El datàfon del violinista.

Em pensava que feia menys dies de l'última actualització... però ja som dimarts!!

Diumenge va ser un dia molt emocionant: vaig anar a veure els Lahti ski games on es feien "ski jumping world cup"i "cross country world cup", o sigui, la copa del món de salts d'esquí i d'esquí de fons. Vaig anar-hi només diumenge perquè era el dia que l'entrada era més barata, em va costar tretze euros amb el descompte d'estudiant i a peu dret (que no entenc per què era més barata, perquè podia anar a veure els salts ben bé des de peu de pista, i en canvi, els que estaven asseguts pagaven més i ho veien des de més lluny). El dissabte havia fet un sol impressionant, però diumenge va tornar a nevar i vaig passar una mica de fred a l'estadi, perquè tampoc és que em mogués gaire... 

Al matí vam estar fent coses per casa una mica cadascú al seu rotllo, jo vaig estar plegant la roba que havia rentat i posant una mica d'ordre a l'habitació, que per cert, la tinc molt endreçada :)! Quan vaig acabar, vaig sortir a jugar amb els nens però, oh sorpresa, no hi éren! Li vaig preguntar a la Sari i em va dir que estaven jugant amb la veïna, l'Eila, i jo em vaig imaginar una nena de la seva edat. La Sari va aprofitar per presentar-me-la, i no, no era una nena, era una senyora que semblava que tingués uns seixanta anys com a molt. Quan vam arribar al seu jardí estava donant-ho tot fent guerra de neu amb els nens i corrent darrere seu com si no hi hagués demà. Jo vaig flipar, de debò! Quin ritme que duia! Això sí, el moment en què vaig flipar més va ser quan em van dir que tenia setanta anys i que va a córrer i fa esquí de fons. Una persona digne de menció. Van estar xerrant cinc minuts -jo somreia però no entenia quasi res...- i vam tornar cap a casa a dinar. Aleshores vaig marxar cap a Lahti amb el bus clatellada. Vaig arribar una mica tard -expressament- i ja estaven fent l'esquí de fons femení, que vaig mirar una estona. La veritat és que des que vaig arribar que tinc ganes de provar-ho però com que ja no hi ha neu ho hauré d'aplaçar... 

El que no crec que arribi a provar mai és això dels salts. Els saltadors saltaven del trampolí més alt, 130m, i si des de baix era impressionant, no vull saber com deu ser saltar. El que sí que m'imagino és que has de tenir una tècnica impecable si no et vols partir les cames. El salt més llarg que vaig veure va ser un noi que va fer 131,5m si no recordo malament. Al vídeo podeu veure unes línies vermelles marcades, i la majoria de saltadors (que eren uns 70) es quedaven més aviat a prop de la primera línia (116 m), la segona marcava els 130, i els pocs que van arribar a passar-la, en el moment de creuar-la se sentia el públic fent "uoooooh" (a l'estil finès, fluixet).

Els salts de trampolí i la gentada. 

Jo amb cara de fred.

A la tarda, quan vaig arribar a casa amb els dits congelats (tot i que havia dut les manoples tot el dia...) vam estar jugant a l'Uno Moo amb els nens i en Markus. - Més avall faré una mica d'explicació d'un parell de jocs - 

Coses curioses del dia: 

- Hi havia un violinista tocant al carrer (un valent campió per aguantar més de dos minuts sense guants a aquella temperatura) i li podies fer el donatiu o pagar-li el disc amb la visa, perquè tenia el trasto aquell per cobrar amb tarja. 

- Si a l'hivern quan neva o cau aigua-neu, a Finlàndia (i suposo que als llocs on neva normalment) vas amb paraigua, se'n riuen de tu i saben que ets guiri sí o sí. O això em van dir a casa quan els hi vaig preguntar si havia d'agafar el paraigua.

El dilluns (ahir) va tornar tot la normalitat després que la setmana passada els nens tinguéssin les vacances d'hivern. Al matí va tocar escola i a la tarda patinatge. El meu matí va ser molt distret, quan vaig tornar de l'escola, vaig posar ordre a l'habitació que estava així:

*Cal observar el detall d'haver-ho deixat tot ben embolicat amb fil.

