Els caçadors de bombolles

Per fi m'he decidit a fer un post nou!

La veritat és que tinc unes quantes coses per explicar així que pot ser que avui s'allargui una mica el tema.

Els meus patins.

Dijous pel matí vam anar a patinar sobre gel i ja no tinc problemes amb els patins, m'hi he posat les enganxines toves i les plantilles que normalment faig servir amb les sabates i em van molt bé. El problema el vam tenir a l'hora de voler treure les plantilles, que va ser tota una odissea, les vam acabar traient fent palanca amb les claus del cotxe. També vaig provar una nova manera de cordar-me'ls, i ja va tot perfecte! No vaig caure ni un sol cop, i això que vam anar a una pista on encara no havia anat i el gel estava molt fet caldo (que no arribés a caure no vol dir que no tingués cap ensurt heheh).

Quan vam sortir de patinar, vam anar a dinar a un lloc amb buffet lliure on el menjar estava deliciós: vaig menjar la tira de patates amb una mena de salsa de crema de llet i carn picada amb suc per sobre i quatre talls (dels grossos) de pizza, que ja tenia mono de pizza! Evidentment vaig menjar un tall de pastís de postres i un te, vaig quedar ben tipa. A més, el bar estava ple de paletes, i la Sari em va explicar que ens veien com uns turistes, que no és gaire normal que n'hi hagi allà, i no paraven de mirar-nos.

Tots ben tips vam pujar al cotxe i vam fer camí fins a Hämeenlinna. Vam anar tots cinc amb un sol cotxe, el golf, i anavem una miqueta apretadets. Durant els viatges llargs, al darrere hi anaven els nens (amb les cadiretes respectives) i la Sari, i jo hi anava durant els viatges curts. Quan vam arribar a Hämeenlinna, el primer que vam fer va ser anar a una torre-mirador per veure el llac (un tros, perquè és enorme), però estava tancada i només vam poder pujar fins la primera planta. Les vistes éren espectaculars, era un bosc de conte. El terra (del camí, de les escales, de tot arreu!) estava tot gelat, i relliscava un munt... jo només desitjava que m'apareguessin uns grampons del no-res, i ells caminaven per sobre del gel com si res! 

Una part del llac.

Postureo per fardar una miqueta.

Després del tour turístic vam anar cap a l'hotel-spa, vam descarregar les maletes, ens vam instal·lar a les habitacions i ens vam equipar per anar a gaudir d'unes hores de relax a l'spa. A l'habitació hi teniem un barnús per cadascú (fins i tot els nens, un de la seva talla) i una tovallola que ens haviem d'endur. Quan vam arribar al vestuari (homes i dones per separat) vam deixar la tovallola i el barnús a la taquilla i vam entrar a la sala de dutxes i saunes. Jo em vaig emocionar perquè per fi tenia sessió de sauna finesa (no us emocioneu que no hi havia allò de tirar-se rodolant per la neu i caure a l'aigua congelada del llac després de la sauna!). La Sari em va preguntar si volia entrar a la sauna i evidentment vaig dir que sí, amb el que no comptava era amb que m'havia de despullar... quina vergonya! Després se'm va passar ràpid, però en un primer moment, haver-me de quedar en pilota picada davant de mitja família em va sobtar. L'endemà ja em va semblar la cosa més normal del món. Un cop acabada la sessió saunil, ens vam posar el banyador i... txan txan! Cap a la piscina! Jo no sé quina mena de peli m'havia muntat sobre què és un spa, i resulta que vindria a ser com Caldea però en petit, molt petit (en aquest cas), i una mica bastant més net. També tenia entès que era un lloc per relaxar-se, però aquesta setmana tots els nens tenien vacances, i allò més aviat semblava una casa de colònies. Hi havia una piscina molt poc fonda que era pels nens, fins i tot hi tenien trastos per jugar (galledes, molinets d'aigua...), també una altra piscina amb un tobogan, una piscina allargada per nedar (o per fer-hi l'idiota en grup), una piscina més gran però menys fonda que l'allargada per passar-hi l'estona i amb una zona de "xorros" per l'esquena i pels peus, un parell de minipiscines amb l'aigua a quatre graus (jo vaig aconseguir posar-m'hi fins a mitja cuixa, aleshores vaig començar a no notar-me els peus i vaig sortir... quin dolor!), una piscina exterior a vint-i-vuit graus i el més esperat! Un jacuzzi amb l'aigua a trenta-set graus. Jo anava fent visites al jacuzzi, que s'hi estava molt bé, i entre visita i visita provava les altres piscines, però em vaig fixar que hi havia un senyor que s'havia instal·lat al jacuzzi i s'hi va passar potser dues hores (com a mínim), quan em vaig cansar de fer el tour piscinil, jo també vaig afincar-me al jacuzzi. Com ja he dit, els nens estaven de vacances, i hi havia moments en què es podien fer salts a l'estil patum de la gentada que hi havia. Alguns nens crec que van telepatitzar amb mi en el moment en que pensava "salts de patum" però van obviar la segona part i... vinga a saltar de bomba a dins del jacuzzi! En fi, que de relax més aviat poc. Jo no m'ho vaig prendre pas malament, al revés, em partia de riure veient les cares de la gent que volia relaxar-se i s'havia trobat amb l'estampida infantil. 

Més postureo per fardar una miqueta.

En sortir de la piscina vam tornar a fer sessió de sauna, i aquí ve la millor part! Per tornar cap a l'habitació pujavem al hall de l'entrada pública de l'spa i anavem per un passadís cap a les habitacions, doncs tot aquest camí el vam fer només amb el barnús posat, el banyador anava a la butxaca perquè ens haviem dutxat. Jo anava pensant "visca! vaig en pilotes i no ho sabeu!!" cada cop que em creuava amb algú. És una tonteria, però em va fer molta gràcia. Per cert, les parets de l'spa eren de vidre i hi havia vistes del llac gelat.

