Les primeres clatellades

Hola!

A l'últim post em vaig oblidar d'explicar que tornant de portar els nens a l'escola vaig veure un esquirol corrent pel camí de casa!!! Em va fer una ilu!! però no li vaig poder fer cap foto perquè estava conduint i l'esquirol, quan va sentir el soroll del cotxe, es va enfilar ben ràpid a un arbre.

Ahir pel matí la Isa va tenir competició de patinatge sobre gel i ho va fer molt bé tot i que era la seva primera competició; és un esport que a mi m'agrada molt i espero poder aprendre ni que sigui a fer un parell de peripècies algun dia. Aquí us deixo una foto del lloc on van fer-la i on també entrena de vegades. (té una forma rara per què ho he fet amb el mode panoràmic i jo no estava al centre, però és una pista ovalada normal). Mentre patinaven els altres grups jo estava amb l'Altti, el Markus i els avis, i el Markus m'anava explicant coses; venint a cuento amb una de les converses em va explicar que les 2 guitarres que tinc a l'habitació les va fer ell a la universitat. Quina passada!! 

Pista de patinatge "Isku Areena" on també entrena l'equip de Hockey "Pelicans"

Quan va acabar de competir, vam agafar el cotxe i vam anar a un dels centres comercials de Lahti a dinar a un restaurant Thailandès (arròs, pollastre i verduretes) que estava molt bo. Aleshores, ells van marxar i jo em vaig quedar per allà fent la volteta i algunes compres. Primer de tot vaig anar a correus per comprar algunes postals que m'han demanat (si voleu que us n'envii alguna només cal que m'ho digueu) i ja la vaig liar una miqueta... quan ja les tenia triades, que només em faltava pagar, em vaig posar darrera d'una noia que estava esperant per pagar, i quan va haver fet les seves gestions, vaig dirigir-me al taulell i la dona em deia nosequè d'uns tiquets. Jo vaig entendre que es referia als segells i li vaig dir que primer volia escriure les postals, que ja tornaria més tard a comprar-los, i resulta que no es referia als segells... sinó a que per anar al taulell havia d'agafar un tiquet amb el número de tanda, com a la peixateria. M'ho va dir molt amablement i em va atendre igualment, i jo em vaig posar a riure i li vaig explicar la situació, que també li va fer gràcia. Després de correus vaig començar a xafardejar botigues per veure que tal estaven els preus. Les botigues de roba són més o menys igual de cares, perquè per exemple a l'H&M els preus són els mateixos per tot europa. El que sí que em va sorprendre va ser que vaig entrar a una botiga d'esports i hi havia botes d'esquí Salomon noves per uns 100-150 euros quan les que havia vist jo fins ara costaven, com a mínim, quasi el doble!!

També vaig aprofitar la volta per comprar un regalet per la Isa, que demà fa 7 anys. Com que li agrada molt fer manualitats li he comprat uns fils d'escubidu, que aquí no saben el que és, així que espero que li agradi :) Em va costar la vida trobar-ne, hi havia com 3 botigues de manualitats on hi havia de tot... menys fils d'escubidu. Al final vaig trobar-ne a una mena de tot a 100 amagats a un raconet.

Un dia d'aquests havia d'anar al supermercat a comprar quatre coses que em feien falta, així que vaig anar al que hi havia dins del centre comercial, que es diu Robin Hood heheh. Era impressionant!! no era gaire gran però hi tenien de tot: des de roba fins a joguines pels nens passant per les coses normals d'un supermercat. Aquí va venir la primera clatellada del meu viatge (si no tenim en compte que a l'aeroport vaig pagar 12€ per una amanida de pollastre, però tots sabem que a l'aeroport tot és més car, i que el bus per venir de Hèlsinki a Lahti em va costar 22€). A la foto podeu veure el que vaig comprar: compreses, crema per depilar-me (no hi ha bandes de cera... hecatombe mundial!) xampú i suavitzant, dos ous kinder i dues barretes d'snickers i la bossa de plàstic... tot això pel mòdic preu de 21,87€. Cal dir que els snickers costen 0,55 i els ous kinder 0,95 (a molins els ous kinder costen 1,50) i la resta de coses no em semblaven excessivament cares per separat... el suavitzant i el xampú 2.90 cadascun, les compreses 1,99 cada paquet i la crema 8€ i pico (la crema potser sí que és una mica més cara). Però quan vaig veure el que pujava vaig fer una cara...

Per recuperar-me de l'ensurt vaig decidir anar a fer un cafè... tots costaven entre 2 i 3 euros i com que tampoc és una beguda que m'apassioni vaig acabar fent un Mcflurry petit (un gelat) del McDonald's. Vaig aprofitar aquella pausa per escriure les postals, i quan vaig baixar a correus per enviar-les... estava tancat!! Tancaven a les 2 i ja eren quarts de 3... 

