Superwoman attack

Hei!

En certa manera podríem dir que ja he començat a adaptar-me a la rutina (si es pot dir així) d'estar per aquestes contrades nòrdiques. No és ben bé una rutina perquè els entrenaments de patinatge cada setmana són a hores i llocs diferents, i segons això m'he d'organitzar els matins, però les hores de dinar i sopar sí que són, més o menys, cada dia les mateixes.

El que tampoc és rutina (de moment) és que de bon matí no hi hagi núvols, i ahir va ser l'excepció... mireu quina sortida de sol!!

Pels matins, si em dóna temps, m'agrada sortir a passejar amb en Lastu, cosa que he començat a considerar esport de risc. A ell li agrada córrer i, de vegades, com que la cadena és bastant llarga, l'agafa amb la boca com dient-me "anem cap aquí!" o "vaaaaa Elena!! Que vas molt lenta!!" però jo, amb tantes capes de roba i les bótes de neu no puc córrer més. En molts moments aprofito el passeig per fer fotos perquè m'encanta el paisatge que envolta la casa, però aquest hivern està sent una mica menys fred del que toca... hauríem d'estar a -20ºC i el màxim fred que he passat són -6ºC (ahir pel matí precisament). Ahir, mentre en Lastu ensumava unes pedres, vaig treure el mòbil i vaig aprofitar per fer aquesta foto:

Però no hi havia manera que no em sortís borrosa perquè, de caminar ràpid, el cor m'anava a 10.000 per hora i se'm movien les mans amb el batec. Vaig provar de fer-la com 4 o 5 vegades mentre en Lastu ensumava i requeteensumava la mateixa pedra... com he dit, aquest no està sent un hivern fred i abans d'ahir es va desfer bastant la neu... però ahir estàvem sota zero així que la meitat del camí estava glaçadissim inclòs el tros on m'havia aturat a fer la foto... quan anava per l'últim intent de foto, en Lastu es va cansar d'ensumar aquell tros i em va estirar... però jo estava distreta amb el mòbil a la mà i... FIUUUU! Superwoman attack em vaig clavar una pinya de campionat. Vaig caure de costat (intentant salvar la integritat del mòbil, no fos cas!) i vaig picar amb la cama i el braç del cantó dret (on ara m'estan sortint uns blaus ben macos). Tot plegat va quedar en una anècdota i em vaig estar partint de riure estirada a terra una bona estona mentre en Lastu em mirava sense entendre res. Fa tres o quatre dies també em vaig picar el cantó dret del cap amb la porta del maleter del cotxe... vaja, que estic hemilesionada.

Una altra cosa a la que acostumo a dedicar, més o menys, una hora diària és a estudiar finès amb els llibres que tinc de la biblioteca, i confirmo que és un idioma complicadet... però no impossible! A més, estic fent immersió lingüística (o més aviat potser seria apnea lingüística). Cada unitat del llibre té un apartat de vocabulari, i atenció! Em sembla que l'Akira Toriyama tenia nocions de finès!!! Us sona el kuppi kuppi? Em va fer molta gràcia :) En finès vol dir tassa, i quan ho posen al diccionari, la segona paraula (kupin, en aquest cas) és el cas genitiu (pels que no sabeu de què va, busqueu informació sobre els idiomes en què es declinen les paraules).

De vegades també em toca preparar els ingredients pel sopar, i ahir em va tocar preparar la carn marinada per les mandonguilles. Aquestes portaven sopa d'aquesta deshidratada de ceba, farina de galeta, un ou, i la carn picada (diria que no em deixo res...) - la nit abans, la Sari sempre m'explica la recepta i em deixa apuntat en una columna els ingredients en finès i a l'altra, en anglès - això de posar-hi la sopa de ceba em va semblar bastant estrany, però fa una olor tan bona!! ohmmmm!! jo me l'hauria menjat tal qual!

Vaig dinar cap a les dotze i a les tres vaig anar cap a l'escola. La veritat és que ahir estava una mica cansada perquè no havia dormit massa bé, i conseqüentment arrossegava una mica de despiste. Vaig entrar a buscar l'Altti, i mentre s'acomiadava de les professores vaig aprofitar per anar a buscar la Isa... però no hi era! Resulta que l'havien anat a buscar els avis per dur-la a patinatge i a l'escola d'arts... i jo no me n'havia enrecordat! Les professores es van posar a riure (i jo també) i vam marxar amb l'Altti cap a casa. Ara la nostra relació ha guanyat punts ja que tenim conversa: E- Hei! A- Mitä? (què?) E - ¿Qué pasa?  A - ¡Burro-por-tu-casa! 

