Els orígens del Curling

Hei!

No és que tingui poca feina, és que tinc bastant de temps lliure avui: fins a les 3 no he d'anar a l'escola a buscar els nens i, a més, ja tenia el dinar fet i no he de preparar res pel sopar (bé... potser hauria de picar la ceba per la salsa de tomàquet...). 

Avui és dijous (Torstai) i toca dia de neteja. Cada setmana em toca passar l'aspiradora i a setmanes alternes fregar el terra o netejar les piques i els miralls dels lavabos. Lluny de semblar tasques avorrides, fer neteja és d'allò més curiós... un dia d'aquests, en Markus em va ensenyar com ho havia de fer per passar l'aspiradora. Resulta que NO hi ha aspiradora! Hi ha una mena d'endolls a la paret on hi "endolles" el tub kilomètric amb el raspall per aspirar i tot se'n va al forat màgic (suposo que va a parar com a un magatzem de la brutícia hehehe). Després de passar l'aspiradora, avui, com que és el primer dia, he triat fregar el terra (també ho he triat per què no sé on son els draps per netejar les piques ni els miralls). Avui he descobert un possible orígen del Cúrling, esport olímpic com ho hauria de ser fregar el terra. Resulta que aquí no hi ha la fregona típica com la coneixem nosaltres, la que és un tros de plàstic amb serpentines de vaieta que penjen... aquí es fa servir una mena de mopa. Tens un drap específic que s'enganxa amb velcro a una planxa amb un pal, aleshores omples la pica d'aigua i hi tires el sabó del terra, i has d'anar sucant el drap com si fos una vaieta, escórrer-lo, cap a terra i a netejar! I així anar fent... jo encara he d'agafar l'estil però diria que me n'he sortit prou bé.

En Lastu i jo preparats per guanyar!

(Faig un petit parèntesi, però és que està sortint un sol que flipes!! fa sol!! quina emoció!! ara podria canviar el títol de l'entrada i posar "després de la boira..." va, que posaré una foto!)

També volia dir-vos que per fi he menjat una mica de salmó d'aquell que fa tan bona pinta! Ahir per sopar vam fer sopa de salmó (i avui m'he menjat les restes per dinar). La base és la de sempre: patata, pèsols, pastanaga, ceba, xirivia i api, i s'hi sumen els trossos de salmó i unes herbes molt típiques d'aquí: l'Anet o Fonoll pudent (tillia en finès).

No vull tancar el post d'avui sense ensenyar-vos els llibres que m'han agafat de la biblioteca. Com que les classes de finès no comencen fins a finals de març - si no ho he entès malament - m'han portat uns llibres per anar avançant jo mateixa. Oju al dato! El que surt a la dreta de la foto... porta un cassette!! Edició del 1994. És un Manual práctico de Fines hablado i conté expressions com "conteste al aparato" referint-se al telèfon. Però bé, suposo que una mica sí que em servirà. L'altre llibre és en anglès i porta un CD, una miqueta més modernet. També van fer una visiteta a l'oficina de turisme i informació i m'han portat mapes, horaris de bus, llibrets sobre la zona... així que ja estic ben equipada per començar a perdre'm!

Aquesta tarda me'n vaig d'excursió amb els nens pel bosc d'aquí al costat... ells no parlen anglès i jo només he ampliat amb 2 paraules més el meu vocabulari en finès... espero no acabar sortint a les notícies!! 

Ja us explicaré com m'ha anat :)

Una abraçada!

Hyvää huomenta!! (Bon dia!!)

Ja porto quatre dies per aquí i el meu finès va millorant, ara ja sé dir bon dia (Hyvää huomenta), bona nit (Hyvää yötä), sí (kyllä - aquesta em fa molta gràcia heheh), no (ei), platan (banaani), i sé comptar fins a sis (yksi, kaksi, kolme, neljä, viisi, kuusi).

La neu d'ahir

Ahir va ser el primer dia que em vaig haver d'espavilar sola: pel matí vaig anar amb cotxe a portar els nens a l'escola, i a la tarda vaig haver de dur la Isa a patinatge, que queda una miqueta més lluny i no em vaig perdre!! Quan em vaig llevar pel matí el Markus em va dir que havia nevat i em va fer molta il·lusió :) avui també ha nevat però no tant, i fa bastanta boira. He sortit una estona al pati per fer fotos i la veritat és que no fa tant de fred com em pensava que faria, tot i que estem a 0 graus la cosa és suportable.

