Tres primaveres

Dijous passat per la tarda vaig baixar al llac mentre la Isa entrenava i em va sorprendre el concertaco que s'estaven marcant les gavines... mare meva quin soroll! Suposo que són indicis que va arribant la calor però duien una esveramenta a sobre impressionant. Com que feia molt de vent i no em tocava anar a córrer vaig fer el berenar de rigor al Kahvila Kariranta (el lloc dels pastissos bons), i mentre feia cua per anar al wc (hi havia un senyor una mica lent a dins) em vaig fixar en les fotos en blanc i negre que hi havia penjades i aquella caseta havia estat una estació de tren! La veritat és que les fotos eren molt xules, a part que a mi aquestes fotos històriques dels llocs m'encanten.

Pastís d'algun tipus de fruits del bosc.

Decoració de la taula. És un lloc molt cuqui!

Quan vaig tornar a casa em vaig posar a fer el sopar: pasta. Com que la Sari em va insistir en que havia de posar molta sal perquè no quedés sosso, així ho vaig fer, i pel meu gust estava un pèl forta la salsa... un pèl tirant cap a la perruca sencera! Però a ells els hi va encantar... jo no sé, però amb la quantitat de sal que s'arriben a tirar al menjar em fan patir! Mentre sopàvem vam iniciar una mena de joc ben entretingut: l'Altti assenyalava alguna cosa (en principi havien de ser parts del cos, però va acabar derivant a qualsevol cosa) i la Isa ho deia en finès, en Markus en anglès i jo en castellà o català (ho deia en l'idioma en que sonava més fàcil) vam estar jugant fins que els nens, ara no recordo ben bé per què -i no sé si en aquell moment ho vaig arribar a entendre- es van començar a barallar.

Des de fa uns dies, els nens, quan volen una cosa i jo els hi dic que no, per fer-me entendre que els pares els hi dirien que sí (o la situació contrària) em diuen "SariMarkusYes / SariMarkusNo" o simplement si volen que els hi doni alguna cosa diuen p. ex. "LeipaYes" (Pa sí), el primer dia que m'ho van dir vaig riure molt, és tota una estratègia això de fer xantatge emocional amb l'opinió fictícia dels pares! Ara... els tinc fitxadissims! Quan em diuen això és perquè saben que els pares opinen el mateix que jo, i quan els hi faig entendre que els hi vaig a preguntar als pares fan cara de "noooooo!!!!!!"

El divendres va ser un dia bastant normal, la Isa va tenir entrenament però com que només tenia uns tres quarts d'hora, me'ls vaig passar al cotxe jugant als Angry Birds... quin vici! (En teoria m'havia endut un dels llibres del màster per anar avançant feina però del dicho al hecho... ja se sap!) Després vam marxar volant cap a l'escola d'art, però aquesta vegada vaig aparcar on tocava i vaig fer tres voltes al cotxe abans de marxar mirant que no hi hagués qualsevol cosa incorrecta. Mentre ella era a l'escola d'art, jo vaig anar al supermercat que queda al costat a comprar el que m'havien encarregat i de pas a xafardejar el centre comercial on era. Vaig entrar a una botiga de teles i, a part de vendre'n a metres, també en venien a pes. Em va semblar curiós per què no ho havia vist mai, però ja m'han dit que no és cap cosa extraordinària a Barcelona.

Per sopar vaig fer pollastre amb arròs i verdures, i després de sopar vaig fer alguns dels exercicis que em marca el meu super programa per posar-me en forma i em vaig dutxar. (Em dutxo sovint eh! no us penseu que perquè no ho posi vulgui dir que no em dutxo!) A l'hora del ressopó em vam estar xerrant sobre les reunions i la gent que hi va de guais però no en té ni idea. Em van explicar algunes anècdotes bastant divertides, perquè la Sari és advocada i de vegades la intenten vacil·lar fins que veuen que els hi pot passar la mà per la cara fàcilment i aleshores fugen amb la cua entre les cames. 