Per tornar cap a casa podia esperar-me fins a quarts de 5 i tornar amb cotxe amb la Sari, que estava a les paradetes que van posar a l'estadi de patinatge, o podia agafar un bus que em deixava a prop de casa i que passava cada hora... vaig treure el nas al carrer i vaig veure que faltaven 10 minuts per què passés el bus, així que vaig decidir agafar-lo (li vaig enviar un missatge a la Sari dient que si a les 7 no havia arribat a casa, que es comencessin a preocupar per mi heheh). Vaig pensar que el bus no seria gaire car, potser una mica més que a Barcelona però no gaire, així que em vaig preparar tres euros a la ma (esperant que em tornarien una miqueta de canvi) i va arribar el bus. Primer de tot vaig preguntar si amb aquell bus arribaria a Pennala i sí! La conductora va prémer dos botons i... clatellada al canto!!! 4,70€!!!!!!! I després ens queixem de la renfe... HÒSTIA quin mal em va fer pagar 4,70€ per un trajecte de 25 minuts... que és com anar de Molins a Plaça Catalunya... jo no sé si va ser de la impressió o què però em va agafar un mal de cap impressionant. 

He fet un pòdium de les clatellades:

1a posició: El compte del supermercat 21,87€

2a posició: El bitllet d'autobús de tornada 4,70€ (estic pensant que potser aquest es mereixeria la 1a posició potser...)

3a posició: La xocolata (llet amb colacao) que em vaig prendre al bar dels salts d'esquí. 2,20€

Vaig decidir gaudir al màxim el paisatge del camí ja que havia pagat tant. Em vaig fixar que la gasolina va a 1,56 (95) i 1,48 (diesel). El bus em va deixar a l'alçada d'un quiosc que hi ha per aquí, i vaig fer camí cap a casa. A la foto sembla que hi hagi un trencall cap a la dreta, però altre cop és un efecte de la foto panoràmica. 

El camí de casa.

El terra gelat.

Com que fa dies que fa fred però no neva (bé, aquesta nit ha nevat una miiiica, però ahir no havia nevat) el terra estava gelat, i em vaig començar a plantejar si no hauria de tenir uns grampons sempre a mà per evitar possibles accidents. Quan vaig arribar a casa, el Markus i els nens ja havien arribat feia una estona, jo vaig descansar una miqueta i vaig guardar les compres i després vam estar jugant una estona.

Al vespre, mentre sopavem, vaig veure que al plat del pa només hi quedava un pastisset d'arròs (jo me n'havia menjat un per esmorzar i estava boníssim) i es veu que l'Altti també és superfan d'aquests pastissets, però aquest cop se'm va avançar i a l'estil dels senyors que treballen fent indicacions als avions, em va mirar i va començar a dir: NOOOOOOOOOOOOOOO mentre feia indicacions amb els braços. Vaig decidir no fer-li cap mena de broma i li vaig fer OK amb la mà. Em va fer tanta gràcia!! A més en finès "No" no es diu "No" no tinc gaire clar com es diu... (diria que Ei, o En, o algo així), osigui que va fer l'esforç de dir-m'ho assegurant-se que jo ho entengués.

Durant el sopar em van estar explicant alguns viatges que havien fet, i que els hi agradaria venir a Barcelona i veure un partit del "Barka". Els hi vaig explicar que es diu BarÇa, de Barcelona, i es van començar a partir perquè en finès "Parsa" (que sona quasi igual que Barça) significa brocoli.

Aquest matí els nens i el pare han estat fent un pastís de xocolata i cafè com el que em van fer a mi, i fa pinta d'haver quedat molt bo, però no ens el menjarem fins d'aquí a una estona, que ve quasi tota la família a celebrar l'aniversari de la Isa. Després de fer el pastís hem sortit a jugar a fora, guerra de neu, trineus (tot i que avui estava més gelat i m'he fet una mica de mal al cul... però m'ho he passat super!) i més tard s'hi han apuntat el Markus i en Lastu, i entre tots m'han ensenyat els camps de darrera i els llocs per on volten del bosc. És espectacular, tot i que caga una mica per què s'assembla al bosc del Projecte de la bruixa de Blair... i m'han ensenyat que hi ha una pila de plantes de diferents "Berrys".

Ah, per cert, m'han explicat que si algun dia surto a passejar amb en Lastu he d'anar amb compte amb el gos d'uns veïns... un gos blanc i gros... per què ja ha matat 2 gossos. Visca...!

Laskiaispule - pastes de carnaval

Ara us faré una mica de dentetes amb les postres que hem menjat avui! Hem celebrat el Laskiainen, que no m'han sabut explicar ben bé que era a part del dia que es mengen aquests pastissets tan deliciosos (és un panet dolç amb nata i melmelada a dins) i se surt a jugar a fora. Suposo que ara ja és com una celebració anecdòtica, però acabo de llegir a la Wikipèdia que se celebra el diumenge abans del dimecres de cendra... bé, la traducció literal - posant-ho al traductor - és "dimarts de carnaval". Ja m'ho van dir que no són gaire festius, i que el carnaval no se celebra... però quin nivelazo!! heheheh!! M'han canviat les disfresses per uns pastissets deliciosos...! L'any que ve ho ajuntaré tot i serà megafestiu!! 

Entre els pastissets Laskiaispule, el de blueberries d'ahir, el de xocolata que vam menjar la setmana passada, el que menjarem avui i els que han de venir... o em poso a fer una mica d'esport o em podré estalviar el bitllet d'avió de tornada perquè podré tornar rodolant!!

Ja per acabar el post, us penjo 2 fotos més de coses curioses i les fotos de l'estrella de paper i de la pulsera que m'ha fet la Isa.

L'habitació dels convidats de la primera casa del carrer hehehehe! (suposo que són les escombraries).

Els Angry Birds són finesos, i queda molt clar per què hi ha de tot d'aquests ninots! De tot!

