La bicicleta, la persona i el gos.

Hola!

Avui estic molt cansada i poc inspirada, però m'agrada anar escrivint sovint perquè aquest blog és com el meu diari de viatge i si trigo massa a actualitzar se m'obliden les coses... o com que en tindria més per d'explicar, doncs algunes potser les passaria per alt. 

Ahir vaig tenir un dia bastant normal: vaig dur els nens a l'escola pel matí, quan vaig tornar a casa vaig estar estudiant finès i jugant amb en Lastu (també el vaig treure a passejar). També vaig Skypejar una mica i vaig endreçar joguines i cuina. A la tarda vaig acompanyar la Isa a patinatge i després a l'Altti. Ahir tots dos van entrenar a les pistes on els puc veure i és entretingut veure com el grup de la Isa practiquen les piruetes, ara, que també es claven cada castanya que tela...! A l'entrenament de l'Altti hi ha una pila de nens a la pista, bé, més aviat de nenes. Hi ha com 4 grups de 15 o 20 nenes totes vestides de rosa, amb faldilles de fada de la nit roses, i casc rosa, i el grup on està ell que són 6 o 7 nens, que no cal ni dir que no van de rosa i no van amb faldilles. Això em va sobtar bastant, perquè jo em pensava que Finlàndia era un país avançat en moltes coses, el tema aquest entre d'altres, i resulta que no. La Sari em va comentar que en general també es considera que plorar és de fluixos (per homes i dones), però si ets un home, encara pitjor. Per sort, ella em va dir que no hi estava d'acord. Suposo que forma part d'aquesta manera de ser una mica freda que tenen quan no els coneixes, alguns finesos. L'entrenament de l'Altti va ser molt divertit, de tant en tant em buscava, em saludava amb la mà, i començava a fer el moviment de creuament de braços dient: No! No! No! És la conya que ens portem des del dia que m'ho va dir per què no li agafés la pasteta d'arròs que volia ell, ara cada dos per tres em diu: Elena! No! No! No! Jo ja li he dit a la Sari que tenen la versió finesa de l'Amy Winehouse a casa hehehe.

Ara també estan aprenent a dir coses en castellà, i és molt divertit. Em van explicar que en un curs d'aquests que tens una pista d'àudio que et va dient frases i tu les repeteixes, van aprendre a dir "¡¿qué pasa?!" i em preguntaven que què volia dir. Jo els hi vaig explicar que pot ser que preguntis què passa, o que simplement estiguis saludant, i em van preguntar què es responia en aquest cas... jo els hi vaig dir que res, però que de vegades es fa la broma de dir "un burro por tu casa". Doncs ja tenim el hit de la setmana: els nens repetint sense parar "un burro por tu casa! un burro por tu casa!" Els pares també sabien dir "una cerveza, por favor" i els hi vaig completar el pack amb "vamos a la playa" i "viva la fiesta", ara només els hi falta cantar la cucaracha. 

Avui és l'aniversari de la Sari i li he fet un pastís. He hagut d'anar al supermercat a comprar algunes coses que em faltaven i m'hi he passat dues hores xafardejant tot el que hi havia, és tan gran!! El pastís m'ha quedat molt xulo, però com que no domino gaire el finès ni els envasos que tenen els ingredients, m'ha quedat una mica compacte... he posat bicarbonat enlloc de llevat (que no és cap error eh!! perquè el pastís porta iogur, però no puja tant) i la nata que he comprat no he acabat de veure quin % de greix tenia i diria que no era el que jo necessitava... en fi, que el pastís ha quedat comestible però estarà millor sucat amb llet.

A la tarda he portat la Isa a entrenar, i mentre m'esperava he anat a visitar el llac de Lahti que és enorme. A mesura que m'hi apropava he divisat una bicicleta al mig de l'aigua i no entenia res... m'he seguit apropant i també he vist una persona allà al mig i, per un moment, he pensat que era alguna mena d'escultura moderna (la bici i la persona), però de cop ha aparegut un gos corrent i ja he vist que no, que resulta que el llac està glaçat i hi pots caminar per sobre. Jo he decidit no provar-ho avui, perquè anava sola i he pensat que si trepitjava on no s'ha de trepitjar i queia a l'aigua no em podria ajudar ningú (el gos, la persona i la bicicleta estaven allunyats). Tot seguit us deixo un recull de fotos del llac on es veuen els vaixells, la persona, la bicicleta i el paisatge:

Pots arribar caminant camp a través al vaixell.