A mitja tarda vam anar al poble a sopar a un restaurant Thailandès on feien uns platots enormes de menjar boníssim, jo vaig sopar uns noodles amb pollastre, chile, llimona, pastanaga, bamboo, ou i segur que alguna cosa més que ja no recordo, vaig acabar ben tipa. Després, a l'hotel vam fer l'snack nocturn... i em vaig inflar a menjar fruita com si no hi hagués demà: tres mandarines, mitja taronja i un plàtan, i no vaig menjar més perquè estava a punt de rebentar. Vam mirar una estona els dibuixos i... hora del conte! Jo dormia en una habitació amb els nens, i l'Altti primer volia que li llegís un còmic de les tortugues ninja, però era nivell muerte de complicació, així que els hi vaig llegir un conte que haviem agafat de la sala de jocs... un conte que va durar vint minuts! Se'm va fer etern. Es va fer l'hora de dormir, osigui les nou de la nit, així que vam apagar llums i... bona nit. Bé, això per ells perquè jo em vaig despertar uns quants cops, resulta que a la Isa, de vegades, li dóna per cridar, i aquella nit li va donar per cridar tres vegades. Jo no ho sabia, i el primer cop em vaig endur un bon ensurt, em pensava que l'estaven intentant segrestar!

L'endemà (ahir) a les set ja estaven donant guerra, i al cap de poca estona vam baixar a esmorzar al buffet lliure de l'hotel... Sí... buffet lliure! Aquest cop, per si el dia abans no havia menjat prou, buffet lliure va ser sinònim de cinc plats de menjar. Jo vaig pensant que he de provar les coses típiques però és que a sobre tot està deliciós... mala combinació. Vaig menjar un plat de iogurt natural amb sopa de blackberrys i una sorreta de cereals que hi havia per allà, de segon, plat de iogurt de berrys amb cornflakes i berrys, de tercer, mostra variada de galetes fineses, de quart, dues llesques de pa, formatge cuit finès, ou remenat (això no pot faltar mai en un buffet d'esmorzar), i per últim, un altre plat de iogurt natural amb diferents melmelades de diversos berrys i berrys. També em vaig beure un got de llet i un got de suc de Lingonberrys. Després d'aquesta inflada vaig veure que hi havia uns panets que no havia provat però és que de veritat que no podia més. També vaig deixar de banda les mini salsitxes, les mandonguilles i els embotits... Sort que vam trigar una hora i mitja a anar a l'spa, perquè si no crec que m'hauria agafat alguna mena de jamacuco estrany. Després d'estar dues hores en remull, vam fer mitja hora de classe d'aquagim amb un monitor molt simpàtic que feia la classe en finès (però com també feia els exercicis vaig poder-lo seguir perfectament) i amb unes quantes iaies. Va ser molt divertit! Després de la sauna vam tornar a anar cap a l'habitació en pilota picada i barnús i ja vam fer les maletes per marxar. Vam dinar a Hämeenlinna a un restaurant on vaig dinar una pizza de carn de ren, que es veu que no és tan típica, que va cara.

 

Abans d'entrar al restaurant vam veure un gos amb anorac.

Al menú infantil hi havia cistella dels Angry Birds.

La pizza de carn de ren amb un ou ferrat al mig.

El camió de Freixenet.

A la nit vaig arribar bastant cansada a casa, vam sopar (sí, després de les atipades de menjar vaig sopar) sopa de les verdures de sempre amb pollastre i curry, i ja vam anar tots cap a dormir. Avui he matinat una mica per aprofitar que la Sari anava a Lahti i no haver de pagar la clatellada del bus, aquest cap de setmana hi ha els "Lahti Ski Games" que és un campionat d'esquí de fons i de salts, i hi ha bastanta gent. M'ha fet gràcia que hi ha una paradeta de Freixenet!! Jo m'he passat el dia voltant per Lahti, i fins que no s'ha fet l'hora que obrissin les botigues he estat passejant pel meu estimat llac, que encara està glaçat i he fet unes quantes fotos (de rigor) i també he esmorzat al lloc dels pastissos bons:

El llac petit ja s'està desglaçant i hi ha ànecs.

Un pescador.

El vaixell del mig s'està enfonsant, després hi han anat amb unes bombes per treure'n l'aigua i (suposo que) reflotar-lo. 

L'interior del lloc dels pastissos bons, molt cuqui. 

Les vistes del lloc dels pastissos bons. 

L'esmorzar d'avui.

El pescador d'abans instal·lat.

Avui he anat una mica de rebaixes, i m'he comprat un parell de peces de roba de fer esport. He trobat pantalons d'esquiar per vint-i-cinc euros, i anoracs dels que abriguen per trenta-cinc. Com tots els dissabtes he acabat dinant al McDonald's... McDissabtes! He entrat en una llibreria i atenció perquè als llibres per aprendre castellà la protagonista és una xoni! Tots els nens surten amb la samarreta del barça, i les fotos de ciutat són de Madrid. També hi havia una foto d'uns gegants de Barcelona, i m'ha fet il·lusió i tot.

Per tornar cap a casa sí que he hagut d'agafar el bus, i he arribat bastant cansada després de passar-me des de les vuit fins quarts de tres caminant. He descansat una mica i la Isa m'ha vingut a reclamar la meva presència al terreny de joc. Primer hem agafat el pompero dels Angry Birds que vaig comprar fa uns dies (el de l'intent fracassat de congelar bombolles) i ha estat la festa de la tarda: jo feia bombolles i la Isa i l'Altti es flipaven intentant petar-les totes.