L'estrella de paper de la Isa.

La pulsera que em va fer la Isa per l'aniversari :)

Apa, fins la propera!

Moi moi!!

Olímpicament parlant

Moi!

Finalment ahir no hi va haver excursió al bosc... ooooohhh!! Quan vam arribar de l'escola, ens vam equipar amb la roba adequada per jugar amb la neu: jo em vaig posar la roba d'esquiar i els nens, que per sortir al carrer sempre van super equipats amb una mena de mono d'esquí, es van posar com uns pantalons d'hule a sobre d'això, per què l'aigua de la neu no els hi mullés la roba. Doncs això, un cop equipats i amb la intenció de marxar d'excursió al bosc, vam sortir de casa i els nens es van posar a fer unes boles de neu tan grans com ells... jo vaig flipar!! Això sí que és tècnica!! Suposo que és com per nosaltres fer castells de sorra a la platja, que qui més qui menys és un supermàster, però amb la neu jo no ho havia vist mai. La tècnica consisteix en fer una bola de neu mida mans i apretar-la contra la neu del terra, ho gires rotllo caneló i piques per comprimir-ho, i així anar fent... osigui fas com un caneló gegant però ho vas girant pels diferents costats per què quedi rodó. Si cliqueu aquí podeu veure un vídeo il·lustratiu de com es fa. Quan van acabar de fer les boles em van demanar que en posés una a sobre de l'altra (i jo ja estava saltant de l'emoció per què allò volia dir... ninot de neu gegant!!!) però quan vaig procedir, la bola inferior no va aguantar el sotrac i es va esmicolar... oooohhh!! Aleshores, per reparar el dany causat vaig posar-me a fer una bola gegantm però quan portava dues voltes... pam! algú em va tirar una bola de neu al braç i... GUERRA DE NEU!! I és que aquí la neu és diferent!! pots fer boles guais però que quan les tires no fan mal!! És com cotofluix d'aigua, quina passada!! La Isa i l'Altti es van compinxar i anaven els dos contra mi, i jo a canvi els hi tirava unes boles enormes hehehehe! Va ser tan divertit!! Però no va acabar aquí la cosa... com que el meu vocabulari en finès és limitat vaig fer amb mímica la representació de trineu (jo crec que era digna de ser filmada) i vam agafar els trineus (que són com aquest) i vinga! ens dedicavem a baixar una baixada que deu fer com 2 o 3 m de llarg i potser 1m de desnivell o una miqueta més... jo cridava més que quan pujo al Shambala! Vam fer baixades de tots els estils: individuals, per parelles i tots tres (aquestes van acabar amb alguna petita rascada) i de veritat que és de les coses més divertides que he fet a la meva vida!! Però com a bons germans que són l'Isa i l'Altti, i com passa amb la gran majoria de nens quan s'esveren i estan cansats... va arribar la gran baralla per què l'Altti volia el trineu que feia servir la Isa i ella no li volia deixar... l'Altti pujava la pujada emprenyat mig plorant i una de les vegades es va entrebancar, va caure a sobre del trineu i va baixar de cop... jajaja! quin riure!! Total que al final vaig decidir que era el moment d'entrar a casa. Aleshores tots dos de morros: la Isa fent llengots i l'Altti plorant... com que no entenc res del que diuen no sabia qui dels dos estava punxant més a l'altre, però volia que paressin així que vaig començar a imitar-los exagerant-ho una mica, com la mare d'aquest anunci, i es van començar a partir de riure... fins que vam entrar a casa. Quan ens vam haver canviat de roba, van anar a l'habitació i santornem-hi...! Jo havia de preparar el sopar així que els vaig posar a mirar Madagascar 2 i els vaig tenir distrets i calmats fins que van arribar els pares. Em sap greu no tenir cap foto ni cap vídeo d'aquest festival però estava massa ocupada passant-m'ho súper bé :)

A l'hora de sopar vaig tornar a aixafar-li la guitarra a l'Altti... s'estava menjant els últims trossets de gouda que quedaven (és un fan extrem del gouda) i no sé com va anar que li vaig fer la broma de dir-li que me'n donés, però no va pillar que era broma i me'n va donar un parell de trossets amb una cara de pena... i jo dient-li a la mare que era una broma i em va dir (mig partint-se de riure) que els agafés, que me'ls estava donant de tot cor. 