Amb el que sí que s'ha d'anar amb molt de compte és quan estem a aquesta temperatura perquè es gela la neu i el cotxe pot patinar, total que vaig super lenta... però ja és el que em va dir la Sari, així que suposo que ells també deuen anar així de ràpid.

Part de baix dels salts d'esquí

Com que mentre la Isa està a patinatge m'he d'esperar per allà perquè queda una mica lluny com per tornar a casa, ahir vaig tornar al lloc dels salts d'esquí, però aquesta vegada el bar estava obert i vaig entrar a prendre un got de cacaolat (hot chocolate) pel qual em van clavar 2,20€. A la nit vaig preguntar si això és normal o és un lloc car i em van dir que ni fu ni fa, això sí, quines vistes!! Una de les mares de patinatge em va explicar que a l'estiu pots pujar a dalt de tot dels salts amb l'ascensor i que és molt impressionant, així que aviam si hi penso quan sigui el moment.

Al vespre (a quarts de 7 de la tarda) vam estar jugant al monopoly per a nens i em va anar molt bé per repassar els números. La Sari em va fer un petit diccionari perquè entengués una mica a l'Altti, que no parava de dir-me "Tuu kattoo" i "Tuu tänne" i jo me'l mirava i li somreia en plan: no t'estic entenent...! I el que em deia era "vine i mira el que faig". També m'he fet una mica de diccionari amb frases tipus és l'hora de marxar, rentar dents, vestir-se, som-hi!, jugar, on és?, assenyala-ho, galetes, pa i no ho entenc.

I a la nit, abans d'anar a dormir els hi vaig llegir un conte... dantesc total! El Markus em va dir que tinc bona pronunciació, que s'entén perfectament el que llegeixo. Jo segueixo sense entendre res heheh però va ser molt divertit! Un dia em gravaré llegint un tros del conte per què rieu una estona.

El pati de l'escola.

Estic molt contenta d'haver emprès aquesta aventura, m'ho estic passant súper súper bé :)

Aquí sota us deixo fotos que acabo de fer de l'exterior de la casa. Dels nens no sé si en penjaré alguna (ara no en tinc cap) però els hi demanaré als pares aviam si els hi fa res.

Apa!! Que vagi bé!! 

Em fa tanta gràcia en Lastu!! 

La casa

El pàrquing i a dalt el despatx.

Tot sencer.

La part del darrera.

Les coses típiques: els trineus i la pala de treure neu.

El camp del darrera.

La sortida cap a la carretera.

Tervetuloa Suomi

 

 Hola a tothom!!

Com ja sabeu, he marxat a Finlàndia a passar una temporada; en principi hi seré fins a mitjans de Juny. M'estic a casa d'una família fent d'Au-pair (osigui, fent de cangur) a una nena de quasi 7 anys i un nen de 2 i mig. I de moment m'ho estic passant bomba!!

Havia d'arribar dimarts passat dia 4 però he estat tota la setmana a 38-39 de febre amb la qual cosa vaig acabar pujant a l'avió ahir pel matí... i res! Aquí estic. 

El viatge d'avió va durar unes 4 hores, i va ser bastant distret perquè tenia wifi!! però no vaig descobrir com funcionava fins que no duia unes 2.5h allà dins... també cal dir que havia aprofitat per dormir una miqueta ja que a la nit només vaig poder dormir 3 o 4 hores.

Vaig volar amb la companyia Norwegian tot i que la destinació era Hèlsinki, però és la companyia barata que opera per aquí dalt. El millor de l'avió és que m'hi cabien les cames al seient!! Visca!!

Durant el viatge també em vaig distreure llegint "Cosas no aburridas para ser la mar de feliz", el llibre que em van regalar per l'aniversari les amigues :) i diu moltes veritats, és molt guai!