Quan s'ha acabat el que sigui que posen per fer bombolles hem jugat al pilla-pilla i després a fet i amagar. Ha estat bé perquè hem parat tots tres, que de vegades amb els nens petits costa fer que parin ells, i el meu millor amagatall ha estat darrere d'un arbre, però d'uns trenta centímetres de diàmetre! Li tocava parar a l'Altti i jo m'he distret i no tenia temps d'amagar-me, així que he decidit fer la broma de posar-me darrere del tronc... i l'Altti ha passat com quatre cops per davant meu sense veure'm! M'he sentit com si fos un ninja o alguna cosa així! És la primera vegada que cola aquest amagatall. La veritat és que m'estava partint de riure, i el Markus que estava per allà i també ho ha vist es tronxava i li deia a l'Altti que mirés bé. Més tard hem anat a fer un volt tots quatre amb en Lastu (la Sari estava preparant el sopar) i després hem sopat, que jo entre la caminada del matí i tant córrer jugant... tenia una gana!! Hem sopat canelons fets amb salsa bolonyesa i una mica d'amanida, tot molt bo per variar! I ara, després d'escriure el post ja toca anar tirant cap a dormir, que demà més!

Apa! Fins aviat!!

P.D.: Per cert, dimecres em vaig oblidar d'explicar que el treballador del mes del supermercat on vaig anar es deia Petri, quina gràcia tu! I la recepcionista de l'hotel es deia Marika. Tela! Heheh!

P.D. Dos: Hi ha gent que ja va amb vambes de roba. Jo vaig amb botes de muntanya i mitjons gruixuts i hi ha moments que tinc fred... estem entre menys dos i més dos graus.

P.D. Tres: Mentre esmorzava al lloc dels pastissos bons, tenia dues iaies a la taula del costat i una s'ha tirat un rot de campionat, hauria pogut recitar l'abecedari sencer!

P.D. Quatre (i última): En un tros desgelat del llac petit he pogut veure que són una miqueta marranos, hi havia alguna que altra cosa al fons del llac que no hi hauria de ser... entre d'altres una bicicleta!

El desgel

Doncs sí... aquí l'hivern ja ens ha dit que adéu molt bones. Abans d'ahir hi havia neu, avui ja només queden els últims bassals glaçats. 

Els camps de darrere de la casa.

Els nens, disconformes amb tal cosa, han dedicat l'estona de joc a fora el pati d'aquest matí a recollir la gebrada que s'havia acumulat a totes les baranes del jardí i a posar-la dins duna galleda per fer boles de neu. També s'han dedicat a trencar el gel dels bassals i a posar-lo en un plat gegant que tenen (diria que és un trineu). Jo m'he passat l'estona observant-los encuriosida per la seva manera d'encarar que, probablement, ja no podran jugar més amb la neu fins el novembre o el desembre, i també m'he passat una bona estona fent fotos dels jocs, del paisatge i fent proves de filtres i mandangues diverses de la càmera del mòbil (poso totes les fotos al final del post).

El berenar, el pastís era de coco i gerds, boníssim!

Hem dinat a quarts d'onze (rècord!) i a les onze i poc hem marxat la Isa i jo cap al seu entrenament. Avui durava dues hores, així que he anat a passejar pel costat del llac. També he anat al supermercat a comprar un parell de coses que m'ha demanat en Markus: margarina i raejuusto, que és un formatge molt suau en forma de boletes. Després he anat a berenar, si és que se'n pot dir així quan te'l menges a l'hora del vermut, a quarts de dues, al mateix lloc de l'altre dia, on fan pastissos, però avui he canviat el cafè per una xocolata (colacao) amb nata per sobre. A la tarda els nens han estat jugant a fora i jo he estat endreçant la seva habitació i traient els plats del rentaplats, i després m'he posat a llegir un llibre molt interessant que m'ha deixat la Sari sobre la motivació "Drive, the surprising truth about what motivates us" del Daniel H. Pink. Cap a les cinc, els nens han entrat i s'han posat a mirar dibuixos a la tele, i jo m'he posat a fer sudokus al seu costat. Hem sopat i m'han estat ensenyant les fotos del procés de construcció de la casa, que bona part la van fer ells, una passada! I després ha tocat... fer la maleta! Sí! Demà pel matí anem a patinar sobre gel (faré tots els esforços del món per no tornar a caure de cul, perquè encara em fa una mica de mal, i també em fa mal la butllofa... que em sembla que a part de butllofa també hi ha blau) i després marxem cap a Hämeelinna a passar dos dies a un Spa. És el regal d'aniversari del Markus per la Sari, i de pas per a la resta :) Així que ja veieu que em cuiden molt bé!

Avui el post és curtet, però suposo que divendres tindré bastanta cosa per explicar.

Una abraçada :)

La gebrada i el sol.

La gebrada ben de prop.

Filtres.

Més filtres.

Un mega bassal on es poden veure les capes de gel. 

El sol a sobre dels camps. 

Més capes de gel.

Els trossots de gel que treien l'Isa i l'Altti dels bassals. 

La neu de gebrada. 

El plat gegant de gel.

El llac glaçat però en un dia de sol.

Hehehe... m'ha fet gràcia el nom del cartell... 

La llar de foc acabada d'encendre. M'encanta!

L'estel fugaç

Hei Hei!