Avui, el matí se m'ha fet una mica llarg perquè fins a quarts de 4 no he anat a buscar l'Altti a l'escola (a la Isa l'han anat a buscar els avis). Quan he arribat de l'escola he estat estudiant finès amb els llibres guais que em van portar de la biblio, i també m'he llegit els papers de l'oficina de turisme. He recollit una mica la cuina i l'habitació dels nens i... només eren les 11!! Bufa... a més, avui la Sari treballava des de casa i s'endú el modem al despatx, m'arriba poca cobertura de wifi i internet em va molt lent... així que poca cosa tenia per distreure'm. Per fi s'ha fet l'hora d'anar a l'escola i al tornar hem estat jugant amb el gel i la neu, que avui estava més dura per què hem estat sota zero i no ha nevat. A mitja tarda han arribat els avis amb la Isa i ella i l'àvia s'han posat a fer dibuixos, i l'Altti, l'avi i jo ens hem posat a jugar amb aquestes baldufes. Podriem dir que m'estic guanyant l'Altti per moments... la primera baldufa que he agafat l'he encallada... i no hi havia manera... total que sort que l'avi és un manetes: ha agafat un tornavís i tot arreglat (ufff!). Després ens hem apuntat a fer manualitats i he triomfat a més no poder! Primer he fet una mena de serp plegant dues serpentines i la Isa quasi plora de l'emoció!! M'ha dit que quan els hi ensenyi a l'escola, serà una popular!! També han flipat amb una estrella d'aquestes que es fan plegant paper i retallant-lo. L'Altti anava fent: UAAAAAAAAHHH!! Boníssim!! I el moment estrella ha estat quan li he fet un vaixell de paper! Si em descuido li faig l'armada invencible heheh.. també he fet un intent de pajarita (mai me'n surto...) que m'ha quedat com una pajarita amb dos caps i el tio era el més feliç del planeta fent com si fos una nau espacial... visca la imaginació! L'últim tema manual ha estat una flor que he fet retallant un tub de paper de wc i enganxant els cercles que queden.

Entremig de tant taller hem sopat crêpes. Les salades portaven a dins una mena de pisto fet amb verdures, salmó i crema de llet, i les dolces eren amb nutella, xocolata blanca o compota de poma... o les 3 coses alhora! M'he atipat com una truja... però txanaaaan! L'àvia havia portat un pastís d'aranyons que feia una pinta acollonant!! De fet és la única foto que tinc per penjar avui... i només és de la meitat del meu tall heheh! Estava deliciós!! M'ha dit la Sari que em passarà la recepta, i jo ja estic desitjant fer-lo.

Per cert! M'han ensenyat a fer seure i jeure en Lastu! Per seure se li ha de dir: Istu! i per jaure... Maaha! (o alguna cosa semblant). 

També he après una paraula nova... quan els nens es barallen de vegades es diuen "Lopeta" i normalment ja és en una fase avançada de l'encreuament de crits. Al principi em feia gràcia per què com que en català diem "uaah com ho peta això" per dir que una cosa és molt guai... doncs mira, me'ls imaginava insultant-se i dient-se "uaaah com ho peta aquest insult, no?" però evidentment el català i el finès s'assemblen com un ou a una castanya. Resulta que "Lopeta" vol dir "para!"... res a veure amb el que m'havia imaginat.

Avui ha estat un post una mica sosso a nivell gràfic, al proper espero tenir més fotos per pujar. Demà tenim competició de patinatge de la Isa i també hi ha campionat femení de salts d'esquí!! I si no ja posaré fotos del Lastu fent equilibris heheh!

Una abraçada!

Moi moi!!

P.D.: Per cert! la Isa m'ha fet una estrella de paper :) I com que aquí Sant Valentí és el dia de l'amistat també m'ha fet una mega-abraçada i m'ha escrit el nom a una llista que estava fent en un cor de paper amb tota la gent que havia abraçat (tota la família). Aquests nens són una passada :D

Els orígens del Curling

Hei!

No és que tingui poca feina, és que tinc bastant de temps lliure avui: fins a les 3 no he d'anar a l'escola a buscar els nens i, a més, ja tenia el dinar fet i no he de preparar res pel sopar (bé... potser hauria de picar la ceba per la salsa de tomàquet...). 

Avui és dijous (Torstai) i toca dia de neteja. Cada setmana em toca passar l'aspiradora i a setmanes alternes fregar el terra o netejar les piques i els miralls dels lavabos. Lluny de semblar tasques avorrides, fer neteja és d'allò més curiós... un dia d'aquests, en Markus em va ensenyar com ho havia de fer per passar l'aspiradora. Resulta que NO hi ha aspiradora! Hi ha una mena d'endolls a la paret on hi "endolles" el tub kilomètric amb el raspall per aspirar i tot se'n va al forat màgic (suposo que va a parar com a un magatzem de la brutícia hehehe). Després de passar l'aspiradora, avui, com que és el primer dia, he triat fregar el terra (també ho he triat per què no sé on son els draps per netejar les piques ni els miralls). Avui he descobert un possible orígen del Cúrling, esport olímpic com ho hauria de ser fregar el terra. Resulta que aquí no hi ha la fregona típica com la coneixem nosaltres, la que és un tros de plàstic amb serpentines de vaieta que penjen... aquí es fa servir una mena de mopa. Tens un drap específic que s'enganxa amb velcro a una planxa amb un pal, aleshores omples la pica d'aigua i hi tires el sabó del terra, i has d'anar sucant el drap com si fos una vaieta, escórrer-lo, cap a terra i a netejar! I així anar fent... jo encara he d'agafar l'estil però diria que me n'he sortit prou bé.

En Lastu i jo preparats per guanyar!

(Faig un petit parèntesi, però és que està sortint un sol que flipes!! fa sol!! quina emoció!! ara podria canviar el títol de l'entrada i posar "després de la boira..." va, que posaré una foto!)

També volia dir-vos que per fi he menjat una mica de salmó d'aquell que fa tan bona pinta! Ahir per sopar vam fer sopa de salmó (i avui m'he menjat les restes per dinar). La base és la de sempre: patata, pèsols, pastanaga, ceba, xirivia i api, i s'hi sumen els trossos de salmó i unes herbes molt típiques d'aquí: l'Anet o Fonoll pudent (tillia en finès).