Al cap d'una estona van arribar els avis amb la Isa, jo em vaig posar a fer les mandonguilles amb dues culleres (tinc un estilàs!!) i cap al forn!! Per acompanyar vam fer patates i pastanagues bullides. Mentre jo vigilava el menjar, l'àvia em va fer una pregunta, però jo no l'entenc (només parla finès), com que la Isa ja ha entès que si acompanya el que diu amb mímica, entenc bastant les coses que em diu, va veure que no entenia el missatge de l'àvia i va obrir el calaix dels plats, me'ls va assenyalar dient el nom, i després va assenyalar la taula: volia dir que si posaven els plats a taula!! És molt guai que estiguem desenvolupant aquest llenguatge de signes! Amb la Isa cada dia ens entenem més i li encanta ensenyar-me paraules noves (de les que en recordo un 10%).

Quan van arribar els pares, també va arribar una notícia molt guai!! M'HAN ACONSEGUIT UNS PATINS DE GEL!!! Visca!! Quina gran notícia!! Me'ls vaig emprovar i em van bé. Són d'aquests molonguis de jugar a hockey. Molt professionals!

A la nit, com la majoria de les nits, vaig fer Skype amb la meva mare. Moltes vegades, l'Altti obre la porta de la meva habitació mentre faig Skype, però marxa corrents i jo no sé com dir-li que vingui, que ma mare vol saludar-lo... però ahir tot va canviar. L'Altti va obrir la porta i li vaig dir el que sempre em diu ell "tuu kato" (vine i mira), es va acostar i va començar a dir allò de burro por tu casa i al cap de 2 segons s'hi va apuntar la Isa. Va ser súper divertit: els dos no paraven de repetir aquesta frase, i la Isa també deia "mono calvo!" (mono ho van aprendre d'un llibre de dibuixos i paraules en castellà; calvo, perquè compren tonyina calvo i els hi vaig explicar que vol dir calb). En un tres i no res teníem un circ en directe, a més, la Isa també feia estiraments tipus l'espagat. Ma mare va al·lucinar, a part de partir-se de riure.

Avui he anat a passejar per Lahti, els nens tenien entrenament i els hi acompanyaven els pares i he aprofitat el viatge per estalviar-me la clatellada del bus. No feia gaire bon dia, hem estat a temperatura positiva i la neu que hi ha fa xofi-xofi, i també ha caigut aiguaneu (Ranta en finès). He anat a l'estació a preguntar si la meva tarja d'estudiant internacional serveix per als descomptes i m'han dit que has d'estar estudiant en una universitat finesa per tenir-ne. Vaja, que si ets finès i no estudies ets gilipolles, bàsicament: tens l'educació gratuïta, si estàs a la universitat et paguen, i a més tens la tira de descomptes a tot arreu... igualet que nosaltres, oi? El fet que la meva tarja internacional ja no sigui tan internacional m'ha molestat... però passejant se m'ha passat. He passat per davant d'una botiga de roba que es diu "Putukki" i m'ha fet molta gràcia (encara me'n va fer més saber que hi ha un programa de la tele que es diu "Putous"). 

El berenar.

M'he passejat pels carrers de la ciutat i he fet bastantes fotos, que podreu veure al final del post, he acabat voltant una mica pel centre comercial que ja vaig visitar i he aprofitat per dinar al McDonald's, que em venia molt de gust menjar una mica guarro després de tanta verdureta. Atenció, però, perquè per no fer-me esperar dreta l'hamburguesa, me l'han portat a la taula! Uau! Després de dinar he anat fins al llac a passejar i cap a dos quarts de dues he anat a berenar (sí... a berenar! Havia dinat a quarts de dotze) a un lloc que està davant del llac i que té molt d'encant: Kahvila Kariranta (cafè de la platja). M'ha costat un munt decidir el pastís que volia, tots feien una pinta espectacular i no eren especialment cars. Un tall costava entre tres i quatre euros, però què a gust que els he pagat! 