I després em vaig posar a cuinar el sopar. Ahir va tocar plat de la terra (de la meva): mandonguilles a la jardinera! Ohhh m'encanten les mandonguilles a la jardinera! Estic descobrint que m'agrada molt cuinar,

em relaxa i em distreu, i aquí estic aprenent la tira de plats nous! Això sí, que no hi falti la patata, la pastanaga i la ceba. Les mandonguilles em van quedar delicioses, tot i que a la Isa no li van acabar de fer el pes perquè era una cosa diferent del que mengen sempre. Ahir pel matí també vaig encetar una nova modalitat d'skype (o google hangouts). La Sari havia deixat el modem a l'estudi, que és la caseta que hi ha a sobre del pàrquing, i vaig haver de fer la conversa des del mòbil enganxada a la porta del despatx, a la intempèrie. La veïna, l'Eila, sort que ja em coneix, perquè per mi que es va pensar que parlava sola.

Equipada per anar a córrer a zero graus.

A la tarda, la Isa tenia dues hores d'entrenament, així que tenia prou temps per fer coses. Vaig anar cap al llac amb el cotxe i em vaig escapar un moment a un supermercat que hi ha allà a prop per comprar unes quantes xocolatines de reserva. És el supermercat on hi ha un encarregat que es diu Petri, però no acaba aquí la cosa... la caixera d'ahir es diu Heidi. He descobert el Daim, una mena de llesca de carmel i ametlles recoberta de xocolata... un vici! Després vaig tornar al cotxe, em vaig canviar de roba i... vaig anar a córrer pel costat del llac! Sí! M'he posat les piles amb l'esport. Estic seguint les pautes que fa una noia de la uni, i sembla tot prou assequible per arribar a fer trenta minuts en vuit setmanes. Després (em vaig menjar un kinder bueno) vaig anar a buscar la Isa i cap a casa. Jo estava bastant cansada, vam sopar però encara eren quarts de set de la tarda, així que ens vam posar a jugar a un joc de fruites i altre cop a l'Uno Moo, i després els nens van montar una mena de picnic i una botiga de gelats amb tot de coses super guais que tenen (i que m'ha tocat recollir aquest matí). Aprofito que parlo dels jocs per fer-ne cinc cèntims:

Gelat de pokemon (tot i que no es veu, hi és).

Menjar del picnic: un porro, un tomàquet i un enciam al que se li poden treure les fulles.

Botiga de gelats.

Uno Moo: com l'uno però amb animals de granja, has de fer coincidir el color o l'animal per poder entrar-lo a la granja. El blanc és el comodí i si el d'abans teu tira una mofeta et toca agafar dues peces.

Joc de la compra. Les targes estan girades cap avall (n'hi ha moltes de cada) i n'has d'agafar una. Si et toca, per exemple, el pa, agafes la figureta del pa, i així anar fent. Però si a un altre jugador li torna a tocar el pa, li has de donar. El joc s'acaba quan s'han repartit les deu figuretes. Guanya qui en te més.

A la nit li va tocar explicar el conte a en Markus, i els nens van triar-ne un d'aquests que és de cançons i pots fer sonar la música d'acompanyament: nit de concert. Jo em partia de riure des de l'habitació. Aquests pares són molt guais! I així han sortit els nens: súper guais!
Aquest matí he volgut estrenar els pintaungles que em vaig comprar dissabte a l'H&M per un euro, i he
entès per què eren tan baratos: són una merda. Me'ls vaig comprar per no mossegar-me les ungles, perquè me les estic deixant créixer (ara somio que esgarrapo els meus enemics heheheh) però me n'hauré de comprar un de transparent més bo per segellar la pintura i que no caigui a trossos. Això sí, els colors que vaig triar són molt xulos!
Avui també m'ha tocat cuinar el sopar, i he fet xai a la cassola amb vi negre. Ha quedat espectacularment bo, jo mai l'havia tastat i la veritat és que m'ha encantat. A més hi havia posat uns pepinillos (cogombrets?) que estaven marinats amb chili d'aquell que pica bastant, així que ha quedat bastant fortet el plat, però tots hem repetit! I encara me'n queda una mica per dinar demà i tot.

Abans d'entrar al forn: el xai amb la guarnició i el vi. 

El resultat. Ai si poguéssiu sentir-ne l'olor!

A la tarda primer he acompanyat la Isa a entrenar, hem tornat a casa i aleshores ha estat el torn de l'Altti, que és l'únic del seu grup que fa el que diu la profe de patinatge, però de tant en tant també mira amunt i em saluda, fa molta gràcia. Quan hem arribat a casa hem sopat el deliciós i tan esperat (per l'oloreta) plat de xai a la cassola que espero que tornem a fer algun dia. També he aprofitat per seguir omplint el receptari que vaig començar ahir amb les galetes de civada; avui hi he afegit el xai a la cassola amb vi i el plat que he de fer demà, que em toca seguir cuinant i tornar a córrer, així que més val que vagi tirant cap a dormir que ja és tard (són les onze, buuu!!).

Bona nit!

