Molins city

Sembla que ja és com oficial que només faré un post a la setmana hehe! Segueixo tenint problemes amb internet que només el tinc hores comptades i quan en tinc he de fer coses del màster...

A l'últim post vaig parlar de divendres de la setmana passada com un dia normal però la veritat és que no ho va ser gens. Després de passar una setmana molt nerviosa, dijous pel matí vaig estar fent la maleta... i vaig anar a passar el cap de setmana a Molins!

En Lastu no volia que marxés...

Ho sabia poca gent però és que li fèiem una festa sorpresa a l'Alba, la meva cosina, perquè feia divuit anys i jo havia de ser una sorpresa més. Divendres al migdia la Sari em va deixar a la parada del bus i a les sis de la tarda sortia el meu vol camí de l'aeroport d'El Prat, on vaig arribar a les nou del vespre, després de quatre hores de viatge asseguda entre uns borratxos que anaven de festa a Barcelona i un nen que no parava quiet; a la porta m'estava esperant la meva mare, que tot i que parlem gairebé cada dia, feia tres mesos que no ens havíem vist cara a cara i ens vam fer una abraçada ben gran. Jo tenia la sensació com si només hagués estat un cap de setmana a Finlàndia; ja ho diuen que quan passes un temps a fora i tornes, tu has canviat molt però el lloc on tornes no, i és estrany. És veritat que quan vaig estar a Mèxic també vaig tenir aquesta sensació, però aleshores em moria de ganes de tornar (tot i que allà també hi estava bé eh!), i aquesta vegada és diferent, suposo que perquè estic més a prop i també em miro les coses d'una altra manera, tres anys de diferència s'han de notar per algun cantó.

Dissabte vaig estar fent vida "normal" molinenca, primer em vaig trobar l'àvia a la fira d'entitats relacionades amb la salut que hi havia a la plaça del mercat, que es va posar tan contenta que no em va deixar anar -literalment (va estar abraçada a mi)- durant les dues següents hores, al cap d'una estona també va venir l'avi i vam estar xerrant fins a l'hora de dinar. Tot i que els vaig trucant bastant sovint, em va fer molta il·lusió passar el matí amb ells! Com que estàvem al mig del poble també em vaig anar trobant més gent amb qui també vam estar petant la xerrada, és una de les coses que trobava més a faltar: estar al carrer i trobar-me la gent, xerrar, explicar-nos la vida...

Al migdia vam dinar a casa dels tiets, un bon plat de macarrons gratinats de la tieta que estaven boníssims! Visca! L'Anna em va donar uns pantalons super xulos que m'havia comprat a Tailàndia, i el tiet havia comprat uns panets del Camell perquè no m'oblidi de les tradicions locals. A la tarda, amb la meva mare, vam estar per Barcelona i la platja estava a petar de turistes! És curiós veure això quan fa tres mesos que vius en un país-nevera.

Va anar passant el dia i va arribar l'hora de la festa... quins nervis!! Vam arribar una estona abans que l'Alba i allà em vaig trobar els cosins i tiets que encara no havia vist, va ser molt emocionant, però encara ho va ser més quan va arribar l'Alba, que el primer que va fer va ser venir a abraçar-me! Tot i que he anat xerrant amb tota la família, és genial el moment de tornar i trobar-los a tots.

A la nit vaig sortir de festa a l'Ei Two... tota la vida esperant a tenir més de vint-i-cinc anys per poder entrar-hi gratis i va i ja no ho fan així... però bé, per una vegada que hagi de pagar tampoc és la fi del món. M'ho vaig passar molt bé, però l'endemà pel matí no tant... no donaré més detalls heheheh! Diumenge vaig anar a fer un beure en una terrasseta amb la Laia, i vaig fer tarda de cosins, tiets i avis, i a la nit vaig anar a sopar amb les amigues: entrepà de botifarra i unes braves al cinc minuts! 

Quan vaig arribar a casa em vaig preparar la roba que m'havia d'endur i dilluns pel matí ben d'hora ben d'hora em va tocar fer la maleta. Abans de marxar vaig voler passar una estona pel pis del Iaiu, em vaig comprar uns quants dels meus crosanets preferits i hi vaig pujar a esmorzar. Aquell pis m'encanta, em vaig asseure al silló del iaiu per esmorzar amb una mica de Frank Sinatra de fons i ja es va fer l'hora d'anar cap a casa per agafar les maletes i fer caminito cap a l'aeroport amb el tiet Andreu.