No vull tancar el post d'avui sense ensenyar-vos els llibres que m'han agafat de la biblioteca. Com que les classes de finès no comencen fins a finals de març - si no ho he entès malament - m'han portat uns llibres per anar avançant jo mateixa. Oju al dato! El que surt a la dreta de la foto... porta un cassette!! Edició del 1994. És un Manual práctico de Fines hablado i conté expressions com "conteste al aparato" referint-se al telèfon. Però bé, suposo que una mica sí que em servirà. L'altre llibre és en anglès i porta un CD, una miqueta més modernet. També van fer una visiteta a l'oficina de turisme i informació i m'han portat mapes, horaris de bus, llibrets sobre la zona... així que ja estic ben equipada per començar a perdre'm!

Aquesta tarda me'n vaig d'excursió amb els nens pel bosc d'aquí al costat... ells no parlen anglès i jo només he ampliat amb 2 paraules més el meu vocabulari en finès... espero no acabar sortint a les notícies!! 

Ja us explicaré com m'ha anat :)

Una abraçada!

Hyvää huomenta!! (Bon dia!!)

Ja porto quatre dies per aquí i el meu finès va millorant, ara ja sé dir bon dia (Hyvää huomenta), bona nit (Hyvää yötä), sí (kyllä - aquesta em fa molta gràcia heheh), no (ei), platan (banaani), i sé comptar fins a sis (yksi, kaksi, kolme, neljä, viisi, kuusi).

La neu d'ahir

Ahir va ser el primer dia que em vaig haver d'espavilar sola: pel matí vaig anar amb cotxe a portar els nens a l'escola, i a la tarda vaig haver de dur la Isa a patinatge, que queda una miqueta més lluny i no em vaig perdre!! Quan em vaig llevar pel matí el Markus em va dir que havia nevat i em va fer molta il·lusió :) avui també ha nevat però no tant, i fa bastanta boira. He sortit una estona al pati per fer fotos i la veritat és que no fa tant de fred com em pensava que faria, tot i que estem a 0 graus la cosa és suportable.

Amb el que sí que s'ha d'anar amb molt de compte és quan estem a aquesta temperatura perquè es gela la neu i el cotxe pot patinar, total que vaig super lenta... però ja és el que em va dir la Sari, així que suposo que ells també deuen anar així de ràpid.

Part de baix dels salts d'esquí

Com que mentre la Isa està a patinatge m'he d'esperar per allà perquè queda una mica lluny com per tornar a casa, ahir vaig tornar al lloc dels salts d'esquí, però aquesta vegada el bar estava obert i vaig entrar a prendre un got de cacaolat (hot chocolate) pel qual em van clavar 2,20€. A la nit vaig preguntar si això és normal o és un lloc car i em van dir que ni fu ni fa, això sí, quines vistes!! Una de les mares de patinatge em va explicar que a l'estiu pots pujar a dalt de tot dels salts amb l'ascensor i que és molt impressionant, així que aviam si hi penso quan sigui el moment.

Al vespre (a quarts de 7 de la tarda) vam estar jugant al monopoly per a nens i em va anar molt bé per repassar els números. La Sari em va fer un petit diccionari perquè entengués una mica a l'Altti, que no parava de dir-me "Tuu kattoo" i "Tuu tänne" i jo me'l mirava i li somreia en plan: no t'estic entenent...! I el que em deia era "vine i mira el que faig". També m'he fet una mica de diccionari amb frases tipus és l'hora de marxar, rentar dents, vestir-se, som-hi!, jugar, on és?, assenyala-ho, galetes, pa i no ho entenc.

I a la nit, abans d'anar a dormir els hi vaig llegir un conte... dantesc total! El Markus em va dir que tinc bona pronunciació, que s'entén perfectament el que llegeixo. Jo segueixo sense entendre res heheh però va ser molt divertit! Un dia em gravaré llegint un tros del conte per què rieu una estona.

El pati de l'escola.

Estic molt contenta d'haver emprès aquesta aventura, m'ho estic passant súper súper bé :)

Aquí sota us deixo fotos que acabo de fer de l'exterior de la casa. Dels nens no sé si en penjaré alguna (ara no en tinc cap) però els hi demanaré als pares aviam si els hi fa res.

Apa!! Que vagi bé!! 

Em fa tanta gràcia en Lastu!! 

La casa

El pàrquing i a dalt el despatx.

Tot sencer.

La part del darrera.

Les coses típiques: els trineus i la pala de treure neu.

El camp del darrera.

La sortida cap a la carretera.

Tervetuloa Suomi

 

 Hola a tothom!!

Com ja sabeu, he marxat a Finlàndia a passar una temporada; en principi hi seré fins a mitjans de Juny. M'estic a casa d'una família fent d'Au-pair (osigui, fent de cangur) a una nena de quasi 7 anys i un nen de 2 i mig. I de moment m'ho estic passant bomba!!

Havia d'arribar dimarts passat dia 4 però he estat tota la setmana a 38-39 de febre amb la qual cosa vaig acabar pujant a l'avió ahir pel matí... i res! Aquí estic. 

El viatge d'avió va durar unes 4 hores, i va ser bastant distret perquè tenia wifi!! però no vaig descobrir com funcionava fins que no duia unes 2.5h allà dins... també cal dir que havia aprofitat per dormir una miqueta ja que a la nit només vaig poder dormir 3 o 4 hores.

