Voltant pel món: Superwoman attack

Hei!

En certa manera podríem dir que ja he començat a adaptar-me a la rutina (si es pot dir així) d'estar per aquestes contrades nòrdiques. No és ben bé una rutina perquè els entrenaments de patinatge cada setmana són a hores i llocs diferents, i segons això m'he d'organitzar els matins, però les hores de dinar i sopar sí que són, més o menys, cada dia les mateixes.

El que tampoc és rutina (de moment) és que de bon matí no hi hagi núvols, i ahir va ser l'excepció... mireu quina sortida de sol!!

Pels matins, si em dóna temps, m'agrada sortir a passejar amb en Lastu, cosa que he començat a considerar esport de risc. A ell li agrada córrer i, de vegades, com que la cadena és bastant llarga, l'agafa amb la boca com dient-me "anem cap aquí!" o "vaaaaa Elena!! Que vas molt lenta!!" però jo, amb tantes capes de roba i les bótes de neu no puc córrer més. En molts moments aprofito el passeig per fer fotos perquè m'encanta el paisatge que envolta la casa, però aquest hivern està sent una mica menys fred del que toca... hauríem d'estar a -20ºC i el màxim fred que he passat són -6ºC (ahir pel matí precisament). Ahir, mentre en Lastu ensumava unes pedres, vaig treure el mòbil i vaig aprofitar per fer aquesta foto:

Però no hi havia manera que no em sortís borrosa perquè, de caminar ràpid, el cor m'anava a 10.000 per hora i se'm movien les mans amb el batec. Vaig provar de fer-la com 4 o 5 vegades mentre en Lastu ensumava i requeteensumava la mateixa pedra... com he dit, aquest no està sent un hivern fred i abans d'ahir es va desfer bastant la neu... però ahir estàvem sota zero així que la meitat del camí estava glaçadissim inclòs el tros on m'havia aturat a fer la foto... quan anava per l'últim intent de foto, en Lastu es va cansar d'ensumar aquell tros i em va estirar... però jo estava distreta amb el mòbil a la mà i... FIUUUU! Superwoman attack em vaig clavar una pinya de campionat. Vaig caure de costat (intentant salvar la integritat del mòbil, no fos cas!) i vaig picar amb la cama i el braç del cantó dret (on ara m'estan sortint uns blaus ben macos). Tot plegat va quedar en una anècdota i em vaig estar partint de riure estirada a terra una bona estona mentre en Lastu em mirava sense entendre res. Fa tres o quatre dies també em vaig picar el cantó dret del cap amb la porta del maleter del cotxe... vaja, que estic hemilesionada.

Una altra cosa a la que acostumo a dedicar, més o menys, una hora diària és a estudiar finès amb els llibres que tinc de la biblioteca, i confirmo que és un idioma complicadet... però no impossible! A més, estic fent immersió lingüística (o més aviat potser seria apnea lingüística). Cada unitat del llibre té un apartat de vocabulari, i atenció! Em sembla que l'Akira Toriyama tenia nocions de finès!!! Us sona el kuppi kuppi? Em va fer molta gràcia :) En finès vol dir tassa, i quan ho posen al diccionari, la segona paraula (kupin, en aquest cas) és el cas genitiu (pels que no sabeu de què va, busqueu informació sobre els idiomes en què es declinen les paraules).

De vegades també em toca preparar els ingredients pel sopar, i ahir em va tocar preparar la carn marinada per les mandonguilles. Aquestes portaven sopa d'aquesta deshidratada de ceba, farina de galeta, un ou, i la carn picada (diria que no em deixo res...) - la nit abans, la Sari sempre m'explica la recepta i em deixa apuntat en una columna els ingredients en finès i a l'altra, en anglès - això de posar-hi la sopa de ceba em va semblar bastant estrany, però fa una olor tan bona!! ohmmmm!! jo me l'hauria menjat tal qual!

Vaig dinar cap a les dotze i a les tres vaig anar cap a l'escola. La veritat és que ahir estava una mica cansada perquè no havia dormit massa bé, i conseqüentment arrossegava una mica de despiste. Vaig entrar a buscar l'Altti, i mentre s'acomiadava de les professores vaig aprofitar per anar a buscar la Isa... però no hi era! Resulta que l'havien anat a buscar els avis per dur-la a patinatge i a l'escola d'arts... i jo no me n'havia enrecordat! Les professores es van posar a riure (i jo també) i vam marxar amb l'Altti cap a casa. Ara la nostra relació ha guanyat punts ja que tenim conversa: E- Hei! A- Mitä? (què?) E - ¿Qué pasa? A - ¡Burro-por-tu-casa!

Al cap d'una estona van arribar els avis amb la Isa, jo em vaig posar a fer les mandonguilles amb dues culleres (tinc un estilàs!!) i cap al forn!! Per acompanyar vam fer patates i pastanagues bullides. Mentre jo vigilava el menjar, l'àvia em va fer una pregunta, però jo no l'entenc (només parla finès), com que la Isa ja ha entès que si acompanya el que diu amb mímica, entenc bastant les coses que em diu, va veure que no entenia el missatge de l'àvia i va obrir el calaix dels plats, me'ls va assenyalar dient el nom, i després va assenyalar la taula: volia dir que si posaven els plats a taula!! És molt guai que estiguem desenvolupant aquest llenguatge de signes! Amb la Isa cada dia ens entenem més i li encanta ensenyar-me paraules noves (de les que en recordo un 10%).