Diumenge pel matí vam anar a patinar sobre gel i estic feta tota una artista! La Isa m'ensenyava com havia de moure els patins i després em feia fer esses, i me'n vaig sortir molt bé! Hyvää! Jo ja havia patinat sobre gel fa uns quants anyets al palau blaugrana, a l'skating i al palau de gel d'Andorra, vaja, que devia haver patinat sobre gel quatre o cinc vegades a la meva vida i no fa menys de 10 anys, però és com anar en bicicleta, que quan has fet un parell de passes més o menys ja recordes de què va la cosa... Vam estar com uns tres quarts d'hora allà fent voltes (jo fent voltes, ells fent piruetes) i quan dauriem portar vint minuts la Isa em va dir que fes un saltiró i vaig tenir la mala idea de fer-li cas. Semblava fàcil, com quan veus les finals olímpiques a la tele, que dius "buah! amb dos dies de pràctica jo això també ho faig!" I uns collons així de grans! Fer un saltiró va ser la pitjor decisió que vaig prendre... la cosa va anar més o menys així: http://www.youtube.com/watch?v=EAVIkqtFrBY heu de treure les voltes i piruetes i quedar-vos amb el final. Per un moment vaig veure passar la meva vida com una pel·lícula i fins i tot vaig veure la llum al final del túnel... quin mal!! Em vaig aguantar les llàgrimes i només podia mirar a la Isa i dir-li "auuuu!" assenyalant-me el cul... el Markus em va recomanar que descansés una mica, perquè també em feia mal el pont del peu esquerre... butllofot al canto!

La butllofa ara té forma de cor!
Què bonic!

Vaig parar 5 minutets però després, tot i el dolor, vaig tornar-hi. Quan se'm posa una cosa entre cella i cella... no paro fins que ho aconsegueixo, i no penso parar fins que no pugui fer alguna filigrana amb els patins! Costi el que costi! Bé... tampoc caldria que em trenqués res! Ara ja quasi no em fa mal el cul, però la butllofa sí. M'he comprat unes enganxines d'aquestes de silicona que són per posar-les a les sabates de taló i que no et facin mal per posar-les al pont de la bota, aviam si així no se'm clava, perquè és bastant incòmode, la veritat. 

Vam arribar a casa cap a quarts d'onze, i jo em vaig dutxar i ja vam dinar. No sé si ja ho he dit en algun altre post, però aquí mengen derivats de la llet fins amb la sopa, literalment, però aquest dinar s'endú la palma: vam dinar quallada calenta de primer plat, de segon (o plat principal) pasta amb formatge de cabra, i com sempre, per acompanyar el dinar, teníem panets, mantega i formatge a la taula. Ells, a més, beuen llet durant els àpats, però jo bec aigua, que si no no en beuria mai! A un quart d'una em posava a fer la migdiada, i em vaig llevar a quarts de tres... estava feta caldo i em feia un mal considerable el cul. Els nens van anar cap a casa dels avis on van dormir diumenge i ahir, perquè aquesta setmana fan les vacances d'hivern i no tenen escola. El diumenge per la tarda va ser estrany sense els nens a casa... però jo vaig aprofitar per començar a fer-me un diccionari d'imatges per aprendre'm les parts del cos i els noms de les peces de roba. Ara només em falta posar-hi els noms heheh! Diumenge vam sopar una mena de truita de pernil dolç feta al forn. Estava molt bona, però res com la truita de patates (no la meva, em refereixo a les truites de patates en general).

El diccionari d'imatges.

Les galetes dels Angry Birds.

El dilluns pel matí em va tocar llevar-me ben d'hora perquè la Isa tenia entrenament a les 8.30 i mentre ella entrenava vaig aprofitar per anar al supermercat a comprar-me xocolatines i galetes de xocolata, que aquí a casa no en compren i jo tenia un mono...! Em vaig comprar un kinder bueno, un mars, un pack de 6 snickers i un paquet de galetes tipo chips ahoy i també allò que he dit abans per les botes dels patins, així que s'ha acabat el mono. També vaig fer una foto per afegir al post de coses dels Angry Birds: galetes dels Angry Birds. Quan la Isa va plegar, vam anar cap a casa dels avis i no veieu quin festín de dinar! Em faré una samarreta amb la foto de l'àvia!! Va fer com una mena de caldo amb trossets de verduretes i patates i una mena de mandonguilles però amb carn tipo de frankfurt, una cosa molt rara però deliciosa! I de postres va haver-hi gelat de vainilla amb compota de mora feta per ella. Quan és l'època es dedica a collir fruites del bosc de tot tipus, les congela i després les fa servir per fer compotes, melmelades i pastissos. Espectacular! El dinar, a part de bo, va ser molt divertit perquè ningú a part de mi parlava anglès, així que vam estar tota l'estona fent mímica. L'àvia m'explicava que collia les fruites del bosc i com les cuinava i la Isa feia la traducció simultània a mímica. Per exemple: per explicar "maduixes" m'explicava el procés de plantar les llavors, tapar-les, regar-les, com creixia la planta, com sortia la maduixa i com l'àvia collia la maduixa, i al final em feia repetir quatre vegades el nom, que com us podeu imaginar... no recordo (em va explicar moltes coses).

Autopasseig d'en Lastu.

