L'estel fugaç

Hei Hei!

Diumenge pel matí vam anar a patinar sobre gel i estic feta tota una artista! La Isa m'ensenyava com havia de moure els patins i després em feia fer esses, i me'n vaig sortir molt bé! Hyvää! Jo ja havia patinat sobre gel fa uns quants anyets al palau blaugrana, a l'skating i al palau de gel d'Andorra, vaja, que devia haver patinat sobre gel quatre o cinc vegades a la meva vida i no fa menys de 10 anys, però és com anar en bicicleta, que quan has fet un parell de passes més o menys ja recordes de què va la cosa... Vam estar com uns tres quarts d'hora allà fent voltes (jo fent voltes, ells fent piruetes) i quan dauriem portar vint minuts la Isa em va dir que fes un saltiró i vaig tenir la mala idea de fer-li cas. Semblava fàcil, com quan veus les finals olímpiques a la tele, que dius "buah! amb dos dies de pràctica jo això també ho faig!" I uns collons així de grans! Fer un saltiró va ser la pitjor decisió que vaig prendre... la cosa va anar més o menys així: http://www.youtube.com/watch?v=EAVIkqtFrBY heu de treure les voltes i piruetes i quedar-vos amb el final. Per un moment vaig veure passar la meva vida com una pel·lícula i fins i tot vaig veure la llum al final del túnel... quin mal!! Em vaig aguantar les llàgrimes i només podia mirar a la Isa i dir-li "auuuu!" assenyalant-me el cul... el Markus em va recomanar que descansés una mica, perquè també em feia mal el pont del peu esquerre... butllofot al canto!

La butllofa ara té forma de cor!
Què bonic!

Vaig parar 5 minutets però després, tot i el dolor, vaig tornar-hi. Quan se'm posa una cosa entre cella i cella... no paro fins que ho aconsegueixo, i no penso parar fins que no pugui fer alguna filigrana amb els patins! Costi el que costi! Bé... tampoc caldria que em trenqués res! Ara ja quasi no em fa mal el cul, però la butllofa sí. M'he comprat unes enganxines d'aquestes de silicona que són per posar-les a les sabates de taló i que no et facin mal per posar-les al pont de la bota, aviam si així no se'm clava, perquè és bastant incòmode, la veritat. 

Vam arribar a casa cap a quarts d'onze, i jo em vaig dutxar i ja vam dinar. No sé si ja ho he dit en algun altre post, però aquí mengen derivats de la llet fins amb la sopa, literalment, però aquest dinar s'endú la palma: vam dinar quallada calenta de primer plat, de segon (o plat principal) pasta amb formatge de cabra, i com sempre, per acompanyar el dinar, teníem panets, mantega i formatge a la taula. Ells, a més, beuen llet durant els àpats, però jo bec aigua, que si no no en beuria mai! A un quart d'una em posava a fer la migdiada, i em vaig llevar a quarts de tres... estava feta caldo i em feia un mal considerable el cul. Els nens van anar cap a casa dels avis on van dormir diumenge i ahir, perquè aquesta setmana fan les vacances d'hivern i no tenen escola. El diumenge per la tarda va ser estrany sense els nens a casa... però jo vaig aprofitar per començar a fer-me un diccionari d'imatges per aprendre'm les parts del cos i els noms de les peces de roba. Ara només em falta posar-hi els noms heheh! Diumenge vam sopar una mena de truita de pernil dolç feta al forn. Estava molt bona, però res com la truita de patates (no la meva, em refereixo a les truites de patates en general).

El diccionari d'imatges.

Les galetes dels Angry Birds.

El dilluns pel matí em va tocar llevar-me ben d'hora perquè la Isa tenia entrenament a les 8.30 i mentre ella entrenava vaig aprofitar per anar al supermercat a comprar-me xocolatines i galetes de xocolata, que aquí a casa no en compren i jo tenia un mono...! Em vaig comprar un kinder bueno, un mars, un pack de 6 snickers i un paquet de galetes tipo chips ahoy i també allò que he dit abans per les botes dels patins, així que s'ha acabat el mono. També vaig fer una foto per afegir al post de coses dels Angry Birds: galetes dels Angry Birds. Quan la Isa va plegar, vam anar cap a casa dels avis i no veieu quin festín de dinar! Em faré una samarreta amb la foto de l'àvia!! Va fer com una mena de caldo amb trossets de verduretes i patates i una mena de mandonguilles però amb carn tipo de frankfurt, una cosa molt rara però deliciosa! I de postres va haver-hi gelat de vainilla amb compota de mora feta per ella. Quan és l'època es dedica a collir fruites del bosc de tot tipus, les congela i després les fa servir per fer compotes, melmelades i pastissos. Espectacular! El dinar, a part de bo, va ser molt divertit perquè ningú a part de mi parlava anglès, així que vam estar tota l'estona fent mímica. L'àvia m'explicava que collia les fruites del bosc i com les cuinava i la Isa feia la traducció simultània a mímica. Per exemple: per explicar "maduixes" m'explicava el procés de plantar les llavors, tapar-les, regar-les, com creixia la planta, com sortia la maduixa i com l'àvia collia la maduixa, i al final em feia repetir quatre vegades el nom, que com us podeu imaginar... no recordo (em va explicar moltes coses).

Autopasseig d'en Lastu.