Dissabte em vaig passar el matí a casa fent feina del màster i després de dinar (a quarts de dotze) vaig anar a Lahti. El conductor del bus em va caure bé, i aquí tothom, quan baixa del bus, diu "kiitos (gràcies)", a mi em feia una mica de cosa dir-ho però com que he decidit fer les coses encara que em faci cosa doncs he començat a dir-ho jo també! És guai! És com quan vas tot feliç pel carrer dient bon dia a la gent que coneixes. Un cop a Lahti vaig anar a fer un cafè molonguis, un moccha d'aquests que porten toffe i nata (vinga menjar guarro!) i vaig aprendre que les canyetes de beure es diuen "pili" heheh quina gràcia! A la sortida del centre comercial hi havia una persona demanant agenollada, una persona tipo les romaneses que van amb el nen però sense nen, i la veritat és que em va sorprendre i alhora em va donar una idea... hehehe! No, no ho faré però no m'aniria malament algun ingrés extra així que m'informaré si això és legal i ves que un dia no agafi una de les guitarres de casa i un tupper i au! Lilolilolà! Tot fent aquesta filosofada vaig arribar a la meva destinació: el museu d'esquí. És un museu petitó però molt interessant i quasibé el vaig tenir per mi sola, excepte per una parella que va arribar mitja hora després de mi. Hi ha exposats diferents tipus d'esquís, des de molt antics fins els més nous, i van explicant història dels campionats que es fan aquí a Lahti. El que em va semblar més curiós de tot és que han trobat esquís de fa set mil anys! Per flipar! Després de la zona informativa, hi havia la zona lucrativa, que és la part que més m'agrada dels museus. Vaig poder practicar el salt d'esquí, una cursa d'eslalom d'esquí alpí, vaig disparar amb una pistola i amb una escopeta i vaig fer una prova de coordinació i velocitat oculomanual. Tot això en diversos simuladors que jo crec que eren dels anys noranta com a poc! I amb l'encarregat del museu fent-me d'entrenador personal heheheh! 

Equipació d'esquí de fons de ja fa uns quants anyets (diria que era dels anys 30 o 40)

Esquís plegables de l'exèrcit.

Simuladors de tir i al fons a l'esquerra el simulador d'eslalom.

Equipament per fer de grupi.

La foto d'un ídol de masses finès, una mena de Kilian Jornet de l'esquí de qui no recordo el nom perquè, quan el llegeixes, sembla que hagin donat un cop de puny al teclat i hagi sortit un nom totalment aleatori.

Si mai em faig famosa o em caso vull unes ampolles com aquesta amb la meva cara!!

Fent-me colega d'en Räikkönen! (També hi havia una petita part del museu dedicada als altres esports).

Al fons, el que queda a sota de l'esquiador ajupit (que representa que acaba de fer un salt) hi ha el simulador de salts, on el meu rècord va ser de 83m, que no està pas malament.

A la tarda em tocava anar a sopar a casa dels avis on ja hi havia l'Altti, perquè la resta tenien assaig del festival de patinatge sobre gel. Vaig decidir anar-hi pel bosc, que m'estalvio cinc minutets. Un dia hi vam anar amb en Markus i en Lastu i jo em vaig estar fixant bé amb tot per tal d'aprendrem el camí però... ooooh!!! El meu super sentit de l'orientació, molt agut, em va dur a no sé on!! Visca!! Feia fred i jo no parava de pensar que en qualsevol moment em podia sortir una serp de les que m'havia dit la Sari (que per cert, són escurçons comuns, que no maten -si vas a l'hospital- però fa un mal considerable)... En el moment de màxima paranoia vaig anar a parar a un racó del bosc on tot el terra pràcticament estava cobert de troncs (la Sari m'havia comentat que era fàcil confondre les serps amb troncs) i em vaig estressar bastant però em va donar per riure'm de mi mateixa, de la situació i de com se'n riurien quan els hi expliqués. Va ser aleshores quan vaig veure que m'havia perdut i això ja va ser lo más. Vaig desfer un tros de camí ultra recobert de troncs i vaig girar cap a un altre cantó, que aquest cop sí que era el correcte. Per sort només vaig fer cinc minuts tard a casa dels avis, que em van obrir la porta quan jo encara era a mig carrer... daurien estar patint per què trigava tant (és per flipar la puntualitat d'aquesta gent!). A l'hora de tornar cap a casa vaig preferir agafar el camí llarg que és el que passa pel costat de la carretera i aquest sí que no té pèrdua, a més vaig tenir la santa sort que quan duia dos minuts caminant va aparèixer en Markus amb la furgoneta i vaig anar amb ell cap a casa.