Es va fer l'hora de tornar cap a casa i vaig treure a passejar en Lastu, que es posa molt content quan el trec però no li acaba d'agradar que el porti lligat, així que, per dir-ho d'alguna manera, s'autopasseja. A la tarda em vaig avorrir una miqueeeeeta, però molt poc, vaig aprofitar per mirar la pel·lícula de Tres dies amb la família, que feia temps que la volia veure (i no és que no m'agradés però se'm va fer una mica llarga) i  i al cap d'una estona va arribar la Sari amb els ingredients per preparar el sopar. Vam sopar sandvitxos de formatge de cabra fregit amb enciam, tomàquets cherry, salsa de chili poc picant, rúcula i pa, i estaven deliciosos. A mi mai m'ha acabat d'entusiasmar el formatge de cabra, però he

El sopar de calité.

de reconèixer que aquest plat em va robar el cor. També em van convidar a un parell de cerveses: la primera era una Sol, cervesa mexicana, i la segona era una cervesa finesa que em va recordar una mica a l'Estrella Damm però no en recordo el nom. Em va fer gràcia la combinació ja que l'altre vegada que vaig estar lluny de casa una bona temporada va ser a Mèxic. Em van explicar que normalment aquest plat és el primer àpat d'estiu que fan, quan surten a sopar al balcó-terrassa, que l'han plagiat d'un restaurant que hi ha al llac. Vam estar fent sobretaula parlant dels viatges que havien fet i una mica de la vida, i a les nou (que jo tenia la sensació com si ja fossin les onze) vam recollir i cap a l'habitació. 

Avui no he hagut de matinar i m'he llevat a les nou, com que dijous i divendres serem fora

Jo amb el vàter de fons, feia temps que volia tenir una foto així hehehe!
De pas, podeu comprovar que faig bona cara :)

m'ha tocat avui fer neteja. Mentre estava rentant els plats amb la música posada a tota castanya i cantant quasi a pulmó ha entrat en Markus per sorpesa i m'he endut un bon ensurt (i m'ha fet una mica de vergonya). Ell em sembla que encara riu. Ha vingut a ensenyar-me quin era el meu dinar (puré de patata amb carn) i suposo que a buscar alguna cosa que s'havia deixat. També m'ha tocat preparar el sopar, perquè després del patinatge de la Isa hem anat, amb la Sari, a un gimnàs a classe de Reggaeton, tot un show! El professor era un noi cubà, jove, tenyit de ros, i que no hi posava especials ganes però sí complicació. Jo crec que més que reggaeton era una classe de ritmes llatins perquè hem fet passos molt diversos. Bé, jo era la més diversa de la classe perquè m'he perdut uns quants cops i la majoria de vegades anava al revés que la resta heheheh! A més, de les poques paraules que ha dit el noi (que es diu Julio) la majoria eren en finès i jo només entenia quan deia els números... i quan se li escapava alguna expressió en castellà. En fi, m'he passat la classe partint-me de riure de mi mateixa i de la fila que feia ballant descoordinadament. Això sí, he arribat bastant cansada a casa però amb ganes de tornar a ballar :) El sopar m'ha quedat super bo, i com que a més era super tard, les nou (normalment sopem cap a les set) me n'he menjat dos plats ben plens!

Després de sopar he sortit una estona a mirar les estrelles, avui és el primer dia des que sóc aquí que es veuen, perquè la resta de dies hi havia núvols, i he vist un estel fugaç! Quina il·lusió!! (sí, ja he demanat un desig!!)

Vull aprofitar el post per explicar-vos un parell de coses curioses:

- La gent d'aquí va super abrigada, però quan entren a una cafeteria o algun lloc tancat on hi ha calefacció i encara que s'hi estiguin una bona estona, no es treuen la jaqueta.

- He vist que en un armari de la cuina proper als fogons o plaques d'inducció hi ha un kit d'emergència (una manta en plan professional i instruccions) per si hi ha un petit incendi (també hi ha un extintor a l'entrada, és que la casa està mig feta de fusta).

La manta ignífuga amb les instruccions.

Avui, per acabar el post, m'agradaria compartir un escrit que vaig posar un dia d'aquests a l'instagram acompanyant una foto. En el moment d'escriure'l em va sortir del cor, i m'agrada el que dic i com ho dic. He passat uns mesos bastant complicats, difícils i durs: he perdut un avi, un tiet, i el Duc, el gos que ens ha acompanyat els útlims setze anys, i també m'han passat altres coses que m'han decebut i m'han fet mal, però també m'han obert els ulls; m'he trobat amb la vida de cara i m'hi he hagut d'enfrontar com he pogut, i m'ho he passat malament. Però tocar fons serveix per mirar les coses d'una altra manera, per aprofitar cada instant bo de la vida i aprendre d'allò que no ens esperem i que no és tan bo. Després de la pluja surt el sol i ara brilla amb una intensitat especial:

Hauria preferit no haver tingut molts dels motius que m'han acabat portant aquí, però les portes tancades sempre obren finestres i les pèrdues sempre t'aporten alguna cosa positiva: i aquí estic! #feliçdelavida. I segueixo pensant en els que no hi són però sé que d'alguna manera em fan companyia, i en tot el que he deixat enrere i m'ha fet més forta. M'agrada el que sóc i estic a gust amb la vida. Balles amb mi? :)

http://instagram.com/p/kxerkAEcbG/ 

P.D.: si teniu cinc minutets, escolteu aquesta cançó dels Mishima (Tornaràs a tremolar) i feu un cop d'ull a la lletra.

Superwoman attack

Hei!

En certa manera podríem dir que ja he començat a adaptar-me a la rutina (si es pot dir així) d'estar per aquestes contrades nòrdiques. No és ben bé una rutina perquè els entrenaments de patinatge cada setmana són a hores i llocs diferents, i segons això m'he d'organitzar els matins, però les hores de dinar i sopar sí que són, més o menys, cada dia les mateixes.

El que tampoc és rutina (de moment) és que de bon matí no hi hagi núvols, i ahir va ser l'excepció... mireu quina sortida de sol!!