Vaig arribar a casa (la de Finlàndia) a mitja tarda, i els nens ja m'estaven esperant per jugar. 

Dimarts va ser un dia normal entre entrenaments i feines de la casa, però dimecres no! Com ja vaig explicar en el post corresponent, aquí no celebren el carnestoltes, però resulta que l'u de Maig celebren el Vappu, que seria com una festa de la primavera, i tothom es disfressa i surt de festa. Al multi-culti club vam fer una festa el dimecres per la tarda i jo em vaig passar tot el matí preparant la disfressa perquè també hi havia concurs. Em vaig fer un fantàstic vestit de nina retallable amb el que vaig guanyar el premi a la millor i més currada disfressa :)

La disfressa

El premi: dos gots plegables supermolonguis de Disney :)

A la nit vam sortir de festa per Lahti amb els espanyols i la veritat és que si normalment els finesos quan surten de festa beuen, el dimecres per la nit anaven dues vegades del revés, era tot un espectacle. A quarts de cinc, que ja tiràvem cap a dormir, ja es feia de dia, és impressionant això que surti el sol tan d'hora!

Dijous va ser un dia relaxat, d'estar per casa, i ahir, tot i que els nens no tenien escola, per la tarda la Isa va tenir entrenament i pintura. Mentre estava a pintura jo vaig anar a fer un cafè amb els espanyols, perquè el Jorge i l'Alicia ja marxen diumenge i ens vam despedir.

A la nit vaig fer festa pijama amb la Isa, i hem dormit al seu altell de jugar, la festa va consistir en llegir un conte (que, per cert, era molt xulo, era de dracs) i anar a dormir, però em va fer gràcia. La Isa parla mentre dorm i m'he fotut un parell d'ensurts ben bons... perquè s'aixecava de cop dient "Elena nosequè!!!" i jo primer m'he pensat que li passava alguna cosa, però aleshores m'he recordat de quan vam anar a l'spa, que també vaig dormir amb els nens i ella parlava per la nit.

Els llits a punt i tots els ninos de peluix de fons, festa multitudinària!

I avui he decidit fer dia de feina, estic instal·lada a la biblioteca de Lahti, que és una passada, i passaré el dia per aquí fent feina i potser vaig a fer un volt i tot abans de tornar cap a casa.

Una part de la mona d'enguany :)

L'altra part de la mona :)

La Sari va fer Munkis, que són entre un donut i un bunyol i estan mega bons (sobretot si estan acabats de fer, perquè estan cruixents)

També són típics pel Vappu els Tippaleipä (podeu endevinar que em vaig ben atipar aquella tarda al multi-culti!)

The N. Lights

Com ja vaig deixar anar a l’últim post, he passat uns dies fora. No tots els que he estat sense escriure però seguim sense internet a casa amb la qual cosa em costa més trobar temps per fer un post. Finalment he decidit fer-lo al word i ja el penjaré quan pugui, perquè si vaig esperant potser acabo fent un post més que etern.

Dijous de la setmana passada, la Isa tenia entrenament i la vaig acompanyar; mentre ella entrenava vaig decidir anar a l’estació per reservar un llit al tren, com que divendres havia d’aguantar tot el dia, volia arribar descansada a Rovaniemi. També tenia la intenció de reservar un llit per la tornada però cada reserva em costava trenta-sis euros, amb la qual cosa, quan vaig veure el preu, vaig necessitar deu minuts per recuperar-me de l’ensurt i decidir que la tornada la faria en una butaca, que em costava un parell d’euros la reserva. També vaig aprofitar l’estona per anar a comprar algunes coses al supermercat per sobreviure les tretze hores de tren que m’esperaven. Em vaig comprar un paquet de galetes de l’estil Príncipe, una bossa d’ous petits de xocolata (ja que no tenia mona) i una bossa de patates. A casa m’havia deixat preparats un parell d’entrepans, un de formatge i un de fuet, i una ampolla d’aigua. Quan vam arribar a casa ja havia arribat tothom, i l’Altti estava més feliç que unes castanyoles amb les seves bambes noves de llums del “Piderman (Spiderman)” com li diu ell, no parava de picar de peus i “kato Elena, kato!!” (mira Elena, mira!) és genial, em tronxo de riure quan fa això. Jo estava ultra nerviosa pel meu viatge: era la primera vegada que feia servir un bitllet d’Interrail, que anava de couchsurfing (més endavant ho explico) i estava a punt de visitar la Lapònia finlandesa. Quan va ser l’hora, en Markus i l’Altti es van enfilar a la furgo i em van acompanyar a l’estació de tren, em van desitjar un bon cap de setmana, i jo vaig pujar cap a l’andana. Vaig agafar un primer tren fins a Riihimäki i allà vaig haver-me d’esperar una mitja hora a que arribés el tren guai. 

