personal heheheh! 

Equipació d'esquí de fons de ja fa uns quants anyets (diria que era dels anys 30 o 40)

Esquís plegables de l'exèrcit.

Simuladors de tir i al fons a l'esquerra el simulador d'eslalom.

Equipament per fer de grupi.

La foto d'un ídol de masses finès, una mena de Kilian Jornet de l'esquí de qui no recordo el nom perquè, quan el llegeixes, sembla que hagin donat un cop de puny al teclat i hagi sortit un nom totalment aleatori.

Si mai em faig famosa o em caso vull unes ampolles com aquesta amb la meva cara!!

Fent-me colega d'en Räikkönen! (També hi havia una petita part del museu dedicada als altres esports).

Al fons, el que queda a sota de l'esquiador ajupit (que representa que acaba de fer un salt) hi ha el simulador de salts, on el meu rècord va ser de 83m, que no està pas malament.

A la tarda em tocava anar a sopar a casa dels avis on ja hi havia l'Altti, perquè la resta tenien assaig del festival de patinatge sobre gel. Vaig decidir anar-hi pel bosc, que m'estalvio cinc minutets. Un dia hi vam anar amb en Markus i en Lastu i jo em vaig estar fixant bé amb tot per tal d'aprendrem el camí però... ooooh!!! El meu super sentit de l'orientació, molt agut, em va dur a no sé on!! Visca!! Feia fred i jo no parava de pensar que en qualsevol moment em podia sortir una serp de les que m'havia dit la Sari (que per cert, són escurçons comuns, que no maten -si vas a l'hospital- però fa un mal considerable)... En el moment de màxima paranoia vaig anar a parar a un racó del bosc on tot el terra pràcticament estava cobert de troncs (la Sari m'havia comentat que era fàcil confondre les serps amb troncs) i em vaig estressar bastant però em va donar per riure'm de mi mateixa, de la situació i de com se'n riurien quan els hi expliqués. Va ser aleshores quan vaig veure que m'havia perdut i això ja va ser lo más. Vaig desfer un tros de camí ultra recobert de troncs i vaig girar cap a un altre cantó, que aquest cop sí que era el correcte. Per sort només vaig fer cinc minuts tard a casa dels avis, que em van obrir la porta quan jo encara era a mig carrer... daurien estar patint per què trigava tant (és per flipar la puntualitat d'aquesta gent!). A l'hora de tornar cap a casa vaig preferir agafar el camí llarg que és el que passa pel costat de la carretera i aquest sí que no té pèrdua, a més vaig tenir la santa sort que quan duia dos minuts caminant va aparèixer en Markus amb la furgoneta i vaig anar amb ell cap a casa.

Aquest matí he estat fent el ronso al llit fins les nou, quasi l'hora de dinar, però volia aprofitar que per primera vegada des que sóc aquí els nens no han estat cridant des de quarts de set. Només han cridat a dos quarts de set i miraculosament s'ha fet el silenci altra vegada. Quan he obert la persiana he vist que tornava a estar tot blanc i que nevava. És com la tercera vegada que torna a fer dia d'hivern després d'uns dies de bon temps, hem tingut ja tres primaveres hehehe! He estat acabant un treball del màster fins l'hora de dinar, que hem dinat cuscús i carn, i de postres han fet una cosa típica d'aquí que és la suma exponencial de tots els productes làctics junts: Leipajuusto (formatge de pa) amb nata líquida i sucre al forn. Pam! La veritat és que (per variar) estava molt bo, però a mi la nata líquida no se'm posa gaire bé així que n'he menjat un platet i prou.

M'he decidit a fer la foto quan ja m'havia endrapat la meitat del plat :P

Després de dinar han començat els nervis extrems pel festival de patinatge i tothom s'ha començat a preparar per marxar. Finalment la pintura per al super barret de diamant va ser una capa de pintura rollo purpurina molt suau i se seguien veient el verd i el negre del diamant original (vaja, que va quedar igual però si hi toca l'angle adequat de llum, brilla una mica) i l'Altti ho ha petat màximament. Tot i que el show del seu grup ha quedat bastant fosc, a l'Altti se'l veia des d'una hora lluny perquè quasibé era igual de gran ell que el diamant, i la resta del grup s'havien fet uns diamants plans de cartolina i ho portaven enganxat a la samarreta. El grup de la Isa han fet de pomes enverinades i els hi ha quedat un ball molt xulo. El grup de la Sari han fet del personal de servei i han ballat una mena de vals molt guai també. L'espectacle a mi se m'ha fet una mica llarg perquè no entenia res del que deien, per sort sabia que era la història de la Blancaneu i he agraït al sr. Disney que escollís fer una pel·lícula d'aquesta història.