Un cop arribada a Hèlsinki havia d'agafar un bus cap a Lahti, la ciutat on em van venir a buscar. El conductor era simpàtic però em parlava en finès i jo no entenia res... jo parlava en Hau (com els indis) i només li assenyalava el bus i li deia: Lahti? I ell deixava anar parrafades ben llargues... però bé, vaig arribar!  L'aventura no s'acaba aquí! un cop vam ser a dins de Lahti, el senyor conductor anava agafant el micròfon i dient paraules o frases (el finès és com l'alemany, que s'emocionen ajuntant coses i fan paraules super super llargues) i jo em pensava que ho feia per despertar-nos i resulta que anava dient el nom de les parades. Em vaig espantar una mica perquè evidentment no sabia com es deia "estació d'autobusos", però la noia de l'altre cantó del passadís em va donar un cop de mà i em va indicar on havia de baixar. Al cap de 5 minuts em van venir a buscar la Sari (la mare) i la Isa (la nena) i vam marxar cap a casa -que per cert, els hi va saber super greu arribar 5 minuts tard heheh, visca la puntualitat! - .

 

La casa està al terme municipal d'Orimattila (que es pronuncia Orrimatil·la) però en realitat està al mig del camp. És una passada! Està tot nevat!! hi ha com un pam de neu, i diu la Sari que ha estat un hivern molt poc fred i per tant amb poca neu... oooohhh!! També s'ha d'anar amb compte per la carretera per què la poden creuar cèrvols o rens! quina emocióooo!! (espero que no me'n trobi mai cap mentre condueixi... perquè l'emoció i els frens no sé si són gaire amics...).

La resta de la família, a part de la Sari i la Isa, són el Markus que és el pare, l'Altti que és el fill, i en Lastu, el gos. Tots són molt i molt simpàtics i agradables, i els nens no callen! Jo no entenc res perquè parlen finès, però fan molta gràcia, especialment el petit, que es marca uns monòlegs macos macos! Però bé, el llenguatge de les pessigolles i el pilla-pilla són internacionals! Amb en Lastu també ens hem fet molt amics :) 

Avui hem fet circuit de cotxe, perquè em toca fer de taxi i portar els nens a l'escola i a les activitats extraescolars. La Isa fa patinatge artístic i entrena un munt, i mentre entrena jo m'he de quedar per allà esperant. Avui, mentre ens esperàvem (m'ha acompanyat la mare per ensenyar-me el lloc) hem anat al costat de les pistes de salts d'esquí i impressionen bastant! Vaja, que jo no sé si saltaria... La foto es veu una mica borrosa, perquè amés hi havia boira, però la penjo per què us en feu una idea. Les pistes de salts són aquestes coses que semblen tobogans.

 D'aquí a uns dies hi fan un campionat, aviam si hi puc anar!!

També hem anat al super, i comptant que he esmorzat una llesca de pa amb formatge a les 7 del matí, he dinat a les 11 (si, si! i la mare em deia: Happy breakfast!! quan li he explicat que jo a aquesta hora esmorzo) i no hem sopat fins les 7 de la tarda... tenia una gana!! M'ho hauria comprat tot! El salmó fa una pinta es-pec-ta-cu-lar! Una pila de fruita és importada d'Espanya... i el que m'ha fet més gràcia és que compren tonyina Calvo al aceite de oliva con ajillo hehehe!  El super és gegant, hi venen esquís fins i tot!!! M'he comprat uns guants de llana, perquè només m'havia endut les manoples i no fa tant de fred... també m'he anat fixant amb els preus, i almenys els crispis... jo diria que són més barats i tot!! una caixa de cereals Nesquick val 2 euros i poc!! En la resta de coses no m'hi he fixat gaire.. tomàquets 4 i pico el quilo i... ja no recordo res més.

I a les 7 per fi hem sopat una mena de sopa d'arròs, patates, pèsols i pastanaga, i també teniem pans diversos i el formatge que està molt bo! i menjant menjant.. m'he menjat el tall de pa que volia l'Altti! Es veu que li havia dit a la seva germana que ni se'l mirés i jo me l'he menjat tan panxa a la seva cara heheh pobret ha fet una cara!! Però jo no havia entès l'amenaça!! definitivament he d'aprendre més finès... de moment només se dir "kiitos" (que vol dir gràcies) i amb la resta de paraules faig de mono de repetició però no hi ha manera!

Per cert!! ahir també vam celebrar una miqueta el meu aniversari!! Em van regalar una tassa d'uns dibuixos suecs, els Moomins, una pulsera de boletes molt xula que havia fet la Isa i una mena de pulsera de llana i una mena de bufanda fetes per la Isa també (ja els hi faré fotos). Em van fer un pastís de xocolata molt bo i em van fer bufar una espelma :)

Apa, després d'haver-vos posat una mica al dia us deixo amb una foto de les vistes des de la meva habitació (que es veu la casa dels veïns). 