La meva llitera estava a la primera habitació que et trobaves just a l’entrada, i també estava al primer vagó del tren. Hi havia wifi, endolls, despertador i una companya d’habitació que estava llegint molt concentrada. Primer de tot vaig tenir problemes per poder obrir la porta... no sabia quin botó havia de prémer fins que vaig aconseguir-ho màgicament. Vaig intentar establir una mica de conversa amb la noia (val, estava tan nerviosa i emocionada que no sé ni què li vaig dir, només sé que vaig fer una parrafada d’aquestes que et deixen sense aire) però ellà em va fer que sí amb el cap i va seguir llegint... Jo em vaig enfilar a la llitera, vaig encendre el wifi del mòbil i au, a passar les dotze hores. Vaig dormir super bé, i em vaig despertar a quarts de set del matí amb un paisatge ben nevat a la finestra. Mentre m’estava rentant les dents i la cara vaig notar que es parava el tren; segons el meu rellotge encara faltava una estona per arribar a Rovaniemi... però vaig sortir ràpid del lavabo i sí, havíem arribat vint minuts abans d’hora. A mi se’m sortia el cor per la boca entre l’ensurt i l’emoció d’haver arribat. A l’estació em va venir a buscar l’Aksu, el noi que em deixava el seu sofà per dormir (això és el couchsurfing: algú et deixa el seu sofà per dormir i així no has de pagar hotel i coneixes algú de la zona que et pot explicar molt millor que qualsevol guia el què hi ha i com s’hi viu). A fora queia aiguaneu i el dia era una mica gris, tot i això, a la tarda el dia es va aixecar i vaig tenir un cap de setmana amb un sol espatarrant. Vam anar cap al seu pis, que quedava a uns cinc minuts de l’estació i ens vam passar tot el dia explicant-nos la vida. Com que ell ja està acostumat a tenir turistes per casa, tenia tot de llibrets i tríptics sobre la ciutat i les activitats que s’hi podien fer, i m’ho vaig estar mirant. Després vam sortir a fer un cafè i unes pastes i vam anar a buscar un amic seu molt hippi.