P.D.: cada dia sé més paraules en finès, visca! Hyvää!!

Els caçadors de bombolles

Per fi m'he decidit a fer un post nou!

La veritat és que tinc unes quantes coses per explicar així que pot ser que avui s'allargui una mica el tema.

Els meus patins.

Dijous pel matí vam anar a patinar sobre gel i ja no tinc problemes amb els patins, m'hi he posat les enganxines toves i les plantilles que normalment faig servir amb les sabates i em van molt bé. El problema el vam tenir a l'hora de voler treure les plantilles, que va ser tota una odissea, les vam acabar traient fent palanca amb les claus del cotxe. També vaig provar una nova manera de cordar-me'ls, i ja va tot perfecte! No vaig caure ni un sol cop, i això que vam anar a una pista on encara no havia anat i el gel estava molt fet caldo (que no arribés a caure no vol dir que no tingués cap ensurt heheh).

Quan vam sortir de patinar, vam anar a dinar a un lloc amb buffet lliure on el menjar estava deliciós: vaig menjar la tira de patates amb una mena de salsa de crema de llet i carn picada amb suc per sobre i quatre talls (dels grossos) de pizza, que ja tenia mono de pizza! Evidentment vaig menjar un tall de pastís de postres i un te, vaig quedar ben tipa. A més, el bar estava ple de paletes, i la Sari em va explicar que ens veien com uns turistes, que no és gaire normal que n'hi hagi allà, i no paraven de mirar-nos.

Tots ben tips vam pujar al cotxe i vam fer camí fins a Hämeenlinna. Vam anar tots cinc amb un sol cotxe, el golf, i anavem una miqueta apretadets. Durant els viatges llargs, al darrere hi anaven els nens (amb les cadiretes respectives) i la Sari, i jo hi anava durant els viatges curts. Quan vam arribar a Hämeenlinna, el primer que vam fer va ser anar a una torre-mirador per veure el llac (un tros, perquè és enorme), però estava tancada i només vam poder pujar fins la primera planta. Les vistes éren espectaculars, era un bosc de conte. El terra (del camí, de les escales, de tot arreu!) estava tot gelat, i relliscava un munt... jo només desitjava que m'apareguessin uns grampons del no-res, i ells caminaven per sobre del gel com si res! 

Una part del llac.

Postureo per fardar una miqueta.

Després del tour turístic vam anar cap a l'hotel-spa, vam descarregar les maletes, ens vam instal·lar a les habitacions i ens vam equipar per anar a gaudir d'unes hores de relax a l'spa. A l'habitació hi teniem un barnús per cadascú (fins i tot els nens, un de la seva talla) i una tovallola que ens haviem d'endur. Quan vam arribar al vestuari (homes i dones per separat) vam deixar la tovallola i el barnús a la taquilla i vam entrar a la sala de dutxes i saunes. Jo em vaig emocionar perquè per fi tenia sessió de sauna finesa (no us emocioneu que no hi havia allò de tirar-se rodolant per la neu i caure a l'aigua congelada del llac després de la sauna!). La Sari em va preguntar si volia entrar a la sauna i evidentment vaig dir que sí, amb el que no comptava era amb que m'havia de despullar... quina vergonya! Després se'm va passar ràpid, però en un primer moment, haver-me de quedar en pilota picada davant de mitja família em va sobtar. L'endemà ja em va semblar la cosa més normal del món. Un cop acabada la sessió saunil, ens vam posar el banyador i... txan txan! Cap a la piscina! Jo no sé quina mena de peli m'havia muntat sobre què és un spa, i resulta que vindria a ser com Caldea però en petit, molt petit (en aquest cas), i una mica bastant més net. També tenia entès que era un lloc per relaxar-se, però aquesta setmana tots els nens tenien vacances, i allò més aviat semblava una casa de colònies. Hi havia una piscina molt poc fonda que era pels nens, fins i tot hi tenien trastos per jugar (galledes, molinets d'aigua...), també una altra piscina amb un tobogan, una piscina allargada per nedar (o per fer-hi l'idiota en grup), una piscina més gran però menys fonda que l'allargada per passar-hi l'estona i amb una zona de "xorros" per l'esquena i pels peus, un parell de minipiscines amb l'aigua a quatre graus (jo vaig aconseguir posar-m'hi fins a mitja cuixa, aleshores vaig començar a no notar-me els peus i vaig sortir... quin dolor!), una piscina exterior a vint-i-vuit graus i el més esperat! Un jacuzzi amb l'aigua a trenta-set graus. Jo anava fent visites al jacuzzi, que s'hi estava molt bé, i entre visita i visita provava les altres piscines, però em vaig fixar que hi havia un senyor que s'havia instal·lat al jacuzzi i s'hi va passar potser dues hores (com a mínim), quan em vaig cansar de fer el tour piscinil, jo també vaig afincar-me al jacuzzi. Com ja he dit, els nens estaven de vacances, i hi havia moments en què es podien fer salts a l'estil patum de la gentada que hi havia. Alguns nens crec que van telepatitzar amb mi en el moment en que pensava "salts de patum" però van obviar la segona part i... vinga a saltar de bomba a dins del jacuzzi! En fi, que de relax més aviat poc. Jo no m'ho vaig prendre pas malament, al revés, em partia de riure veient les cares de la gent que volia relaxar-se i s'havia trobat amb l'estampida infantil. 