Petons!!

Gener, Febrer i Març

Bé doncs, aquí la segona part promesa!

M'havia quedat a la meva estança sorpresa a la vila, i la veritat és que no tenia massa ganes de tornar a creuar el bassal, quan has enyorat molt de temps estar a casa i amb els teus és el que passa... però en un acte entre de valentia i d'orgull vaig pujar a l'avió i vaig tornar a la península de Yucatán, sense imaginar-me el que m'esperava.

A la mateixa setmana d'haver arribat vam arrencar els motors amb els intercanvis nous d'aquest semestre, sense gaires esperances de trobar gent guai. El primer cop que ens vam trobar va ser estrany perquè no coneixia a ningú més que els 3 o 4 que quedavem del semestre passat; vam estar fent uns beures a casa del Pepe (que per aquells aleshores no sabia ni quina cara feia) i després jo vaig tirar cap a casa.
Al cap d'un parell de dies, vam tenir la festa de benvinguda que ens havien organitzat des de la universitat, i bé, a la foto ja podeu veure que les meves esperances de no trobar gent guai no es van complir; diguéssim que no va ser una festa, va ser un festival! Aquell dia, sense saber-ho, va començar a quallar el que ara és la meva familia mexicana.

"Y ahora todos somos agresivos!!"

Primer pastís d'aniversari amb la "mordida" corresponent.

Durant aquest segon semestre no he parat quieta, entre viatges i excursions, però sobretot de festa. Gràcies al meu super-horari universitari el meu cap de setmana va de dijous al vespre fins el diumenge, així que podeu comptar... Però també estudio eeeeeh!!!

El mes de Febrer va ser entretingut, i com ja sabeu (o no) també va ser el meu aniversari, que el vaig celebrar 3 vegades. La nit del 7 al 8, va venir un petit comité de la familia en plan sorpresa i em van cantar a sota del balcó, la nit del 8 van venir uns altres amics amb un altre pastís i ho vam tornar a celebrar, i la nit del 9 vam anar tots a sopar al Boston's i després de festa a Canta Bar. D'això se'n diu entrar bé als 23!!

marxa zombie, per si no ho havieu notat

Si no m'erro, aquella mateixa setmana vam participar en una marxa zombie que feien per ajudar a un asil de nens amb sida. Vam tenir la meravellosa idea de fer sang amb mel i tang... una idea genial per quan fa calor... ens vam passar la resta del dia enganxosos. Amés, després de la marxa, vam fer camí cap a Chichén Itza, ja que ens haviem compromès a assistir a l'excursió, per sort vam tenir temps d'anar a casa i mig canviar-nos de roba, però l'enganxositat va ser com una penitència de tot el dia.

entrant a la discoteca de Playa del Carmen

El cap de setmana de la setmana següent vaig anar a Playa del Carmen amb la Xiomara, va ser un cap de setmana molt divertit, entre festa i festa també ens vam banyar una mica a la platja, i ens vam posar una mica més morenes del que ja estem!


El mes de Març també ha estat bastant intens. D'aquest tinc més documents gràfics de les festes.

fent festa al vaixell

Un dia d'un cap de setmana vam anar a passejar pel mar amb el vaixell de l'Americo, un dels de la família, i bé, tot i que no en tinc fotos, vaig decidir deixar la meva por del mar al vaixell i tirar-me a l'aigua! I s'hi estava de bé!! Ah, perquè no us he dit que a finals de febrer ja estavem entre 30 i 35 graus!



Com també sabreu els que m'aneu seguint pel facebook, he après a fer truites de patates i m'hi he aficionat, i cada cop que fem un sopar d'amics: truita de patates!! eii i em surten bones eeeeh!!

L'ampolla d'aigua de les Fiji amb mi d'acompanyant

Anecdòticament també us puc explicar que, un dia que vam anar al sopar d'una amiga a un restaurant molt fashion, vaig demanar una aigua (per no gastar) i resulta que quasibé era igual de cara que un Mojito, resulta que era aigua de les illes Fiji... I bé, doncs vull que veieu l'ampolla, perquè ja que em va costar un ull de la cara, com a mínim que tothom la vegi bé!!