Ells es van anar a banyar al llac, que encara estava gelat, i jo m’ho mirava des de dins del meu anorac. També hi havia les típiques senyores grans amb el seu gorro de llana, guants i mitjons de neoprè i bikini que es feien el seu banyet rejuvenidor com si estiguessin en una piscina d’aigua calenta. Al cap d’una estona va aparèixer un altre amic amb el cotxe i vam tornar a casa d’aquests amics a buscar ampolles: ens n’anàvem d’excursió al bosc a buscar aigua d’un lloc que brollava de sota terra. Per arribar-hi vam creuar un bosc que encara tenia molta neu, en algun moment se’m va enfonsar el peu i m’arribava fins el genoll, així que havia d’anar amb bastant de compte perquè duia texans i les botes de muntanya, i se’m van mullar una mica els mitjons. El lloc de la font era genial, molt tranquil i molt bonic, i hi vam estar una bona estona perquè agafen prou aigua com per què els hi duri uns tres o quatre dies. A mitja tarda ja vam tornar cadascú a casa seva i l’Aksu va preparar una sopa per sopar. Em va preguntar si m’agradava el picant, i li vaig dir que una mica sí, conseqüències d’haver viscut a Mèxic, i li va posar xili a la sopa... jo vaig provar la primera cullerada i vaig celebrar sant Jordi abans d’hora... em pensava que em sortia foc per la boca! Ell anava dient que no n’hi havia per tant fins que a la quarta cullerada em va dir que tenia raó. Jo me n’enfotia i li deia que em sentia com si fos la Pamela Anderson, amb els morros inflats, i ens vam estar partint de riure una bona estona. Vam estar xerrant fins quarts d’onze de la nit, i em va estar explicant com n’és de dur l’hivern Lapó, vam parlar de viatges que havíem fet, dels que teníem pendents i vam veure que tenim una manera semblant de veure la vida; jo també volia intentar veure aurores boreals, però la veritat és que estava tant cansada que em vaig quedar adormida en tres segons. Pel matí em vaig despertar a quarts de nou i vaig esmorzar i fer temps fins que es va despertar l’Aksu, que es va despertar quan els veïns van encendre la música a tot drap (cosa que vaig veure que és habitual). Dissabte vaig passar el matí a Santa Claus Village, el poble on viu el Pare Noel. Estava farcit d’espanyols (alguns dels quals una mica estil garrulillo) , fins i tot el noi del punt d’informació ho era! Li vaig demanar un plànol i me’l va oferir en Català! Em va fer molta il·lusió. La veritat és que a mi mai m’ha fet gaire gràcia el Pare Noel, suposo que perquè jo sóc més dels reis mags, però estar a la seva terra m’ho feia viure d’una altra manera, i la veritat és que era molt emocionant estar en aquell lloc. El primer que vaig fer va ser anar a visitar les seves oficines, un lloc que em va recordar a l’aeromàgic del Tibidabo, i a mig circuit vaig conèixer el Pare Noel en persona!! S’ho tenen molt ben muntat: fas una miqueta de cua i et rep un elf. Em va preguntar d’on venia i li vaig dir Catalonia. Em va fer una cara que no vaig saber interpretar, i just en el moment en que, amb resignació, li anava a dir “Spain” em va tallar i em va dir: “Ooooh! Bon diaaaa!” Jo estava al·lucinant! Aquella frase encara em va fer que la situació fos més màgica, i just al cap d’un segon vaig seure al costat del Pare Noel, que em parlava en un castellà sud americà molt sexi. La història és que t’asseus allà, et diu quatre tonteries (que ni escoltes perquè l’emoció et desborda) i de mentres, l’elf et tira quatre fotos. Tot això també ho graven en vídeo (i jo suposo que hi deu haver vídeos de nens petits que deuen ser bonissims), i quan surts de la sala per l’altra porta hi ha un altre elf que te les intenta vendre al mòdic preu de vint-i-cinc euros una foto (evidentment, si volies el vídeo i les altres tres fotos podies arribar a pagar uns cent i pico d’euros). Jo li vaig preguntar que si no hi havia res més assequible i quan li vaig dir que no la volia, em va dir, simpàticament (i amb cara de sí, és una clatellada que flipes), que com a mínim el record és gratuït i el tindré per sempre. Quan has visitat les oficines, l’altra part que queda és anar a l’oficina de correus i enviar un parell de postals a casa. Quan vaig anar a pagar, resulta que la noia que em va atendre era catalana. Amb tot plegat semblava que no hagués marxat de casa! Després vaig anar a fer-me la foto de rigor a la línia que marca el cercle polar àrtic i em vaig passar un parell d’hores visitant les deu botigues de souvenirs (cars) que hi ha. Em vaig comprar uns guants –que em feien falta- molt xulos. La resta també em queda de record gratuït heheheh.

La parada del bus

El plànol en català.

A punt d'entrar a les oficines del Pare Noel.

Els rens! Però no hi havia en Rudolph oooohhh!!

L'oficina de correus.

Els meus peus trepitjant la línia del cercle polar àrtic. 

Col·laborant amb la bufanda més llarga del món.

Les oficines del Pare Noel per fora.

Vaig tornar cap a Rovaniemi i vaig estar passejant pel centre comercial per tenir una mica de wifi i dir a la família que estava viva, també vaig aprofitar per anar a fer fotos del parc dels Angry Birds i per veure el riu.

El riu.

Aleshores l’Aksu em va passar a recollir i em va dur a casa perquè les claus se les havien quedat unes noies gregues que havien arribat mentre jo era a can Santa. Al cap d’una estona van arribar i ens vam presentar. La Iro i la Dionisia, unes noies genials. Resulta que una d’elles coneix a una noia malaguenya que jo vaig conèixer aquí a Lahti, és tan divertit quan veus que el món és un mocador! Van preparar verdures saltejades per sopar i va arribar l’Aksu; al vespre ens vam quedar a casa fent unes cerveses, i vam riure molt. Xerrant i rient es van acabar fent quarts de quatre de la matinada. Voliem intentar veure aurores boreals i anàvem traient el cap pel balcó, i al final, ja fèiem broma dient que podíem dir que havíem vist les N. Lights (en anglès es diuen Northern Lights), però en aquest cas, la N. no era de Northern, sinó de Neighbours (veïns). A les tres vam veure que començava a sortir el sol i vam ser consients que no podríem veure cap aurora, però ens ho havíem passat tan bé esperant-les que ens era una mica igual ja. Al matí elles van anar a veure el Santa’s Village i jo vaig anar a visitar els museus de Rovaniemi: l’Arctikum, que t’explica la vida i la història de Lapònia, i el Pilke, una mena de museu interactiu amb jocs i tal, però que em va costar una mica d’entendre que s’havia de fer a cada lloc perquè l’explicació en anglès era una mica enrebessada.