M'he passat la resta de la tarda a casa amb en Lastu i fent Skype fins que han arribat tots (feien l'espectacle dues vegades) i la Sari ha preparat unes torrades al forn amb bolets finesos i formatge fos. Evidentment amb una no n'he tingut prou i n'he acabat menjat tres. Hem estat planificant els horaris d'aquesta setmana i au, aquí em teniu actualitzant el blog!

Bona nit!!

P.D.: Els nens tenen un Scalextric que mola mogollón! Té uns cotxes fets com de Lego que quan xoquen es desmunten!!

Nou rècord.

Dimecres passat em vaig passar mig matí actualitzant el blog, perquè com veig que he agafat la dinàmica d'escriure un cop per setmana doncs he d'explicar moltes coses, i l'altre mig matí me'l vaig passar fent feina del màster. A la tarda la Isa va tenir dues hores d'entrenament i jo, com sempre, vaig aprofitar per anar a córrer pel costat del llac. Vaig tornar a oblidar-me d'apuntar les coses que feia així que suposo que no vaig fer res especial entre dimecres a la tarda i divendres pel matí... dauria fer feina del màster, passar l'aspiradora, netejar el terra, cuinar alguna cosa per sopar... I divendres pel matí vaig anar a comprar a Orimattila, que encara no havia vist el poble. Primer vaig anar al Lidl, res d'especial a part que tenen uns carros bastant enormes, i després vaig anar a una carnisseria perduda al mig dels camps que només obren dos o tres dies a la setmana a comprar els ingredients que em faltaven per les pizzes que havia de fer a la nit (que per cert, estaven boníssimes!). 

La carnisseria.

Pizza de carn.

Pizza de tonyina.

També vaig anar a córrer per aquí al costat de casa, el nivell d'exigència del meu planning va pujant i divendres ho vaig notar bastant, vaig acabar cansada però satisfeta. Quan vaig arribar a casa just havia arribat la Sari i quan li vaig dir que havia anat a córrer per aquí em va dir que havíem de parlar... i jo em vaig espantar una mica perquè estava molt seria. Després d'aquells dos segons de silenci que se'm van fer eterns em va dir que m'havia d'ensenyar on eren les pastilles per si em mossegava una serp! La meva cara era de foto... serps? com? No... per favor!! Es veu que ara que ja no fa tant de fred comencen a treure el cap i estan una mica atontades, i s'ha d'anar amb compte perquè es confonen fàcilment amb pals al mig del camí, perquè van leeeenteeees... i si les trepitges: nyam! mossegada al canto i tothom a córrer menys a qui piquin, que s'ha de quedar quiet per què el verí se li escampi el mínim possible pel cos, també s'ha de prendre una d'aquestes pastilles màgiques que encara frenen més l'escampada i, amb el susto a sobre i tota la pesca, trucar a algú que et dugui a l'hospital a ritmo ligerito. Ells no coneixen ningú que s'hagi mort per una picada de serp, però no m'han dit pas que no coneguin algú a qui hagin picat... espero no ser jo qui tingui aquesta sort!

A la nit, després de sopar, vam mirar la pel·lícula dels Barrufets, que és prou divertida, però jo m'anava adormint pels racons.

Dissabte pel matí vaig anar a patinar una mica i després cap al centre de Lahti per comprar-me la tarja del bus (una de vint viatges). Com que per patinar em poso malles, em vaig endur els texans per posar-me'ls després a sobre, però quan me'ls vaig posar em vaig oblidar de cordar-me'ls, així que em vaig passar mig camí amb els texans descordats... sort que la jaqueta em tapava heheheh! Bé, i que duia les malles a sota. A l'estació d'autobusos van estar a punt a punt de fer-me el descompte per a estudiants, i quan jo ja tenia el cor a 10.000 per hora de l'emoció, van mirar la meva data de naixement i em van dir que sóc massa gran... que és fins als 25 només... ooooh!! Sóc una vieja!! Tot i això em fa molta il·lusió entrar al bus, passar la tarja pel lector i que faci pip pip! És una d'aquelles targes magnètiques que no has ni de treure del moneder. Dissabte vam sopar a casa dels avis i aquest cop les postres eren nivell master chef: una mena de braç de gitano amb gelat de vainilla a dins i un cheesecake de baileys (que estava ultradeliciós). A la nit va haver-hi canvi horari i a part em va costar bastant adormir-me (suposo que de nervis per l'endemà). 