Diguéssim que és l'unica foto respectable de la nit...

I ara si, us explicaré (la part explicable) del viatge a Cancún. Vam marxar tota la colla un cap de setmana a aquesta ciutat que vindria a ser com Lloret de Mar d'aquí, per celebrar l'entrada de la primavera, o l'Springbreak, que és amb el nom que es coneix. Resulta que és una benvinguda en plan "desmadre padre": festa, festa, festa i festa. I això vam fer, intentant no gastar massa tampoc. La primera nit vam anar a discoteques a les que l'entrada era gratis i la nit va acabar veient com sortia el sol a la platja. Vam dormir una estona i vam anar a la platja un altre cop, i hi havia un escenari on posaven musica i bé, hasta aquí puedo leer. A la nit vam anar a Cocobongo, una de les discoteques més conegudes; és una passada, perquè hi fan show, posen música de pel·licules i en fan els balls caracteritzats dels personatges (el més famós és el de "La Máscara"), i també fan com videoclips però en directe de cantants famosos com la Madonna, Lady Gaga, Robbie Williams... espectacular!!

bé, amb una mica d'imaginació podeu veure la serp.

passant l'estona... de les 8h que vam estar per allà.

Com que aquell cap de setmana va ser pont, el diumenge vam marxar cap a Valladolid per fer-hi nit, i el dilluns vam instal·lar-nos a Chichén itzá per celebrar l'equinocci de primavera. Resulta que per aquestes dates, a la piràmide s'hi projecta la forma d'una serp (amb una mica d'imaginació eeeh), que és Kukulkan, un déu Maya. Jo, com que em vaig estar queixant durant tot el dia (vam estar allà sota el sol des de les 10 del matí fins quarts de 7 de la tarda) vaig enganxar una maledicció de kukulcán anomenada insolació, i no vulgueu saber la tortura que va ser el viatge de tornada... vaig acabar jurant que no em queixaria mai més; ara només faig observacions.

Inici de la festa al Turibus

El cap de setmana següent vaig participar d'una de les millors festes de la meva vida, la festa al Turibus (bus turístic). Un d'aquells dies era l'aniversari d'un dels hermanos Mayab i ens va convidar a celebrar-ho damunt del bus turístic de Mérida, de nit... us podeu imaginar com va la cosa: tots al pis de dalt, que està descobert, i bebent (no em faré la innocent hhehehehe), però aquí a Mérida el cablejat no està soterrat, així que era com una mena de gimkana, tots fent festa i esquivant semàfors, cables, arbres... hahahahh! ho heu de provar algun dia, com vaig riure aquella nit!!
Quan va acabar el circuit, vam anar a Noosfera, una de les discoteques d'aquí, i bé, tot i que allà dins no hi havia barra lliure, és fàcil seduïr enganyosament als cambrers perquè et convidin!! Tot i que a les 2 de la matinada ja era a casa (no per voluntat pròpia, que sigui dit!) em vaig fer jo sola la festa (el meu company de pis em va acabar odiant), i l'endemà a les 8 ja estava desperta per anar a una de les activitats que proposaven els hermanos mayab, fer una gimkana en un parc, gimkana que van fer els hermanos i jo amb la meva festa, perquè ningú més va venir... Aquella nit va seguir la festa a casa de les Brasilenyes. No volguéssiu veure la meva cara el diumenge...!!

Uxmal

I de festa en festa i tiro perquè em toca... i arribem a aquest últim cap de setmana, que a part de fer festa i anar a una discoteca nova, Dubai (que no ens va agradar), el diumenge, en un acte de respecte per al nostre cos, vam anar a fer part de la Ruta Puuc, vam visitar un parell de zones de restes arqueològiques molt xules i vam acabar el dia a Uxmal, les ruïnes que més m'han impressionat i agradat de totes, de moment. Ho vam visitar de dia, i després ens vam esperar per veure el show de nit, que semblava l'escena de "Yo soy el niño melón" de "El otro lado de la cama" versió maya: "Hijooos vayamos todos a rezaaar al dios Chak, dios de la lluvia para que florezcan nuestras plantas y así la vida nos regaaaale alegríaaa y felicidad y shalalala que la fertilidad y los colores del arcoíris..." "Chaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaak, vaaaaaaaaaaaaaamooooooooooooos".
En fi, diguem que no em va agradar massa; a mig camí de casa, vam parar a un lloc o n no hi havia llum i vam estar mirant les estrelles: mai n'havia vist tantes, quina cosa tan bonica i impressionant!!