Vaig volar amb la companyia Norwegian tot i que la destinació era Hèlsinki, però és la companyia barata que opera per aquí dalt. El millor de l'avió és que m'hi cabien les cames al seient!! Visca!!

Durant el viatge també em vaig distreure llegint "Cosas no aburridas para ser la mar de feliz", el llibre que em van regalar per l'aniversari les amigues :) i diu moltes veritats, és molt guai!

Un cop arribada a Hèlsinki havia d'agafar un bus cap a Lahti, la ciutat on em van venir a buscar. El conductor era simpàtic però em parlava en finès i jo no entenia res... jo parlava en Hau (com els indis) i només li assenyalava el bus i li deia: Lahti? I ell deixava anar parrafades ben llargues... però bé, vaig arribar!  L'aventura no s'acaba aquí! un cop vam ser a dins de Lahti, el senyor conductor anava agafant el micròfon i dient paraules o frases (el finès és com l'alemany, que s'emocionen ajuntant coses i fan paraules super super llargues) i jo em pensava que ho feia per despertar-nos i resulta que anava dient el nom de les parades. Em vaig espantar una mica perquè evidentment no sabia com es deia "estació d'autobusos", però la noia de l'altre cantó del passadís em va donar un cop de mà i em va indicar on havia de baixar. Al cap de 5 minuts em van venir a buscar la Sari (la mare) i la Isa (la nena) i vam marxar cap a casa -que per cert, els hi va saber super greu arribar 5 minuts tard heheh, visca la puntualitat! - .

 

La casa està al terme municipal d'Orimattila (que es pronuncia Orrimatil·la) però en realitat està al mig del camp. És una passada! Està tot nevat!! hi ha com un pam de neu, i diu la Sari que ha estat un hivern molt poc fred i per tant amb poca neu... oooohhh!! També s'ha d'anar amb compte per la carretera per què la poden creuar cèrvols o rens! quina emocióooo!! (espero que no me'n trobi mai cap mentre condueixi... perquè l'emoció i els frens no sé si són gaire amics...).

La resta de la família, a part de la Sari i la Isa, són el Markus que és el pare, l'Altti que és el fill, i en Lastu, el gos. Tots són molt i molt simpàtics i agradables, i els nens no callen! Jo no entenc res perquè parlen finès, però fan molta gràcia, especialment el petit, que es marca uns monòlegs macos macos! Però bé, el llenguatge de les pessigolles i el pilla-pilla són internacionals! Amb en Lastu també ens hem fet molt amics :) 

Avui hem fet circuit de cotxe, perquè em toca fer de taxi i portar els nens a l'escola i a les activitats extraescolars. La Isa fa patinatge artístic i entrena un munt, i mentre entrena jo m'he de quedar per allà esperant. Avui, mentre ens esperàvem (m'ha acompanyat la mare per ensenyar-me el lloc) hem anat al costat de les pistes de salts d'esquí i impressionen bastant! Vaja, que jo no sé si saltaria... La foto es veu una mica borrosa, perquè amés hi havia boira, però la penjo per què us en feu una idea. Les pistes de salts són aquestes coses que semblen tobogans.

 D'aquí a uns dies hi fan un campionat, aviam si hi puc anar!!

També hem anat al super, i comptant que he esmorzat una llesca de pa amb formatge a les 7 del matí, he dinat a les 11 (si, si! i la mare em deia: Happy breakfast!! quan li he explicat que jo a aquesta hora esmorzo) i no hem sopat fins les 7 de la tarda... tenia una gana!! M'ho hauria comprat tot! El salmó fa una pinta es-pec-ta-cu-lar! Una pila de fruita és importada d'Espanya... i el que m'ha fet més gràcia és que compren tonyina Calvo al aceite de oliva con ajillo hehehe!  El super és gegant, hi venen esquís fins i tot!!! M'he comprat uns guants de llana, perquè només m'havia endut les manoples i no fa tant de fred... també m'he anat fixant amb els preus, i almenys els crispis... jo diria que són més barats i tot!! una caixa de cereals Nesquick val 2 euros i poc!! En la resta de coses no m'hi he fixat gaire.. tomàquets 4 i pico el quilo i... ja no recordo res més.

I a les 7 per fi hem sopat una mena de sopa d'arròs, patates, pèsols i pastanaga, i també teniem pans diversos i el formatge que està molt bo! i menjant menjant.. m'he menjat el tall de pa que volia l'Altti! Es veu que li havia dit a la seva germana que ni se'l mirés i jo me l'he menjat tan panxa a la seva cara heheh pobret ha fet una cara!! Però jo no havia entès l'amenaça!! definitivament he d'aprendre més finès... de moment només se dir "kiitos" (que vol dir gràcies) i amb la resta de paraules faig de mono de repetició però no hi ha manera!

Per cert!! ahir també vam celebrar una miqueta el meu aniversari!! Em van regalar una tassa d'uns dibuixos suecs, els Moomins, una pulsera de boletes molt xula que havia fet la Isa i una mena de pulsera de llana i una mena de bufanda fetes per la Isa també (ja els hi faré fotos). Em van fer un pastís de xocolata molt bo i em van fer bufar una espelma :)

Apa, després d'haver-vos posat una mica al dia us deixo amb una foto de les vistes des de la meva habitació (que es veu la casa dels veïns). 

Petons!!