Més postureo per fardar una miqueta.

En sortir de la piscina vam tornar a fer sessió de sauna, i aquí ve la millor part! Per tornar cap a l'habitació pujavem al hall de l'entrada pública de l'spa i anavem per un passadís cap a les habitacions, doncs tot aquest camí el vam fer només amb el barnús posat, el banyador anava a la butxaca perquè ens haviem dutxat. Jo anava pensant "visca! vaig en pilotes i no ho sabeu!!" cada cop que em creuava amb algú. És una tonteria, però em va fer molta gràcia. Per cert, les parets de l'spa eren de vidre i hi havia vistes del llac gelat.

A mitja tarda vam anar al poble a sopar a un restaurant Thailandès on feien uns platots enormes de menjar boníssim, jo vaig sopar uns noodles amb pollastre, chile, llimona, pastanaga, bamboo, ou i segur que alguna cosa més que ja no recordo, vaig acabar ben tipa. Després, a l'hotel vam fer l'snack nocturn... i em vaig inflar a menjar fruita com si no hi hagués demà: tres mandarines, mitja taronja i un plàtan, i no vaig menjar més perquè estava a punt de rebentar. Vam mirar una estona els dibuixos i... hora del conte! Jo dormia en una habitació amb els nens, i l'Altti primer volia que li llegís un còmic de les tortugues ninja, però era nivell muerte de complicació, així que els hi vaig llegir un conte que haviem agafat de la sala de jocs... un conte que va durar vint minuts! Se'm va fer etern. Es va fer l'hora de dormir, osigui les nou de la nit, així que vam apagar llums i... bona nit. Bé, això per ells perquè jo em vaig despertar uns quants cops, resulta que a la Isa, de vegades, li dóna per cridar, i aquella nit li va donar per cridar tres vegades. Jo no ho sabia, i el primer cop em vaig endur un bon ensurt, em pensava que l'estaven intentant segrestar!

L'endemà (ahir) a les set ja estaven donant guerra, i al cap de poca estona vam baixar a esmorzar al buffet lliure de l'hotel... Sí... buffet lliure! Aquest cop, per si el dia abans no havia menjat prou, buffet lliure va ser sinònim de cinc plats de menjar. Jo vaig pensant que he de provar les coses típiques però és que a sobre tot està deliciós... mala combinació. Vaig menjar un plat de iogurt natural amb sopa de blackberrys i una sorreta de cereals que hi havia per allà, de segon, plat de iogurt de berrys amb cornflakes i berrys, de tercer, mostra variada de galetes fineses, de quart, dues llesques de pa, formatge cuit finès, ou remenat (això no pot faltar mai en un buffet d'esmorzar), i per últim, un altre plat de iogurt natural amb diferents melmelades de diversos berrys i berrys. També em vaig beure un got de llet i un got de suc de Lingonberrys. Després d'aquesta inflada vaig veure que hi havia uns panets que no havia provat però és que de veritat que no podia més. També vaig deixar de banda les mini salsitxes, les mandonguilles i els embotits... Sort que vam trigar una hora i mitja a anar a l'spa, perquè si no crec que m'hauria agafat alguna mena de jamacuco estrany. Després d'estar dues hores en remull, vam fer mitja hora de classe d'aquagim amb un monitor molt simpàtic que feia la classe en finès (però com també feia els exercicis vaig poder-lo seguir perfectament) i amb unes quantes iaies. Va ser molt divertit! Després de la sauna vam tornar a anar cap a l'habitació en pilota picada i barnús i ja vam fer les maletes per marxar. Vam dinar a Hämeenlinna a un restaurant on vaig dinar una pizza de carn de ren, que es veu que no és tan típica, que va cara.

 

Abans d'entrar al restaurant vam veure un gos amb anorac.

Al menú infantil hi havia cistella dels Angry Birds.

La pizza de carn de ren amb un ou ferrat al mig.