No és una carretera, no sé per què han netejat aquest tros de gel del llac.

Jo em moria de ganes de tirar-me a l'aigua i fer unes piscinetes... vaia fiasco!

Panoràmica de part del llac.

Passes pel gel.

A la dreta la persona, i a l'esquerra, la bicicleta.

Després de l'entrenament de patinatge ha tocat classe de dansa al costat de les pistes de salts d'esquí, i avui he pogut fer una foto dels tobogans sencers, i també d'un cartell explicatiu:

Quan hem arribat a casa el sopar ja estava quasi a punt, i a quarts de 6 hem sopat cuscús, amanida i barretes de peix. Més tard, a l'hora de l'snack del vespre (Iltapala) han vingut els avis i ens hem menjat un tros del pastís (amb la prèvia bufada d'espelmes), i l'àvia ha fet uns Laskiaispule que estaven tremendos! Jo me n'he menjat tres!A l'últim post us vaig explicar que la Isa té un kit per decorar ungles i que jo, de moment, només havia gaudit de la part de les calcomanies... bé doncs... avui la Isa m'ha pintat les ungles... millor que explicar-vos-ho, us deixo una foto, perquè no té preu! 

Purpurina daurada, i atenció amb el detall del brillant que tinc al dit índex: espectacular.

Avui he fet una foto de les rodes de claus  del cotxe, perquè jo no n'havia vist mai i m'ha semblat curiós (sí que sabia que existien, però no m'hi havia fixat). També he pensat que si mai em trasllado a viure en un lloc on hi nevi sovint, no em compraré un cotxe blanc.

Avui acabo el post amb una anècdota d'ahir. Fins aviat!! Moi moi!! Ahir els Pelicans, l'equip de hockey sobre gel de Lahti, ídols de la regió (per qui els coneix), van anar a l'escola a visitar la classe de la Isa, i li van regalar 3 postals autografiades. Mireu què mascles que surten a les fotos! A mi em van recordar a les postals dels Backstreet boys i les Spice Girls que regalaven a la Superpop o la Bravo... heheheh!

Angry Birds

Com que cada dia veig coses noves i curioses dels Angry Birds, he decidit dedicar una pàgina del blog a anar posant fotos del que trobo, així que aquí les teniu!

Les galetes.

Una ràdio.

Sabó

Bola de bitlles.

Segells

Pot de fer bombolles de sabó.

Artilugis per pescar.

Patinatge sobre gel

Heiii!!

El Cheesecake (pastís de formatge amb mores)

Avui començo el post fent-vos una mica (més) de dentetes de dolços!! Ahir per la tarda van venir els avis, uns tiets i uns amics i vam fer banquet de postres per celebrar l'aniversari de la Isa. Resulta que l'àvia materna és la gran màster dels pastissos. Quan va obrir la porta i va aparèixer amb un tupper gegant i un pastís a dins a cada mà a mi se'm va fer la boca aigua!! El pastís estrella va ser el cheesecake de mores, i l'altre era com un braç de gitano de compota de poma que també estava molt bo. L'altre pastís que es veu a la foto (el que està tallat a quadradets) és el que havíem preparat pel matí. 

La taula ben parada.

Amb el cor a la mà.

Va ser una tarda distreta, jo no entenia res del que deien però m'agrada molt escoltar com sona el finès, i de tant en tant enganxo una part de la conversa (un número... un dia de la setmana... un color... hehehe) i pels (pocs) gestos que fan més o menys endevino de què va la cosa. A la Isa li van fer alguns regals, però jo em vaig guardar el meu per donar-li avui, que és el dia de l'aniversari. Un dels regals va ser un kit per pintar i decorar les ungles, i ja hi ha mitja família amb les ungles pintades. El kit també tenia calcomanies, i a mi és la part que em va tocar gaudir: em va enganxar un cor a la mà :) 

A la nit estàvem tots molt cansats i tips, així que cadascú va picar una miqueta el que va voler per sopar i cap al llit, i va tornar a ser el meu torn de llegir el conte per anar a dormir. És genial!!

