Voltant pel món: Les primeres clatellades

Hola!

A l'últim post em vaig oblidar d'explicar que tornant de portar els nens a l'escola vaig veure un esquirol corrent pel camí de casa!!! Em va fer una ilu!! però no li vaig poder fer cap foto perquè estava conduint i l'esquirol, quan va sentir el soroll del cotxe, es va enfilar ben ràpid a un arbre.

Ahir pel matí la Isa va tenir competició de patinatge sobre gel i ho va fer molt bé tot i que era la seva primera competició; és un esport que a mi m'agrada molt i espero poder aprendre ni que sigui a fer un parell de peripècies algun dia. Aquí us deixo una foto del lloc on van fer-la i on també entrena de vegades. (té una forma rara per què ho he fet amb el mode panoràmic i jo no estava al centre, però és una pista ovalada normal). Mentre patinaven els altres grups jo estava amb l'Altti, el Markus i els avis, i el Markus m'anava explicant coses; venint a cuento amb una de les converses em va explicar que les 2 guitarres que tinc a l'habitació les va fer ell a la universitat. Quina passada!!

Pista de patinatge "Isku Areena" on també entrena l'equip de Hockey "Pelicans"

Quan va acabar de competir, vam agafar el cotxe i vam anar a un dels centres comercials de Lahti a dinar a un restaurant Thailandès (arròs, pollastre i verduretes) que estava molt bo. Aleshores, ells van marxar i jo em vaig quedar per allà fent la volteta i algunes compres. Primer de tot vaig anar a correus per comprar algunes postals que m'han demanat (si voleu que us n'envii alguna només cal que m'ho digueu) i ja la vaig liar una miqueta... quan ja les tenia triades, que només em faltava pagar, em vaig posar darrera d'una noia que estava esperant per pagar, i quan va haver fet les seves gestions, vaig dirigir-me al taulell i la dona em deia nosequè d'uns tiquets. Jo vaig entendre que es referia als segells i li vaig dir que primer volia escriure les postals, que ja tornaria més tard a comprar-los, i resulta que no es referia als segells... sinó a que per anar al taulell havia d'agafar un tiquet amb el número de tanda, com a la peixateria. M'ho va dir molt amablement i em va atendre igualment, i jo em vaig posar a riure i li vaig explicar la situació, que també li va fer gràcia. Després de correus vaig començar a xafardejar botigues per veure que tal estaven els preus. Les botigues de roba són més o menys igual de cares, perquè per exemple a l'H&M els preus són els mateixos per tot europa. El que sí que em va sorprendre va ser que vaig entrar a una botiga d'esports i hi havia botes d'esquí Salomon noves per uns 100-150 euros quan les que havia vist jo fins ara costaven, com a mínim, quasi el doble!!

També vaig aprofitar la volta per comprar un regalet per la Isa, que demà fa 7 anys. Com que li agrada molt fer manualitats li he comprat uns fils d'escubidu, que aquí no saben el que és, així que espero que li agradi :) Em va costar la vida trobar-ne, hi havia com 3 botigues de manualitats on hi havia de tot... menys fils d'escubidu. Al final vaig trobar-ne a una mena de tot a 100 amagats a un raconet.

Un dia d'aquests havia d'anar al supermercat a comprar quatre coses que em feien falta, així que vaig anar al que hi havia dins del centre comercial, que es diu Robin Hood heheh. Era impressionant!! no era gaire gran però hi tenien de tot: des de roba fins a joguines pels nens passant per les coses normals d'un supermercat. Aquí va venir la primera clatellada del meu viatge (si no tenim en compte que a l'aeroport vaig pagar 12€ per una amanida de pollastre, però tots sabem que a l'aeroport tot és més car, i que el bus per venir de Hèlsinki a Lahti em va costar 22€). A la foto podeu veure el que vaig comprar: compreses, crema per depilar-me (no hi ha bandes de cera... hecatombe mundial!) xampú i suavitzant, dos ous kinder i dues barretes d'snickers i la bossa de plàstic... tot això pel mòdic preu de 21,87€. Cal dir que els snickers costen 0,55 i els ous kinder 0,95 (a molins els ous kinder costen 1,50) i la resta de coses no em semblaven excessivament cares per separat... el suavitzant i el xampú 2.90 cadascun, les compreses 1,99 cada paquet i la crema 8€ i pico (la crema potser sí que és una mica més cara). Però quan vaig veure el que pujava vaig fer una cara...

Per recuperar-me de l'ensurt vaig decidir anar a fer un cafè... tots costaven entre 2 i 3 euros i com que tampoc és una beguda que m'apassioni vaig acabar fent un Mcflurry petit (un gelat) del McDonald's. Vaig aprofitar aquella pausa per escriure les postals, i quan vaig baixar a correus per enviar-les... estava tancat!! Tancaven a les 2 i ja eren quarts de 3...