Kahvila Kariranta.

Després he marxat tot xino xano cap a l'Isku Areena, on havíem quedat per tornar cap a casa, però com anava sobrada de temps he anat a xafardejar la marató d'esquí de fons que estaven fent a l'estadi del costat. Només entrar, he començat a sentir uns crits d'ànims que no semblaven gens l'estil finès, que és més dissimuladet, he afinat l'orella i he començat a sentir "¡¡venga!! ¡¡vamos, vamos, que ya casi estás!! ¡¡tu puedes, vamos!!", ha quedat ben clar que no éren finesos heheh. 

 Al cap d'una estona m'he anat a trobar amb el Markus i la Isa, que tenia entrenament, i hem anat a sopar a casa dels avis, que com és típic del 99% dels avis, ens han inflat a més no poder, però és que aquella dona cuina com els àngels! (amb el permís de la meva àvia i de la meva mare, que també cuinen molt bé, però ara estic descobrint els plats finesos). Hem tornat a batre rècords: hem començat a sopar a les quatre i deu...! Hi havia puré de patata, carn amb suc i bolets de la zona, pastanaga ratllada amb pinya i panets casolans. Cap a quarts de sis començava el partit de hockei entre Finlàndia i EEUU per jugar-se el bronze de les olimpíades, i ha guanyat Finlàndia per 5 a 0. Durant el segon quart del partit hem fet l'snack, que eren talls de poma amb avena i sucre morè per sobre i tot al forn, i després li tiràvem crema de vainilla per sobre: m'està venint salivera només de pensar-hi!
Cap a les 8, a casa, han tornat a fer snack, però jo havia repetit tantes vegades al dinar que ja no m'hi cabia res!
Demà estreno patins i estic tan nerviosa!! Espero no fer molts superwoman attacks... i no fer-me gaire mal. Ja us ho explicaré!

Tot seguit, les fotos de Lahti:

Aparcament per bicicletes (amb sostre) de l'estació de trens.

Ajuntament de Lahti (Kaupungintalo).

Tinc els meus dubtes de si volien posar "Aloha" i es van liar, o volien fer-se els internacionals i se'ls hi ha colat una lletra per posar "hola".

Torero.fi un restaurant. He flipat!

Església de la creu: és més lletja que la de Molins! Em pensava que era impossible!!

Una mena de campana que hi ha al llac.

La gent que es veu estaven patinant sobre gel i duien el cotxet del nadó!!

La persona que hi ha a la dreta, asseguda, està pescant com els esquimals (és molt típic) i els de l'esquerra juguen. 

Final de la tarda a l'estadi de Isku a Lahti, al costat dels salts d'esquí.

12 patates, 2 cebes i 9 ous més tard...

Bones!

Avui ha estat un dels dies més freds des que vaig arribar: hem arribat a -3,5ºC!! M'ha fet il·lusió però perquè tampoc he sortit massa de casa. He començat el matí fent dues vegades el trajecte cap a l'escola perquè quan hi hem arribat la primera vegada he vist que m'havia deixat la bossa amb les botes d'aigua i els pantalons impermeables dels nens a casa, així que els he deixat allà, he tornat a casa, he agafat la bossa i cap a l'escola a deixar-ho tot. 

Avui és dijous i, com cada dijous (en principi), em toca fer neteja. Avui no he fet curling casolà, només havia de passar l'aspiradora màgica i fer els lavabos. És entretingut, quan passo l'aspiradora em ve al cap la canço de Queen "I want to break free" i em poso a cantar a pulmó. La setmana passada us vaig ensenyar una foto de l'endoll de l'aspiradora màgica i avui n'he fet una del mega-tub que té. M'han dit que algun dia m'ensenyaran el dipòsit on va a parar tot i a mi no em passen les hores esperant que arribi aquest moment! Però fins que no arribi, aquí teniu la foto del trasto:

Mireu què content estava en Lastu!!
És un amor de gos!!

Aquest matí ha estat una mica ensopit perquè ahir els avis es van endur en Lastu i l'he trobat molt a faltar... però quan ha tornat ens hem posat tots dos molt contents heheh i jo anava saltant per casa cantant-li el medley Roc-Lluna de cop de rock, vaja, que he tingut un matí molt musical! 