Quan van arribar els pares, també va arribar una notícia molt guai!! M'HAN ACONSEGUIT UNS PATINS DE GEL!!! Visca!! Quina gran notícia!! Me'ls vaig emprovar i em van bé. Són d'aquests molonguis de jugar a hockey. Molt professionals!

A la nit, com la majoria de les nits, vaig fer Skype amb la meva mare. Moltes vegades, l'Altti obre la porta de la meva habitació mentre faig Skype, però marxa corrents i jo no sé com dir-li que vingui, que ma mare vol saludar-lo... però ahir tot va canviar. L'Altti va obrir la porta i li vaig dir el que sempre em diu ell "tuu kato" (vine i mira), es va acostar i va començar a dir allò de burro por tu casa i al cap de 2 segons s'hi va apuntar la Isa. Va ser súper divertit: els dos no paraven de repetir aquesta frase, i la Isa també deia "mono calvo!" (mono ho van aprendre d'un llibre de dibuixos i paraules en castellà; calvo, perquè compren tonyina calvo i els hi vaig explicar que vol dir calb). En un tres i no res teníem un circ en directe, a més, la Isa també feia estiraments tipus l'espagat. Ma mare va al·lucinar, a part de partir-se de riure.

Avui he anat a passejar per Lahti, els nens tenien entrenament i els hi acompanyaven els pares i he aprofitat el viatge per estalviar-me la clatellada del bus. No feia gaire bon dia, hem estat a temperatura positiva i la neu que hi ha fa xofi-xofi, i també ha caigut aiguaneu (Ranta en finès). He anat a l'estació a preguntar si la meva tarja d'estudiant internacional serveix per als descomptes i m'han dit que has d'estar estudiant en una universitat finesa per tenir-ne. Vaja, que si ets finès i no estudies ets gilipolles, bàsicament: tens l'educació gratuïta, si estàs a la universitat et paguen, i a més tens la tira de descomptes a tot arreu... igualet que nosaltres, oi? El fet que la meva tarja internacional ja no sigui tan internacional m'ha molestat... però passejant se m'ha passat. He passat per davant d'una botiga de roba que es diu "Putukki" i m'ha fet molta gràcia (encara me'n va fer més saber que hi ha un programa de la tele que es diu "Putous").

El berenar.

M'he passejat pels carrers de la ciutat i he fet bastantes fotos, que podreu veure al final del post, he acabat voltant una mica pel centre comercial que ja vaig visitar i he aprofitat per dinar al McDonald's, que em venia molt de gust menjar una mica guarro després de tanta verdureta. Atenció, però, perquè per no fer-me esperar dreta l'hamburguesa, me l'han portat a la taula! Uau! Després de dinar he anat fins al llac a passejar i cap a dos quarts de dues he anat a berenar (sí... a berenar! Havia dinat a quarts de dotze) a un lloc que està davant del llac i que té molt d'encant: Kahvila Kariranta (cafè de la platja). M'ha costat un munt decidir el pastís que volia, tots feien una pinta espectacular i no eren especialment cars. Un tall costava entre tres i quatre euros, però què a gust que els he pagat!

Kahvila Kariranta.

Després he marxat tot xino xano cap a l'Isku Areena, on havíem quedat per tornar cap a casa, però com anava sobrada de temps he anat a xafardejar la marató d'esquí de fons que estaven fent a l'estadi del costat. Només entrar, he començat a sentir uns crits d'ànims que no semblaven gens l'estil finès, que és més dissimuladet, he afinat l'orella i he començat a sentir "¡¡venga!! ¡¡vamos, vamos, que ya casi estás!! ¡¡tu puedes, vamos!!", ha quedat ben clar que no éren finesos heheh.

Al cap d'una estona m'he anat a trobar amb el Markus i la Isa, que tenia entrenament, i hem anat a sopar a casa dels avis, que com és típic del 99% dels avis, ens han inflat a més no poder, però és que aquella dona cuina com els àngels! (amb el permís de la meva àvia i de la meva mare, que també cuinen molt bé, però ara estic descobrint els plats finesos). Hem tornat a batre rècords: hem començat a sopar a les quatre i deu...! Hi havia puré de patata, carn amb suc i bolets de la zona, pastanaga ratllada amb pinya i panets casolans. Cap a quarts de sis començava el partit de hockei entre Finlàndia i EEUU per jugar-se el bronze de les olimpíades, i ha guanyat Finlàndia per 5 a 0. Durant el segon quart del partit hem fet l'snack, que eren talls de poma amb avena i sucre morè per sobre i tot al forn, i després li tiràvem crema de vainilla per sobre: m'està venint salivera només de pensar-hi!
Cap a les 8, a casa, han tornat a fer snack, però jo havia repetit tantes vegades al dinar que ja no m'hi cabia res!
Demà estreno patins i estic tan nerviosa!! Espero no fer molts superwoman attacks... i no fer-me gaire mal. Ja us ho explicaré!

Tot seguit, les fotos de Lahti: