Les Olimpíades de Madrid.

Dissabte pel matí vaig acompanyar la Isa a entrenar, i després vam anar cap a l'altra pista de gel on entrena alguns dies perquè feien una classe-demostració de patinatge de gel en grup o sincronitzat. Va ser distret, és una cosa que jo no havia vist mai, i realment necessiten un bon esperit d'equip per poder anar ben sincronitzades. Les figures les ensenyaven primer el grup de noies joves i després explicaven a les nenes com ho havien de fer i ho provaven; se'n van sortir prou bé. Jo aprofito les tantes sessions de patinatge de que puc gaudir per observar com es mouen i com hauria de fer jo les poques coses bàsiques que arribaré a fer (aquí a Finlàndia, perquè ja m'estic mirant de fer un intensiu a l'estiu a Barcelona heheh!). 

Com que a aquesta pista, per mirar, s'ha d'estar al bar, vaig aprofitar per fer un mos: una berlina de melmelada de maduixa! Que ja aviso que no és l'única cosa dolça de la jornada... Dissabte vam dinar a casa dels avis. Visca! L'Àvia va fer una mena d'entre mandonguilles i croquetes de xai, puré de patata, i una mena de salsa marró (així li diuen aquí) feta em sembla que amb verdures i suc de poma. Com no, també van haver-hi bones postres: brownie amb cobertura de blueberrys i gelat de vainilla.

Quan vam arribar a casa cap a quarts de tres, tots ens en vam anar a fer la migdiada, que no va ser precisament curta. A la tarda, si us he de ser sincera, no recordo què vam fer, suposo que estar per casa mirant alguna peli i jugant una mica. Diumenge pel matí va tocar patinada familiar, bé, menys la Isa, que ja patina prou els altres dies i se'n va anar amb els avis. Jo progresso adequadament, m'estic preparant per a les Olimpíades de Madrid heheheh (tinc temps, no?) i per a la mostra, un botó https://www.youtube.com/watch?v=q9SRbYMGAAs&feature=youtu.be :

Al final del vídeo hi ha una super pirueta de frenada (que vindria a ser que faig mitja volta) i unes declaracions en anglès-finès! 

L'Altti, però, està una mica patxutxo de l'orella i es va cansar ràpid, així que vam tirar cap a casa a fer el dinar: patates al forn amb salses diverses (una salsa portava nata o crema o alguna cosa així i trossets de verdures i de pernil fumat, i l'altra portava tonyina, crema i algun trosset de verdura també) que estaven per llepar-se'n els dits! 

Després de dinar tots van fer migdiada, però jo vaig estar mirant un parell de sèries per internet. Em vaig aixecar un moment per anar a beure aigua i em vaig trobar la Isa a la cuina jugant amb uns segells que li havia donat l'avi (que en col·lecciona) i quan es va cansar, ens vam posar les dues a jugar a una mena de "minijuegos" finesos d'internet. La tarda la vam passar jugant a fora amb el gel. Jo em vaig sentir mestra coctelera per unes hores heheheh! També vaig aprofitar que feia sol per fer algunes fotos del paisatge:

Jugar amb el gel era prou divertit, però la Isa i l'Altti es tenien el seu rotllo montat i jo no hi pintava massa, així que va arribar un moment que em vaig avorrir una mica i, a més, començava a tenir fred, així que vaig entrar a casa i em vaig posar a llegir amb la companyia sempre agradable d'en Lastu.

Abans de sopar va tocar sessió de sauna que vaig compartir amb la Isa (que era la tècnica de funcionament, ja que jo no en tenia ni idea) i vam tornar a fer festa de l'espuma a la dutxa. 

Ahir vaig tenir un matí prou productiu, em vaig estar actualitzant el perfil del Linkedin, i cap al migdia vaig acompanyar el Markus a l'escola on treballa per saber com s'hi va, ja que dijous començo allà les classes de finès. La Isa va tenir dues hores d'entrenament per la tarda que vaig aprofitar per anar a córrer pel costat del llac, i quan vaig acabar de córrer vaig passar pel súper a comprar unes quantes porqueries de xocolata i unes magdalenes per compensar el que havia cremat hehehe! (No m'ho he menjat tot ehh! Ho tinc a una nova zona de reserva de la meva habitació!). En teoria em tocava preparar el sopar quan arribés a casa però quan vam arribar, ja estava fet. La Sari havia plegat més d'hora de la feina i havia arribat amb molta gana, així que quan vam arribar, vam posar-nos a sopar un plat de patates amb salmó i formatge de cabra: excel·lent!

Després de sopar, amb l'Altti ens vam posar a mirar uns dibuixos en finès sense subtítols (de vegades posem subtítols en anglès i així els puc entendre) i al cap d'una estona vaig marxar cap a la meva habitació per fer Skype amb la meva mare. En Lastu i jo ens hem fet tan amics que de tant en tant s'apalanca a la meva habitació, i em va estar fent companyia durant la xerrada.

Aquí com podeu veure, no estava fent skype, però en Lastu ja s'ha fet un lloc sota el meu llit.

Avui ha estat un dia molt tranquil, aquest matí he estat investigant sobre una recepta que intentaré fer demà (i que ja us explicaré em surti o no...). A la tarda he dut la Isa a entrenar i he estat de xerrameca amb les mares de patinatge parlant del festival que faran a l'abril. Avui sí que m'ha tocat fer el sopar, i he fet risotto amb pebrot, pastanaga, ceba, carn picada, mongetes negres i pèsols (em sembla que no em deixo res).

I ara, escena de peli: els nens miren (tranquilament) dibuixos animats a l'ipad, els pares es relaxen i descansen davant de la tele, i jo estic escrivint al costat de la llar de foc encesa. En Lastu va voltant pel menjador i d'aquí no res s'ajeurà davant de la llar de foc amb els ulls mig tancats. Quin relax, què bé s'està!

I fins aquí el post d'avui.

Fins aviat!

Moi moi!

Bon cop de cap!

Últimament estic molt en plan cuinetes, una de les meves tasques és preparar el sopar cada dia, i els plats me'ls proposa la família, però em sembla que han vist que m'ho passo pipa cuinant i que no se'm dóna malament, així que estan pujant el nivell (no sempre, però sí molts dies) i jo ho estic disfrutant molt. Abans d'ahir el plat va ser una mena de quiche però que es diu Piirakoita, amb porro, carbassó, pernil fumat, formatge i ou. Quan vaig haver preparat el plat, vaig aprofitar que encara tenia temps i vaig treure a passejar en Lastu una estona. 

Procés de la Piirakoita.

A la tarda, mentre la Isa estava a la primera hora d'entrenament, vaig anar a córrer un altre cop pel costat del llac. La veritat és que fa una mica de fred, però la sensació d'estar corrent amb fred m'agrada, això sí, cansa una barbaritat això de caminar-córrer!! Però em va bé. A l'hora de després la Isa tenia dansa a un altre lloc (molt a prop de l'altre) i vaig aprofitar per descansar i llegir una mica, també per passar-me algunes pantalles més dels Angry Birds hehehe. Quan vam arribar a casa vam sopar la super Piirakoita, que estava molt bona, i després va tocar dutxa, que tot i que fes fred, havia suat bastant mentre corria. La Isa es va apuntar a dutxar-se, i allò va ser un festival. Resulta que amb el sabó del cos i una esponja fa una pila d'espuma i després es "disfressa", osigui que es fa unes celles, una barba, un nas gros, etc. i comença a fer tonteries. Vam estar rient una bona estona, fins que va tocar assecar-se i pentinar-se, perquè podríem haver estat fent el tonto eternament, era ben divertit! Ahir pel matí, com que era dijous, em va tocar passar l'aspiradora i fer els lavabos. Com que cada vegada ho tinc més per la ma, vaig més ràpida; a més, ahir també havia d'anar al Lidl, que hi havia unes ofertes especials i jo era la única que tenia temps de treure-hi el nas. Vaig comprar uns formatges italians, mozzarel·la de búfala, una pasta molt guai que no havia vist mai, i algunes coses més, però com que encara no hi havia anat mai, al Lidl, no sabia on eren les coses i vaig trigar una mica. Després vaig passar pel Prisma, el supersupermercat on venen esquís, que està al costat del Lidl, perquè havia de comprar cafè del Dolce Gusto i al Lidl no n'hi ha, i també vaig aprofitar i em vaig comprar xuxes, que encara no n'havia menjat aquí... buf!! quina inflada! Al costat de les xuxes hi havia catànies i coses amb xocolata i fruits secs, i també en van caure uns quants, vaja, em vaig comprar una mica de cada cosa que no havia provat mai i quina delícia de coses, mare meva!! Estaven tan bones que no vaig ni tenir temps de fer-los una foto heheh! Quan vaig arribar a casa, seguint el planning esportiu que faig, em tocava fer exercicis per treballar les cames, i en Lastu es va apuntar a la comparsa. Cada cop que movia els braços, ell els seguia, em vaig fer un bon fart de riure. Per dinar em vaig acabar la Piirakoita que havia sobrat a la nit (no n'hi havia gaire), i després vaig tocar una mica la guitarra abans d'anar a l'escola a buscar els nens. Els dijous no tenen activitats així que me'ls enduc tots dos cap a casa, i quan vam arribar em va tocar posar-me a fer el sopar: pizza! Mentre l'Altti es canviava de roba per marxar de l'escola no parava de cantar: Pizza Americaaaanaaaa!! (no sé el per què de l'americana heheh). 

Pizza de tomàquet, tonyina, tàperes, pinya, salami, mozzarela i emmental.

Per cert! El dimecres la Isa va descobrir el meu amagatall de les xocolatines i va trobar el paquet de Twix... i se'n va reservar un per ahir que es van partir amb l'Altti com a postres del sopar.

Avui, quan he deixat els nens a l'escola he anat a Lahti; havia quedat amb la Sari per anar a arreglar els meus papers legals. Hem arribat a l'oficina de treball i no hi havia ningú! Es veu que aquí la gent pot fer la majoria (per no dir totes) de gestions per internet, però si ets nou et toca "pringar", com és el meu cas. Ens han atès molt ràpid, i jo no he entès quasi res, a part dels papers que he omplert perquè estaven en anglès. Ara ja estic donada d'alta a la seguretat social finesa, i si no ho he entès malament, ho estic per sempre més, vaja, que quan torni a Molins, com que hauré passat més de noranta dies fora de l'estat espanyol, no tindré dret a la seguretat social del país, però sí que en tindré a Finlàndia. Acollonant...!

Quan he arribat a casa m'he acabat les quatre xuxes que em quedaven d'ahir i també he anat a córrer (res de per cremar calories de les xuxes, per què segons el planning que segueixo avui tocava córrer i punt!) Avui m'he pogut fer la foto pel postureo total: bambes blanques al poder!! Després m'he dutxat, he dinat i he fet una bona migdiada, perquè entre que fa dies que dormo poc i tanta cursa estava cansadíssima. Després he anat a buscar l'Altti a l'escola i hem estat jugant una bona estona. Hem començat amb guerra de coixins, però el tema ha acabat una mica accidentat... l'Altti ha saltat de cap a la meva boca i m'han quedat uns morros a l'estil Esther Cañadas. Ara m'hi està sortint un blau...

Els morritos lesionats.

M'he estat passejant per casa durant un quart d'hora amb una llauna de cervesa freda al llavi, dauria fer una fila! Aleshores he decidit canviar de joc, perquè em feia molt mal el llavi, i ens hem posat a fer plastilina. Tenen una pila de coses per jugar amb la plastilina!! I no sé qui s'ho ha passat millor dels dos...

Al cap d'una estona ja han arribat els avis amb la Isa i jo m'he posat a fer el sopar: sopa de tomàquet (amb formatge, clar!) i avui hem encetat el pernil i el fuet que vaig portar de Molins. N'han menjat però tampoc ha estat una eufòria generalitzada... jo n'he menjat més que ningú hehehe! No ho havia trobat gaire a faltar, però el pernil salat és tan bo!

Després de sopar hem estat jugant al Kinect de la Xbox amb la Isa, a un joc que es diu Adventures o alguna cosa semblant, i era d'anar saltant i ajupint-se per evitar obstacles i aconseguir monedes, i jo, que ja estava cansada del matí, he acabat a terra. Quan hem plegat la Isa m'ha fet un pentinat amb una trena d'aquestes d'arrel (jo els hi dic així, la veritat és que no sé com es diuen). A l'hora d'anar a dormir he fet un Skype amb la meva mare i l'Isa i l'Altti s'hi han apuntat, han estat fent l'animal tota l'estona: tapant la càmera, apropant molt la cara, dient "hola que pasa burro por tu casa mansana mono calvo buenas noches buenas tardes", i fins i tot, la meva mare ha pogut gaudir de la performance de pintar-me una ungla i enganxar-m'hi un cor enorme en directe.

La trena.

El cor i la purpurina.

I ha arribat el moment de les curiositats...!

• Ahir la Sari em va estar ensenyant els jocs que tenen i, a part de tenir-ne bastants, són tots super guais! (com no podia ser menys). Entre d'altres, tenen una mena de plastilina que quan s'asseca -a l'aire, sense enfornar- queda dura i no pesa, i pots fer de tot! Ells havien fet ninots:

• A l'entrada de l'escola hi ha unes "neveres". El primer dia vaig pensar "caram! què equipats que estan amb tanta nevera... deuen ser els congeladors que no els hi deuen cabre a la cuina..." Doncs no, a la cuina deuen tenir espai de sobres... i no són ni neveres ni congeladors, són estufes! A dins hi posen els gorros, els guants, i la roba d'abric quan es mulla i així s'asseca i ho tenen calentó per sortir al carrer. N'he fet una foto mig d'estranquis:
  

• El supermercat Prisma (el dels esquis) és tan gran que al carro t'hi posen un plànol:
  

• Tinc una llibreta per anar-me apuntant les receptes!! Visca!!
  

I fins aquí el post d'avui!!

Fins aviat :)

El datàfon del violinista.

Em pensava que feia menys dies de l'última actualització... però ja som dimarts!!

Diumenge va ser un dia molt emocionant: vaig anar a veure els Lahti ski games on es feien "ski jumping world cup"i "cross country world cup", o sigui, la copa del món de salts d'esquí i d'esquí de fons. Vaig anar-hi només diumenge perquè era el dia que l'entrada era més barata, em va costar tretze euros amb el descompte d'estudiant i a peu dret (que no entenc per què era més barata, perquè podia anar a veure els salts ben bé des de peu de pista, i en canvi, els que estaven asseguts pagaven més i ho veien des de més lluny). El dissabte havia fet un sol impressionant, però diumenge va tornar a nevar i vaig passar una mica de fred a l'estadi, perquè tampoc és que em mogués gaire... 

Al matí vam estar fent coses per casa una mica cadascú al seu rotllo, jo vaig estar plegant la roba que havia rentat i posant una mica d'ordre a l'habitació, que per cert, la tinc molt endreçada :)! Quan vaig acabar, vaig sortir a jugar amb els nens però, oh sorpresa, no hi éren! Li vaig preguntar a la Sari i em va dir que estaven jugant amb la veïna, l'Eila, i jo em vaig imaginar una nena de la seva edat. La Sari va aprofitar per presentar-me-la, i no, no era una nena, era una senyora que semblava que tingués uns seixanta anys com a molt. Quan vam arribar al seu jardí estava donant-ho tot fent guerra de neu amb els nens i corrent darrere seu com si no hi hagués demà. Jo vaig flipar, de debò! Quin ritme que duia! Això sí, el moment en què vaig flipar més va ser quan em van dir que tenia setanta anys i que va a córrer i fa esquí de fons. Una persona digne de menció. Van estar xerrant cinc minuts -jo somreia però no entenia quasi res...- i vam tornar cap a casa a dinar. Aleshores vaig marxar cap a Lahti amb el bus clatellada. Vaig arribar una mica tard -expressament- i ja estaven fent l'esquí de fons femení, que vaig mirar una estona. La veritat és que des que vaig arribar que tinc ganes de provar-ho però com que ja no hi ha neu ho hauré d'aplaçar... 

El que no crec que arribi a provar mai és això dels salts. Els saltadors saltaven del trampolí més alt, 130m, i si des de baix era impressionant, no vull saber com deu ser saltar. El que sí que m'imagino és que has de tenir una tècnica impecable si no et vols partir les cames. El salt més llarg que vaig veure va ser un noi que va fer 131,5m si no recordo malament. Al vídeo podeu veure unes línies vermelles marcades, i la majoria de saltadors (que eren uns 70) es quedaven més aviat a prop de la primera línia (116 m), la segona marcava els 130, i els pocs que van arribar a passar-la, en el moment de creuar-la se sentia el públic fent "uoooooh" (a l'estil finès, fluixet).

Els salts de trampolí i la gentada. 

Jo amb cara de fred.

A la tarda, quan vaig arribar a casa amb els dits congelats (tot i que havia dut les manoples tot el dia...) vam estar jugant a l'Uno Moo amb els nens i en Markus. - Més avall faré una mica d'explicació d'un parell de jocs - 

Coses curioses del dia: 

- Hi havia un violinista tocant al carrer (un valent campió per aguantar més de dos minuts sense guants a aquella temperatura) i li podies fer el donatiu o pagar-li el disc amb la visa, perquè tenia el trasto aquell per cobrar amb tarja. 

- Si a l'hivern quan neva o cau aigua-neu, a Finlàndia (i suposo que als llocs on neva normalment) vas amb paraigua, se'n riuen de tu i saben que ets guiri sí o sí. O això em van dir a casa quan els hi vaig preguntar si havia d'agafar el paraigua.

El dilluns (ahir) va tornar tot la normalitat després que la setmana passada els nens tinguéssin les vacances d'hivern. Al matí va tocar escola i a la tarda patinatge. El meu matí va ser molt distret, quan vaig tornar de l'escola, vaig posar ordre a l'habitació que estava així:

*Cal observar el detall d'haver-ho deixat tot ben embolicat amb fil.

I després em vaig posar a cuinar el sopar. Ahir va tocar plat de la terra (de la meva): mandonguilles a la jardinera! Ohhh m'encanten les mandonguilles a la jardinera! Estic descobrint que m'agrada molt cuinar,

em relaxa i em distreu, i aquí estic aprenent la tira de plats nous! Això sí, que no hi falti la patata, la pastanaga i la ceba. Les mandonguilles em van quedar delicioses, tot i que a la Isa no li van acabar de fer el pes perquè era una cosa diferent del que mengen sempre. Ahir pel matí també vaig encetar una nova modalitat d'skype (o google hangouts). La Sari havia deixat el modem a l'estudi, que és la caseta que hi ha a sobre del pàrquing, i vaig haver de fer la conversa des del mòbil enganxada a la porta del despatx, a la intempèrie. La veïna, l'Eila, sort que ja em coneix, perquè per mi que es va pensar que parlava sola.

Equipada per anar a córrer a zero graus.

A la tarda, la Isa tenia dues hores d'entrenament, així que tenia prou temps per fer coses. Vaig anar cap al llac amb el cotxe i em vaig escapar un moment a un supermercat que hi ha allà a prop per comprar unes quantes xocolatines de reserva. És el supermercat on hi ha un encarregat que es diu Petri, però no acaba aquí la cosa... la caixera d'ahir es diu Heidi. He descobert el Daim, una mena de llesca de carmel i ametlles recoberta de xocolata... un vici! Després vaig tornar al cotxe, em vaig canviar de roba i... vaig anar a córrer pel costat del llac! Sí! M'he posat les piles amb l'esport. Estic seguint les pautes que fa una noia de la uni, i sembla tot prou assequible per arribar a fer trenta minuts en vuit setmanes. Després (em vaig menjar un kinder bueno) vaig anar a buscar la Isa i cap a casa. Jo estava bastant cansada, vam sopar però encara eren quarts de set de la tarda, així que ens vam posar a jugar a un joc de fruites i altre cop a l'Uno Moo, i després els nens van montar una mena de picnic i una botiga de gelats amb tot de coses super guais que tenen (i que m'ha tocat recollir aquest matí). Aprofito que parlo dels jocs per fer-ne cinc cèntims:

Gelat de pokemon (tot i que no es veu, hi és).

Menjar del picnic: un porro, un tomàquet i un enciam al que se li poden treure les fulles.

Botiga de gelats.

Uno Moo: com l'uno però amb animals de granja, has de fer coincidir el color o l'animal per poder entrar-lo a la granja. El blanc és el comodí i si el d'abans teu tira una mofeta et toca agafar dues peces.

Joc de la compra. Les targes estan girades cap avall (n'hi ha moltes de cada) i n'has d'agafar una. Si et toca, per exemple, el pa, agafes la figureta del pa, i així anar fent. Però si a un altre jugador li torna a tocar el pa, li has de donar. El joc s'acaba quan s'han repartit les deu figuretes. Guanya qui en te més.

A la nit li va tocar explicar el conte a en Markus, i els nens van triar-ne un d'aquests que és de cançons i pots fer sonar la música d'acompanyament: nit de concert. Jo em partia de riure des de l'habitació. Aquests pares són molt guais! I així han sortit els nens: súper guais!
Aquest matí he volgut estrenar els pintaungles que em vaig comprar dissabte a l'H&M per un euro, i he
entès per què eren tan baratos: són una merda. Me'ls vaig comprar per no mossegar-me les ungles, perquè me les estic deixant créixer (ara somio que esgarrapo els meus enemics heheheh) però me n'hauré de comprar un de transparent més bo per segellar la pintura i que no caigui a trossos. Això sí, els colors que vaig triar són molt xulos!
Avui també m'ha tocat cuinar el sopar, i he fet xai a la cassola amb vi negre. Ha quedat espectacularment bo, jo mai l'havia tastat i la veritat és que m'ha encantat. A més hi havia posat uns pepinillos (cogombrets?) que estaven marinats amb chili d'aquell que pica bastant, així que ha quedat bastant fortet el plat, però tots hem repetit! I encara me'n queda una mica per dinar demà i tot.

Abans d'entrar al forn: el xai amb la guarnició i el vi. 

El resultat. Ai si poguéssiu sentir-ne l'olor!

A la tarda primer he acompanyat la Isa a entrenar, hem tornat a casa i aleshores ha estat el torn de l'Altti, que és l'únic del seu grup que fa el que diu la profe de patinatge, però de tant en tant també mira amunt i em saluda, fa molta gràcia. Quan hem arribat a casa hem sopat el deliciós i tan esperat (per l'oloreta) plat de xai a la cassola que espero que tornem a fer algun dia. També he aprofitat per seguir omplint el receptari que vaig començar ahir amb les galetes de civada; avui hi he afegit el xai a la cassola amb vi i el plat que he de fer demà, que em toca seguir cuinant i tornar a córrer, així que més val que vagi tirant cap a dormir que ja és tard (són les onze, buuu!!).

Bona nit!

P.D.: cada dia sé més paraules en finès, visca! Hyvää!!

Els caçadors de bombolles

Per fi m'he decidit a fer un post nou!

La veritat és que tinc unes quantes coses per explicar així que pot ser que avui s'allargui una mica el tema.

Els meus patins.

Dijous pel matí vam anar a patinar sobre gel i ja no tinc problemes amb els patins, m'hi he posat les enganxines toves i les plantilles que normalment faig servir amb les sabates i em van molt bé. El problema el vam tenir a l'hora de voler treure les plantilles, que va ser tota una odissea, les vam acabar traient fent palanca amb les claus del cotxe. També vaig provar una nova manera de cordar-me'ls, i ja va tot perfecte! No vaig caure ni un sol cop, i això que vam anar a una pista on encara no havia anat i el gel estava molt fet caldo (que no arribés a caure no vol dir que no tingués cap ensurt heheh).

Quan vam sortir de patinar, vam anar a dinar a un lloc amb buffet lliure on el menjar estava deliciós: vaig menjar la tira de patates amb una mena de salsa de crema de llet i carn picada amb suc per sobre i quatre talls (dels grossos) de pizza, que ja tenia mono de pizza! Evidentment vaig menjar un tall de pastís de postres i un te, vaig quedar ben tipa. A més, el bar estava ple de paletes, i la Sari em va explicar que ens veien com uns turistes, que no és gaire normal que n'hi hagi allà, i no paraven de mirar-nos.

Tots ben tips vam pujar al cotxe i vam fer camí fins a Hämeenlinna. Vam anar tots cinc amb un sol cotxe, el golf, i anavem una miqueta apretadets. Durant els viatges llargs, al darrere hi anaven els nens (amb les cadiretes respectives) i la Sari, i jo hi anava durant els viatges curts. Quan vam arribar a Hämeenlinna, el primer que vam fer va ser anar a una torre-mirador per veure el llac (un tros, perquè és enorme), però estava tancada i només vam poder pujar fins la primera planta. Les vistes éren espectaculars, era un bosc de conte. El terra (del camí, de les escales, de tot arreu!) estava tot gelat, i relliscava un munt... jo només desitjava que m'apareguessin uns grampons del no-res, i ells caminaven per sobre del gel com si res! 

Una part del llac.

Postureo per fardar una miqueta.

Després del tour turístic vam anar cap a l'hotel-spa, vam descarregar les maletes, ens vam instal·lar a les habitacions i ens vam equipar per anar a gaudir d'unes hores de relax a l'spa. A l'habitació hi teniem un barnús per cadascú (fins i tot els nens, un de la seva talla) i una tovallola que ens haviem d'endur. Quan vam arribar al vestuari (homes i dones per separat) vam deixar la tovallola i el barnús a la taquilla i vam entrar a la sala de dutxes i saunes. Jo em vaig emocionar perquè per fi tenia sessió de sauna finesa (no us emocioneu que no hi havia allò de tirar-se rodolant per la neu i caure a l'aigua congelada del llac després de la sauna!). La Sari em va preguntar si volia entrar a la sauna i evidentment vaig dir que sí, amb el que no comptava era amb que m'havia de despullar... quina vergonya! Després se'm va passar ràpid, però en un primer moment, haver-me de quedar en pilota picada davant de mitja família em va sobtar. L'endemà ja em va semblar la cosa més normal del món. Un cop acabada la sessió saunil, ens vam posar el banyador i... txan txan! Cap a la piscina! Jo no sé quina mena de peli m'havia muntat sobre què és un spa, i resulta que vindria a ser com Caldea però en petit, molt petit (en aquest cas), i una mica bastant més net. També tenia entès que era un lloc per relaxar-se, però aquesta setmana tots els nens tenien vacances, i allò més aviat semblava una casa de colònies. Hi havia una piscina molt poc fonda que era pels nens, fins i tot hi tenien trastos per jugar (galledes, molinets d'aigua...), també una altra piscina amb un tobogan, una piscina allargada per nedar (o per fer-hi l'idiota en grup), una piscina més gran però menys fonda que l'allargada per passar-hi l'estona i amb una zona de "xorros" per l'esquena i pels peus, un parell de minipiscines amb l'aigua a quatre graus (jo vaig aconseguir posar-m'hi fins a mitja cuixa, aleshores vaig començar a no notar-me els peus i vaig sortir... quin dolor!), una piscina exterior a vint-i-vuit graus i el més esperat! Un jacuzzi amb l'aigua a trenta-set graus. Jo anava fent visites al jacuzzi, que s'hi estava molt bé, i entre visita i visita provava les altres piscines, però em vaig fixar que hi havia un senyor que s'havia instal·lat al jacuzzi i s'hi va passar potser dues hores (com a mínim), quan em vaig cansar de fer el tour piscinil, jo també vaig afincar-me al jacuzzi. Com ja he dit, els nens estaven de vacances, i hi havia moments en què es podien fer salts a l'estil patum de la gentada que hi havia. Alguns nens crec que van telepatitzar amb mi en el moment en que pensava "salts de patum" però van obviar la segona part i... vinga a saltar de bomba a dins del jacuzzi! En fi, que de relax més aviat poc. Jo no m'ho vaig prendre pas malament, al revés, em partia de riure veient les cares de la gent que volia relaxar-se i s'havia trobat amb l'estampida infantil. 