També ha estat un matí experimental, he intentat congelar bombolles de sabó però no hi ha hagut èxit... l'únic que he aconseguit ha estat que m'entrés sabó als ulls quan bufava les bombolles i explotaven. Quan he aconseguit que no m'explotessin, les he deixat a fora a l'entrada però no han aguantat i només hi ha hagut temps que es congelés la base... oooh! Si torna a haver-hi un altre dia sota zero ho tornaré a intentar canviant de sabó (aquesta vegada ho he provat amb el pompero dels angry birds).

Com que no he hagut d'anar a buscar els nens a l'escola fins a les 3, ha estat un matí llarg i profitós: he netejat, cantat, fet experiments, jugat amb en lastu, tocat la guitarra i també he trucat als meus avis, que han estat molt contents (i jo també de sentir-los i que estiguin bé).

Quan hem arribat de l'escola, he enxufat els nens a mirar la tele perquè si no puc estar per ells quan juguen, es barallen. Han mirat la peli del gat amb botes (de l'shrek) i jo m'he posat a fer el sopar que ens hem menjat a dos quarts de sis. Avui ha tocat truita de patates!! Visca (o no)!! Resulta que les paelles que hi ha aquí són molt grans, i he necessitat 12 patates (petites), 2 cebes i 9 ous!! I m'ha costat de girar la vida, perquè a part de ser grans, pesen una pila, les paelles. M'ha quedat un truitot ben maco, comptant que és la tercera truita de patates que he fet a la meva vida i la primera de mida truitot, però m'ha faltat sal... vaja que ha quedat un pèl sossa... L'Altti quasi no n'ha menjat, i la Isa només mig tall. Suposo que quan proves un menjar que no has vist en ta vida i ets petit ja passen aquestes coses, perquè ni sucat amb kètchup ha colat. En el sector adult ha tingut més èxit: ens hem tirat una mica de sal per sobre i jo m'hi he posat formatge (i és una barreja ben bona!). A l'hora de l'snack igualment ens hem inflat a menjar fruita, que a mi em venia molt de gust. A la foto de la truita podeu agafar de referència de mida el "fogó" (com es diuen els fogons de les plaques d'inducció?) petit, que és de la mida d'una olla mitjana. 

Després de sopar hem estat jugant amb l'Altti, perquè avui la Isa dorm a l'escola, i hem jugat als hipopòtams endrapa-boles (o com es diguin). És un joc que sempre que veia l'anunci a la tele em feia molta gràcia, i sempre hi he volgut jugar però no n'he tingut l'ocasió fins avui... que quan he obert l'armari i l'he vist no li he donat alternativa possible a l'Altti. M'ha anat bé per repassar els números, però es nota que ell té més tècnica que jo enganxant boles amb la boca de l'hipopòtam.

A l'hora de l'snack m'han passat uns catàlegs dels supermercats per mirar si els preus d'aquí i d'allà són molt diferents, i tot i que jo no els tinc gaire controlats, diria que són més o menys iguals. També hem estat parlant dels estudis i aquí tota l'educació és gratuïta, fins i tot els màsters!! I et paguen uns diners mensuals i tot!! Què estrany se'm fa... i quin mal haver pagat el que he pagat (o més aviat ha pagat la meva mare en gran part) per la carrera i els màsters... jolines! 

Parlant d'estudis també m'han dit que aviat començaré les classes de finès, me les farà una companya de la feina d'en Markus (que és professor) i així també tindré excusa per anar a veure l'escola on treballa (que és per nens de 10 a 15 anys però no és l'institut). Es veu que el director li ha dit que hi vagi quan vulgui a veure l'escola, i aquesta noia que em farà les classes, que parla castellà, em farà de guia i podrem conversar sobre les diferències dels sistemes educatius (mmmmmh.. si? seguro?).

Als nens els hi va fer molta gràcia la frase de "¿Qué pasa? ¡Un burro por tu casa!" i ara la diuen a totes hores. A mi ja em va bé, que així tenim una mica de conversa heheh! Jo els hi dic "¿Qué pasa?" i ells contesten. Ara, abans d'anar a dormir, em diuen: buenas noches burro por tu casa! Jo em parteixo de riure, són tan divertits!!

Ara tinc aquella sensació que em descuido d'explicar alguna cosa i no sé què és! En qualsevol cas... si me'n recordo ja ho posaré al proper post, que ja són quasi les onze i tinc moltissima son (és tope tard!).