Gener, Febrer i Març

Bé doncs, aquí la segona part promesa!

M'havia quedat a la meva estança sorpresa a la vila, i la veritat és que no tenia massa ganes de tornar a creuar el bassal, quan has enyorat molt de temps estar a casa i amb els teus és el que passa... però en un acte entre de valentia i d'orgull vaig pujar a l'avió i vaig tornar a la península de Yucatán, sense imaginar-me el que m'esperava.

A la mateixa setmana d'haver arribat vam arrencar els motors amb els intercanvis nous d'aquest semestre, sense gaires esperances de trobar gent guai. El primer cop que ens vam trobar va ser estrany perquè no coneixia a ningú més que els 3 o 4 que quedavem del semestre passat; vam estar fent uns beures a casa del Pepe (que per aquells aleshores no sabia ni quina cara feia) i després jo vaig tirar cap a casa.
Al cap d'un parell de dies, vam tenir la festa de benvinguda que ens havien organitzat des de la universitat, i bé, a la foto ja podeu veure que les meves esperances de no trobar gent guai no es van complir; diguéssim que no va ser una festa, va ser un festival! Aquell dia, sense saber-ho, va començar a quallar el que ara és la meva familia mexicana.

"Y ahora todos somos agresivos!!"

Primer pastís d'aniversari amb la "mordida" corresponent.

Durant aquest segon semestre no he parat quieta, entre viatges i excursions, però sobretot de festa. Gràcies al meu super-horari universitari el meu cap de setmana va de dijous al vespre fins el diumenge, així que podeu comptar... Però també estudio eeeeeh!!!

El mes de Febrer va ser entretingut, i com ja sabeu (o no) també va ser el meu aniversari, que el vaig celebrar 3 vegades. La nit del 7 al 8, va venir un petit comité de la familia en plan sorpresa i em van cantar a sota del balcó, la nit del 8 van venir uns altres amics amb un altre pastís i ho vam tornar a celebrar, i la nit del 9 vam anar tots a sopar al Boston's i després de festa a Canta Bar. D'això se'n diu entrar bé als 23!!

marxa zombie, per si no ho havieu notat

Si no m'erro, aquella mateixa setmana vam participar en una marxa zombie que feien per ajudar a un asil de nens amb sida. Vam tenir la meravellosa idea de fer sang amb mel i tang... una idea genial per quan fa calor... ens vam passar la resta del dia enganxosos. Amés, després de la marxa, vam fer camí cap a Chichén Itza, ja que ens haviem compromès a assistir a l'excursió, per sort vam tenir temps d'anar a casa i mig canviar-nos de roba, però l'enganxositat va ser com una penitència de tot el dia.

entrant a la discoteca de Playa del Carmen

El cap de setmana de la setmana següent vaig anar a Playa del Carmen amb la Xiomara, va ser un cap de setmana molt divertit, entre festa i festa també ens vam banyar una mica a la platja, i ens vam posar una mica més morenes del que ja estem!


El mes de Març també ha estat bastant intens. D'aquest tinc més documents gràfics de les festes.

fent festa al vaixell

Un dia d'un cap de setmana vam anar a passejar pel mar amb el vaixell de l'Americo, un dels de la família, i bé, tot i que no en tinc fotos, vaig decidir deixar la meva por del mar al vaixell i tirar-me a l'aigua! I s'hi estava de bé!! Ah, perquè no us he dit que a finals de febrer ja estavem entre 30 i 35 graus!



Com també sabreu els que m'aneu seguint pel facebook, he après a fer truites de patates i m'hi he aficionat, i cada cop que fem un sopar d'amics: truita de patates!! eii i em surten bones eeeeh!!

L'ampolla d'aigua de les Fiji amb mi d'acompanyant

Anecdòticament també us puc explicar que, un dia que vam anar al sopar d'una amiga a un restaurant molt fashion, vaig demanar una aigua (per no gastar) i resulta que quasibé era igual de cara que un Mojito, resulta que era aigua de les illes Fiji... I bé, doncs vull que veieu l'ampolla, perquè ja que em va costar un ull de la cara, com a mínim que tothom la vegi bé!!

Diguéssim que és l'unica foto respectable de la nit...

I ara si, us explicaré (la part explicable) del viatge a Cancún. Vam marxar tota la colla un cap de setmana a aquesta ciutat que vindria a ser com Lloret de Mar d'aquí, per celebrar l'entrada de la primavera, o l'Springbreak, que és amb el nom que es coneix. Resulta que és una benvinguda en plan "desmadre padre": festa, festa, festa i festa. I això vam fer, intentant no gastar massa tampoc. La primera nit vam anar a discoteques a les que l'entrada era gratis i la nit va acabar veient com sortia el sol a la platja. Vam dormir una estona i vam anar a la platja un altre cop, i hi havia un escenari on posaven musica i bé, hasta aquí puedo leer. A la nit vam anar a Cocobongo, una de les discoteques més conegudes; és una passada, perquè hi fan show, posen música de pel·licules i en fan els balls caracteritzats dels personatges (el més famós és el de "La Máscara"), i també fan com videoclips però en directe de cantants famosos com la Madonna, Lady Gaga, Robbie Williams... espectacular!!

bé, amb una mica d'imaginació podeu veure la serp.

passant l'estona... de les 8h que vam estar per allà.