El camió de Freixenet.

A la nit vaig arribar bastant cansada a casa, vam sopar (sí, després de les atipades de menjar vaig sopar) sopa de les verdures de sempre amb pollastre i curry, i ja vam anar tots cap a dormir. Avui he matinat una mica per aprofitar que la Sari anava a Lahti i no haver de pagar la clatellada del bus, aquest cap de setmana hi ha els "Lahti Ski Games" que és un campionat d'esquí de fons i de salts, i hi ha bastanta gent. M'ha fet gràcia que hi ha una paradeta de Freixenet!! Jo m'he passat el dia voltant per Lahti, i fins que no s'ha fet l'hora que obrissin les botigues he estat passejant pel meu estimat llac, que encara està glaçat i he fet unes quantes fotos (de rigor) i també he esmorzat al lloc dels pastissos bons:

El llac petit ja s'està desglaçant i hi ha ànecs.

Un pescador.

El vaixell del mig s'està enfonsant, després hi han anat amb unes bombes per treure'n l'aigua i (suposo que) reflotar-lo. 

L'interior del lloc dels pastissos bons, molt cuqui. 

Les vistes del lloc dels pastissos bons. 

L'esmorzar d'avui.

El pescador d'abans instal·lat.

Avui he anat una mica de rebaixes, i m'he comprat un parell de peces de roba de fer esport. He trobat pantalons d'esquiar per vint-i-cinc euros, i anoracs dels que abriguen per trenta-cinc. Com tots els dissabtes he acabat dinant al McDonald's... McDissabtes! He entrat en una llibreria i atenció perquè als llibres per aprendre castellà la protagonista és una xoni! Tots els nens surten amb la samarreta del barça, i les fotos de ciutat són de Madrid. També hi havia una foto d'uns gegants de Barcelona, i m'ha fet il·lusió i tot.

Per tornar cap a casa sí que he hagut d'agafar el bus, i he arribat bastant cansada després de passar-me des de les vuit fins quarts de tres caminant. He descansat una mica i la Isa m'ha vingut a reclamar la meva presència al terreny de joc. Primer hem agafat el pompero dels Angry Birds que vaig comprar fa uns dies (el de l'intent fracassat de congelar bombolles) i ha estat la festa de la tarda: jo feia bombolles i la Isa i l'Altti es flipaven intentant petar-les totes.

Quan s'ha acabat el que sigui que posen per fer bombolles hem jugat al pilla-pilla i després a fet i amagar. Ha estat bé perquè hem parat tots tres, que de vegades amb els nens petits costa fer que parin ells, i el meu millor amagatall ha estat darrere d'un arbre, però d'uns trenta centímetres de diàmetre! Li tocava parar a l'Altti i jo m'he distret i no tenia temps d'amagar-me, així que he decidit fer la broma de posar-me darrere del tronc... i l'Altti ha passat com quatre cops per davant meu sense veure'm! M'he sentit com si fos un ninja o alguna cosa així! És la primera vegada que cola aquest amagatall. La veritat és que m'estava partint de riure, i el Markus que estava per allà i també ho ha vist es tronxava i li deia a l'Altti que mirés bé. Més tard hem anat a fer un volt tots quatre amb en Lastu (la Sari estava preparant el sopar) i després hem sopat, que jo entre la caminada del matí i tant córrer jugant... tenia una gana!! Hem sopat canelons fets amb salsa bolonyesa i una mica d'amanida, tot molt bo per variar! I ara, després d'escriure el post ja toca anar tirant cap a dormir, que demà més!

Apa! Fins aviat!!

P.D.: Per cert, dimecres em vaig oblidar d'explicar que el treballador del mes del supermercat on vaig anar es deia Petri, quina gràcia tu! I la recepcionista de l'hotel es deia Marika. Tela! Heheh!

P.D. Dos: Hi ha gent que ja va amb vambes de roba. Jo vaig amb botes de muntanya i mitjons gruixuts i hi ha moments que tinc fred... estem entre menys dos i més dos graus.

P.D. Tres: Mentre esmorzava al lloc dels pastissos bons, tenia dues iaies a la taula del costat i una s'ha tirat un rot de campionat, hauria pogut recitar l'abecedari sencer!

P.D. Quatre (i última): En un tros desgelat del llac petit he pogut veure que són una miqueta marranos, hi havia alguna que altra cosa al fons del llac que no hi hauria de ser... entre d'altres una bicicleta!

El desgel

Doncs sí... aquí l'hivern ja ens ha dit que adéu molt bones. Abans d'ahir hi havia neu, avui ja només queden els últims bassals glaçats. 

Els camps de darrere de la casa.

Els nens, disconformes amb tal cosa, han dedicat l'estona de joc a fora el pati d'aquest matí a recollir la gebrada que s'havia acumulat a totes les baranes del jardí i a posar-la dins duna galleda per fer boles de neu. També s'han dedicat a trencar el gel dels bassals i a posar-lo en un plat gegant que tenen (diria que és un trineu). Jo m'he passat l'estona observant-los encuriosida per la seva manera d'encarar que, probablement, ja no podran jugar més amb la neu fins el novembre o el desembre, i també m'he passat una bona estona fent fotos dels jocs, del paisatge i fent proves de filtres i mandangues diverses de la càmera del mòbil (poso totes les fotos al final del post).

El berenar, el pastís era de coco i gerds, boníssim!

Hem dinat a quarts d'onze (rècord!) i a les onze i poc hem marxat la Isa i jo cap al seu entrenament. Avui durava dues hores, així que he anat a passejar pel costat del llac. També he anat al supermercat a comprar un parell de coses que m'ha demanat en Markus: margarina i raejuusto, que és un formatge molt suau en forma de boletes. Després he anat a berenar, si és que se'n pot dir així quan te'l menges a l'hora del vermut, a quarts de dues, al mateix lloc de l'altre dia, on fan pastissos, però avui he canviat el cafè per una xocolata (colacao) amb nata per sobre. A la tarda els nens han estat jugant a fora i jo he estat endreçant la seva habitació i traient els plats del rentaplats, i després m'he posat a llegir un llibre molt interessant que m'ha deixat la Sari sobre la motivació "Drive, the surprising truth about what motivates us" del Daniel H. Pink. Cap a les cinc, els nens han entrat i s'han posat a mirar dibuixos a la tele, i jo m'he posat a fer sudokus al seu costat. Hem sopat i m'han estat ensenyant les fotos del procés de construcció de la casa, que bona part la van fer ells, una passada! I després ha tocat... fer la maleta! Sí! Demà pel matí anem a patinar sobre gel (faré tots els esforços del món per no tornar a caure de cul, perquè encara em fa una mica de mal, i també em fa mal la butllofa... que em sembla que a part de butllofa també hi ha blau) i després marxem cap a Hämeelinna a passar dos dies a un Spa. És el regal d'aniversari del Markus per la Sari, i de pas per a la resta :) Així que ja veieu que em cuiden molt bé!

Avui el post és curtet, però suposo que divendres tindré bastanta cosa per explicar.

Una abraçada :)

La gebrada i el sol.

La gebrada ben de prop.

Filtres.

Més filtres.

Un mega bassal on es poden veure les capes de gel. 

El sol a sobre dels camps. 

Més capes de gel.

Els trossots de gel que treien l'Isa i l'Altti dels bassals. 

La neu de gebrada. 

El plat gegant de gel.

El llac glaçat però en un dia de sol.

Hehehe... m'ha fet gràcia el nom del cartell... 

La llar de foc acabada d'encendre. M'encanta!

L'estel fugaç

Hei Hei!

Diumenge pel matí vam anar a patinar sobre gel i estic feta tota una artista! La Isa m'ensenyava com havia de moure els patins i després em feia fer esses, i me'n vaig sortir molt bé! Hyvää! Jo ja havia patinat sobre gel fa uns quants anyets al palau blaugrana, a l'skating i al palau de gel d'Andorra, vaja, que devia haver patinat sobre gel quatre o cinc vegades a la meva vida i no fa menys de 10 anys, però és com anar en bicicleta, que quan has fet un parell de passes més o menys ja recordes de què va la cosa... Vam estar com uns tres quarts d'hora allà fent voltes (jo fent voltes, ells fent piruetes) i quan dauriem portar vint minuts la Isa em va dir que fes un saltiró i vaig tenir la mala idea de fer-li cas. Semblava fàcil, com quan veus les finals olímpiques a la tele, que dius "buah! amb dos dies de pràctica jo això també ho faig!" I uns collons així de grans! Fer un saltiró va ser la pitjor decisió que vaig prendre... la cosa va anar més o menys així: http://www.youtube.com/watch?v=EAVIkqtFrBY heu de treure les voltes i piruetes i quedar-vos amb el final. Per un moment vaig veure passar la meva vida com una pel·lícula i fins i tot vaig veure la llum al final del túnel... quin mal!! Em vaig aguantar les llàgrimes i només podia mirar a la Isa i dir-li "auuuu!" assenyalant-me el cul... el Markus em va recomanar que descansés una mica, perquè també em feia mal el pont del peu esquerre... butllofot al canto!

La butllofa ara té forma de cor!
Què bonic!