Aquest matí he estat fent el ronso al llit fins les nou, quasi l'hora de dinar, però volia aprofitar que per primera vegada des que sóc aquí els nens no han estat cridant des de quarts de set. Només han cridat a dos quarts de set i miraculosament s'ha fet el silenci altra vegada. Quan he obert la persiana he vist que tornava a estar tot blanc i que nevava. És com la tercera vegada que torna a fer dia d'hivern després d'uns dies de bon temps, hem tingut ja tres primaveres hehehe! He estat acabant un treball del màster fins l'hora de dinar, que hem dinat cuscús i carn, i de postres han fet una cosa típica d'aquí que és la suma exponencial de tots els productes làctics junts: Leipajuusto (formatge de pa) amb nata líquida i sucre al forn. Pam! La veritat és que (per variar) estava molt bo, però a mi la nata líquida no se'm posa gaire bé així que n'he menjat un platet i prou.

M'he decidit a fer la foto quan ja m'havia endrapat la meitat del plat :P

Després de dinar han començat els nervis extrems pel festival de patinatge i tothom s'ha començat a preparar per marxar. Finalment la pintura per al super barret de diamant va ser una capa de pintura rollo purpurina molt suau i se seguien veient el verd i el negre del diamant original (vaja, que va quedar igual però si hi toca l'angle adequat de llum, brilla una mica) i l'Altti ho ha petat màximament. Tot i que el show del seu grup ha quedat bastant fosc, a l'Altti se'l veia des d'una hora lluny perquè quasibé era igual de gran ell que el diamant, i la resta del grup s'havien fet uns diamants plans de cartolina i ho portaven enganxat a la samarreta. El grup de la Isa han fet de pomes enverinades i els hi ha quedat un ball molt xulo. El grup de la Sari han fet del personal de servei i han ballat una mena de vals molt guai també. L'espectacle a mi se m'ha fet una mica llarg perquè no entenia res del que deien, per sort sabia que era la història de la Blancaneu i he agraït al sr. Disney que escollís fer una pel·lícula d'aquesta història.

M'he passat la resta de la tarda a casa amb en Lastu i fent Skype fins que han arribat tots (feien l'espectacle dues vegades) i la Sari ha preparat unes torrades al forn amb bolets finesos i formatge fos. Evidentment amb una no n'he tingut prou i n'he acabat menjat tres. Hem estat planificant els horaris d'aquesta setmana i au, aquí em teniu actualitzant el blog!

Bona nit!!

P.D.: Els nens tenen un Scalextric que mola mogollón! Té uns cotxes fets com de Lego que quan xoquen es desmunten!!

Nou rècord.

Dimecres passat em vaig passar mig matí actualitzant el blog, perquè com veig que he agafat la dinàmica d'escriure un cop per setmana doncs he d'explicar moltes coses, i l'altre mig matí me'l vaig passar fent feina del màster. A la tarda la Isa va tenir dues hores d'entrenament i jo, com sempre, vaig aprofitar per anar a córrer pel costat del llac. Vaig tornar a oblidar-me d'apuntar les coses que feia així que suposo que no vaig fer res especial entre dimecres a la tarda i divendres pel matí... dauria fer feina del màster, passar l'aspiradora, netejar el terra, cuinar alguna cosa per sopar... I divendres pel matí vaig anar a comprar a Orimattila, que encara no havia vist el poble. Primer vaig anar al Lidl, res d'especial a part que tenen uns carros bastant enormes, i després vaig anar a una carnisseria perduda al mig dels camps que només obren dos o tres dies a la setmana a comprar els ingredients que em faltaven per les pizzes que havia de fer a la nit (que per cert, estaven boníssimes!). 

La carnisseria.

Pizza de carn.

Pizza de tonyina.

També vaig anar a córrer per aquí al costat de casa, el nivell d'exigència del meu planning va pujant i divendres ho vaig notar bastant, vaig acabar cansada però satisfeta. Quan vaig arribar a casa just havia arribat la Sari i quan li vaig dir que havia anat a córrer per aquí em va dir que havíem de parlar... i jo em vaig espantar una mica perquè estava molt seria. Després d'aquells dos segons de silenci que se'm van fer eterns em va dir que m'havia d'ensenyar on eren les pastilles per si em mossegava una serp! La meva cara era de foto... serps? com? No... per favor!! Es veu que ara que ja no fa tant de fred comencen a treure el cap i estan una mica atontades, i s'ha d'anar amb compte perquè es confonen fàcilment amb pals al mig del camí, perquè van leeeenteeees... i si les trepitges: nyam! mossegada al canto i tothom a córrer menys a qui piquin, que s'ha de quedar quiet per què el verí se li escampi el mínim possible pel cos, també s'ha de prendre una d'aquestes pastilles màgiques que encara frenen més l'escampada i, amb el susto a sobre i tota la pesca, trucar a algú que et dugui a l'hospital a ritmo ligerito. Ells no coneixen ningú que s'hagi mort per una picada de serp, però no m'han dit pas que no coneguin algú a qui hagin picat... espero no ser jo qui tingui aquesta sort!