La meva tasca d'aquest matí quan tornés de l'escola era encendre la rentadora i posteriorment estendre la roba. Abans de marxar, la Sari m'ha ensenyat quins botons havia de tocar i com s'obre la clau de pas de l'aigua de la rentadora i no hi havia cap pas complicat. Doncs a l'hora d'encendre-la he fet tots els passos que tocaven i en el moment de tocar el botó d'start... no funcionava! i tocava el botó per obrir la porta i no s'obria... en aquell moment m'he cagat perquè em pensava que m'havia carregat la rentadora... però no havia tocat res que no hagués de tocar! I de cop se m'ha encès la bombeta! Resulta que quan marxa tothom de casa, tanquen un interruptor que talla la corrent dels endolls (excepte el de la nevera i potser algun altre) i jo no l'havia encès. Així que he anat a encendre'l i per fi he pogut rentar la roba :) 

Després, per primera vegada, he tret a passejar en Lastu. Com que fa molts dies que vaig a tot arreu amb cotxe - i que menjo la tira de dolços - , havia començat a perdre fons (l'altre dia corrent pel pati no podia fer més de 4 passes sense haver de parar a agafar aire...) i ara recuperaré la forma passejant el gos. És molt divertit perquè li encanta la neu i va jugant ell sol. El problema és que fa dies que (quasi) no neva i s'està començant a gelar el terra... la passejada en certs moments semblava el pirena: en Lastu estirant i jo patinant sobre gel, una escena digna d'ésser vista!

Després he tocat una estona la guitarra i he preparat el regal de la Isa: fils d'escubidu i un ou kinder (també n'he comprat un per l'Altti i li he posat un llacet).

Avui, l'entrenament de patinatge ha estat en un altre pavelló que es diu Sol i té ni més ni menys que 3 pistes!! A mi em venia de gust fer un cafè però el bar obria a les 3, l'hora que acabava l'entrenament, així que he anat a la bolera, que està al costat per fer-ne un. És un bon lloc per fer-hi el cafè perquè val 1,5€: la meitat que a la resta del país. He entrat i estava plena de senyors jubilats i algun

que altre jove una mica estrany. M'ha fet gràcia perquè hi havia un senyor amb el polo del barça. He entrat i la gent em mirava i m'ha incomodat una mica, però suposo que en un lloc ple de gent friki de les bitlles, finesa (osigui rossos d'ulls clars), que entri una noia jove i morena ha de ser estrany si més no! Al sortir he vist una cosa que he d'afegir a la llista de múltiples coses diverses dels Angry Birds: una bola de bitlles! La veritat és que l'he trobada molt xula, però costa 250€ i això ja no és tan xulo heheh!

La caixa amb els fils d'escubidu.

De camí cap a casa hem passat a buscar l'Altti per l'escola, i quan hem arribat, mentre la Sari feia una trucada de la feina, li he donat el regal a la Isa i l'ou kinder a l'Altti. La Isa ha al·lucinat, li ha encantat el regal, molt! I l'Altti ha començat a abraçar-me, a saltar i a dir "uaaaaaauuu, kiitos (gràcies)!!" amb l'ou kinder. Després de sopar (avui hora rècord: a les 16.30!) i de jugar una estona a guerra de pessigolles i de coixins, ens hem passat una bona estona fent pulseres i mirant videos de més estils d'escubidu pel youtube. 

Abans d'anar cap al llit hem fet l'snack de cada vespre; és com si invertissim el sopar i el berenar: sopem a les 6 de la tarda i fem un snack (que normalment és iogurt turc amb fruita o una peça de fruita) cap a les 8. 

I aquí em teniu, des d'un quart de deu al llit fent el post d'avui!

Per acabar el post us deixo tres fotos: dues del bosc i l'altra del gel que hi ha a l'entrada de la casa!

Hyvää yötä!! (Bona nit!!)

El gel de l'entrada.

El bosc.

El bosc amb el camí per on passejo en Lastu.

Les primeres clatellades

Hola!

A l'últim post em vaig oblidar d'explicar que tornant de portar els nens a l'escola vaig veure un esquirol corrent pel camí de casa!!! Em va fer una ilu!! però no li vaig poder fer cap foto perquè estava conduint i l'esquirol, quan va sentir el soroll del cotxe, es va enfilar ben ràpid a un arbre.