Vaig parar 5 minutets però després, tot i el dolor, vaig tornar-hi. Quan se'm posa una cosa entre cella i cella... no paro fins que ho aconsegueixo, i no penso parar fins que no pugui fer alguna filigrana amb els patins! Costi el que costi! Bé... tampoc caldria que em trenqués res! Ara ja quasi no em fa mal el cul, però la butllofa sí. M'he comprat unes enganxines d'aquestes de silicona que són per posar-les a les sabates de taló i que no et facin mal per posar-les al pont de la bota, aviam si així no se'm clava, perquè és bastant incòmode, la veritat. 

Vam arribar a casa cap a quarts d'onze, i jo em vaig dutxar i ja vam dinar. No sé si ja ho he dit en algun altre post, però aquí mengen derivats de la llet fins amb la sopa, literalment, però aquest dinar s'endú la palma: vam dinar quallada calenta de primer plat, de segon (o plat principal) pasta amb formatge de cabra, i com sempre, per acompanyar el dinar, teníem panets, mantega i formatge a la taula. Ells, a més, beuen llet durant els àpats, però jo bec aigua, que si no no en beuria mai! A un quart d'una em posava a fer la migdiada, i em vaig llevar a quarts de tres... estava feta caldo i em feia un mal considerable el cul. Els nens van anar cap a casa dels avis on van dormir diumenge i ahir, perquè aquesta setmana fan les vacances d'hivern i no tenen escola. El diumenge per la tarda va ser estrany sense els nens a casa... però jo vaig aprofitar per començar a fer-me un diccionari d'imatges per aprendre'm les parts del cos i els noms de les peces de roba. Ara només em falta posar-hi els noms heheh! Diumenge vam sopar una mena de truita de pernil dolç feta al forn. Estava molt bona, però res com la truita de patates (no la meva, em refereixo a les truites de patates en general).

El diccionari d'imatges.

Les galetes dels Angry Birds.

El dilluns pel matí em va tocar llevar-me ben d'hora perquè la Isa tenia entrenament a les 8.30 i mentre ella entrenava vaig aprofitar per anar al supermercat a comprar-me xocolatines i galetes de xocolata, que aquí a casa no en compren i jo tenia un mono...! Em vaig comprar un kinder bueno, un mars, un pack de 6 snickers i un paquet de galetes tipo chips ahoy i també allò que he dit abans per les botes dels patins, així que s'ha acabat el mono. També vaig fer una foto per afegir al post de coses dels Angry Birds: galetes dels Angry Birds. Quan la Isa va plegar, vam anar cap a casa dels avis i no veieu quin festín de dinar! Em faré una samarreta amb la foto de l'àvia!! Va fer com una mena de caldo amb trossets de verduretes i patates i una mena de mandonguilles però amb carn tipo de frankfurt, una cosa molt rara però deliciosa! I de postres va haver-hi gelat de vainilla amb compota de mora feta per ella. Quan és l'època es dedica a collir fruites del bosc de tot tipus, les congela i després les fa servir per fer compotes, melmelades i pastissos. Espectacular! El dinar, a part de bo, va ser molt divertit perquè ningú a part de mi parlava anglès, així que vam estar tota l'estona fent mímica. L'àvia m'explicava que collia les fruites del bosc i com les cuinava i la Isa feia la traducció simultània a mímica. Per exemple: per explicar "maduixes" m'explicava el procés de plantar les llavors, tapar-les, regar-les, com creixia la planta, com sortia la maduixa i com l'àvia collia la maduixa, i al final em feia repetir quatre vegades el nom, que com us podeu imaginar... no recordo (em va explicar moltes coses).

Autopasseig d'en Lastu.

Es va fer l'hora de tornar cap a casa i vaig treure a passejar en Lastu, que es posa molt content quan el trec però no li acaba d'agradar que el porti lligat, així que, per dir-ho d'alguna manera, s'autopasseja. A la tarda em vaig avorrir una miqueeeeeta, però molt poc, vaig aprofitar per mirar la pel·lícula de Tres dies amb la família, que feia temps que la volia veure (i no és que no m'agradés però se'm va fer una mica llarga) i  i al cap d'una estona va arribar la Sari amb els ingredients per preparar el sopar. Vam sopar sandvitxos de formatge de cabra fregit amb enciam, tomàquets cherry, salsa de chili poc picant, rúcula i pa, i estaven deliciosos. A mi mai m'ha acabat d'entusiasmar el formatge de cabra, però he

El sopar de calité.

de reconèixer que aquest plat em va robar el cor. També em van convidar a un parell de cerveses: la primera era una Sol, cervesa mexicana, i la segona era una cervesa finesa que em va recordar una mica a l'Estrella Damm però no en recordo el nom. Em va fer gràcia la combinació ja que l'altre vegada que vaig estar lluny de casa una bona temporada va ser a Mèxic. Em van explicar que normalment aquest plat és el primer àpat d'estiu que fan, quan surten a sopar al balcó-terrassa, que l'han plagiat d'un restaurant que hi ha al llac. Vam estar fent sobretaula parlant dels viatges que havien fet i una mica de la vida, i a les nou (que jo tenia la sensació com si ja fossin les onze) vam recollir i cap a l'habitació. 