Pels matins, si em dóna temps, m'agrada sortir a passejar amb en Lastu, cosa que he començat a considerar esport de risc. A ell li agrada córrer i, de vegades, com que la cadena és bastant llarga, l'agafa amb la boca com dient-me "anem cap aquí!" o "vaaaaa Elena!! Que vas molt lenta!!" però jo, amb tantes capes de roba i les bótes de neu no puc córrer més. En molts moments aprofito el passeig per fer fotos perquè m'encanta el paisatge que envolta la casa, però aquest hivern està sent una mica menys fred del que toca... hauríem d'estar a -20ºC i el màxim fred que he passat són -6ºC (ahir pel matí precisament). Ahir, mentre en Lastu ensumava unes pedres, vaig treure el mòbil i vaig aprofitar per fer aquesta foto:

Però no hi havia manera que no em sortís borrosa perquè, de caminar ràpid, el cor m'anava a 10.000 per hora i se'm movien les mans amb el batec. Vaig provar de fer-la com 4 o 5 vegades mentre en Lastu ensumava i requeteensumava la mateixa pedra... com he dit, aquest no està sent un hivern fred i abans d'ahir es va desfer bastant la neu... però ahir estàvem sota zero així que la meitat del camí estava glaçadissim inclòs el tros on m'havia aturat a fer la foto... quan anava per l'últim intent de foto, en Lastu es va cansar d'ensumar aquell tros i em va estirar... però jo estava distreta amb el mòbil a la mà i... FIUUUU! Superwoman attack em vaig clavar una pinya de campionat. Vaig caure de costat (intentant salvar la integritat del mòbil, no fos cas!) i vaig picar amb la cama i el braç del cantó dret (on ara m'estan sortint uns blaus ben macos). Tot plegat va quedar en una anècdota i em vaig estar partint de riure estirada a terra una bona estona mentre en Lastu em mirava sense entendre res. Fa tres o quatre dies també em vaig picar el cantó dret del cap amb la porta del maleter del cotxe... vaja, que estic hemilesionada.

Una altra cosa a la que acostumo a dedicar, més o menys, una hora diària és a estudiar finès amb els llibres que tinc de la biblioteca, i confirmo que és un idioma complicadet... però no impossible! A més, estic fent immersió lingüística (o més aviat potser seria apnea lingüística). Cada unitat del llibre té un apartat de vocabulari, i atenció! Em sembla que l'Akira Toriyama tenia nocions de finès!!! Us sona el kuppi kuppi? Em va fer molta gràcia :) En finès vol dir tassa, i quan ho posen al diccionari, la segona paraula (kupin, en aquest cas) és el cas genitiu (pels que no sabeu de què va, busqueu informació sobre els idiomes en què es declinen les paraules).

De vegades també em toca preparar els ingredients pel sopar, i ahir em va tocar preparar la carn marinada per les mandonguilles. Aquestes portaven sopa d'aquesta deshidratada de ceba, farina de galeta, un ou, i la carn picada (diria que no em deixo res...) - la nit abans, la Sari sempre m'explica la recepta i em deixa apuntat en una columna els ingredients en finès i a l'altra, en anglès - això de posar-hi la sopa de ceba em va semblar bastant estrany, però fa una olor tan bona!! ohmmmm!! jo me l'hauria menjat tal qual!

Vaig dinar cap a les dotze i a les tres vaig anar cap a l'escola. La veritat és que ahir estava una mica cansada perquè no havia dormit massa bé, i conseqüentment arrossegava una mica de despiste. Vaig entrar a buscar l'Altti, i mentre s'acomiadava de les professores vaig aprofitar per anar a buscar la Isa... però no hi era! Resulta que l'havien anat a buscar els avis per dur-la a patinatge i a l'escola d'arts... i jo no me n'havia enrecordat! Les professores es van posar a riure (i jo també) i vam marxar amb l'Altti cap a casa. Ara la nostra relació ha guanyat punts ja que tenim conversa: E- Hei! A- Mitä? (què?) E - ¿Qué pasa?  A - ¡Burro-por-tu-casa! 

Al cap d'una estona van arribar els avis amb la Isa, jo em vaig posar a fer les mandonguilles amb dues culleres (tinc un estilàs!!) i cap al forn!! Per acompanyar vam fer patates i pastanagues bullides. Mentre jo vigilava el menjar, l'àvia em va fer una pregunta, però jo no l'entenc (només parla finès), com que la Isa ja ha entès que si acompanya el que diu amb mímica, entenc bastant les coses que em diu, va veure que no entenia el missatge de l'àvia i va obrir el calaix dels plats, me'ls va assenyalar dient el nom, i després va assenyalar la taula: volia dir que si posaven els plats a taula!! És molt guai que estiguem desenvolupant aquest llenguatge de signes! Amb la Isa cada dia ens entenem més i li encanta ensenyar-me paraules noves (de les que en recordo un 10%).

Quan van arribar els pares, també va arribar una notícia molt guai!! M'HAN ACONSEGUIT UNS PATINS DE GEL!!! Visca!! Quina gran notícia!! Me'ls vaig emprovar i em van bé. Són d'aquests molonguis de jugar a hockey. Molt professionals!

A la nit, com la majoria de les nits, vaig fer Skype amb la meva mare. Moltes vegades, l'Altti obre la porta de la meva habitació mentre faig Skype, però marxa corrents i jo no sé com dir-li que vingui, que ma mare vol saludar-lo... però ahir tot va canviar. L'Altti va obrir la porta i li vaig dir el que sempre em diu ell "tuu kato" (vine i mira), es va acostar i va començar a dir allò de burro por tu casa i al cap de 2 segons s'hi va apuntar la Isa. Va ser súper divertit: els dos no paraven de repetir aquesta frase, i la Isa també deia "mono calvo!" (mono ho van aprendre d'un llibre de dibuixos i paraules en castellà; calvo, perquè compren tonyina calvo i els hi vaig explicar que vol dir calb). En un tres i no res teníem un circ en directe, a més, la Isa també feia estiraments tipus l'espagat. Ma mare va al·lucinar, a part de partir-se de riure.