Evolució de les ulleres de sol.

Després del repertori de fotos vaig veure que no es podien fer... L'ós aquest realment feia una miqueta de pena però impressionava... em van dir que no eren animals de veritat però jo no ho acabo de tenir gaire clar...

Un alci, fa com dos meetres d'alçada, per flipar!

Museu Pilke vist des de dalt.

Enfilada a un quad enorme del Pilke.

Aquí es pot veure com n'eren de grans aquestes màquines, com a referència hi ha el senyor que era més o menys com jo d'alt.

Evidentment també em vaig enfilar a la màquina excavadora enorme.

A la tarda vaig tornar cap a casa on m’estaven esperant les altres noies i vam sopar pasta amb verdures. Ens vam posar a descansar i cap a les vuit vaig marxar cap a l’estació on havia d’agafar el tren de tornada. A l’hora de despedir-nos ens vam coincidir amb que teníem la sensació com si ens coneguéssim de tota la vida (tant amb les gregues com amb l’Aksu) i allò semblava una de les despedides del Gran Hermano: ells al passadís i jo marxant per la porta. He tornat de Rovaniemi amb tota una llista de les coses que he de visitar quan vagi a Grècia!

El viatge de tornada el vaig fer asseguda en una butaca en un vagó dels vells: allò semblava el tercer món: ni wifi, ni endolls, ni llum apagat ni res! Estavem tots mig cargolats intentant encabir-nos en un parell de seients, amb la cara tapada, les sabates tretes i dormint a estones. Jo em partia de riure interiorment pensant que semblava el vagó dels sensesostre... cap a les deu del matí de l’endemà vaig arribar a casa, i vam anar a fer un tomb els nens amb bici i els grans a peu. La Isa havia preparat un Snack que ens vam menjar a mig camí. Vam dinar i jo vaig fer una migdiada de dues hores perquè no podia amb la meva ànima. A la tarda vaig estar a fora jugant, perquè feia molt bon temps.

En Lastu també pren el sol.

El dimarts va ser un dia ben normal, però jo estava molt feliç de la vida recordant el viatge que havia fet el cap de setmana. També feia molt bon temps i vaig estar prenent el sol una bona estona a fora, amb el bikini posat! Ha arribat l’estiu!! Estavem a disset graus i jo ja desitjava tenir una piscina perquè em moria de calor. La Isa va tornar a tenir entrenament al lloc aquell que està tan lluny, però com que hi ha wifi em vaig endur l’ordinador (a casa seguim sense internet). Per sopar vam tenir un peix que havia pescat l’avi i que estava molt bo, però també tenia una pila d’espines i jo em vaig passar com mitja hora (de rellotge) intentant treure-les totes mentre en Markus em deia que si volia que em fes una foto per penjar-la al blog. Suposo que ells hi estan més acostumats i per això van més ràpids.

Dimecres em vaig llevar cansada, així que vaig passar-me mig matí descansant i també vaig haver d’anar al supermercat. A la tarda, mentre la Isa entrenava a Cuenca, vaig aprofitar per fer Skypes des del cotxe. El vigilant del poliesportiu m’anava mirant amb cares estranyes fins que va veure que no estava parlant sola. Quan vam arribar de l’entrenament, jo vaig marxar cap a Mokkula, on m’esperava el grup d’espanyols per fer una barbacoa. M’hi vaig poder quedar poca estona, i ara tota la roba em fa una pudor a fum que no vegis, tot i que l’he ventilada, però va ser molt guai, vam fer una foguera al costat del llac i vam estar xerrant i rient tota l’estona. Vaig arribar a casa a dos quarts de deu i ja hi havia una quietud i un silenci sepulcrals així que no em va quedar altre remei que posar-me a dormir.