A la nit, després de sopar, vam mirar la pel·lícula dels Barrufets, que és prou divertida, però jo m'anava adormint pels racons.

Dissabte pel matí vaig anar a patinar una mica i després cap al centre de Lahti per comprar-me la tarja del bus (una de vint viatges). Com que per patinar em poso malles, em vaig endur els texans per posar-me'ls després a sobre, però quan me'ls vaig posar em vaig oblidar de cordar-me'ls, així que em vaig passar mig camí amb els texans descordats... sort que la jaqueta em tapava heheheh! Bé, i que duia les malles a sota. A l'estació d'autobusos van estar a punt a punt de fer-me el descompte per a estudiants, i quan jo ja tenia el cor a 10.000 per hora de l'emoció, van mirar la meva data de naixement i em van dir que sóc massa gran... que és fins als 25 només... ooooh!! Sóc una vieja!! Tot i això em fa molta il·lusió entrar al bus, passar la tarja pel lector i que faci pip pip! És una d'aquelles targes magnètiques que no has ni de treure del moneder. Dissabte vam sopar a casa dels avis i aquest cop les postres eren nivell master chef: una mena de braç de gitano amb gelat de vainilla a dins i un cheesecake de baileys (que estava ultradeliciós). A la nit va haver-hi canvi horari i a part em va costar bastant adormir-me (suposo que de nervis per l'endemà). 

Diumenge vam anar amb l'Altti i en Markus a patinar i després jo vaig marxar cap a  l'estació per agafar un tren amb destinació Hèlsinki! Per fi m'havia decidit a anar a conèixer la capital i va valer la pena. Vaig arribar a l'hora de dinar (quarts de dotze) i com que feia temps que em venia de gust menjar sushi, vaig dinar a un buffet lliure japonès on la veritat és que estava tot molt bo. Després vaig fer un tour per la ciutat amb el tramvia, que si fas tota la línia dos, i després la tres, pots veure la majoria de monuments importants de la ciutat en una hora. 

El tren per dins.

Estació central de Hèlsinki.

Noi amb barret de copa fent un concert amb ampolles plenes d'aigua. El putu amo!

Jo en vull unes així!!

Pista de gel al carrer.

L'estació per fora.

Un parc d'atraccions.

La Catedral

Vistes des de la catedral.

Museu d'història natural.

Les girafes del Museu d'història natural.

Em va fer molta gràcia el nom de la botiga. 

Fent amics a cal Tonttu!  

L'església de pedra des de fora.

Per si algú es vol treure les arrugues que li pregunti al Señor aquest. 

Jesús el psicòleg.

En acabar, vaig anar a visitar una església que està feta excavant a les pedres però just quan vaig arribar acabaven de tancar i no obrien altra vegada fins al cap de tres quarts d'hora, així que em vaig esperar tot prenent el solet. Quan vaig haver visitat l'església, em vaig encaminar cap al Café Regatta, on havíem quedat un grupet dels "Catalans a Finlàndia" per preparar la calçotada que farem d'aquí a un parell de setmanes, i va ser una tarda molt divertida: xerrant, explicant-nos la vida, el que fèiem a Finlàndia, etc.  És curiós que en aquest lloc, si reomples la tassa de cafè et tornen cinc cèntims, no és ni gratis sinó que et paguen!!! Finalment se'm va fer l'hora de marxar (corrent) per poder agafar el tren de tornada que sortia a les 8.41 puntual i vaig arribar a casa a les onze de la nit després d'estar cinquanta minuts esperant el bus a l'estació de Lahti i de fer el camí cap a casa ben a les fosques i una mica cagada de por per si em sortia algun ésser viu del no res.