I per acabar aquest post, us deixo amb la foto d'una de les meves truites de patates!


Fins aviaaaat!!

fins una mica després de cap d'any

Molt bé, no? 5 mesos sense actualitzar... es mereixen una actualització jijijji! com que és bastant de temps he decidit fer-ho en 2 entrades, així que aquí va la primera en "modo resumen":

Bé, pel que recordo el Novembre va ser un mes força normal, vaja, seguint amb la línia del que ja us havia anat explicant: universitat i una miqueeeta de festa. Però va arribar el Desembre, i amb ell els examens... que em van anar super super bé :) (que ja tocava).

Al Desembre també em vaig despedir de la casa on vivia i de tots els amics i amigues que només havien vingut a passar el primer semestre. I em vaig traslladar a un pis més petit.

El millor de tot, però, va ser la visita de ma mare!
Va passar uns 20 dies per aquí visitant el país. Amb ella vam visitar Río Lagartos, Chiapas, Playa del Carmen... i una pila de restes arqueològiques impressionants. La veritat és que fa molta il·lusió que et visitin, i poder compartir en persona tot allò que has estat vivint.

Flamingos a Río Lagartos

Ruïnes de Palenque

Durant els dies que vam passar a Playa del Carmen, vam visitar el parc d'Xcaret, i vaig tenir la gran sort de poder fer un banyet amb dofins, una experiència increïble. També vam tenir temps de prendre el sol a la platja.



I finalment va arribar el dia de despedir-nos... però no per molt de temps!

El meu pla era anar a passar el cap d'any a New York amb la Laia, i després anar uns dies a Cuba amb alguns amics... però senyores i senyors, vaig enganxar els temporals de neu als EEUU i em vaig quedar sense viatge. Especifico: sense aquests viatges, perquè vaig saber que no marxava a NY quan era camí de l'aeroport de Cancún. Així que el meu destí final de vacances de Nadal va ser ni més ni menys que Molins de Rei City!

Van ser unes vacances de Nadal molt especials, vaig estar amb la família i amb els amics, i va ser com una càrrega d'energia per encarar d'una altra manera aquest segon semestre.

and then...

D'acord, he tornat a trigar un mes i pico a actualitzar... heheheh però la qüestió és informar-vos encara que sigui de tant en tant. Sinó, sempre podeu xafardejar pel facebook els qui en tingueu!

Us explicaré les coses més rellevants que he fet, perquè la majoria de dies han estat dies normals: universitat i dormir i una mica de festa (però molt poca, la veritat).

Per començar, el 2 d'octubre vaig anar amb uns amics de la classe a la manifestació commemorativa dels fets del 2 d'octubre de 1968 ( per més info:http://es.wikipedia.org/wiki/Movimiento_estudiantil_en_M%C3%A9xico_de_1968 ). Allà, per primera vegada, vaig veure que a Mérida també hi ha punkis i gent per l'estil. A la mani vam ser poca gent, uns 50 aprox., anavem escoltats per la policia i tallavem carrers del cenre i els cotxes pitaven, la veritat és que va estar molt bé, però penso que hi hauria d'haver molta més gent conscienciada amb els fets.

Una setmana més tard, el dia 9, vam fer una festa de disfresses a casa. Vam ser quasibé 100 persones disfressades de les coses més surrealistes que us pugueu imaginar... Nosaltres, les 5 de casa, ens vam disfressar d'abelles, també hi havia un bisbe, un batman, superwoman, catwoman, una planta de maria, un lladre (d'aquest també n'hi va haver un de veritat... van desaparèixer algunes cosetes de casa... ¬¬), unes senyores de fer feines, arbres de nadal, lluitadors de lluita lliure, pilots de cotxe, dimonis, neandertals... L'escena més divertida va ser quan en un moment indeterminat de la nit va aparèixer la policia dient que feiem massa soroll... El sr. Batman tancant la porta del carrer (que és de reixa) i dient: "Elena, cierra la puerta que no tienen ningún derecho a entrar" i mentrestant jo convidant els policies a la festa de disfresses: "eeeeeh que bueeno el disfraz!!" Va ser divertit, i al final van desistir i van marxar. Ja veieu quin nivell de credibilitat que tenen. La festa va acabar a quarts de 7 del matí, amb mi i alguns amics esmorzant galetes amb llet asseguts a la porta de casa. El que també va ser una festa va ser netejar... vam haver de tirar aigua bullint a terra per poder arrencar la ronya que hi havia incrustada... però també va ser tota una experiència!!