Avui he anat a passejar per Lahti, els nens tenien entrenament i els hi acompanyaven els pares i he aprofitat el viatge per estalviar-me la clatellada del bus. No feia gaire bon dia, hem estat a temperatura positiva i la neu que hi ha fa xofi-xofi, i també ha caigut aiguaneu (Ranta en finès). He anat a l'estació a preguntar si la meva tarja d'estudiant internacional serveix per als descomptes i m'han dit que has d'estar estudiant en una universitat finesa per tenir-ne. Vaja, que si ets finès i no estudies ets gilipolles, bàsicament: tens l'educació gratuïta, si estàs a la universitat et paguen, i a més tens la tira de descomptes a tot arreu... igualet que nosaltres, oi? El fet que la meva tarja internacional ja no sigui tan internacional m'ha molestat... però passejant se m'ha passat. He passat per davant d'una botiga de roba que es diu "Putukki" i m'ha fet molta gràcia (encara me'n va fer més saber que hi ha un programa de la tele que es diu "Putous"). 

El berenar.

M'he passejat pels carrers de la ciutat i he fet bastantes fotos, que podreu veure al final del post, he acabat voltant una mica pel centre comercial que ja vaig visitar i he aprofitat per dinar al McDonald's, que em venia molt de gust menjar una mica guarro després de tanta verdureta. Atenció, però, perquè per no fer-me esperar dreta l'hamburguesa, me l'han portat a la taula! Uau! Després de dinar he anat fins al llac a passejar i cap a dos quarts de dues he anat a berenar (sí... a berenar! Havia dinat a quarts de dotze) a un lloc que està davant del llac i que té molt d'encant: Kahvila Kariranta (cafè de la platja). M'ha costat un munt decidir el pastís que volia, tots feien una pinta espectacular i no eren especialment cars. Un tall costava entre tres i quatre euros, però què a gust que els he pagat! 

Kahvila Kariranta.

Després he marxat tot xino xano cap a l'Isku Areena, on havíem quedat per tornar cap a casa, però com anava sobrada de temps he anat a xafardejar la marató d'esquí de fons que estaven fent a l'estadi del costat. Només entrar, he començat a sentir uns crits d'ànims que no semblaven gens l'estil finès, que és més dissimuladet, he afinat l'orella i he començat a sentir "¡¡venga!! ¡¡vamos, vamos, que ya casi estás!! ¡¡tu puedes, vamos!!", ha quedat ben clar que no éren finesos heheh. 

 Al cap d'una estona m'he anat a trobar amb el Markus i la Isa, que tenia entrenament, i hem anat a sopar a casa dels avis, que com és típic del 99% dels avis, ens han inflat a més no poder, però és que aquella dona cuina com els àngels! (amb el permís de la meva àvia i de la meva mare, que també cuinen molt bé, però ara estic descobrint els plats finesos). Hem tornat a batre rècords: hem començat a sopar a les quatre i deu...! Hi havia puré de patata, carn amb suc i bolets de la zona, pastanaga ratllada amb pinya i panets casolans. Cap a quarts de sis començava el partit de hockei entre Finlàndia i EEUU per jugar-se el bronze de les olimpíades, i ha guanyat Finlàndia per 5 a 0. Durant el segon quart del partit hem fet l'snack, que eren talls de poma amb avena i sucre morè per sobre i tot al forn, i després li tiràvem crema de vainilla per sobre: m'està venint salivera només de pensar-hi!
Cap a les 8, a casa, han tornat a fer snack, però jo havia repetit tantes vegades al dinar que ja no m'hi cabia res!
Demà estreno patins i estic tan nerviosa!! Espero no fer molts superwoman attacks... i no fer-me gaire mal. Ja us ho explicaré!

Tot seguit, les fotos de Lahti:

Aparcament per bicicletes (amb sostre) de l'estació de trens.

Ajuntament de Lahti (Kaupungintalo).

Tinc els meus dubtes de si volien posar "Aloha" i es van liar, o volien fer-se els internacionals i se'ls hi ha colat una lletra per posar "hola".

Torero.fi un restaurant. He flipat!

Església de la creu: és més lletja que la de Molins! Em pensava que era impossible!!

Una mena de campana que hi ha al llac.

La gent que es veu estaven patinant sobre gel i duien el cotxet del nadó!!

La persona que hi ha a la dreta, asseguda, està pescant com els esquimals (és molt típic) i els de l'esquerra juguen. 

Final de la tarda a l'estadi de Isku a Lahti, al costat dels salts d'esquí.

12 patates, 2 cebes i 9 ous més tard...

Bones!

Avui ha estat un dels dies més freds des que vaig arribar: hem arribat a -3,5ºC!! M'ha fet il·lusió però perquè tampoc he sortit massa de casa. He començat el matí fent dues vegades el trajecte cap a l'escola perquè quan hi hem arribat la primera vegada he vist que m'havia deixat la bossa amb les botes d'aigua i els pantalons impermeables dels nens a casa, així que els he deixat allà, he tornat a casa, he agafat la bossa i cap a l'escola a deixar-ho tot. 