Ahir pel matí la Isa va tenir competició de patinatge sobre gel i ho va fer molt bé tot i que era la seva primera competició; és un esport que a mi m'agrada molt i espero poder aprendre ni que sigui a fer un parell de peripècies algun dia. Aquí us deixo una foto del lloc on van fer-la i on també entrena de vegades. (té una forma rara per què ho he fet amb el mode panoràmic i jo no estava al centre, però és una pista ovalada normal). Mentre patinaven els altres grups jo estava amb l'Altti, el Markus i els avis, i el Markus m'anava explicant coses; venint a cuento amb una de les converses em va explicar que les 2 guitarres que tinc a l'habitació les va fer ell a la universitat. Quina passada!! 

Pista de patinatge "Isku Areena" on també entrena l'equip de Hockey "Pelicans"

Quan va acabar de competir, vam agafar el cotxe i vam anar a un dels centres comercials de Lahti a dinar a un restaurant Thailandès (arròs, pollastre i verduretes) que estava molt bo. Aleshores, ells van marxar i jo em vaig quedar per allà fent la volteta i algunes compres. Primer de tot vaig anar a correus per comprar algunes postals que m'han demanat (si voleu que us n'envii alguna només cal que m'ho digueu) i ja la vaig liar una miqueta... quan ja les tenia triades, que només em faltava pagar, em vaig posar darrera d'una noia que estava esperant per pagar, i quan va haver fet les seves gestions, vaig dirigir-me al taulell i la dona em deia nosequè d'uns tiquets. Jo vaig entendre que es referia als segells i li vaig dir que primer volia escriure les postals, que ja tornaria més tard a comprar-los, i resulta que no es referia als segells... sinó a que per anar al taulell havia d'agafar un tiquet amb el número de tanda, com a la peixateria. M'ho va dir molt amablement i em va atendre igualment, i jo em vaig posar a riure i li vaig explicar la situació, que també li va fer gràcia. Després de correus vaig començar a xafardejar botigues per veure que tal estaven els preus. Les botigues de roba són més o menys igual de cares, perquè per exemple a l'H&M els preus són els mateixos per tot europa. El que sí que em va sorprendre va ser que vaig entrar a una botiga d'esports i hi havia botes d'esquí Salomon noves per uns 100-150 euros quan les que havia vist jo fins ara costaven, com a mínim, quasi el doble!!

També vaig aprofitar la volta per comprar un regalet per la Isa, que demà fa 7 anys. Com que li agrada molt fer manualitats li he comprat uns fils d'escubidu, que aquí no saben el que és, així que espero que li agradi :) Em va costar la vida trobar-ne, hi havia com 3 botigues de manualitats on hi havia de tot... menys fils d'escubidu. Al final vaig trobar-ne a una mena de tot a 100 amagats a un raconet.

Un dia d'aquests havia d'anar al supermercat a comprar quatre coses que em feien falta, així que vaig anar al que hi havia dins del centre comercial, que es diu Robin Hood heheh. Era impressionant!! no era gaire gran però hi tenien de tot: des de roba fins a joguines pels nens passant per les coses normals d'un supermercat. Aquí va venir la primera clatellada del meu viatge (si no tenim en compte que a l'aeroport vaig pagar 12€ per una amanida de pollastre, però tots sabem que a l'aeroport tot és més car, i que el bus per venir de Hèlsinki a Lahti em va costar 22€). A la foto podeu veure el que vaig comprar: compreses, crema per depilar-me (no hi ha bandes de cera... hecatombe mundial!) xampú i suavitzant, dos ous kinder i dues barretes d'snickers i la bossa de plàstic... tot això pel mòdic preu de 21,87€. Cal dir que els snickers costen 0,55 i els ous kinder 0,95 (a molins els ous kinder costen 1,50) i la resta de coses no em semblaven excessivament cares per separat... el suavitzant i el xampú 2.90 cadascun, les compreses 1,99 cada paquet i la crema 8€ i pico (la crema potser sí que és una mica més cara). Però quan vaig veure el que pujava vaig fer una cara...

Per recuperar-me de l'ensurt vaig decidir anar a fer un cafè... tots costaven entre 2 i 3 euros i com que tampoc és una beguda que m'apassioni vaig acabar fent un Mcflurry petit (un gelat) del McDonald's. Vaig aprofitar aquella pausa per escriure les postals, i quan vaig baixar a correus per enviar-les... estava tancat!! Tancaven a les 2 i ja eren quarts de 3... 

Per tornar cap a casa podia esperar-me fins a quarts de 5 i tornar amb cotxe amb la Sari, que estava a les paradetes que van posar a l'estadi de patinatge, o podia agafar un bus que em deixava a prop de casa i que passava cada hora... vaig treure el nas al carrer i vaig veure que faltaven 10 minuts per què passés el bus, així que vaig decidir agafar-lo (li vaig enviar un missatge a la Sari dient que si a les 7 no havia arribat a casa, que es comencessin a preocupar per mi heheh). Vaig pensar que el bus no seria gaire car, potser una mica més que a Barcelona però no gaire, així que em vaig preparar tres euros a la ma (esperant que em tornarien una miqueta de canvi) i va arribar el bus. Primer de tot vaig preguntar si amb aquell bus arribaria a Pennala i sí! La conductora va prémer dos botons i... clatellada al canto!!! 4,70€!!!!!!! I després ens queixem de la renfe... HÒSTIA quin mal em va fer pagar 4,70€ per un trajecte de 25 minuts... que és com anar de Molins a Plaça Catalunya... jo no sé si va ser de la impressió o què però em va agafar un mal de cap impressionant. 

He fet un pòdium de les clatellades:

1a posició: El compte del supermercat 21,87€

2a posició: El bitllet d'autobús de tornada 4,70€ (estic pensant que potser aquest es mereixeria la 1a posició potser...)

3a posició: La xocolata (llet amb colacao) que em vaig prendre al bar dels salts d'esquí. 2,20€

Vaig decidir gaudir al màxim el paisatge del camí ja que havia pagat tant. Em vaig fixar que la gasolina va a 1,56 (95) i 1,48 (diesel). El bus em va deixar a l'alçada d'un quiosc que hi ha per aquí, i vaig fer camí cap a casa. A la foto sembla que hi hagi un trencall cap a la dreta, però altre cop és un efecte de la foto panoràmica. 

El camí de casa.

El terra gelat.

Com que fa dies que fa fred però no neva (bé, aquesta nit ha nevat una miiiica, però ahir no havia nevat) el terra estava gelat, i em vaig començar a plantejar si no hauria de tenir uns grampons sempre a mà per evitar possibles accidents. Quan vaig arribar a casa, el Markus i els nens ja havien arribat feia una estona, jo vaig descansar una miqueta i vaig guardar les compres i després vam estar jugant una estona.

Al vespre, mentre sopavem, vaig veure que al plat del pa només hi quedava un pastisset d'arròs (jo me n'havia menjat un per esmorzar i estava boníssim) i es veu que l'Altti també és superfan d'aquests pastissets, però aquest cop se'm va avançar i a l'estil dels senyors que treballen fent indicacions als avions, em va mirar i va començar a dir: NOOOOOOOOOOOOOOO mentre feia indicacions amb els braços. Vaig decidir no fer-li cap mena de broma i li vaig fer OK amb la mà. Em va fer tanta gràcia!! A més en finès "No" no es diu "No" no tinc gaire clar com es diu... (diria que Ei, o En, o algo així), osigui que va fer l'esforç de dir-m'ho assegurant-se que jo ho entengués.

Durant el sopar em van estar explicant alguns viatges que havien fet, i que els hi agradaria venir a Barcelona i veure un partit del "Barka". Els hi vaig explicar que es diu BarÇa, de Barcelona, i es van començar a partir perquè en finès "Parsa" (que sona quasi igual que Barça) significa brocoli.

Aquest matí els nens i el pare han estat fent un pastís de xocolata i cafè com el que em van fer a mi, i fa pinta d'haver quedat molt bo, però no ens el menjarem fins d'aquí a una estona, que ve quasi tota la família a celebrar l'aniversari de la Isa. Després de fer el pastís hem sortit a jugar a fora, guerra de neu, trineus (tot i que avui estava més gelat i m'he fet una mica de mal al cul... però m'ho he passat super!) i més tard s'hi han apuntat el Markus i en Lastu, i entre tots m'han ensenyat els camps de darrera i els llocs per on volten del bosc. És espectacular, tot i que caga una mica per què s'assembla al bosc del Projecte de la bruixa de Blair... i m'han ensenyat que hi ha una pila de plantes de diferents "Berrys".

Ah, per cert, m'han explicat que si algun dia surto a passejar amb en Lastu he d'anar amb compte amb el gos d'uns veïns... un gos blanc i gros... per què ja ha matat 2 gossos. Visca...!