El dilluns em vaig llevar molt cansada, no podia ni articular tres paraules seguides en anglès, i després de dur els nens a l'escola vaig rentar plats, endreçar legos i jocs diversos i vaig acabar els deures de finès. Tot i el cansament, vaig decidir currar-me el dinar, perquè diumenge havia sopat mig paquet de galetes tipo Príncipe i m'havia llevat amb gana, així que em vaig fer uns pebrots amb ous ferrats, i patates i carbassó xips. A la tarda també vaig anar a córrer pel llac mentre la Isa entrenava, i a berenar al lloc dels pastissos bons, i a casa vaig preparar salmó al forn amb una mena de formatge líquid molt bo. A quarts de vuit de la tarda estava tan cansada que quasi no em podia ni moure; mentre els nens miraven la tele jo xafardejava el facebook des del mòbil i els pares es reien de mi perquè em movia molt lenta però esque tenia feina amb mantenir els ulls oberts i només desitjava que fossin les nou per posar-me a dormir (cosa que vaig acabar fent a quarts d'onze perquè he començat a mirar Friends).

Dimarts vaig tornar a llevar-me cansada (em comencen a pesar els anys em sembla heheheh) i quan vaig tornar de deixar els nens a l'escola vaig descansar una estona abans de posar-me a fer les tasques diàries, després vaig preparar la sopa del sopar i, atenció, a tres quarts de quatre vaig anar a buscar els nens a l'escola i vam dinar a les quatre!! Nou rècord!! A quarts de sis l'Altti tenia patinatge i m'anava saludant cada cinc segons; també vaig poder veure el que farà el seu grup al festival d'aquest diumenge, i fan molta gràcia.

A la tarda vaig estar fent llistes del vocabulari que m'he d'aprendre en finès, que no és poc... i entre en Markus i els nens m'ajudaven amb algunes paraules que el google traductor tradueix a la seva manera. Cap a quarts de nou l'estómac em va començar a roncar de mala manera i em vaig fer un parell de llesques de pa i un platet de sopa.

Després de sopar em vaig posar amb el disseny del vestit de l'Altti per al festival. Ha d'anar de diamant i entre ahir i avui li he fet una funda pel casc amb forma de diamant de cartolina. Ara només falta que en Markus ho pinti i ja quedarà per plorar de l'emoció.

D.J. Aupair

Ufff com passen els dies! Ja fa quasi una setmana de l'últim post...! 