Més postureo per fardar una miqueta.

En sortir de la piscina vam tornar a fer sessió de sauna, i aquí ve la millor part! Per tornar cap a l'habitació pujavem al hall de l'entrada pública de l'spa i anavem per un passadís cap a les habitacions, doncs tot aquest camí el vam fer només amb el barnús posat, el banyador anava a la butxaca perquè ens haviem dutxat. Jo anava pensant "visca! vaig en pilotes i no ho sabeu!!" cada cop que em creuava amb algú. És una tonteria, però em va fer molta gràcia. Per cert, les parets de l'spa eren de vidre i hi havia vistes del llac gelat.

A mitja tarda vam anar al poble a sopar a un restaurant Thailandès on feien uns platots enormes de menjar boníssim, jo vaig sopar uns noodles amb pollastre, chile, llimona, pastanaga, bamboo, ou i segur que alguna cosa més que ja no recordo, vaig acabar ben tipa. Després, a l'hotel vam fer l'snack nocturn... i em vaig inflar a menjar fruita com si no hi hagués demà: tres mandarines, mitja taronja i un plàtan, i no vaig menjar més perquè estava a punt de rebentar. Vam mirar una estona els dibuixos i... hora del conte! Jo dormia en una habitació amb els nens, i l'Altti primer volia que li llegís un còmic de les tortugues ninja, però era nivell muerte de complicació, així que els hi vaig llegir un conte que haviem agafat de la sala de jocs... un conte que va durar vint minuts! Se'm va fer etern. Es va fer l'hora de dormir, osigui les nou de la nit, així que vam apagar llums i... bona nit. Bé, això per ells perquè jo em vaig despertar uns quants cops, resulta que a la Isa, de vegades, li dóna per cridar, i aquella nit li va donar per cridar tres vegades. Jo no ho sabia, i el primer cop em vaig endur un bon ensurt, em pensava que l'estaven intentant segrestar!

L'endemà (ahir) a les set ja estaven donant guerra, i al cap de poca estona vam baixar a esmorzar al buffet lliure de l'hotel... Sí... buffet lliure! Aquest cop, per si el dia abans no havia menjat prou, buffet lliure va ser sinònim de cinc plats de menjar. Jo vaig pensant que he de provar les coses típiques però és que a sobre tot està deliciós... mala combinació. Vaig menjar un plat de iogurt natural amb sopa de blackberrys i una sorreta de cereals que hi havia per allà, de segon, plat de iogurt de berrys amb cornflakes i berrys, de tercer, mostra variada de galetes fineses, de quart, dues llesques de pa, formatge cuit finès, ou remenat (això no pot faltar mai en un buffet d'esmorzar), i per últim, un altre plat de iogurt natural amb diferents melmelades de diversos berrys i berrys. També em vaig beure un got de llet i un got de suc de Lingonberrys. Després d'aquesta inflada vaig veure que hi havia uns panets que no havia provat però és que de veritat que no podia més. També vaig deixar de banda les mini salsitxes, les mandonguilles i els embotits... Sort que vam trigar una hora i mitja a anar a l'spa, perquè si no crec que m'hauria agafat alguna mena de jamacuco estrany. Després d'estar dues hores en remull, vam fer mitja hora de classe d'aquagim amb un monitor molt simpàtic que feia la classe en finès (però com també feia els exercicis vaig poder-lo seguir perfectament) i amb unes quantes iaies. Va ser molt divertit! Després de la sauna vam tornar a anar cap a l'habitació en pilota picada i barnús i ja vam fer les maletes per marxar. Vam dinar a Hämeenlinna a un restaurant on vaig dinar una pizza de carn de ren, que es veu que no és tan típica, que va cara.

 

Abans d'entrar al restaurant vam veure un gos amb anorac.

Al menú infantil hi havia cistella dels Angry Birds.

La pizza de carn de ren amb un ou ferrat al mig.

El camió de Freixenet.

A la nit vaig arribar bastant cansada a casa, vam sopar (sí, després de les atipades de menjar vaig sopar) sopa de les verdures de sempre amb pollastre i curry, i ja vam anar tots cap a dormir. Avui he matinat una mica per aprofitar que la Sari anava a Lahti i no haver de pagar la clatellada del bus, aquest cap de setmana hi ha els "Lahti Ski Games" que és un campionat d'esquí de fons i de salts, i hi ha bastanta gent. M'ha fet gràcia que hi ha una paradeta de Freixenet!! Jo m'he passat el dia voltant per Lahti, i fins que no s'ha fet l'hora que obrissin les botigues he estat passejant pel meu estimat llac, que encara està glaçat i he fet unes quantes fotos (de rigor) i també he esmorzat al lloc dels pastissos bons:

El llac petit ja s'està desglaçant i hi ha ànecs.

Un pescador.

El vaixell del mig s'està enfonsant, després hi han anat amb unes bombes per treure'n l'aigua i (suposo que) reflotar-lo. 

L'interior del lloc dels pastissos bons, molt cuqui. 

Les vistes del lloc dels pastissos bons. 

L'esmorzar d'avui.

El pescador d'abans instal·lat.

Avui he anat una mica de rebaixes, i m'he comprat un parell de peces de roba de fer esport. He trobat pantalons d'esquiar per vint-i-cinc euros, i anoracs dels que abriguen per trenta-cinc. Com tots els dissabtes he acabat dinant al McDonald's... McDissabtes! He entrat en una llibreria i atenció perquè als llibres per aprendre castellà la protagonista és una xoni! Tots els nens surten amb la samarreta del barça, i les fotos de ciutat són de Madrid. També hi havia una foto d'uns gegants de Barcelona, i m'ha fet il·lusió i tot.

Per tornar cap a casa sí que he hagut d'agafar el bus, i he arribat bastant cansada després de passar-me des de les vuit fins quarts de tres caminant. He descansat una mica i la Isa m'ha vingut a reclamar la meva presència al terreny de joc. Primer hem agafat el pompero dels Angry Birds que vaig comprar fa uns dies (el de l'intent fracassat de congelar bombolles) i ha estat la festa de la tarda: jo feia bombolles i la Isa i l'Altti es flipaven intentant petar-les totes.

Quan s'ha acabat el que sigui que posen per fer bombolles hem jugat al pilla-pilla i després a fet i amagar. Ha estat bé perquè hem parat tots tres, que de vegades amb els nens petits costa fer que parin ells, i el meu millor amagatall ha estat darrere d'un arbre, però d'uns trenta centímetres de diàmetre! Li tocava parar a l'Altti i jo m'he distret i no tenia temps d'amagar-me, així que he decidit fer la broma de posar-me darrere del tronc... i l'Altti ha passat com quatre cops per davant meu sense veure'm! M'he sentit com si fos un ninja o alguna cosa així! És la primera vegada que cola aquest amagatall. La veritat és que m'estava partint de riure, i el Markus que estava per allà i també ho ha vist es tronxava i li deia a l'Altti que mirés bé. Més tard hem anat a fer un volt tots quatre amb en Lastu (la Sari estava preparant el sopar) i després hem sopat, que jo entre la caminada del matí i tant córrer jugant... tenia una gana!! Hem sopat canelons fets amb salsa bolonyesa i una mica d'amanida, tot molt bo per variar! I ara, després d'escriure el post ja toca anar tirant cap a dormir, que demà més!

Apa! Fins aviat!!

P.D.: Per cert, dimecres em vaig oblidar d'explicar que el treballador del mes del supermercat on vaig anar es deia Petri, quina gràcia tu! I la recepcionista de l'hotel es deia Marika. Tela! Heheh!

P.D. Dos: Hi ha gent que ja va amb vambes de roba. Jo vaig amb botes de muntanya i mitjons gruixuts i hi ha moments que tinc fred... estem entre menys dos i més dos graus.

P.D. Tres: Mentre esmorzava al lloc dels pastissos bons, tenia dues iaies a la taula del costat i una s'ha tirat un rot de campionat, hauria pogut recitar l'abecedari sencer!

P.D. Quatre (i última): En un tros desgelat del llac petit he pogut veure que són una miqueta marranos, hi havia alguna que altra cosa al fons del llac que no hi hauria de ser... entre d'altres una bicicleta!