Avui he après que Korppujauho vol dir farina de galeta o pa ratllat. El finès difícil? Que va! 

Hyvää yötä!! Bona nit!!

¡Buenas-noches-burro-por-tu-casa!

P.D.: He afegit una foto al post "Angry Birds": una ràdio. (Diria que això és el que no recordava... diria...)

La bicicleta, la persona i el gos.

Hola!

Avui estic molt cansada i poc inspirada, però m'agrada anar escrivint sovint perquè aquest blog és com el meu diari de viatge i si trigo massa a actualitzar se m'obliden les coses... o com que en tindria més per d'explicar, doncs algunes potser les passaria per alt. 

Ahir vaig tenir un dia bastant normal: vaig dur els nens a l'escola pel matí, quan vaig tornar a casa vaig estar estudiant finès i jugant amb en Lastu (també el vaig treure a passejar). També vaig Skypejar una mica i vaig endreçar joguines i cuina. A la tarda vaig acompanyar la Isa a patinatge i després a l'Altti. Ahir tots dos van entrenar a les pistes on els puc veure i és entretingut veure com el grup de la Isa practiquen les piruetes, ara, que també es claven cada castanya que tela...! A l'entrenament de l'Altti hi ha una pila de nens a la pista, bé, més aviat de nenes. Hi ha com 4 grups de 15 o 20 nenes totes vestides de rosa, amb faldilles de fada de la nit roses, i casc rosa, i el grup on està ell que són 6 o 7 nens, que no cal ni dir que no van de rosa i no van amb faldilles. Això em va sobtar bastant, perquè jo em pensava que Finlàndia era un país avançat en moltes coses, el tema aquest entre d'altres, i resulta que no. La Sari em va comentar que en general també es considera que plorar és de fluixos (per homes i dones), però si ets un home, encara pitjor. Per sort, ella em va dir que no hi estava d'acord. Suposo que forma part d'aquesta manera de ser una mica freda que tenen quan no els coneixes, alguns finesos. L'entrenament de l'Altti va ser molt divertit, de tant en tant em buscava, em saludava amb la mà, i començava a fer el moviment de creuament de braços dient: No! No! No! És la conya que ens portem des del dia que m'ho va dir per què no li agafés la pasteta d'arròs que volia ell, ara cada dos per tres em diu: Elena! No! No! No! Jo ja li he dit a la Sari que tenen la versió finesa de l'Amy Winehouse a casa hehehe.

Ara també estan aprenent a dir coses en castellà, i és molt divertit. Em van explicar que en un curs d'aquests que tens una pista d'àudio que et va dient frases i tu les repeteixes, van aprendre a dir "¡¿qué pasa?!" i em preguntaven que què volia dir. Jo els hi vaig explicar que pot ser que preguntis què passa, o que simplement estiguis saludant, i em van preguntar què es responia en aquest cas... jo els hi vaig dir que res, però que de vegades es fa la broma de dir "un burro por tu casa". Doncs ja tenim el hit de la setmana: els nens repetint sense parar "un burro por tu casa! un burro por tu casa!" Els pares també sabien dir "una cerveza, por favor" i els hi vaig completar el pack amb "vamos a la playa" i "viva la fiesta", ara només els hi falta cantar la cucaracha. 

Avui és l'aniversari de la Sari i li he fet un pastís. He hagut d'anar al supermercat a comprar algunes coses que em faltaven i m'hi he passat dues hores xafardejant tot el que hi havia, és tan gran!! El pastís m'ha quedat molt xulo, però com que no domino gaire el finès ni els envasos que tenen els ingredients, m'ha quedat una mica compacte... he posat bicarbonat enlloc de llevat (que no és cap error eh!! perquè el pastís porta iogur, però no puja tant) i la nata que he comprat no he acabat de veure quin % de greix tenia i diria que no era el que jo necessitava... en fi, que el pastís ha quedat comestible però estarà millor sucat amb llet.