Ahir va tocar fer neteja i m’ho vaig prendre amb calma, cosa que vol dir que m’hi vaig passar mig matí, i tot i que estàvem a nou graus, com que fa sol, això vol dir que ja és estiu, i vaig estar prenent el sol al balcó una bona estona, també hi vaig dinar, i en Lastu em va estar fent companyia. Vaig veure una llebre saltant pel camp i em vaig sentir com si estigués a can Teletubbie.

Es pot observar la llebre entre els dos primers arbres del costat de casa.

A la tarda va haver-hi entrenament a Cuenca però no m’arribava el wifi al cotxe, i després d’estar maleïnt el món durant una estona, me’n vaig anar a caminar. Resulta que a Pajulahti, el lloc aquest, hi ha un llac, i és una passada! Entre que feia bon dia i que el lloc és preciós, vaig fer la tira de fotos.

I ja som divendres! I tornem a estar a uns deu graus. Estic escrivint asseguda a fora mentre prenc el sol en tirants: quin luxe! S’està super bé! (I estaria molt tranquil·la si no fos per què tinc un abellot que cada deu minuts em ve a saludar...).

Espero poder penjar aquest post avui...!

Una abraçada!

Moi moi!

P.D.: A can Pare Noel els lavabos (on hi ha el vater) tenen mirall... hehehe!

El noi-formatge

Dilluns passat la Isa va entrenar a un lloc nou que queda una mica apartat de la ciutat, per no dir que queda cap a Cuenca. Diguem que el pavelló queda així al mig del no-res però al costat d’un llac, que no vaig visitar perquè feia un dia bastant gris. A més, havia d’anar a córrer, que la setmana anterior no hi havia anat perquè em molestaven els genolls. Com que no coneixia el camí, la Sari també es va apuntar a l’excursió per ensenyar-me’l, i ella va anar a caminar.

Al vespre, quan ja érem a casa em vaig posar a fer feina del màster i, de cop, va començar a anar malament internet fins que... pluf! El mòdem va dir que volia unes vacances. El vam poder connectar el temps just perquè pogués avisar a la meva mare que em quedava sense internet i des d’aleshores només tinc internet vegades comptades, quan em comparteixen el wifi des del mòbil els de casa o quan estic en llocs públics. Al cap d’una estona, em vaig posar a preparar-me l’snack de la nit: pa amb formatge, i no sé en què deuria pensar mentre tallava el formatge, que el vaig agafar malament, se’m va escapar el tallador i em vaig fer un bon tall al dit gros de la ma esquerra. El Markus em va portar una tireta del Bob Esponja i em va explicar que l’Altti el coneixia com Bob el noi formatge (que en finès és una paraula semblant a juustopoika), no va ser fins l’endemà que li estava comentant això a la Sari que vaig caure en que m’havia tallat el dit mentre tallava formatge i tenia una tireta del noi-formatge heheh! A la nit, abans de dormir, normalment miro algun capítol d’alguna sèrie, però com que no tenia internet vaig anar a dormir ben d’hora, a quarts de deu ja havia canviat de dimensió.

Dimarts l’Altti encara tenia febre i es va quedar a casa. Va estar mirant pelis, que per sort li agraden pelis que a mi també m’agraden, d’aquestes d’animació de Disney: Bee Moovie, Madagascar, Shrek... però mentre ell mirava les pelis jo seguia fent un treball del màster que se m’està fent llarg i pesat. A mig matí el Markus va portar l’Altti al metge i jo em vaig posar a fer dinar per tots: un risotto que em va quedar extremadament bo! Com que a quarts de dotze encara no havia arribat ningú i jo tenia gana, em vaig posar a dinar i després a fer la migdiada, perquè tot i haver dormit prou hores, havia tingut malsons i tenia son. Em vaig despertar al cap d’una hora i mitja i vaig veure que el Markus treia el cap per la porta de la meva habitació perquè estaven preocupats, es pensaven que no hi era, que havia anat a córrer i que no havia tornat! I jo dormint... hehehe!