Divendres passat va ser el meu primer dia gafe de veritat per aquestes terres, però després de la temporada que vaig tenir abans de venir cap aquí, considerar tot el que em va passar divendres com mala sort és més aviat una broma hehehe. Pel matí vaig treure a passejar en Lastu i el terra estava entre nevat i gelat, per sort, ja li tinc la tècnica agafada i no vaig arribar a caure però sí que vaig fer algun amago en algun moment que en Lastu em va estirar de cop i per sorpresa (no, no vaig tocar el mòbil en tota l'estona). Quan vaig tornar a casa vaig endreçar les joguines com cada dia i em vaig posar a preparar el sopar: pollastre marinat farcit d'espinacs, alfàbrega i parmesà ratllat. Aquí va començar a torçar-se el dia. Com que fa molt fred (i és sec) tinc les mans molt resseques (no me'n recordo gaire sovint de posar-m'hi crema hidratant) i per tant em costa poc que m'hi surtin feridetes, doncs a part d'això, mentre ratllava el formatge em vaig distreure pensant en les mussaranyes i em vaig rascar un dit... quin mal! També havia de tallar coses amb els mega ganivets de cuiner professional que hi ha al calaix; cal dir que els faig ser vir cada dia, però amb allò que vas agafant confiança i domini... placa! Vaig agrair a qui sigui que ens hagi dissenyat que pensés en fer-nos ungles perquè si no, ara mateix, em faltaria un tros en un parell de dits. Per sort, només tinc algun tall en un parell d'ungles. Quan vaig haver preparat el dinar, vaig sortir a córrer. Havia pujat la temperatura respecte a l'hora de treure en Lastu i ja no hi havia gel però hi havia bassals i, com no, el primer que vaig fer va ser sucar-hi els peus, així que vaig anar a córrer amb certa humitat a les extremitats inferiors. Vaig estar buscant pel sr. Google i vaig veure que el GPS del mòbil em funciona encara que no tingui internet així que puc mesurar la distància que corro :) de moment em fa il·lusió perquè cada dia faig una mica més, ja veurem que passa quan em quedi estancada heheh! Al migdia vaig anar a buscar la Isa que també tenia el dia molt lúcid, i en tots els moments que estàvem al carrer es va dedicar a xutar-me la neu aigualida... jo m'havia posat faldilla amb leggins així que us podeu imaginar la il·lusió i gràcia que em feia. Mentre ella estava entrenant vaig anar al cafè dels pastissos bons, però l'únic pastís que hi havia era molt car (4,50 € cada tall) i vaig decidir fer un cafè i provar els croissants... eren de formatge i tampoc mataven massa de gust, i el cafè era una mica aiguaxirri, total que em vaig acabar gastant 4,7€ igualment amb dues coses que no eren res de l'altre món. Els divendres normalment són els avis els qui acompanyen a la Isa, però divendres passat no podien i ho vaig fer jo. La Isa ha de plegar cinc minuts abans de patinatge i marxar volant cap a l'escola d'art on fa manualitats, tallers, pintura... així que la vaig ajudar a fer la bossa i vam marxar a tot gas cap a l'altra punta de la ciutat. Els pares m'havien dit que aparqués davant de l'escola, que acompanyés a la Isa a la classe i després anés a deixar el cotxe al pàrquing del supermercat on havia d'anar a comprar i així ho vaig fer. Vam arribar i era un carrer de doble direcció. Al meu cantó no hi havia lloc i a l'altre sí, així que vaig aparcar allà. Vaig trigar tres minuts (tres minuts, comptats, ni un més ni un menys) a tornar al cotxe i a que no sabeu què em vaig trobar? Un paper al parabrisa... una multa d'aparcament!! Me l'havien posat deu segons després de sortir del cotxe... vaja que la persona que me la va posar em podria haver dit alguna cosa... però no! placa! cinquanta euros clink clink! Resulta que no es pot aparcar al cantó contrari en un carrer de doble sentit (i així ho especifica el paperet, no és per cap altre motiu). En aquell moment em vaig quedar en estat de shock. Cinquanta euros són una cinquena part del meu sou! Són molts calers! Amés jo portava dies planejant de comprar-me alguna coseta de roba i de fer algun viatge... i cinquanta euros sí que em venien d'aquí. Només volia plorar de ràbia i estava hiper emprenyada. Havia trigat tres minuts... Hòstia! Segur que la persona que posa les multes és una amargada i acabarà a l'infern...! En fi, vaig agafar el cotxe i vaig anar cap al supermercat a comprar el que m'havien demanat. Quan vaig haver deixat les bosses al cotxe, vaig tornar a pujar i em vaig comprar un paquet de Filipinos i un suc per berenar fins que es va fer l'hora d'anar a buscar la Isa, que va tornar a intentar xutar-me neu, però la vaig esquivar amb molt d'estil. Vam arribar a casa a l'hora de sopar (quarts de set de la tarda) i els nens estaven cansats, així que hi va haver algun que altre enfado. Va arribar un moment que l'Altti estava rondinant de mala manera, mig plorós i no parava de dir Elena... jo no entenia res, però al final li vaig preguntar a la Sari que què passava que deia tant el meu nom en aquell to poc amigable... i amb cara de sorpresa em va dir que l'Altti volia que jo triés la peli que havíem de mirar després de sopar, que en triés una que em fes riure perquè li agrada com ric quan miro pel·lícules amb ells. Jo vaig flipar, de veritat, em vaig emocionar molt perquè és la primera vegada a la meva vida que algú em diu una cosa tan i tan bonica d'una manera tan sincera. Vam mirar Madagascar tres, que és genial! 

El pollastre farcit.

Dissabte pel matí vaig estar cuinant un pastís amb crema de vainilla i fruita, perquè a la tarda venien els veïns nous a fer el cafè. Vam dinar un risotto molt bo fet per la Sari, que és molt bona cuinera, i després de dinar va tocar migdiada (que va ser d'aquelles que cau la baba i tot) a quarts d'una del migdia. Abans que arribessin els veïns vaig posar la fruita al pastís i la Sari va fer una mena de pastís salat de salmó que estava  boníssim. Els veïns tenen dues filles més o menys de l'edat de l'Altti i la Isa així que van estar jugant tota l'estona i els pares xerrant. Jo vaig fer una mica de florero perquè tampoc entenia la conversa, i al cap d'una estona em vaig posar a jugar amb l'Altti i la nena que no recordo com es diu. Quan van marxar, vam sortir a jugar a fora a pilota, fins que l'Altti va caure de cara a terra (estava assegut en una mena de mini porteria, va perdre l'equilibri i va berenar sorra) i va marxar cap a dins amb els pares. Aleshores amb la Isa ens vam posar a jugar a bàdminton, però ella és molt exigent i s'emprenyava cada vegada que jo tirava la pilota cap a la seva esquerra enlloc de la dreta (jo intentava explicar-li que que toqués la pilota ja era molt... que a mi els esports de raqueta no se'm donen gaire bé, però no vaig aconseguir transmetre-li el missatge). Finalment vam aconseguir fer uns quants tocs seguits i ja ens van cridar per anar cap a dins, per evitar un cansament extrem dels nens i la posterior enfadada conseqüent.