A la tarda he portat la Isa a entrenar, i mentre m'esperava he anat a visitar el llac de Lahti que és enorme. A mesura que m'hi apropava he divisat una bicicleta al mig de l'aigua i no entenia res... m'he seguit apropant i també he vist una persona allà al mig i, per un moment, he pensat que era alguna mena d'escultura moderna (la bici i la persona), però de cop ha aparegut un gos corrent i ja he vist que no, que resulta que el llac està glaçat i hi pots caminar per sobre. Jo he decidit no provar-ho avui, perquè anava sola i he pensat que si trepitjava on no s'ha de trepitjar i queia a l'aigua no em podria ajudar ningú (el gos, la persona i la bicicleta estaven allunyats). Tot seguit us deixo un recull de fotos del llac on es veuen els vaixells, la persona, la bicicleta i el paisatge:

Pots arribar caminant camp a través al vaixell.

No és una carretera, no sé per què han netejat aquest tros de gel del llac.

Jo em moria de ganes de tirar-me a l'aigua i fer unes piscinetes... vaia fiasco!

Panoràmica de part del llac.

Passes pel gel.

A la dreta la persona, i a l'esquerra, la bicicleta.

Després de l'entrenament de patinatge ha tocat classe de dansa al costat de les pistes de salts d'esquí, i avui he pogut fer una foto dels tobogans sencers, i també d'un cartell explicatiu:

Quan hem arribat a casa el sopar ja estava quasi a punt, i a quarts de 6 hem sopat cuscús, amanida i barretes de peix. Més tard, a l'hora de l'snack del vespre (Iltapala) han vingut els avis i ens hem menjat un tros del pastís (amb la prèvia bufada d'espelmes), i l'àvia ha fet uns Laskiaispule que estaven tremendos! Jo me n'he menjat tres!A l'últim post us vaig explicar que la Isa té un kit per decorar ungles i que jo, de moment, només havia gaudit de la part de les calcomanies... bé doncs... avui la Isa m'ha pintat les ungles... millor que explicar-vos-ho, us deixo una foto, perquè no té preu! 

Purpurina daurada, i atenció amb el detall del brillant que tinc al dit índex: espectacular.

Avui he fet una foto de les rodes de claus  del cotxe, perquè jo no n'havia vist mai i m'ha semblat curiós (sí que sabia que existien, però no m'hi havia fixat). També he pensat que si mai em trasllado a viure en un lloc on hi nevi sovint, no em compraré un cotxe blanc.

Avui acabo el post amb una anècdota d'ahir. Fins aviat!! Moi moi!! Ahir els Pelicans, l'equip de hockey sobre gel de Lahti, ídols de la regió (per qui els coneix), van anar a l'escola a visitar la classe de la Isa, i li van regalar 3 postals autografiades. Mireu què mascles que surten a les fotos! A mi em van recordar a les postals dels Backstreet boys i les Spice Girls que regalaven a la Superpop o la Bravo... heheheh!

Angry Birds

Com que cada dia veig coses noves i curioses dels Angry Birds, he decidit dedicar una pàgina del blog a anar posant fotos del que trobo, així que aquí les teniu!

Les galetes.

Una ràdio.

Sabó

Bola de bitlles.

Segells

Pot de fer bombolles de sabó.

Artilugis per pescar.

Patinatge sobre gel

Heiii!!

El Cheesecake (pastís de formatge amb mores)

Avui començo el post fent-vos una mica (més) de dentetes de dolços!! Ahir per la tarda van venir els avis, uns tiets i uns amics i vam fer banquet de postres per celebrar l'aniversari de la Isa. Resulta que l'àvia materna és la gran màster dels pastissos. Quan va obrir la porta i va aparèixer amb un tupper gegant i un pastís a dins a cada mà a mi se'm va fer la boca aigua!! El pastís estrella va ser el cheesecake de mores, i l'altre era com un braç de gitano de compota de poma que també estava molt bo. L'altre pastís que es veu a la foto (el que està tallat a quadradets) és el que havíem preparat pel matí. 

La taula ben parada.

Amb el cor a la mà.

Va ser una tarda distreta, jo no entenia res del que deien però m'agrada molt escoltar com sona el finès, i de tant en tant enganxo una part de la conversa (un número... un dia de la setmana... un color... hehehe) i pels (pocs) gestos que fan més o menys endevino de què va la cosa. A la Isa li van fer alguns regals, però jo em vaig guardar el meu per donar-li avui, que és el dia de l'aniversari. Un dels regals va ser un kit per pintar i decorar les ungles, i ja hi ha mitja família amb les ungles pintades. El kit també tenia calcomanies, i a mi és la part que em va tocar gaudir: em va enganxar un cor a la mà :) 

A la nit estàvem tots molt cansats i tips, així que cadascú va picar una miqueta el que va voler per sopar i cap al llit, i va tornar a ser el meu torn de llegir el conte per anar a dormir. És genial!!