Laskiaispule - pastes de carnaval

Ara us faré una mica de dentetes amb les postres que hem menjat avui! Hem celebrat el Laskiainen, que no m'han sabut explicar ben bé que era a part del dia que es mengen aquests pastissets tan deliciosos (és un panet dolç amb nata i melmelada a dins) i se surt a jugar a fora. Suposo que ara ja és com una celebració anecdòtica, però acabo de llegir a la Wikipèdia que se celebra el diumenge abans del dimecres de cendra... bé, la traducció literal - posant-ho al traductor - és "dimarts de carnaval". Ja m'ho van dir que no són gaire festius, i que el carnaval no se celebra... però quin nivelazo!! heheheh!! M'han canviat les disfresses per uns pastissets deliciosos...! L'any que ve ho ajuntaré tot i serà megafestiu!! 

Entre els pastissets Laskiaispule, el de blueberries d'ahir, el de xocolata que vam menjar la setmana passada, el que menjarem avui i els que han de venir... o em poso a fer una mica d'esport o em podré estalviar el bitllet d'avió de tornada perquè podré tornar rodolant!!

Ja per acabar el post, us penjo 2 fotos més de coses curioses i les fotos de l'estrella de paper i de la pulsera que m'ha fet la Isa.

L'habitació dels convidats de la primera casa del carrer hehehehe! (suposo que són les escombraries).

Els Angry Birds són finesos, i queda molt clar per què hi ha de tot d'aquests ninots! De tot!

L'estrella de paper de la Isa.

La pulsera que em va fer la Isa per l'aniversari :)

Apa, fins la propera!

Moi moi!!

Olímpicament parlant

Moi!

Finalment ahir no hi va haver excursió al bosc... ooooohhh!! Quan vam arribar de l'escola, ens vam equipar amb la roba adequada per jugar amb la neu: jo em vaig posar la roba d'esquiar i els nens, que per sortir al carrer sempre van super equipats amb una mena de mono d'esquí, es van posar com uns pantalons d'hule a sobre d'això, per què l'aigua de la neu no els hi mullés la roba. Doncs això, un cop equipats i amb la intenció de marxar d'excursió al bosc, vam sortir de casa i els nens es van posar a fer unes boles de neu tan grans com ells... jo vaig flipar!! Això sí que és tècnica!! Suposo que és com per nosaltres fer castells de sorra a la platja, que qui més qui menys és un supermàster, però amb la neu jo no ho havia vist mai. La tècnica consisteix en fer una bola de neu mida mans i apretar-la contra la neu del terra, ho gires rotllo caneló i piques per comprimir-ho, i així anar fent... osigui fas com un caneló gegant però ho vas girant pels diferents costats per què quedi rodó. Si cliqueu aquí podeu veure un vídeo il·lustratiu de com es fa. Quan van acabar de fer les boles em van demanar que en posés una a sobre de l'altra (i jo ja estava saltant de l'emoció per què allò volia dir... ninot de neu gegant!!!) però quan vaig procedir, la bola inferior no va aguantar el sotrac i es va esmicolar... oooohhh!! Aleshores, per reparar el dany causat vaig posar-me a fer una bola gegantm però quan portava dues voltes... pam! algú em va tirar una bola de neu al braç i... GUERRA DE NEU!! I és que aquí la neu és diferent!! pots fer boles guais però que quan les tires no fan mal!! És com cotofluix d'aigua, quina passada!! La Isa i l'Altti es van compinxar i anaven els dos contra mi, i jo a canvi els hi tirava unes boles enormes hehehehe! Va ser tan divertit!! Però no va acabar aquí la cosa... com que el meu vocabulari en finès és limitat vaig fer amb mímica la representació de trineu (jo crec que era digna de ser filmada) i vam agafar els trineus (que són com aquest) i vinga! ens dedicavem a baixar una baixada que deu fer com 2 o 3 m de llarg i potser 1m de desnivell o una miqueta més... jo cridava més que quan pujo al Shambala! Vam fer baixades de tots els estils: individuals, per parelles i tots tres (aquestes van acabar amb alguna petita rascada) i de veritat que és de les coses més divertides que he fet a la meva vida!! Però com a bons germans que són l'Isa i l'Altti, i com passa amb la gran majoria de nens quan s'esveren i estan cansats... va arribar la gran baralla per què l'Altti volia el trineu que feia servir la Isa i ella no li volia deixar... l'Altti pujava la pujada emprenyat mig plorant i una de les vegades es va entrebancar, va caure a sobre del trineu i va baixar de cop... jajaja! quin riure!! Total que al final vaig decidir que era el moment d'entrar a casa. Aleshores tots dos de morros: la Isa fent llengots i l'Altti plorant... com que no entenc res del que diuen no sabia qui dels dos estava punxant més a l'altre, però volia que paressin així que vaig començar a imitar-los exagerant-ho una mica, com la mare d'aquest anunci, i es van començar a partir de riure... fins que vam entrar a casa. Quan ens vam haver canviat de roba, van anar a l'habitació i santornem-hi...! Jo havia de preparar el sopar així que els vaig posar a mirar Madagascar 2 i els vaig tenir distrets i calmats fins que van arribar els pares. Em sap greu no tenir cap foto ni cap vídeo d'aquest festival però estava massa ocupada passant-m'ho súper bé :)