Avui és dijous i, com cada dijous (en principi), em toca fer neteja. Avui no he fet curling casolà, només havia de passar l'aspiradora màgica i fer els lavabos. És entretingut, quan passo l'aspiradora em ve al cap la canço de Queen "I want to break free" i em poso a cantar a pulmó. La setmana passada us vaig ensenyar una foto de l'endoll de l'aspiradora màgica i avui n'he fet una del mega-tub que té. M'han dit que algun dia m'ensenyaran el dipòsit on va a parar tot i a mi no em passen les hores esperant que arribi aquest moment! Però fins que no arribi, aquí teniu la foto del trasto:

Mireu què content estava en Lastu!!
És un amor de gos!!

Aquest matí ha estat una mica ensopit perquè ahir els avis es van endur en Lastu i l'he trobat molt a faltar... però quan ha tornat ens hem posat tots dos molt contents heheh i jo anava saltant per casa cantant-li el medley Roc-Lluna de cop de rock, vaja, que he tingut un matí molt musical! 

També ha estat un matí experimental, he intentat congelar bombolles de sabó però no hi ha hagut èxit... l'únic que he aconseguit ha estat que m'entrés sabó als ulls quan bufava les bombolles i explotaven. Quan he aconseguit que no m'explotessin, les he deixat a fora a l'entrada però no han aguantat i només hi ha hagut temps que es congelés la base... oooh! Si torna a haver-hi un altre dia sota zero ho tornaré a intentar canviant de sabó (aquesta vegada ho he provat amb el pompero dels angry birds).

Com que no he hagut d'anar a buscar els nens a l'escola fins a les 3, ha estat un matí llarg i profitós: he netejat, cantat, fet experiments, jugat amb en lastu, tocat la guitarra i també he trucat als meus avis, que han estat molt contents (i jo també de sentir-los i que estiguin bé).

Quan hem arribat de l'escola, he enxufat els nens a mirar la tele perquè si no puc estar per ells quan juguen, es barallen. Han mirat la peli del gat amb botes (de l'shrek) i jo m'he posat a fer el sopar que ens hem menjat a dos quarts de sis. Avui ha tocat truita de patates!! Visca (o no)!! Resulta que les paelles que hi ha aquí són molt grans, i he necessitat 12 patates (petites), 2 cebes i 9 ous!! I m'ha costat de girar la vida, perquè a part de ser grans, pesen una pila, les paelles. M'ha quedat un truitot ben maco, comptant que és la tercera truita de patates que he fet a la meva vida i la primera de mida truitot, però m'ha faltat sal... vaja que ha quedat un pèl sossa... L'Altti quasi no n'ha menjat, i la Isa només mig tall. Suposo que quan proves un menjar que no has vist en ta vida i ets petit ja passen aquestes coses, perquè ni sucat amb kètchup ha colat. En el sector adult ha tingut més èxit: ens hem tirat una mica de sal per sobre i jo m'hi he posat formatge (i és una barreja ben bona!). A l'hora de l'snack igualment ens hem inflat a menjar fruita, que a mi em venia molt de gust. A la foto de la truita podeu agafar de referència de mida el "fogó" (com es diuen els fogons de les plaques d'inducció?) petit, que és de la mida d'una olla mitjana. 

Després de sopar hem estat jugant amb l'Altti, perquè avui la Isa dorm a l'escola, i hem jugat als hipopòtams endrapa-boles (o com es diguin). És un joc que sempre que veia l'anunci a la tele em feia molta gràcia, i sempre hi he volgut jugar però no n'he tingut l'ocasió fins avui... que quan he obert l'armari i l'he vist no li he donat alternativa possible a l'Altti. M'ha anat bé per repassar els números, però es nota que ell té més tècnica que jo enganxant boles amb la boca de l'hipopòtam.

A l'hora de l'snack m'han passat uns catàlegs dels supermercats per mirar si els preus d'aquí i d'allà són molt diferents, i tot i que jo no els tinc gaire controlats, diria que són més o menys iguals. També hem estat parlant dels estudis i aquí tota l'educació és gratuïta, fins i tot els màsters!! I et paguen uns diners mensuals i tot!! Què estrany se'm fa... i quin mal haver pagat el que he pagat (o més aviat ha pagat la meva mare en gran part) per la carrera i els màsters... jolines! 

Parlant d'estudis també m'han dit que aviat començaré les classes de finès, me les farà una companya de la feina d'en Markus (que és professor) i així també tindré excusa per anar a veure l'escola on treballa (que és per nens de 10 a 15 anys però no és l'institut). Es veu que el director li ha dit que hi vagi quan vulgui a veure l'escola, i aquesta noia que em farà les classes, que parla castellà, em farà de guia i podrem conversar sobre les diferències dels sistemes educatius (mmmmmh.. si? seguro?).

Als nens els hi va fer molta gràcia la frase de "¿Qué pasa? ¡Un burro por tu casa!" i ara la diuen a totes hores. A mi ja em va bé, que així tenim una mica de conversa heheh! Jo els hi dic "¿Qué pasa?" i ells contesten. Ara, abans d'anar a dormir, em diuen: buenas noches burro por tu casa! Jo em parteixo de riure, són tan divertits!!

Ara tinc aquella sensació que em descuido d'explicar alguna cosa i no sé què és! En qualsevol cas... si me'n recordo ja ho posaré al proper post, que ja són quasi les onze i tinc moltissima son (és tope tard!).

Avui he après que Korppujauho vol dir farina de galeta o pa ratllat. El finès difícil? Que va! 

Hyvää yötä!! Bona nit!!

¡Buenas-noches-burro-por-tu-casa!

P.D.: He afegit una foto al post "Angry Birds": una ràdio. (Diria que això és el que no recordava... diria...)