La bicicleta, la persona i el gos.

Hola!

Avui estic molt cansada i poc inspirada, però m'agrada anar escrivint sovint perquè aquest blog és com el meu diari de viatge i si trigo massa a actualitzar se m'obliden les coses... o com que en tindria més per d'explicar, doncs algunes potser les passaria per alt. 

Ahir vaig tenir un dia bastant normal: vaig dur els nens a l'escola pel matí, quan vaig tornar a casa vaig estar estudiant finès i jugant amb en Lastu (també el vaig treure a passejar). També vaig Skypejar una mica i vaig endreçar joguines i cuina. A la tarda vaig acompanyar la Isa a patinatge i després a l'Altti. Ahir tots dos van entrenar a les pistes on els puc veure i és entretingut veure com el grup de la Isa practiquen les piruetes, ara, que també es claven cada castanya que tela...! A l'entrenament de l'Altti hi ha una pila de nens a la pista, bé, més aviat de nenes. Hi ha com 4 grups de 15 o 20 nenes totes vestides de rosa, amb faldilles de fada de la nit roses, i casc rosa, i el grup on està ell que són 6 o 7 nens, que no cal ni dir que no van de rosa i no van amb faldilles. Això em va sobtar bastant, perquè jo em pensava que Finlàndia era un país avançat en moltes coses, el tema aquest entre d'altres, i resulta que no. La Sari em va comentar que en general també es considera que plorar és de fluixos (per homes i dones), però si ets un home, encara pitjor. Per sort, ella em va dir que no hi estava d'acord. Suposo que forma part d'aquesta manera de ser una mica freda que tenen quan no els coneixes, alguns finesos. L'entrenament de l'Altti va ser molt divertit, de tant en tant em buscava, em saludava amb la mà, i començava a fer el moviment de creuament de braços dient: No! No! No! És la conya que ens portem des del dia que m'ho va dir per què no li agafés la pasteta d'arròs que volia ell, ara cada dos per tres em diu: Elena! No! No! No! Jo ja li he dit a la Sari que tenen la versió finesa de l'Amy Winehouse a casa hehehe.

Ara també estan aprenent a dir coses en castellà, i és molt divertit. Em van explicar que en un curs d'aquests que tens una pista d'àudio que et va dient frases i tu les repeteixes, van aprendre a dir "¡¿qué pasa?!" i em preguntaven que què volia dir. Jo els hi vaig explicar que pot ser que preguntis què passa, o que simplement estiguis saludant, i em van preguntar què es responia en aquest cas... jo els hi vaig dir que res, però que de vegades es fa la broma de dir "un burro por tu casa". Doncs ja tenim el hit de la setmana: els nens repetint sense parar "un burro por tu casa! un burro por tu casa!" Els pares també sabien dir "una cerveza, por favor" i els hi vaig completar el pack amb "vamos a la playa" i "viva la fiesta", ara només els hi falta cantar la cucaracha. 

Avui és l'aniversari de la Sari i li he fet un pastís. He hagut d'anar al supermercat a comprar algunes coses que em faltaven i m'hi he passat dues hores xafardejant tot el que hi havia, és tan gran!! El pastís m'ha quedat molt xulo, però com que no domino gaire el finès ni els envasos que tenen els ingredients, m'ha quedat una mica compacte... he posat bicarbonat enlloc de llevat (que no és cap error eh!! perquè el pastís porta iogur, però no puja tant) i la nata que he comprat no he acabat de veure quin % de greix tenia i diria que no era el que jo necessitava... en fi, que el pastís ha quedat comestible però estarà millor sucat amb llet.

A la tarda he portat la Isa a entrenar, i mentre m'esperava he anat a visitar el llac de Lahti que és enorme. A mesura que m'hi apropava he divisat una bicicleta al mig de l'aigua i no entenia res... m'he seguit apropant i també he vist una persona allà al mig i, per un moment, he pensat que era alguna mena d'escultura moderna (la bici i la persona), però de cop ha aparegut un gos corrent i ja he vist que no, que resulta que el llac està glaçat i hi pots caminar per sobre. Jo he decidit no provar-ho avui, perquè anava sola i he pensat que si trepitjava on no s'ha de trepitjar i queia a l'aigua no em podria ajudar ningú (el gos, la persona i la bicicleta estaven allunyats). Tot seguit us deixo un recull de fotos del llac on es veuen els vaixells, la persona, la bicicleta i el paisatge:

Pots arribar caminant camp a través al vaixell.

No és una carretera, no sé per què han netejat aquest tros de gel del llac.

Jo em moria de ganes de tirar-me a l'aigua i fer unes piscinetes... vaia fiasco!

Panoràmica de part del llac.

Passes pel gel.

A la dreta la persona, i a l'esquerra, la bicicleta.

Després de l'entrenament de patinatge ha tocat classe de dansa al costat de les pistes de salts d'esquí, i avui he pogut fer una foto dels tobogans sencers, i també d'un cartell explicatiu:

Quan hem arribat a casa el sopar ja estava quasi a punt, i a quarts de 6 hem sopat cuscús, amanida i barretes de peix. Més tard, a l'hora de l'snack del vespre (Iltapala) han vingut els avis i ens hem menjat un tros del pastís (amb la prèvia bufada d'espelmes), i l'àvia ha fet uns Laskiaispule que estaven tremendos! Jo me n'he menjat tres!A l'últim post us vaig explicar que la Isa té un kit per decorar ungles i que jo, de moment, només havia gaudit de la part de les calcomanies... bé doncs... avui la Isa m'ha pintat les ungles... millor que explicar-vos-ho, us deixo una foto, perquè no té preu! 

Purpurina daurada, i atenció amb el detall del brillant que tinc al dit índex: espectacular.

Avui he fet una foto de les rodes de claus  del cotxe, perquè jo no n'havia vist mai i m'ha semblat curiós (sí que sabia que existien, però no m'hi havia fixat). També he pensat que si mai em trasllado a viure en un lloc on hi nevi sovint, no em compraré un cotxe blanc.

Avui acabo el post amb una anècdota d'ahir. Fins aviat!! Moi moi!! Ahir els Pelicans, l'equip de hockey sobre gel de Lahti, ídols de la regió (per qui els coneix), van anar a l'escola a visitar la classe de la Isa, i li van regalar 3 postals autografiades. Mireu què mascles que surten a les fotos! A mi em van recordar a les postals dels Backstreet boys i les Spice Girls que regalaven a la Superpop o la Bravo... heheheh!