El pastís de fruita.

En Markus va fer el sopar: sopa amb unes boles de carn (tretes d'unes salsitxes de farina, res de pilota del caldo). Em va explicar el seu truc i després tota la recepta, i m'anava dient que fes fotos de la sopa pel blog (heheheh en el fons jo sé que els hi fa gràcia que faci fotos de tot pel blog). La sopa estava extremadament bona, en vaig menjar dos plats i mig i diumenge per dinar vaig repetir.

La sopa d'en Markus.

Després de sopar va tornar a tocar sessió de pel·lícula i vam mirar... una peli de la Barbie! No tenia subtítols en anglès així que no vaig entendre res del que deien. L'argument, però, no era gaire complicat... jo al·lucinava a cada cosa que passava... buf! No pot ser més pastelosa la pel·lícula! 

Diumenge pel matí vam anar a patinar, i jo cada vegada tinc més confiança i més estil. En Markus em va dir que es nota que ja vaig més tranquila, perquè ja no faig la cara d'ultra seriosa i concentrada que feia al principi, ara somric. Què guai! M'ho passo súper bé patinant! Per la tarda vaig voler anar a l'H&M a mirar un parell de coses que havia vist al catàleg per fer servir un descompte que m'ha donat la Sari, vaig mirar per internet i la botiga del centre està oberta els diumenges de dotze a quatre, així que vaig agafar el bus i caminito cap al centre (amb la clatellada pertinent). Quan vaig arribar què em vaig trobar? La botiga tancada amb un paper a la porta que no entenia... fantàstic! Feia un dia gris, plujós, fred, i la única cosa que volia fer estava tancada... vaig anar a fer un cop d'ull a les botigues que estaven obertes però no m'agradava res, així que vaig acabar al Mc Donald's fent un gelat i ja vaig tornar cap a casa.

La posta de sol camí de casa.

Al vespre, mentre jo em mirava la feina del màster, la Isa i l'Altti van estar mirant els vídeos de "El cuerpo humano" us en recordeu? Són molt xulos i interessants i els pares em van explicar que l'Altti, quan es va fer la rascada perquè va caure de la mini porteria, anava explicant que en aquell moment estaven actuant els glòbuls blancs. Impressionant! 

Dilluns, quan duia els nens a l'escola, vaig acabar de confirmar la meva teoria que la música els calma. Van pujar al cotxe i es van començar a escridassar de mala manera, ja fa dies que quan comencen a discutir encenc la música i callen a l'instant sense que jo els hi digui res, i dilluns no en va ser l'excepció tot i el to de la discussió. Bingo! A mig camí de l'escola vam veure una llebre enorme saltant pel mig dels camps i una mena de paó real salvatge que va fer un amago de suïcidi davant del cotxe... sort que vaig frenar a temps.

El matí del dilluns va ser molt tranquil i normal, i vaig aprofitar per fer els deures de finès. Al migdia vaig anar a buscar la Isa i mentre ella entrenava jo vaig anar a córrer, i després em vaig preparar un tupper amb la fruita que m'havia sobrat de fer el pastís per berenar.

Al cotxe m'he cansat d'escoltar la ràdio perquè parlen molt i la música tampoc és que sigui genial, així que m'he fet un parell de cd's. La setmana passada en vaig fer un amb Les Oques Grasses, i divendres a la nit, els pares, em van comentar que als nens els hi agradava la música que havia posat al cotxe. Quan vam pujar al cotxe per tornar cap a casa vaig encendre la música, i la Isa em va dir alguna cosa que no vaig entendre però que vaig interpretar com que apagués la música, però al cap d'uns segons d'haver-ho fet, m'ho va tornar a dir i deia: "Sí com tu!!". És la lletra d'una de les cançons que es diu "Sexy" i canten "sexy com tu no hi ha ningú, sí com tu, sí com tu, sí com tu, sí!". En aquell moment em vaig emocionar (i em vaig partir de riure també) i vaig encendre la música i au, a cantar (la mateixa cançó durant tot el viatge).