Avui no he hagut de matinar i m'he llevat a les nou, com que dijous i divendres serem fora

Jo amb el vàter de fons, feia temps que volia tenir una foto així hehehe!
De pas, podeu comprovar que faig bona cara :)

m'ha tocat avui fer neteja. Mentre estava rentant els plats amb la música posada a tota castanya i cantant quasi a pulmó ha entrat en Markus per sorpesa i m'he endut un bon ensurt (i m'ha fet una mica de vergonya). Ell em sembla que encara riu. Ha vingut a ensenyar-me quin era el meu dinar (puré de patata amb carn) i suposo que a buscar alguna cosa que s'havia deixat. També m'ha tocat preparar el sopar, perquè després del patinatge de la Isa hem anat, amb la Sari, a un gimnàs a classe de Reggaeton, tot un show! El professor era un noi cubà, jove, tenyit de ros, i que no hi posava especials ganes però sí complicació. Jo crec que més que reggaeton era una classe de ritmes llatins perquè hem fet passos molt diversos. Bé, jo era la més diversa de la classe perquè m'he perdut uns quants cops i la majoria de vegades anava al revés que la resta heheheh! A més, de les poques paraules que ha dit el noi (que es diu Julio) la majoria eren en finès i jo només entenia quan deia els números... i quan se li escapava alguna expressió en castellà. En fi, m'he passat la classe partint-me de riure de mi mateixa i de la fila que feia ballant descoordinadament. Això sí, he arribat bastant cansada a casa però amb ganes de tornar a ballar :) El sopar m'ha quedat super bo, i com que a més era super tard, les nou (normalment sopem cap a les set) me n'he menjat dos plats ben plens!

Després de sopar he sortit una estona a mirar les estrelles, avui és el primer dia des que sóc aquí que es veuen, perquè la resta de dies hi havia núvols, i he vist un estel fugaç! Quina il·lusió!! (sí, ja he demanat un desig!!)

Vull aprofitar el post per explicar-vos un parell de coses curioses:

- La gent d'aquí va super abrigada, però quan entren a una cafeteria o algun lloc tancat on hi ha calefacció i encara que s'hi estiguin una bona estona, no es treuen la jaqueta.

- He vist que en un armari de la cuina proper als fogons o plaques d'inducció hi ha un kit d'emergència (una manta en plan professional i instruccions) per si hi ha un petit incendi (també hi ha un extintor a l'entrada, és que la casa està mig feta de fusta).

La manta ignífuga amb les instruccions.

Avui, per acabar el post, m'agradaria compartir un escrit que vaig posar un dia d'aquests a l'instagram acompanyant una foto. En el moment d'escriure'l em va sortir del cor, i m'agrada el que dic i com ho dic. He passat uns mesos bastant complicats, difícils i durs: he perdut un avi, un tiet, i el Duc, el gos que ens ha acompanyat els útlims setze anys, i també m'han passat altres coses que m'han decebut i m'han fet mal, però també m'han obert els ulls; m'he trobat amb la vida de cara i m'hi he hagut d'enfrontar com he pogut, i m'ho he passat malament. Però tocar fons serveix per mirar les coses d'una altra manera, per aprofitar cada instant bo de la vida i aprendre d'allò que no ens esperem i que no és tan bo. Després de la pluja surt el sol i ara brilla amb una intensitat especial:

Hauria preferit no haver tingut molts dels motius que m'han acabat portant aquí, però les portes tancades sempre obren finestres i les pèrdues sempre t'aporten alguna cosa positiva: i aquí estic! #feliçdelavida. I segueixo pensant en els que no hi són però sé que d'alguna manera em fan companyia, i en tot el que he deixat enrere i m'ha fet més forta. M'agrada el que sóc i estic a gust amb la vida. Balles amb mi? :)

http://instagram.com/p/kxerkAEcbG/ 

P.D.: si teniu cinc minutets, escolteu aquesta cançó dels Mishima (Tornaràs a tremolar) i feu un cop d'ull a la lletra.