Diumenge vam anar amb l'Altti i en Markus a patinar i després jo vaig marxar cap a  l'estació per agafar un tren amb destinació Hèlsinki! Per fi m'havia decidit a anar a conèixer la capital i va valer la pena. Vaig arribar a l'hora de dinar (quarts de dotze) i com que feia temps que em venia de gust menjar sushi, vaig dinar a un buffet lliure japonès on la veritat és que estava tot molt bo. Després vaig fer un tour per la ciutat amb el tramvia, que si fas tota la línia dos, i després la tres, pots veure la majoria de monuments importants de la ciutat en una hora. 

El tren per dins.

Estació central de Hèlsinki.

Noi amb barret de copa fent un concert amb ampolles plenes d'aigua. El putu amo!

Jo en vull unes així!!

Pista de gel al carrer.

L'estació per fora.

Un parc d'atraccions.

La Catedral

Vistes des de la catedral.

Museu d'història natural.

Les girafes del Museu d'història natural.

Em va fer molta gràcia el nom de la botiga. 

Fent amics a cal Tonttu!  

L'església de pedra des de fora.

Per si algú es vol treure les arrugues que li pregunti al Señor aquest. 

Jesús el psicòleg.

En acabar, vaig anar a visitar una església que està feta excavant a les pedres però just quan vaig arribar acabaven de tancar i no obrien altra vegada fins al cap de tres quarts d'hora, així que em vaig esperar tot prenent el solet. Quan vaig haver visitat l'església, em vaig encaminar cap al Café Regatta, on havíem quedat un grupet dels "Catalans a Finlàndia" per preparar la calçotada que farem d'aquí a un parell de setmanes, i va ser una tarda molt divertida: xerrant, explicant-nos la vida, el que fèiem a Finlàndia, etc.  És curiós que en aquest lloc, si reomples la tassa de cafè et tornen cinc cèntims, no és ni gratis sinó que et paguen!!! Finalment se'm va fer l'hora de marxar (corrent) per poder agafar el tren de tornada que sortia a les 8.41 puntual i vaig arribar a casa a les onze de la nit després d'estar cinquanta minuts esperant el bus a l'estació de Lahti i de fer el camí cap a casa ben a les fosques i una mica cagada de por per si em sortia algun ésser viu del no res.

El dilluns em vaig llevar molt cansada, no podia ni articular tres paraules seguides en anglès, i després de dur els nens a l'escola vaig rentar plats, endreçar legos i jocs diversos i vaig acabar els deures de finès. Tot i el cansament, vaig decidir currar-me el dinar, perquè diumenge havia sopat mig paquet de galetes tipo Príncipe i m'havia llevat amb gana, així que em vaig fer uns pebrots amb ous ferrats, i patates i carbassó xips. A la tarda també vaig anar a córrer pel llac mentre la Isa entrenava, i a berenar al lloc dels pastissos bons, i a casa vaig preparar salmó al forn amb una mena de formatge líquid molt bo. A quarts de vuit de la tarda estava tan cansada que quasi no em podia ni moure; mentre els nens miraven la tele jo xafardejava el facebook des del mòbil i els pares es reien de mi perquè em movia molt lenta però esque tenia feina amb mantenir els ulls oberts i només desitjava que fossin les nou per posar-me a dormir (cosa que vaig acabar fent a quarts d'onze perquè he començat a mirar Friends).

Dimarts vaig tornar a llevar-me cansada (em comencen a pesar els anys em sembla heheheh) i quan vaig tornar de deixar els nens a l'escola vaig descansar una estona abans de posar-me a fer les tasques diàries, després vaig preparar la sopa del sopar i, atenció, a tres quarts de quatre vaig anar a buscar els nens a l'escola i vam dinar a les quatre!! Nou rècord!! A quarts de sis l'Altti tenia patinatge i m'anava saludant cada cinc segons; també vaig poder veure el que farà el seu grup al festival d'aquest diumenge, i fan molta gràcia.

A la tarda vaig estar fent llistes del vocabulari que m'he d'aprendre en finès, que no és poc... i entre en Markus i els nens m'ajudaven amb algunes paraules que el google traductor tradueix a la seva manera. Cap a quarts de nou l'estómac em va començar a roncar de mala manera i em vaig fer un parell de llesques de pa i un platet de sopa.

Després de sopar em vaig posar amb el disseny del vestit de l'Altti per al festival. Ha d'anar de diamant i entre ahir i avui li he fet una funda pel casc amb forma de diamant de cartolina. Ara només falta que en Markus ho pinti i ja quedarà per plorar de l'emoció.