L’entrenament de la Isa va tornar a ser al pavelló de Cuenca, i a més es va posar a ploure... el bar estava tancat i em vaig quedar esperant a dins del vestuari, per sort, només tenia una hora d’entrenament. Remenant el mòbil vaig veure que hi arribava una xarxa wifi del pavelló a la qual vaig posar una clau una mica a l’atzar i la vaig encertar, així que com a mínim vaig poder estar remenant internet una estona. Quan vam arribar a casa vaig preparar el sopar: salsitxes amb salsa marró i patates bullides, i després vaig estar jugant al pati amb la Isa a fer bombolles i petar-les. A la nit em feia mandra anar a dormir tan d’hora i vaig voler jugar una estoneta al Solitario, una estoneta que va acabar sent una hora... quin vici que és aquest joc! (he decidit no jugar-hi més hehehe).

No sé si és que estic nerviosa per aquestes setmanes que venen (que ja anireu llegint tot el que faré) però la nit de dimarts vaig tornar a tenir malsons, així que altra vegada vaig descansar poc. Pel matí em van deixar una mica de wifi i vaig aprofitar per trucar els avis, que sempre va bé sentir que es troben bé, i vaig seguir fent el mega treball pesat de la uni. L’Altti es va passar tota l’estona dient-me “kato Elena, kato” (mira Elena, mira) i m’ensenyava qualsevol cosa que tingués a ma, així m’alegrava una mica l’avorriment que duia jo a sobre pel treball.

Aquest cop, l’entrenament de la Isa va tornar a ser a un dels llocs de sempre, però vam arribar i les altres noies ja estaven a la pista, jo no entenia res, i la Isa m’acusava d’haver-me adormit! Jo no sabia com explicar-li que a mi m’havien dit aquella hora i que jo tampoc ho entenia... vaig enviar un missatge als pares explicant la situació mentre tornàvem cap al cotxe, la Isa estava bastant enfadada i volia anar cap a casa... però el Markus em va dir que les altres noies hi havien anat abans perquè hi havia temps extra d’entrenament, i li vaig passar el telèfon a la Isa perquè li expliqués a ella, així que vam tornar a agafar els trastos i cap a la pista! Després tenia dansa a l’altra punta de la ciutat, al cap de deu minuts de plegar (això de dansa també ho fan amb el patinatge, forma part del pack) i em vaig perdre una mica amb el cotxe... jo el camí me’l sabia per fer-lo caminant i com que no tots els carrers són de doble direcció doncs em vaig fer un petit embolic. Per sort no vam arribar més de cinc o sis minuts tard. Vaig aprofitar aquella hora per anar a menjar un tall de pastís al Kahvila Kariranta, que feia dies que no hi anava, però el pastís que vaig triar tampoc era res de l’altre món. Quan vam arribar a casa el sopar ja era apunt: amanida d’arròs amb salmó, vaig sopar ràpid i vaig tornar cap a Lahti amb el bus, cap a l’international club. Vaig estar xerrant amb la gent d’allà, hi estic molt a gust, així que encara que sigui per estar-hi només una hora, m’agrada treure-hi el cap. Vaig arribar a casa a dos quarts de deu i ja hi havia un silenci sepulcral, així que jo també em vaig posar a dormir. Això sí, abans d’anar a dormir vaig fer-me la llista de tot el que havia de posar a la maleta perquè aquesta nit marxo cap a... Rovaniemi!

Avui m’he llevat molt descansada i de bon matí ja m’he fet la bossa. Sorprenentment he pogut posar tot el que em volia endur repartit entre la motxilla petita i una bossa de roba, així que espero no estar-me oblidant res... I ara estic mirant Madagascar amb l’Altti mentre escric aquest post.

Ah sí, a l’Altti li han comprat una flauta... i estic maleint la persona que va decidir que les flautes serien un instrument barato. Ja podrien haver-li comprat una ximbomba o alguna cosa més silenciosa!

Hem arribat al moment de les curiositats:

-    - Ja no arribem a estar a zero graus (però no passem dels nou) i he vist gent amb jaqueta texana, gent amb el plumó –jo vaig amb l’anorac- i, atenció, una noia amb samarreta de tirants.

-       - La gent d’aquest país té el costum de, de tant en tant, parlar mentre agafa aire; a mi em fan molta gràcia, tot i que si ho sentís a certa hora de la nit amb tot a les fosques em cagaria una mica.

    Per cert! Ahir, mentre feia camí cap a buscar el bus vaig veure que tinc una botiga d'estètica a Lahti!!

La N del final és perquè el nom està declinat, i vol dir "de l'Elena".

El llac ja no està gelat, ara està ple de gavines.

Primera síndria de la temporada!