Per tornar cap a casa podia esperar-me fins a quarts de 5 i tornar amb cotxe amb la Sari, que estava a les paradetes que van posar a l'estadi de patinatge, o podia agafar un bus que em deixava a prop de casa i que passava cada hora... vaig treure el nas al carrer i vaig veure que faltaven 10 minuts per què passés el bus, així que vaig decidir agafar-lo (li vaig enviar un missatge a la Sari dient que si a les 7 no havia arribat a casa, que es comencessin a preocupar per mi heheh). Vaig pensar que el bus no seria gaire car, potser una mica més que a Barcelona però no gaire, així que em vaig preparar tres euros a la ma (esperant que em tornarien una miqueta de canvi) i va arribar el bus. Primer de tot vaig preguntar si amb aquell bus arribaria a Pennala i sí! La conductora va prémer dos botons i... clatellada al canto!!! 4,70€!!!!!!! I després ens queixem de la renfe... HÒSTIA quin mal em va fer pagar 4,70€ per un trajecte de 25 minuts... que és com anar de Molins a Plaça Catalunya... jo no sé si va ser de la impressió o què però em va agafar un mal de cap impressionant.

He fet un pòdium de les clatellades:

1a posició: El compte del supermercat 21,87€

2a posició: El bitllet d'autobús de tornada 4,70€ (estic pensant que potser aquest es mereixeria la 1a posició potser...)

3a posició: La xocolata (llet amb colacao) que em vaig prendre al bar dels salts d'esquí. 2,20€

Vaig decidir gaudir al màxim el paisatge del camí ja que havia pagat tant. Em vaig fixar que la gasolina va a 1,56 (95) i 1,48 (diesel). El bus em va deixar a l'alçada d'un quiosc que hi ha per aquí, i vaig fer camí cap a casa. A la foto sembla que hi hagi un trencall cap a la dreta, però altre cop és un efecte de la foto panoràmica.

El camí de casa.

El terra gelat.

Com que fa dies que fa fred però no neva (bé, aquesta nit ha nevat una miiiica, però ahir no havia nevat) el terra estava gelat, i em vaig començar a plantejar si no hauria de tenir uns grampons sempre a mà per evitar possibles accidents. Quan vaig arribar a casa, el Markus i els nens ja havien arribat feia una estona, jo vaig descansar una miqueta i vaig guardar les compres i després vam estar jugant una estona.

Al vespre, mentre sopavem, vaig veure que al plat del pa només hi quedava un pastisset d'arròs (jo me n'havia menjat un per esmorzar i estava boníssim) i es veu que l'Altti també és superfan d'aquests pastissets, però aquest cop se'm va avançar i a l'estil dels senyors que treballen fent indicacions als avions, em va mirar i va començar a dir: NOOOOOOOOOOOOOOO mentre feia indicacions amb els braços. Vaig decidir no fer-li cap mena de broma i li vaig fer OK amb la mà. Em va fer tanta gràcia!! A més en finès "No" no es diu "No" no tinc gaire clar com es diu... (diria que Ei, o En, o algo així), osigui que va fer l'esforç de dir-m'ho assegurant-se que jo ho entengués.

Durant el sopar em van estar explicant alguns viatges que havien fet, i que els hi agradaria venir a Barcelona i veure un partit del "Barka". Els hi vaig explicar que es diu BarÇa, de Barcelona, i es van començar a partir perquè en finès "Parsa" (que sona quasi igual que Barça) significa brocoli.

Aquest matí els nens i el pare han estat fent un pastís de xocolata i cafè com el que em van fer a mi, i fa pinta d'haver quedat molt bo, però no ens el menjarem fins d'aquí a una estona, que ve quasi tota la família a celebrar l'aniversari de la Isa. Després de fer el pastís hem sortit a jugar a fora, guerra de neu, trineus (tot i que avui estava més gelat i m'he fet una mica de mal al cul... però m'ho he passat super!) i més tard s'hi han apuntat el Markus i en Lastu, i entre tots m'han ensenyat els camps de darrera i els llocs per on volten del bosc. És espectacular, tot i que caga una mica per què s'assembla al bosc del Projecte de la bruixa de Blair... i m'han ensenyat que hi ha una pila de plantes de diferents "Berrys".

Ah, per cert, m'han explicat que si algun dia surto a passejar amb en Lastu he d'anar amb compte amb el gos d'uns veïns... un gos blanc i gros... per què ja ha matat 2 gossos. Visca...!

Laskiaispule - pastes de carnaval

Ara us faré una mica de dentetes amb les postres que hem menjat avui! Hem celebrat el Laskiainen, que no m'han sabut explicar ben bé que era a part del dia que es mengen aquests pastissets tan deliciosos (és un panet dolç amb nata i melmelada a dins) i se surt a jugar a fora. Suposo que ara ja és com una celebració anecdòtica, però acabo de llegir a la Wikipèdia que se celebra el diumenge abans del dimecres de cendra... bé, la traducció literal - posant-ho al traductor - és "dimarts de carnaval". Ja m'ho van dir que no són gaire festius, i que el carnaval no se celebra... però quin nivelazo!! heheheh!! M'han canviat les disfresses per uns pastissets deliciosos...! L'any que ve ho ajuntaré tot i serà megafestiu!!

Entre els pastissets Laskiaispule, el de blueberries d'ahir, el de xocolata que vam menjar la setmana passada, el que menjarem avui i els que han de venir... o em poso a fer una mica d'esport o em podré estalviar el bitllet d'avió de tornada perquè podré tornar rodolant!!

Ja per acabar el post, us penjo 2 fotos més de coses curioses i les fotos de l'estrella de paper i de la pulsera que m'ha fet la Isa.