Com que aquell cap de setmana va ser pont, el diumenge vam marxar cap a Valladolid per fer-hi nit, i el dilluns vam instal·lar-nos a Chichén itzá per celebrar l'equinocci de primavera. Resulta que per aquestes dates, a la piràmide s'hi projecta la forma d'una serp (amb una mica d'imaginació eeeh), que és Kukulkan, un déu Maya. Jo, com que em vaig estar queixant durant tot el dia (vam estar allà sota el sol des de les 10 del matí fins quarts de 7 de la tarda) vaig enganxar una maledicció de kukulcán anomenada insolació, i no vulgueu saber la tortura que va ser el viatge de tornada... vaig acabar jurant que no em queixaria mai més; ara només faig observacions.

Inici de la festa al Turibus

El cap de setmana següent vaig participar d'una de les millors festes de la meva vida, la festa al Turibus (bus turístic). Un d'aquells dies era l'aniversari d'un dels hermanos Mayab i ens va convidar a celebrar-ho damunt del bus turístic de Mérida, de nit... us podeu imaginar com va la cosa: tots al pis de dalt, que està descobert, i bebent (no em faré la innocent hhehehehe), però aquí a Mérida el cablejat no està soterrat, així que era com una mena de gimkana, tots fent festa i esquivant semàfors, cables, arbres... hahahahh! ho heu de provar algun dia, com vaig riure aquella nit!!
Quan va acabar el circuit, vam anar a Noosfera, una de les discoteques d'aquí, i bé, tot i que allà dins no hi havia barra lliure, és fàcil seduïr enganyosament als cambrers perquè et convidin!! Tot i que a les 2 de la matinada ja era a casa (no per voluntat pròpia, que sigui dit!) em vaig fer jo sola la festa (el meu company de pis em va acabar odiant), i l'endemà a les 8 ja estava desperta per anar a una de les activitats que proposaven els hermanos mayab, fer una gimkana en un parc, gimkana que van fer els hermanos i jo amb la meva festa, perquè ningú més va venir... Aquella nit va seguir la festa a casa de les Brasilenyes. No volguéssiu veure la meva cara el diumenge...!!

Uxmal

I de festa en festa i tiro perquè em toca... i arribem a aquest últim cap de setmana, que a part de fer festa i anar a una discoteca nova, Dubai (que no ens va agradar), el diumenge, en un acte de respecte per al nostre cos, vam anar a fer part de la Ruta Puuc, vam visitar un parell de zones de restes arqueològiques molt xules i vam acabar el dia a Uxmal, les ruïnes que més m'han impressionat i agradat de totes, de moment. Ho vam visitar de dia, i després ens vam esperar per veure el show de nit, que semblava l'escena de "Yo soy el niño melón" de "El otro lado de la cama" versió maya: "Hijooos vayamos todos a rezaaar al dios Chak, dios de la lluvia para que florezcan nuestras plantas y así la vida nos regaaaale alegríaaa y felicidad y shalalala que la fertilidad y los colores del arcoíris..." "Chaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaak, vaaaaaaaaaaaaaamooooooooooooos".
En fi, diguem que no em va agradar massa; a mig camí de casa, vam parar a un lloc o n no hi havia llum i vam estar mirant les estrelles: mai n'havia vist tantes, quina cosa tan bonica i impressionant!!

I per acabar aquest post, us deixo amb la foto d'una de les meves truites de patates!


Fins aviaaaat!!

fins una mica després de cap d'any

Molt bé, no? 5 mesos sense actualitzar... es mereixen una actualització jijijji! com que és bastant de temps he decidit fer-ho en 2 entrades, així que aquí va la primera en "modo resumen":

Bé, pel que recordo el Novembre va ser un mes força normal, vaja, seguint amb la línia del que ja us havia anat explicant: universitat i una miqueeeta de festa. Però va arribar el Desembre, i amb ell els examens... que em van anar super super bé :) (que ja tocava).

Al Desembre també em vaig despedir de la casa on vivia i de tots els amics i amigues que només havien vingut a passar el primer semestre. I em vaig traslladar a un pis més petit.

El millor de tot, però, va ser la visita de ma mare!
Va passar uns 20 dies per aquí visitant el país. Amb ella vam visitar Río Lagartos, Chiapas, Playa del Carmen... i una pila de restes arqueològiques impressionants. La veritat és que fa molta il·lusió que et visitin, i poder compartir en persona tot allò que has estat vivint.

Flamingos a Río Lagartos

Ruïnes de Palenque

Durant els dies que vam passar a Playa del Carmen, vam visitar el parc d'Xcaret, i vaig tenir la gran sort de poder fer un banyet amb dofins, una experiència increïble. També vam tenir temps de prendre el sol a la platja.



I finalment va arribar el dia de despedir-nos... però no per molt de temps!

El meu pla era anar a passar el cap d'any a New York amb la Laia, i després anar uns dies a Cuba amb alguns amics... però senyores i senyors, vaig enganxar els temporals de neu als EEUU i em vaig quedar sense viatge. Especifico: sense aquests viatges, perquè vaig saber que no marxava a NY quan era camí de l'aeroport de Cancún. Així que el meu destí final de vacances de Nadal va ser ni més ni menys que Molins de Rei City!

Van ser unes vacances de Nadal molt especials, vaig estar amb la família i amb els amics, i va ser com una càrrega d'energia per encarar d'una altra manera aquest segon semestre.