A l'arribar a casa em vaig posar a preparar el sopar corrents perquè havia quedat. Per fi he començat a tenir una mica de vida social fora de casa (tot i que tampoc no ho havia necessitat eh! Estic molt bé!). Vaig preparar pasta amb carn, formatge, ou i llet i vam sopar cap a les sis. Després vaig anar a buscar el bus i a Lahti em vaig trobar amb una noia que també fa d'au pair per aquí a prop, vam anar a fer un beure i vam estar xerrant una bona estona. També em va ensenyar la universitat de Lahti i la biblioteca, i ens vam despedir a l'estació de tren. La meva sorpresa va ser al bus de tornada, que vaig agafar a la mateixa estació i és el mateix bus que agafo sempre, resulta que si l'agafo des d'allà em surt vuitanta cèntims més barato. Interiorment em va sortir l'esperit Nuñez, em vaig emocionar! En baixar del bus, estava tot molt fosc, no veia res de res... i vaig haver d'encendre la llanterna del mòbil. El cel estava impressionant, tot ple d'estrelles, però jo anava una mica cagada de por perquè no em sortís cap animal del mig del camp per sorpresa.

Ahir pel matí em va tocar anar al supermercat altra vegada (que a mi ja m'agrada) i em van fer una bona llista de la compra, m'hi vaig estar dues hores. La llista incloïa comprar carn i salmó al lloc aquell del súper que et despatxa algú, i com que també aprofito cada cop que puc per practicar les paraules que sé en finès, vaig fer la comanda en una mena de barreja estranya. M'havien escrit els noms del que havia de demanar i feia la frase en anglès i deia el nom en finès:

- Good morning, I want 500g of jauheliha (carn picada) and 600g of Lämminsavulohi (salmó fumat i cuit).

La noia que em va atendre es tronxava de riure, però no amb mala llet, suposo que li va fer gràcia la situació i l'esforç, a mi també me n'hauria fet i més amb aquestes paraulotes. També vaig aprofitar per comprar-me iogurts de diversos tipus, entre els quals n'hi ha un que és un tetrabrick d'un litre, rotllo Dan Up però en brick, d'aranyons i vainilla. M'encanten els iogurts aquests de fruits del bosc!

Em vaig fixar que, a part de vendre esquís, també hi venen motos en aquest supermercat. La cosa més normal del món.

A casa vaig estar preparant el sopar; van ser unes mandonguilles a la jardinera que estaven per llepar-se'n els dits! Ara resulta que quan cuino en Lastu em fa de controlador però és tan maco!! Em desconcentra... mireu la foto! De vegades també se'm posa entre els peus i fa el mateix, així no hi ha qui es prengui la vida en sèrio :)

També vaig fer un CD amb música més variada, però seguim amb la línia Sexy. A la tarda, com sempre, vaig dur la Isa a entrenar, aquest cop al pavelló on puc veure l'entrenament, i m'encanta veure-ho! Fan unes piruetes espectaculars (i també cauen de tant en tant, però jo ho faria el 99% de l'estona si fes aquests salts!). Al viatge de tornada vaig decidir canviar una mica de cançó i ho vaig petar amb el "vaya vaya aquí no hay playa" que la Isa anava aplaudint i tot. Entre aquesta cançó i la de Sexy ens vam montar un festival molt divertit.

Al vespre ens vam menjar les mandonguilles, que aquest cop van triomfar més, i després de sopar, enlloc de mirar peli, va tocar sessió de maquillatge fantasia.

Mentre la Isa maquillava l'Altti jo vaig aprofitar per avançar feina del màster. Quan estaven a mitja sessió l'Altti em va dir que el mirés i em va agafar un atac de riure que no sabia com parar (ell s'hi va apuntar): l'estava pintant de tortuga ninja (d'el Leonardo, el blau) però en aquell moment només li havia fet l'antifaç i li havia pintat un tros de la cara de color verd, portava el serrell aguantat amb una pinça que era una papallona i anava amb uns calçotets de l'spiderman. Una combinació bonissima, que em va fer riure una bona estona. A la Isa la va maquillar la Sari i li va fer com una mena d'espirals i espurnes molt bonic. A mi em va maquillar al Isa, va començar fent-me un parell de flors molt boniques, però després li va agafar el venasso surrealista i bé... jo vull considerar que amb tot el carinyo del món em va voler pintar un Miró a la cara... jutgeu vosaltres mateixos amb la foto.

Aquesta setmana he pensat en anar apuntant les coses, així que diria que no m'he oblidat d'explicar res! 

Moi Moi!