La meva tasca d'aquest matí quan tornés de l'escola era encendre la rentadora i posteriorment estendre la roba. Abans de marxar, la Sari m'ha ensenyat quins botons havia de tocar i com s'obre la clau de pas de l'aigua de la rentadora i no hi havia cap pas complicat. Doncs a l'hora d'encendre-la he fet tots els passos que tocaven i en el moment de tocar el botó d'start... no funcionava! i tocava el botó per obrir la porta i no s'obria... en aquell moment m'he cagat perquè em pensava que m'havia carregat la rentadora... però no havia tocat res que no hagués de tocar! I de cop se m'ha encès la bombeta! Resulta que quan marxa tothom de casa, tanquen un interruptor que talla la corrent dels endolls (excepte el de la nevera i potser algun altre) i jo no l'havia encès. Així que he anat a encendre'l i per fi he pogut rentar la roba :) 

Després, per primera vegada, he tret a passejar en Lastu. Com que fa molts dies que vaig a tot arreu amb cotxe - i que menjo la tira de dolços - , havia començat a perdre fons (l'altre dia corrent pel pati no podia fer més de 4 passes sense haver de parar a agafar aire...) i ara recuperaré la forma passejant el gos. És molt divertit perquè li encanta la neu i va jugant ell sol. El problema és que fa dies que (quasi) no neva i s'està començant a gelar el terra... la passejada en certs moments semblava el pirena: en Lastu estirant i jo patinant sobre gel, una escena digna d'ésser vista!

Després he tocat una estona la guitarra i he preparat el regal de la Isa: fils d'escubidu i un ou kinder (també n'he comprat un per l'Altti i li he posat un llacet).

Avui, l'entrenament de patinatge ha estat en un altre pavelló que es diu Sol i té ni més ni menys que 3 pistes!! A mi em venia de gust fer un cafè però el bar obria a les 3, l'hora que acabava l'entrenament, així que he anat a la bolera, que està al costat per fer-ne un. És un bon lloc per fer-hi el cafè perquè val 1,5€: la meitat que a la resta del país. He entrat i estava plena de senyors jubilats i algun

que altre jove una mica estrany. M'ha fet gràcia perquè hi havia un senyor amb el polo del barça. He entrat i la gent em mirava i m'ha incomodat una mica, però suposo que en un lloc ple de gent friki de les bitlles, finesa (osigui rossos d'ulls clars), que entri una noia jove i morena ha de ser estrany si més no! Al sortir he vist una cosa que he d'afegir a la llista de múltiples coses diverses dels Angry Birds: una bola de bitlles! La veritat és que l'he trobada molt xula, però costa 250€ i això ja no és tan xulo heheh!

La caixa amb els fils d'escubidu.

De camí cap a casa hem passat a buscar l'Altti per l'escola, i quan hem arribat, mentre la Sari feia una trucada de la feina, li he donat el regal a la Isa i l'ou kinder a l'Altti. La Isa ha al·lucinat, li ha encantat el regal, molt! I l'Altti ha començat a abraçar-me, a saltar i a dir "uaaaaaauuu, kiitos (gràcies)!!" amb l'ou kinder. Després de sopar (avui hora rècord: a les 16.30!) i de jugar una estona a guerra de pessigolles i de coixins, ens hem passat una bona estona fent pulseres i mirant videos de més estils d'escubidu pel youtube. 

Abans d'anar cap al llit hem fet l'snack de cada vespre; és com si invertissim el sopar i el berenar: sopem a les 6 de la tarda i fem un snack (que normalment és iogurt turc amb fruita o una peça de fruita) cap a les 8. 

I aquí em teniu, des d'un quart de deu al llit fent el post d'avui!

Per acabar el post us deixo tres fotos: dues del bosc i l'altra del gel que hi ha a l'entrada de la casa!

Hyvää yötä!! (Bona nit!!)

El gel de l'entrada.

El bosc.

El bosc amb el camí per on passejo en Lastu.