A l'hora de sopar vaig tornar a aixafar-li la guitarra a l'Altti... s'estava menjant els últims trossets de gouda que quedaven (és un fan extrem del gouda) i no sé com va anar que li vaig fer la broma de dir-li que me'n donés, però no va pillar que era broma i me'n va donar un parell de trossets amb una cara de pena... i jo dient-li a la mare que era una broma i em va dir (mig partint-se de riure) que els agafés, que me'ls estava donant de tot cor. 

Avui, el matí se m'ha fet una mica llarg perquè fins a quarts de 4 no he anat a buscar l'Altti a l'escola (a la Isa l'han anat a buscar els avis). Quan he arribat de l'escola he estat estudiant finès amb els llibres guais que em van portar de la biblio, i també m'he llegit els papers de l'oficina de turisme. He recollit una mica la cuina i l'habitació dels nens i... només eren les 11!! Bufa... a més, avui la Sari treballava des de casa i s'endú el modem al despatx, m'arriba poca cobertura de wifi i internet em va molt lent... així que poca cosa tenia per distreure'm. Per fi s'ha fet l'hora d'anar a l'escola i al tornar hem estat jugant amb el gel i la neu, que avui estava més dura per què hem estat sota zero i no ha nevat. A mitja tarda han arribat els avis amb la Isa i ella i l'àvia s'han posat a fer dibuixos, i l'Altti, l'avi i jo ens hem posat a jugar amb aquestes baldufes. Podriem dir que m'estic guanyant l'Altti per moments... la primera baldufa que he agafat l'he encallada... i no hi havia manera... total que sort que l'avi és un manetes: ha agafat un tornavís i tot arreglat (ufff!). Després ens hem apuntat a fer manualitats i he triomfat a més no poder! Primer he fet una mena de serp plegant dues serpentines i la Isa quasi plora de l'emoció!! M'ha dit que quan els hi ensenyi a l'escola, serà una popular!! També han flipat amb una estrella d'aquestes que es fan plegant paper i retallant-lo. L'Altti anava fent: UAAAAAAAAHHH!! Boníssim!! I el moment estrella ha estat quan li he fet un vaixell de paper! Si em descuido li faig l'armada invencible heheh.. també he fet un intent de pajarita (mai me'n surto...) que m'ha quedat com una pajarita amb dos caps i el tio era el més feliç del planeta fent com si fos una nau espacial... visca la imaginació! L'últim tema manual ha estat una flor que he fet retallant un tub de paper de wc i enganxant els cercles que queden.

Entremig de tant taller hem sopat crêpes. Les salades portaven a dins una mena de pisto fet amb verdures, salmó i crema de llet, i les dolces eren amb nutella, xocolata blanca o compota de poma... o les 3 coses alhora! M'he atipat com una truja... però txanaaaan! L'àvia havia portat un pastís d'aranyons que feia una pinta acollonant!! De fet és la única foto que tinc per penjar avui... i només és de la meitat del meu tall heheh! Estava deliciós!! M'ha dit la Sari que em passarà la recepta, i jo ja estic desitjant fer-lo.

Per cert! M'han ensenyat a fer seure i jeure en Lastu! Per seure se li ha de dir: Istu! i per jaure... Maaha! (o alguna cosa semblant). 