Es va fer l'hora de tornar cap a casa i vaig treure a passejar en Lastu, que es posa molt content quan el trec però no li acaba d'agradar que el porti lligat, així que, per dir-ho d'alguna manera, s'autopasseja. A la tarda em vaig avorrir una miqueeeeeta, però molt poc, vaig aprofitar per mirar la pel·lícula de Tres dies amb la família, que feia temps que la volia veure (i no és que no m'agradés però se'm va fer una mica llarga) i  i al cap d'una estona va arribar la Sari amb els ingredients per preparar el sopar. Vam sopar sandvitxos de formatge de cabra fregit amb enciam, tomàquets cherry, salsa de chili poc picant, rúcula i pa, i estaven deliciosos. A mi mai m'ha acabat d'entusiasmar el formatge de cabra, però he

El sopar de calité.

de reconèixer que aquest plat em va robar el cor. També em van convidar a un parell de cerveses: la primera era una Sol, cervesa mexicana, i la segona era una cervesa finesa que em va recordar una mica a l'Estrella Damm però no en recordo el nom. Em va fer gràcia la combinació ja que l'altre vegada que vaig estar lluny de casa una bona temporada va ser a Mèxic. Em van explicar que normalment aquest plat és el primer àpat d'estiu que fan, quan surten a sopar al balcó-terrassa, que l'han plagiat d'un restaurant que hi ha al llac. Vam estar fent sobretaula parlant dels viatges que havien fet i una mica de la vida, i a les nou (que jo tenia la sensació com si ja fossin les onze) vam recollir i cap a l'habitació. 

Avui no he hagut de matinar i m'he llevat a les nou, com que dijous i divendres serem fora

Jo amb el vàter de fons, feia temps que volia tenir una foto així hehehe!
De pas, podeu comprovar que faig bona cara :)

m'ha tocat avui fer neteja. Mentre estava rentant els plats amb la música posada a tota castanya i cantant quasi a pulmó ha entrat en Markus per sorpesa i m'he endut un bon ensurt (i m'ha fet una mica de vergonya). Ell em sembla que encara riu. Ha vingut a ensenyar-me quin era el meu dinar (puré de patata amb carn) i suposo que a buscar alguna cosa que s'havia deixat. També m'ha tocat preparar el sopar, perquè després del patinatge de la Isa hem anat, amb la Sari, a un gimnàs a classe de Reggaeton, tot un show! El professor era un noi cubà, jove, tenyit de ros, i que no hi posava especials ganes però sí complicació. Jo crec que més que reggaeton era una classe de ritmes llatins perquè hem fet passos molt diversos. Bé, jo era la més diversa de la classe perquè m'he perdut uns quants cops i la majoria de vegades anava al revés que la resta heheheh! A més, de les poques paraules que ha dit el noi (que es diu Julio) la majoria eren en finès i jo només entenia quan deia els números... i quan se li escapava alguna expressió en castellà. En fi, m'he passat la classe partint-me de riure de mi mateixa i de la fila que feia ballant descoordinadament. Això sí, he arribat bastant cansada a casa però amb ganes de tornar a ballar :) El sopar m'ha quedat super bo, i com que a més era super tard, les nou (normalment sopem cap a les set) me n'he menjat dos plats ben plens!

Després de sopar he sortit una estona a mirar les estrelles, avui és el primer dia des que sóc aquí que es veuen, perquè la resta de dies hi havia núvols, i he vist un estel fugaç! Quina il·lusió!! (sí, ja he demanat un desig!!)

Vull aprofitar el post per explicar-vos un parell de coses curioses:

- La gent d'aquí va super abrigada, però quan entren a una cafeteria o algun lloc tancat on hi ha calefacció i encara que s'hi estiguin una bona estona, no es treuen la jaqueta.

- He vist que en un armari de la cuina proper als fogons o plaques d'inducció hi ha un kit d'emergència (una manta en plan professional i instruccions) per si hi ha un petit incendi (també hi ha un extintor a l'entrada, és que la casa està mig feta de fusta).

La manta ignífuga amb les instruccions.

Avui, per acabar el post, m'agradaria compartir un escrit que vaig posar un dia d'aquests a l'instagram acompanyant una foto. En el moment d'escriure'l em va sortir del cor, i m'agrada el que dic i com ho dic. He passat uns mesos bastant complicats, difícils i durs: he perdut un avi, un tiet, i el Duc, el gos que ens ha acompanyat els útlims setze anys, i també m'han passat altres coses que m'han decebut i m'han fet mal, però també m'han obert els ulls; m'he trobat amb la vida de cara i m'hi he hagut d'enfrontar com he pogut, i m'ho he passat malament. Però tocar fons serveix per mirar les coses d'una altra manera, per aprofitar cada instant bo de la vida i aprendre d'allò que no ens esperem i que no és tan bo. Després de la pluja surt el sol i ara brilla amb una intensitat especial:

Hauria preferit no haver tingut molts dels motius que m'han acabat portant aquí, però les portes tancades sempre obren finestres i les pèrdues sempre t'aporten alguna cosa positiva: i aquí estic! #feliçdelavida. I segueixo pensant en els que no hi són però sé que d'alguna manera em fan companyia, i en tot el que he deixat enrere i m'ha fet més forta. M'agrada el que sóc i estic a gust amb la vida. Balles amb mi? :)

http://instagram.com/p/kxerkAEcbG/ 

P.D.: si teniu cinc minutets, escolteu aquesta cançó dels Mishima (Tornaràs a tremolar) i feu un cop d'ull a la lletra.