Al cap d'uns quants dies, el 29, vam anar a un concert de Molotov amb alguns amics de classe. El concert ens va costar 10 pesos...  uns 60 cèntims d'euro eeeeeh! La veritat és que m'esperava que en directe fossin espectaculars, i simplement van estar bé. També cal dir que no s'entenia res del que deien pel micròfon... però què hi farem! Vaig sortir del concert banyada en cervesa perquè la gent es dedicava a tirar els gots plens amunt hehehe em sembla que això va ser el més divertit de tot! Ah, i també vaig descobrir el que és el Mezcal... Un tipus d'alcohol que porta un cuc a dins de l'ampolla... quin fàstic!! Del concert no tinc fotos... però us deixo un parell de links de les cançons més conegudes per si les voleu escoltar:

http://www.youtube.com/watch?v=CzEbm7yup7g

http://www.youtube.com/watch?v=qcwaDYc1IWY

Catedral de Morelia de nit

Dos dies després del concert vaig marxar una setmana cap al centre del país a un congrés de Neuropsicologia. Amb 3 companyes de classe, el diumenge 31 vam agafar un avió amb destí ciutat de Mèxic (DF). Vam estar voltant per allà durant la tarda, visitant els altars dels muertos, i al vespre vam agafar un bus amb el que al cap de 5h de viatge vam arribar a Morelia, una ciutat molt bonica. La nit de l'1 vam fer una ruta amb una mena de tramvia amb rodes on ens explicaven llegendes de la noche de muertos mentre visitavem la ciutat. Durant el dia vam estar visitant més altars que hi havia pel centre. El dia 2 vam marxar cap a Pátzcuaro, on hi havia el congrés. El congrés va estar bé, però la veritat és que la neuro tampoc és el tema que més m'interessa. També vam tenir temps per visitar Pátzcuaro i l'illa de Janitzio, i em vaig comprar una guitarra molt i molt xula a la casa de los 11 patios.

Jo davant d'un altar

L'última nit van tallar totes les carreteres del poble perquè hi va haver un tiroteig amb uns narcos; va ser molt emocionant, però el tros que teniem des del restaurant on vam sopar fins a l'hotel, el vam fer a la velocitat de la llum. El dia següent pel matí vam agafar un bus de tornada al DF, i allà ens vam trobar amb una amiga de les meves amigues, i vaig trucar al Salinas que també està d'intercanvi per allà i va venir de festa amb nosaltres. Vam anar fins a l'hotel amb taxi: 6 persones dins d'un taxi (sona la música del tetris de fons). Boníssim!! Fins i tot ens vam fer amics del conductor. Però bé, la festa a l'hotel va ser prou divertida!! I la son que teníem l'endemà a l'hora d'agafar l'avió després d'haver dormit 1h també era tot un show.

I en el que portem de més de Novembre doncs he estat d'examens. Els segons parcials ja! Els primers van anar molt i molt bé, i no us penseu que és pel rotllo aquell de que als que estem d'intercanvi ens ho posen més fàcil! Amb mi no cola perquè domino el castellà perfectament! Però la veritat és que al ser parcials, hi entra menys matèria i són molt més àgils.

Ara per ara, el que em sembla més estrany de tot és estar a finals de novembre i que les temperatures no baixin dels 24 graus... és com si encara no hagués tornat de les vacances d'estiu!! Això sí, es nota el fet que fa 3 mesos i pico quasi 4 que vaig marxar, perquè la veritat és que tot i que m'ho estic passant molt bé, també trobo a faltar moltes coses que tenia a Molins. Però bé, no sé per què tinc la sensació que aquests 6 mesos i poc que em queden passaran volant (ja que els que porto aquí, així han estat).

Apa, perquè veieu que faig bona cara (i que m'ha crescut el cabell!)

Espero que per terres catalanes tot estigui anant molt bé! Andele, fins a la propera :)