També he après una paraula nova... quan els nens es barallen de vegades es diuen "Lopeta" i normalment ja és en una fase avançada de l'encreuament de crits. Al principi em feia gràcia per què com que en català diem "uaah com ho peta això" per dir que una cosa és molt guai... doncs mira, me'ls imaginava insultant-se i dient-se "uaaah com ho peta aquest insult, no?" però evidentment el català i el finès s'assemblen com un ou a una castanya. Resulta que "Lopeta" vol dir "para!"... res a veure amb el que m'havia imaginat.

Avui ha estat un post una mica sosso a nivell gràfic, al proper espero tenir més fotos per pujar. Demà tenim competició de patinatge de la Isa i també hi ha campionat femení de salts d'esquí!! I si no ja posaré fotos del Lastu fent equilibris heheh!

Una abraçada!

Moi moi!!

P.D.: Per cert! la Isa m'ha fet una estrella de paper :) I com que aquí Sant Valentí és el dia de l'amistat també m'ha fet una mega-abraçada i m'ha escrit el nom a una llista que estava fent en un cor de paper amb tota la gent que havia abraçat (tota la família). Aquests nens són una passada :D

Els orígens del Curling

Hei!

No és que tingui poca feina, és que tinc bastant de temps lliure avui: fins a les 3 no he d'anar a l'escola a buscar els nens i, a més, ja tenia el dinar fet i no he de preparar res pel sopar (bé... potser hauria de picar la ceba per la salsa de tomàquet...). 

Avui és dijous (Torstai) i toca dia de neteja. Cada setmana em toca passar l'aspiradora i a setmanes alternes fregar el terra o netejar les piques i els miralls dels lavabos. Lluny de semblar tasques avorrides, fer neteja és d'allò més curiós... un dia d'aquests, en Markus em va ensenyar com ho havia de fer per passar l'aspiradora. Resulta que NO hi ha aspiradora! Hi ha una mena d'endolls a la paret on hi "endolles" el tub kilomètric amb el raspall per aspirar i tot se'n va al forat màgic (suposo que va a parar com a un magatzem de la brutícia hehehe). Després de passar l'aspiradora, avui, com que és el primer dia, he triat fregar el terra (també ho he triat per què no sé on son els draps per netejar les piques ni els miralls). Avui he descobert un possible orígen del Cúrling, esport olímpic com ho hauria de ser fregar el terra. Resulta que aquí no hi ha la fregona típica com la coneixem nosaltres, la que és un tros de plàstic amb serpentines de vaieta que penjen... aquí es fa servir una mena de mopa. Tens un drap específic que s'enganxa amb velcro a una planxa amb un pal, aleshores omples la pica d'aigua i hi tires el sabó del terra, i has d'anar sucant el drap com si fos una vaieta, escórrer-lo, cap a terra i a netejar! I així anar fent... jo encara he d'agafar l'estil però diria que me n'he sortit prou bé.

En Lastu i jo preparats per guanyar!

(Faig un petit parèntesi, però és que està sortint un sol que flipes!! fa sol!! quina emoció!! ara podria canviar el títol de l'entrada i posar "després de la boira..." va, que posaré una foto!)

També volia dir-vos que per fi he menjat una mica de salmó d'aquell que fa tan bona pinta! Ahir per sopar vam fer sopa de salmó (i avui m'he menjat les restes per dinar). La base és la de sempre: patata, pèsols, pastanaga, ceba, xirivia i api, i s'hi sumen els trossos de salmó i unes herbes molt típiques d'aquí: l'Anet o Fonoll pudent (tillia en finès).

No vull tancar el post d'avui sense ensenyar-vos els llibres que m'han agafat de la biblioteca. Com que les classes de finès no comencen fins a finals de març - si no ho he entès malament - m'han portat uns llibres per anar avançant jo mateixa. Oju al dato! El que surt a la dreta de la foto... porta un cassette!! Edició del 1994. És un Manual práctico de Fines hablado i conté expressions com "conteste al aparato" referint-se al telèfon. Però bé, suposo que una mica sí que em servirà. L'altre llibre és en anglès i porta un CD, una miqueta més modernet. També van fer una visiteta a l'oficina de turisme i informació i m'han portat mapes, horaris de bus, llibrets sobre la zona... així que ja estic ben equipada per començar a perdre'm!

Aquesta tarda me'n vaig d'excursió amb els nens pel bosc d'aquí al costat... ells no parlen anglès i jo només he ampliat amb 2 paraules més el meu vocabulari en finès... espero no acabar sortint a les notícies!! 

Ja us explicaré com m'ha anat :)

Una abraçada!